L'Amuravela 1953

Escrita por
Elvira Bravo Fernández-Ahuja

Recitada por
Antonio García Novo “Diego”

En el nombri de Jesús
y la Virgin Soberana,
vou ichar l’Amuravela
comu San Pedru asperaba.

¡Que lus tengas muy filicis,
Benditu Apóstul San Pedru,
ya que celebris, el Santu
con gran isplendor n’ el Cialu!
Has acordati tamián
de que sos Patrono nuastru
ya en faciandu ahí lus honoris
aténdinus con esmeru.
Esti añu tomousi tardi
el acuardu de festejus
ya garróumi de sicultri
preparati el decumentu.
Naidi quiria enfrentasi
nin ponesi delanteru
pa formar la cumisión
po la falta de dineiru.
San Pedru, no puadi ser,
éstu tianis que arreglallu
que siría una virguanza
deixar sin fiastas al puablu.
Que nombri una Cumisión
Permanenti ‘l Yuntamiantu
comu fan en outrus llaus
siandu lus “San Pedrus.” nuavus
ya de menus emportancia
que l nuastru San Pedru viayu.
(Non ti emburnies, San Pidrín,
que ya pa más enrizallus).

¿Tarás en mesmu llugar
u cambiastiis de bisiastu ?
Dígulu porque aquí ‘n baxu
anda todu muy rivualtu ;
tamus dandu virivualtas
sigún cuntan lus espertus
ya nun sei si ahora mus toca
tar por enriba del Cialu,
en esi casu patrón
hay que revirar el cestu,
nun sei si falar p’ arriba
o si baxa el piscuazu,
peru puniandu ‘l turullu
has iscuchami lu mesmu.

¡Patrón, mal añu tuviamus;
pasamus una envernada
que foi de verdá algu seriu!
Con diciti qu’hubu algunus
que emigrarun pa outrus puablus
.puadis dati cuenta d’ellu.
Tú, que fusti pescador,
bián sabis qu’el mariñeiru
non si topa en outru uficiu
enque n’el suyu haiga riesgus,
ta acostumbrau a la vida
de lus maris ya lus viantus.
Menus mal que co la ardora
unviónus Dios el remediu,
Ganáronsi bonus cuartus,
qu’ hubu muchu yá a bon preciu,
que bián dixu aquel refrán
que ‘antiguo cunuciamus:
“Dios apreta y no afuaga
si con fé en Él asperamus”
Asina que enque apuraus
nu nus queixamus, San Pedru
la probitú quiarla Dios
pa que ganemus el Cialu,
que tamián Tú fusti probi
ya probi foi el Maestru.

Las gracias debemus dati
po la ayuda que alcontramus
en’ as muyaris pixuatas
que non hay quian las iguali.
Ellas serán enradoras,
amigas de pixi glasis,
desgarradas, balumeras;
peru tianin el gran arti
pa trabayar comu negras
pa sacar la casa avanti
ya traer al mariñeiru
frescu, planchau ya iliganti,
lu mesmu cuandu si gana
que cuandu si pasamus fami.
Vamus dais unas puntada
a las cosas emportántis
que s’oservan en el puablu
ya que paezmi han gustati.
Tocanti a lu riligiosu
non creu podas queixati,
la xanti asisti a la llesia
tantu que ya nu si cabi
tan pensandu en agrandalla
ya outras riformas notablis.
Va vinimus un retablu
non comu aquel que tuviamus
orgullu de lus antiguos
ya pasmu de vesitantis,
peru si quiara mejor
qu’esti outru que mus punxaron
que mus entristez el Templu
comu ‘n pañu fumerariu.
Ahora non ti estrañará
por qué n’a llesia hay rivaulu
ya andan salius del su sitiu
la metá o todus lus Santus.
San José al ver el bureu
dexóu el su altar curriandu,
comu esposu circuspetu
a la Reina de tus Cialus,
ya pa premiar la humildá
punxárulu en el tú puastu,
Tu non debis d’enfadati,
tianis las llavis del Reinu,
peru San José n’a llesia
ya abogau ya consejeru.

El Campu-Santu, a mio ver
non ha quedar ulvidau;
lus muartus tamian merecin
con decoru ser trataus;
ya era tiampu si fixara
lu que fan en outrus llaus,
pa ampliallu lo que es pricisu:
a la vera hay bonus praus.
Ya ta nombrada la Xunta
en’a que tan enrolaus,
armadoris, mariñeirus,
pudiantis ya Otoridadis,
bian mirecin un aplausu
ya la ayuda que podamos.
Tarus muy agradecias
al nuastru celosu párracu
que si desta cuantu puadi
en todu quiar mejoranus
ya trata a lus mariñeirus
con amor ya con agradu.

De las Flastas Riligiosas
deberán ser ponderaus
el Novenario a Jesus,
soleni ya bian cantau
ya sobri todu la Misa,
sonou a tiampus pasaus;
la Prusición cuncurrida
todu may bian ordenau.
Ya de la Semana Santa
mirez tamián ser notau,
la Adoración de la Cruz
el día de Viarnis Saantu,
qu’ acudiarun muchus homis
comu piadosus cristianus.
La Soledad de la Virgin
foi algu nuavu ya grandi
subiandu la Prusición
hasta ‘l cruci de la Cai,
co las Ilucis apagadas
lus balconis allamaus
engalanaus con estampas
ya lletrerus apropiaus,
¡Qué bian cantóu La Ruperta
a la Dolorosa Madri!
Lus muastrus cantus antigus
non dibian d’olvidasi
son el alma de Cuideiru,
riliquias de fe ya de arti
¿non ti paez, San Pidrín,
que debin de conservasi?
La saeta de Alfredu
entusiasmou a la xanti
bian somea a la soa raza
qu’a cantar nu hay quian lus gani.

Siguiremus dandu cuanta
de mijoras ya adelantus:
estu va ser Nova-Yor
sigun lu que progresamus
lus rascacialus aquí
ya lus hay a muchus añus.
Vamos tener agua en casa,
que laur ya mus lu aprobarun,
ya bona falta mus fai,
que las fontis tan secandu,
Nuavi millonis ya más,
de pesetas pa esti Puertu
dicimnus tan cuncididas
ya cuestan en Pirsupuastu,
has dais la Tú proteción
a lus que miran pol puablu.
Peru nun sei por qué fin
las obras nun dan cumianzu,
ya entre tantu compañeru,
tamus aquí padiciandu,
mucha pesca vian por tiarra
ya asina vamus tirandu.
De toduss modus San Pedru,
has bindicillas, Patrón,
ya concédiid el Tú amparu.
¡Aspera, voy advirtiti!:
sobri aquellu que falamus
de que baxaras a venus,
non preparis la maleta
que ta ‘l hospedaxi inciartu.
“La Casa del Pescador”
unda non la teneremus,
tan en suspensu las obras
po la falta de dineiru.
Si guias ir pa “Casa Sergia”
tianlu ahora todu modernu,
a ver si ti fai rebaxa
por ser el Patrón del pueblu.
Po la mesma enfermeda
sobri pouco más u menus,
de casas de “La Telaya",
sin estrenar las tenemus.

Hasta lus peixis ahora
pescansi por outrus medius,
menos mal que d’enventoris
tamus sobraus en Cuideiru
además del “Patrunin”
que vian en us papelis,
hay outru pa ´l abadexu
que t’ isplicaréi, San Pedru:
Ya un pedazu d’ hojalata
que tian un ciartu misteriu
con unus cuantos buracus
pa meter el apareu
non nisicita carnada
esu aforra po lu menus;
Vou siguir co la enfilada
de lus cambius que fixarun:
Nun hay “caleón de Gurixu”,
nin “caleón Salsipuadis”
todu son callis curridas
que las llaman pavimentus
hasta ‘l Mualli del Oesti
con asfalcu tan puniandu
ha quedar comu’n salón
ya han dasi allí discunciartus.

Hay sociedá del Miau-Miau
mejor que la de lus negrus,
las redis son de nailón,
el bocarti vian de Pénjamu.
De sus cohetis atónitus
que lus llaman palnetarius,
sabi Manolu el de Pozu
a la menuta isplotallus,
ya nun quiaru dicir’ mas
porque tarás mareau.
De lu que pasa n’el mundu
sera mejor non mentallu
por non meteti pavor
non vaya dati un colasu.
Andan riunius lus “Grandis"
disfaciandu ya enventandu;
¡¡Ve istrallar una tronada
que non vey quedar min rastru!!
Asina que has tar alerta
ya desque oigas el istruandu
rivirati pa esta banda
ya bótanus un anzualu.

Fáltami falar de esportis
aquí si que ta lu buami
Va “El Marinu” a toda vela
ganóu sis unu al Pravianu,
pera, amigu, perdeu’ I rumbu
ya fuamus iliminaus
por dos tantus de la porta
que ellus en Pravia mitiarun.
¡San Pedru !, ¿visti “La Lola”?
Llévalal hay que contestanus
“La Lolona” de seis golis
llevárunla lus pravianos
ya truximus “La Lulina”
por dos golis disgraciaus
¡ Otra vez sera, Marinu,
que en el xuagu ésu ya dau!
Outru quipu de rapacis
vamus tener de ripuastu,
del Frenti de Juventudis
que prisidi don Iduardu;
naceunus “EL MARININ’
que yà si ta preparando
pa dar patadas ya golis
a “marinus” ya pravianus 
Lus Festejus d’esti añu
non puadin ser muy sonáus
po las causas qu’ al comianzu
ya deixamus isplicau.
Has agradeceis l’isfuarzu
al Alcaldi lu primeiru
ya a lus que ayuda i prestarun.
Aquí lu que emporta más
ya que seas venerau
ya que lus cultus na ilesia
sean con fé celebraus
pa non dismintir la casta
de aquellus antipasaus
que na custión riligiosa
fuarun siampri rinombraus.
Si hay algun gutín de más
non ti des por enterau.
Pa pidricat el sermón
venu el maxistral d’Uviadu
que ya un siñor de rinombri
ya quiar bian a lus pixuatus.
Musicas hay a trompón,
las orquestas ya viniartin,
non hay qu’ulvidar la gaita
que San Pedru ya gaiteiru
asina las ‘’veteranas’’
ha regucijar el cuarpu,
las mozas ya lu fairán
con sus bailis “esternus”
han bellar hasta ‘l bayón
que paemi ya lu más nuavu.

Ahora vayan unus vivas
pa lus que lu miriciarun :
Un ¡Viva ! al Gobernador
que foi el primeru dandu
ya s’entéresa pol puablu
pa que vaya progresandu.
Outru pa lus mijicanus
que risuanin todu lu altu,
a lus presentis ya osentis,
que is dimuastri’ I nuastru agradu,
que si non fuara por éllus
non pudiamus festejallu.
¡Que viva ‘l Siñor Alcaldi
ya demás Otoridadis,
ya todus lus que aqui tan,
viayus, pequeñus ya grandis 
ya que vivas Tu, Patrón,
con San Pablu muchus añus
ya que viva San Pablín
que ya quirian matallu!

Risuanin ya las trompetas
ya que estrallin lus petardus,
traéimi pa acá un “culín”
que vou dar fin al relatu,
peru antis voy ripitivus
la copla de lus pixuatus:

¡MIENTRAS CUDILLERO VIVA
Y DURI LA FUENTI’L CANTU,
VA SAN PEDRU A LA RIBERA
CON TODOS LUS DEMÁS SANTUS!

¡Amura vela! ¡Isa vela!
¡Fuego a babor! ¡Fuego a estribor!
¡¡¡Viva Pedro!!!