L'Amuravela 1951

Escrita por
Elvira Bravo Fernández-Ahuja

Recitada por
Antonio García Novo “Diego”

En el nombri de Jesús
y la Virgin Soberana,
vou ichar l’Amuravela
comu San Pedru asperaba.

Has de prestami atención,
Apóstul Patrunu nuastru,
non vayas faceti’l sordu
co la desta que sos viayu.

Foi munchu lo qu’ esti añu
sufrimus lus d’ esti puablu;
¿hubu ah’ inriba mudanza?
¿siguirás en mismu puastu?
Dígulu porque son tantus
lus trastornus que tuviamus,
que de pensallu tan solu
puáninsi lus pelus tiasus;
¡con diciti que de quiciu
lus elimentus saliarun!
La mar que mus da ‘l sostentu
llegounus hasta la Rula,
ya faciandu gran istruandu
quixu llevanus lus barcus
ya lus más tristi del casu
foi la muarti d’ un rapaz
que di veras t’incumiandu.

El camín de la Farola
quedóu del todu desfeichu
(Estu foi un marremotu
sigun intind íus dixerun)
¡Qué d’utomías, Dios Santu!
¿En qué pensabas, San Pedru?
¡Fixistiti ‘I distraíu
perque bian lu merecemus!
Non nos deixis de tóu manu
Santu Porteru del Cialu,
que la fe de lus antiguos
has ver renacer de nuavu
Peru tocanti a esti puntu
teu de falati lluegu.

¡La envernada foy d’ abrigu
puadis tenellu por ciartu,
que más llargu nin más malu
non tuviamus outru iviarnu!
Siampri paicía nuachi,
cuasi nun amanicíamus,
tábamus como n’ el tren
entri mediu sonuliantus,
paicíamus marmotas
que cuntan vivin durmiandu.
Non cesaba de llover,
granizus, truanus ya viantus.
Díguti que la Garita
tian bian durus lus cimiantus,
non sei comu nun volou
pa Engalaterra lu menus.
Esti añu, pa mió ver,
tan lus pantanus repletus;
a ver si non nus marean
con ristricionis ya cuantus,
si non que lus dexaminin
non vaya ser el socesu
comu nas botas del diañu,
que tan de buracus llenus.

Vamus ir de viantu en popa
co n’ el arreglu del Puartu
pos firmarun un papel
que lu llaman Pirsupuastu,
de non sei cuantus millonis,
pa que mus quedi bian anchu;
¡ha ser mejor qu’ el Musel
Dios quera que lu veamus!
Po lu prontu al Inginieru
desde quí un ¡viva! y damus.

¿Non ves lu que ta pasandu
co’ I bocarti, Compañeru
que ni con lluz ni a la ardora
nus deixan que lu pesquemus
tiniandu que dar ganancia
a outrus puablus forasterus
que mas Ilistus que nusoutrus
deixan ganar el sostentu?
Has diciis, Santu Patron,
que el mar ya del mariñeiru.
Tábamus más que murdíus
con la eclís del chicharrón
que tan siquiara unu viamus
ni a l’ escura ni a la lluna
nin pa’l casual d’ un remediu.

Ya comu’ ntindíu que sos
en’ a pesca a lu que veu,
vamus ahora a consultati
sobri unus peixis modernus
que nunca magar si viarun.
(Non sei si tu en Tiberíadis
llegarías a conocellus).
Son del tamañu del panchu
va la color blanca al vellus
pero al metellus n’ a lancha
vualvinsi cuasiqui negrus.
Comu’ I nombri ta de moda
ya en la color son hermanus,
por llamallus d’ algún modu
llamámuslus COREANUS.
Peru lu que mus faltaba
era poder enteranus
pa qué is puanin esa soga
que nun paran dandu saltus,
ya nombranla paralelu
de lus trenta y ocho graus.
Piansu deb in tar lus probis
¡mi alma! bian arreventaus.

Espurriti bian, San Pedru,
has mirar p’ al outru llau,
¿non ves que casas tan guapas
tan faciandu n’ a Telaya"?
Pos nun son pa potentaus
que van ser pa pescadoris
conqui ya tas enterau;
¡miánicas el mariñeiru
vei quedar bian arreglau!
tenera vacas ya tiarras
ya venderá n’ el mercau
indianas, manteca, lleichi.
ya manexara l’ arau
desqui llegui la envernada
pa que nun sea isplotau;
asina ha ser el aldianu
el que quedi xiringau.

Ya pa mejoramus más
ya quedi’l puablu enlazau
con una istación de trenis
que y llaman tetrageaus,
una carretera nuava
faerán como ta mandau,
desdi casa Don Ilisu
po lus ríus ya lus praus,
qu’ han de tener que taponallus
ya que sean esfaltaus.

Pos tampoucu en dar patadas
vamus quedar retrasaus,
ya estu ya de muchu méritu
en puablus adelantáus.
Isplicaréitilu un poucu
si non tas muy ocupau:
Tiniamus un equipu
que taba comu embruxau,
Cambióusi de Diritiva
ya quedou escenxurau
todu partidu que xuga
puadi cuntasi ganau.

Esta mesma Diritiva
tan de la Fiasta encargaus,
por ellus habrá Festejus,
non lu dexeis olvidau.
Ponerannus una Rifa
con outru nombri cambiau
de tabola o de tombola,
algu sona aproximau,
ichai todus, non sea’ l casu
qu’ ellus quedin fracasaus!
Ya vus pagará San Pedru,
que asina queda Él honrau
ya contentus lus rapacis
que esu son aficionaus.
Haberá grandis partidus
con Murus, Pravia ya Grau
salirán e nus pirióricus
isquirbius ya retrataus.
P’ al mesmu día de San Pedru
hay un partidu anunciau,
el “Marinu de Luancu”
contra el qu’ aquí ta formau.
que ya el “Marinu Pixuatu"
idos Maninus enzarzaus!!
Ya'1 día de San Pablí.
que ya’ l “Día del Pravianu”
outru partidu de facha
será contra éllus xugau.
Patrón, ayuda a lus nuastrus
que non quedin derrotaus
ya en casu de que lus veas
en algún tranci apuraus,
a lus outrus desde i riba
faciandu el desimulau
has ponéis la zancarrilla.
ya si hay algún lisionau
ichas la culpa a San Xuan
ya quédasti tan templau.

Pa que sigas al currianti
de lus acontecimiantus
direiti qu’ el Secretariu
marchóu pa Pola de Sieru
quedandunus Mirandina
pa esquirbir lus documentus.

Outra nuava vou cuntati
qu’ ha de poneti bian anchu,
¡que respetivi al talentu
non ta Cudeiru debaxu.
Ahí tianis al Patrunin
que inventou un aparatu
con que pescar el bunitu
sin tener tantu trabayu.
Ya una llavi de vapor
con outrus más artefatus;
sacoulu del su celebru
ya insiñará a manexallu;
han de tenenus invidia
hasta lus amiricanus.

Aspera, atendi, San Pedru,
lu que cuntati ahora vamus!
Non sei, paézmelu a mi,
que Tu tamián sabis algu,
qu’ entercidisti n’ el Cialu
por estus probis hermanus
de tareas ya fatigas,
pescadoris asturianus.
La Virxin de Covadonga,
la Santina de Pelayu,
con muchu acompañamiantu
quixu vinir aquí a honranus.
Todus, en sin faltar unu,
chiquillus, mozus y ancianus,
saliamus a recibilla
con’ el mayor entusiasmu.
¡Aquello foy el disloqui!
¡Qué de arcus, floris ya ramus!
Nunca Cuideiru si viu
con tantus adornamiantus,
Un arcu púnxulu Herreru
que dislumbraya de guapu;
el sigundu ’l Yuntamiantu
n’ a parti baxa del puablu
el outru cerca la Rula
lus marinus ufriciamus
con insinias de la mar,
salvavidas ya outrus cuantus.

Non quedóu nin Tolombreu,
Garita, ni altus nin baxus,
nin plaza nin plazoleta
que non tuviara adornau.
Viansi además banderas
ya palumbinas volandu;
unus alzaban lus brazus
a la Santina invocandu,
outrus fincaus de rudillas
ya algunus hasta llorandu
Al amanecer del alba
foi algu d’ empresionamus
todus po la cai arriba
cantábamus el Rosariu
que lu llaman de la Aurora
llevandu velas nas manus,
dispuás co la Procisión
hasta lus muallis llegamus.

Bian nus dióu la bindición
que bian prontu lu notamus:
apenas Ella marchóu
venu’l bocarti a inundanus
con particionis qu’ algunus
de mil pesetas pasarun
Ya non fuaron esus solus
lus favoris que ganamus,
que muchus que no lu taban
con Dios si reconciliarn.
Asina, ya ves, San Pedru,
que non vas tener descansu
porque a todus lus pixuatus
tianis que meter en Cialu.
Ahora vaya una puntada
sobri outru asuntu muy serio:
¿Qué pasa col soministru
que non nus toca ni olellu?
¿Mandárunlu pa Corea?
¿Ya pa faer esprimentus?
¡Ya miantras tantu nusoutrus
convirtinus n’ esqueletus!
¿Pa qué mus dan la Cartilla
si non dan razonamiantu?
Iban mejor pa faer
la tu foguera, San Pedru.
Porque pa danus un pan
que non podemus comellu,
non fan falta sus papelis,
comprámuslu del trasperlu
Las indianas ahora vianin
de Valencia nada menus,
a esti pasu cualquier día
las fabas ya la merluza
el bocarti, lus arbeus.
Estu ta más cumplicau
que la custión d’ armamentus,
que lus “Partus Atránticus”
ya qu’ esus conversamiantus
que tianin lus “Cuatru Grandis”
que fuarun sesenta y mediu
ya naidi sabi que falan
nin lu sabin éllus mesmus.
Fala con Santa Teresa
si non puadis resolvellu;
ya Patrona d’ Entendencia,
pos que trati d’ entendellu.

Ya terminau esti asuntu,
falaremus de Festejus:
Vian la Banda de Sotrondio
ya l’ Orquesta de Langreu;
non nisicitan elogius
porque ya lus conocemus.
Viniaran el outru año
ya gustarun, por supuastu.
Ahora una oservación
siantu tener que facevus.
Non vus ciagui l’ avaricia
lus que sois de Fondas dueñus.
Non queráis apuxar tantu,
hay que rebaxar lus precius,
non isplotéis a San Pedru
qu’esu non ya de pixuetus.
Vamos didicar un día
ya honrar a lus mijicanus
y esi día, Compañeru,
será el del Apóstul Pablu.
Ya sabéis que, como siampri,
unviarun un bon regalu:
venticuatru mil pesetas,
distribidas d’ antemanu:
tres mil unvian pal equipu;
seis mil pa lus jubilaus
ya’ I restu son pa las Fiastas
qu’ estus días celebramus.
Habéis de gritar cumigu:
que ¡VIVAN LUS MIJICANUS!
Tamián haberá esi día
en el Mualli “Tiru al Platu”
ya pa amenizallu más
una currida de gatus.
¡Qué viva l nuastru Patrón!
Viva el Apóstul San Pablu!
Viva tamián San Pablín
ya vivan todus lus Santos!
¡Viva el Siñor Inginieru!
¡Viva el Siñor Ayudanti!
¡Vivan presentis va ausentis!
Vivan las Otoridadis.
gaiterus, tamborilerus,
lus músicus ya danzantis!
¡Qué viva la Cumisión
pa que vaya siampri avanti!
¡Vivan mozas ya mucinas
ya de todas las edadis,
las vistías ya disvistías
que de todu hay abondanti!
Non puadu diciti más,
vou refrescar el gaznati
ya Tú quedrás reposar,
San Pedru, que Dios ti guardi.
Peru hay que cantar la copla
que nun queremus que falti:

¡MIENTRAS CUDILLERO VIVA
Y DURI LA FUENTI’L CANTU,
VA SAN PEDRU A LA RIBERA
CON TODOS LUS DEMÁS SANTUS!

¡Amura vela! ¡Isa vela!
¡Fuego a babor! ¡Fuego a estribor!
¡¡¡Viva Pedro!!!