L'Amuravela 1952

Escrita por
Elvira Bravo Fernández-Ahuja

Recitada por
Antonio García Novo “Diego”

En el nombri de Jesús
y la Virgin Soberana,
vou ichar l’Amuravela
comu San Pedru asperaba.

Antis de piditi venía
pa falati, Apostul Santu,
quiaru unviati un saludu
que you ya todus ti damus.
Esfuraca las oreas
pa que entendas lu que falu
o ponerei el turullu
pa que non ti destis tantu.
Has miranus, Santu Hermosu,
con amor ya con agradu
que nusoutrus con fervor
comu a Patrón te invocamus.
Lus trabayus ya fatigas
que Tú pasasti, pasamus,
tamus nus mesmus piligrus
cuandu na mar navegamus,
escombatíus po lus viantus,
la fola ya tempestadis
comu nus que Tú ti visti
en’a mar de Tiberíadis.

Ahora nun llevamus remus
nin velas nin outrus trastus,
las motoras ya vaporas
van muvías por aparatus,
asina lus mariñeirus
van descansaus ya folgandu
ni nicisita el Patrón
saber tantu de lus astrus;
peru la mar ya la mesma
ya si i da por encrespasi
solu el poder del Maestru
puadi sacanus en salvu,
así que, Patrón, ¡alerta!
cuandu apuraus nus veamus,
que llevandu Tú el timón
siguru al puartu arribamus.
Dispuás vianin outras cousas
pa mejor atragantanus:
envernadas, avirías,
vedas ya non sei qué cuantus
va po lu vistu, miou probi,
paez que nunca la acertamus;
Si non hay pesca la fami;
si abunda, nus xiringamus,
peru a la fin ya a la postri
mejor que tábamos tamus,
que Mandus ya Otoridadis
al probi van remediandu.

Respetivi a las meioras
muchu tengu que contati,
has atendemi, San Pedru,
que hay abondas novedadis.
Esti añu todu ya nuavu:
desde el Cura hasta’l Alcaldi,
non podemus tener queixa
que Dios nada fai en baldri
ya si aquéllus eran bonus
con éstos vamus avanti.
Todu’l puablu ta contentu.
en’a Iglesia non si cabi,
lus homis tenemus bancus
igual que nas catredalis.

Celebróusi un Misereri
que non puadi mejorasi,
con un xintiu na Plaza
ya una devoción tan grandi
qu’al güir «el Santu Dios»
todu ‘l puablu respingábasi.
Ya de la Semana Santa
nu hay tampoucu que quexasi,
sirmonis ya prosicionis
comu la de Viarnis Santu
que cantarun lus rapacis
igual que lus propius Anxilis
ya la de «La Soledá»
que foi cousa de pasmasi.
Siguru que lus antigus
n’as tumbas han d’allegrasi
de ver que la Fe en Cuideiru
vualvi asina a despertasi.
¿Foi que venu la Santina
o tas Tú de nuastra parti?
Porque «Pescador de Homis»
quixu ‘l Maestru nombrati.
¡Has calar bian el anzualu
ya pon carnada bastanti
pa que nun quedi ni un pex
que de las redis s’iscapi.
Antis de faer aquí puntu
pa terminar esti párrafu,
bian merez demus las gracias
al artista d’esti puablu
que al Cristi y la Dolorosa
arreglóunus con aciartu;
Dios i dé mucha salú
ya que i conservi las manus.

Non séi si tarás sintíu,
(que todu debi falasi)
porque nun tamus cumpliandu
comu fan en todas partis,
el preceutu que mus manda
que’l dumingu si descansi.
Has avicáilu a lus Mandus,
de riba tian qu’ordenasi:
nusoutrus de mil amoris
quereremus que si guardi.

Falandu del nuastru uficiu,
ya que tenemus ispaciu,
quiaru diciti, San Pedru,
qu’en éstu tamián hay cambius:
todu si pesca con lluz,
non si pesca comu antañu:
de tuliña ya bariqui
poucu ya lu que pescamus,
asina que hasta lus peixis
tianin que tar allumaus
pa que podamus garrallus,
¿vas cumprindiandu ‘l fregau?
verás lu que mus pasou
al dir pescar a Bilbau:
taban pruhibidas las llucis
ya ningunu lu sipiamus,
allí péscasi a la ardora
¿ya quias creer, Patrón nuastru,
que nin un mal bocartucu
pudiamus meter pa diantru,
nin nusoutrus nin tampoucu
lus que de Santander fuarun?
Ya éllus cargaban de pesca
que nun cabían nus barcus
¡tianin tratu con’as bruxas
esus degorius de vascus!
Peru la gracia de Dios
non deixa nunca a lus buanus
ya si nus falla ‘l bocarti
ha haber bunitu hasta inchanus.
Referenti a outrus aspectus
muchu vamus mejorandu,
bian si conoz que’inriba
tas por nusoutrus rogandu.
El puablu va viantu’n popa,
da gloria ver el mercau,
tan de valdri las indianas,
fabas, guavus , lleichi, todu
baxóu comu ta mandau;
las azariantas aldianas
andan col capiallu ichau
¡bian nus chuparun la sangri,
que tirin po lu bellau!
Hay pan bono ya’l que queras,
fan hasta bullus de cuarnus,
sinon qu’ahora a lu que veu,
viandin lus cuarnus más carus.
Ta espichandu’l estraperlu
peru pa falati claru,
non tamus nada conformis
po lu que toca al tabacu:
ya malu, poucu ya caru,
nin freba nin picadura,
non hay quian poda fumalla,
ya la verdad, Compañeru,
costa demasiau «el caldu».
De las fuayas de maíz
haberá que fabricallu
por non dexar de fumar.
De aceite no nus quexamus,
esti añu por Antroyu
las bullinas nun faltarun;
del Contornu a la Garita
afumaban lus teaus.

Vou cuntati las mejoras
que si fixarun en puablu:
un lavaderu modernu
que va ser de lus escándalus,
non lu digu que si armin,
you dígolu po lu guapu.
Las muyaris pa llavar
nun tianin nin qu’afincasi,
ya comu han tar a vellugu
han dar la lingua a fartasi.
Ena Cuasta de Guaitus
una casa tan faciandu
que por más qu’esfuracaban
nu atopaban lus cimiantus.
Va ser la ponderación
con todus lus adelantus
pa que el mariñeiru poda
si se tercia, ir illustrandu.
Ponerani Consultoriu,
Biblioteca ya hasta Rayus,
«EL HOGAR DEL PESCADOR»
paemi que van nombrallu.
Conque, ya sabis, Patrón,
en ella serás el Amu,
si baxas dar una vuelta
non tianis que buscar cuartu.
Respetivi a vestimenta
tan lus tiampus muy cambiaus,
lus mariñeirus d’ahora
andan muy modernizaus;
ya non gastan garibaldas
comu lus antepasaus,
¡trincheras ya gabardinas
que paecin deputaus!
asina ya que si baxas
prepara atuandu apropiau
porque si non van diciti
que tas de moda pasau.

Muchu vamos pogresandu
po lu que toca ‘l fugol,
el Marinu va igualandu
al Oviedu ya’l Xixón.
Va estrenasi un campu nuavu
que va valir un millón
porque en toda la Provincia
cuntan que nun hay mejor;
¡ya podemus dar patadas
a toda satisfaición!.
Fáinlu n’us Tarronalis
ya va tener un grandor
pa milenta espetatoris
colocaus alredor.
Si quiás, cuando haiga partíu.
mira por telavisión
Esti campu vei llamasi
CAMPU DEPORTIS GIRON
que ya’l nombri del Menistru
que ayuda’l trabayador.

¿Non ti fixasti, San Pedru,
que tamián lus empleaus
de la limpieza ya aseu
andan elegantizaus?
Con uniformi d’estrena
ya bordadas en un llau
las letras del sou Patronu
qu’ha ser sigún l’undicau,
“San Liboriu o San Lelón”
u outru Santu desllustrau.
¿ Ya las muyaris, San Pedru?
Esas si que son de miadu!
Non paran d’enventar modas,
¡has ver la que descubriarun!
en cuantu emprima a zurriar
u hay celaji ‘n firmamentu,
métinsi n’esus cartuchus
de papel de caramelu
ya van de todus coloris
que nun sabis que ya aquéllu.
¡Queda unu plasmau, mi alma,
non séi dóndi llegaremus!
El primer día que llova
has aceñar desde ‘l Cialu.
Ya ahora a vusoutrus vus digu,
mucinus que tais guyandu:
habéis tentavus lus bolsus
cuandu penséis en casavus,
qu’esi papel cleofás
ya po la cuanta muy caru
ya ellas tianin una astucia
que tan afilandu’l ganchu
yal que nu enganchan, enredan
sin saber cómu nin cuandu.
Que lu diga San Pedru,
que tamián a El lu enchaucharun
faciéndui negar a Cristu
antis que cantara el gallu.

En esti universu mundu
talis cousas tan pasandu
que bian si ve, Compañeru,
que anda pol mediul diañu;
non séi qué fai San Miguel
que non lu meti pa diantru.
¡Miou probi, has tener cuidiau,
que tea cuntigu San Pablu,
nun vus garrin de secultri
va si us metan en Cialu
garraus a unus cohetis
de tómicus qu’enventarun
esus sujetus extrañus
que can d’acuardu col trasgru.
Ya non queda aquí la cousa,
vou cuntati lu más gravi:
verás, pa mas esmolemus
descólgansi de las nubis
en unus platus volantis
unus homis comu micus,
d’agú vianin, nun si sabi,
hay quian diz que de la Lluna,
outrus dicin que de Marti;
si puadis cortais el rumbu
que’aqui ya somus bastantis.
Ya tanus bian empleau
por miticonis mangantis
pa ir a la Lluna de viaxi
ya siguru qu’al sabelu
quixarun adelantasi.

Esus manatis, del mundu
que dirixin el cotarru
paez que tianin azogui,
non paran en ningún llau
va nun séi por qué razón
han sacar a floutu, a N. A. T. O.,
non tardarán en enterasi
ya armáis, mi ánicas, un tangu.
Dicin que en esas runionis
andan la paz neuciandu
ya por debaxu, las armas
frabican de contrabandu.
Aquella paz del Maestru
dánusla Tú, Apóstul Santu;
lu demás ya engaña-tontus
pa que ellus sigan rumbandu.
Podemus tar orgullosus
de lus nuastrus mijicanus,
bian merecin lus mentemus
con amor ya con agradu;
non si ulvidan de nusoutrus,
siampri pal puablu tan dandu:
pa la Iglesia, pal fugol,
pa Fiastas ya Jubilaus.
Pa la nuastra Santa Anina
fixéruni un bon regalu
lus dos hermanus « Resaca»
Grabiel ya Vitorianu
con Casimiro el «Butisu»
ya lus fíus, que tamián diarun:
Un mantu de gran valor
de Useda ya ciartupelu,
costois quinci mil pesetas
ya mandarunlu de Méjicu.
Pa que quedara la Santa
con el atuendu completu,
una persona devota,
que nun quiar que la numbremus,
comproi un vistiu de rasu
que ya admiración el vellu,
bordau por una rapaza
de las más guapas del pueblu.
siandu lus debujus feichus
por un ausenti pixuetu
llamau Casimiru López
que lus unvióu desdi Uviedu.
¡Que la Santa Anina hermosa
a todus is dea premiu!

¡Qué Fiastas. San Pedru Hermosu,
bian ti tamus osiquiandu!
Banda de Música, Orquesta,
caballitus, gaita, fuaus,
bon partidu de fugol,
una gran rifa de gallus,
cucañas, patus ya tinas
ya tómbola de regalus
con regatas de chalanas
ya de botis apropiaus,…
el xiganti y la xiganta
que fai añus non viniarun.
Todu ya más, ta esquirbiu
en un papel que fixarun.
Gracias a la Cumisión
ya’l su Prisidenti nuavu
que s’ismulíu sin parar
por faer Fiastas de rangu.
Van rifanus una máquina
de esquibir, que va pasmavus:
sin adeprender palotis
ya sin faer garabatus
sálinvus unas llitrinas,
¡que nin de moldi, muchachus!
Habéis ichar a la rifa,
tian que pur fuarza tocavus
que todus lus papilinus
en’a bulsina mitiarun.
asina que, vus ripitu,
que nun puadi haber engañu.
Vou facer una oservancia
tamian a lus cunfiterus
pa que abaratin lus dulcis
qu’ahora todu is costa menus
ya San Pidrin ya llambión,
¡que nun sean avarientus!
De la custión religiosa
¿qué vou diciti, San Pedru.
si ya el prencipal mutivo
de todus estus Festejus?
El sermón foi pidricau
por el Maxistral, que venu
de Covadonga ex-profesu;
el que trouxu la Santina
ya aprecia muchu a Cuideiru.
Paicía que falabas
po la boca d’él Tú mesmu.
Misa, cantus prosicionis,
tudu soleni se feixu,
que más merecis, Patrón,
por muchu que nus destemus,
ya co la tu bindición
unus vivas ti daremus.

¡Que viva San Pedru Hermosu
que viva tamián San Pablu,
San Pablín ya lus ecétera
que n’ el Cialu tan gozandu!
¡Vivan lus aquí presentis!
¡Vivan las Otoridadis!
¡ Vival Siñor Maxistral!
¡Viva ‘l Siñor Cura Parracu!
Vivan el Sol ya la Lluna
ya las estrellas de rabu.
las orquestas, lus danzantis,
las chavalinas ya mozas
de cuarenta en adelanti,
las casadas ya las viudas,
non vayan a desgustasi!
¡Que vivan lus mijicanus
ya si hay algunu solteru
que venga p’acá a casasi
que hay mucinas comu floris
ya con sandunga sobranti!
¡Vivan tamián lus xigantis
qu’ahora mesmu van quemasi!
ya…. preparaimi un gutin
que you ya falei bastanti.
La copla ya la sabéis,
habéis cantalla con garbu:

¡MIENTRAS CUDILLERO VIVA
Y DURI LA FUENTI’L CANTU,
VA SAN PEDRU A LA RIBERA
CON TODOS LUS DEMÁS SANTUS!

¡Amura vela! ¡Isa vela!
¡Fuego a babor! ¡Fuego a estribor!
¡¡¡Viva Pedro!!!