L'Amuravela 1962

Escrita por
Elvira Bravo Fernández-Ahuja

Recitada por
Juan Luis Álvarez Bravo “Totó”

En el nombri de Jesús
y la Virgin Soberana,
vou ichar l’Amuravela
comu San Pedru asperaba.

Antis falta´l agua al viantu
que nusoutrus a San Pedru.
Cuandu llegan estus días,
anque teas tiarra diantru,
sianti unu un ricuncumiu
que ti bota pa Cuideiru.

Bian ergullosus que tamus
d´esti Patrón tan excelsu,
que mus protexi n´a mar,
n´a tiarra ya n´us pogresus.
Guay, comu a Pastor ti honra
el católicu Oniversu;
nusoutrus comu a Patrón,
ya Papa, ya mariñeiru.
Viamus la tóu prutición
n´el mes de Xuliu pasáu,
cuandu tantus compañeirus
piriciaron afogáus
lluchandu co la galerna
comu nun si viara´n añus;
de quí solu unu morréu,
ya nun iba d´esti puablu.
Al Santu Cristu Piñera
muchus en promesa fuarun.
Guárdanus siampri, Patrón,
ya ves que nun ti ulvidamus
enque tíamus mitíus
n´esti iscundíu buracu.
Peru tamián, vou iciciti,
todu ha tar bian compensáu:
Andan pa facer rifuxius
n´outras partis arranáus,
por mutivu las nuclaris,
ya d´esus gasis nefastus.
Cuideiru nun tian problema,
todu ta, ¿güisti?, arregláu;
con poner desdi La Llausa
a La Garita un teáu,
u comu media docena
de motoras boca abaxu,
quedamus todus cubríus,
más que istrallin el cobaltu.

De pesca vamus avanti
ya co la mar trumpicandu;
nun ti digu que a la vela,
que nun la llevan lus barcus,
peru en ganancias, ¿comprendis?,
viantu´n popa navegamus.
Pensábamus que l´ardora
poucu provechu iba damus,
peru tabas, Santu Apóstul,
al acechu vixilandu,
ya tirminóu la costera
deixándunus bonus cuartus.
En´u tocanti al bisugu,
fuamus lus que diamus palus:
En´a Rula d´Avilés,
cuandu nusoutrus llegábamos
(casi siampri lus postreirus),
caían p´atrás pasmáus,
llamábannus “alimanis”
al venus entrar cargáus.
Lus peixis, ¿güístilu Tú?,
andan a ríu rigualtu:
Las motoras que n´ardora
apescar bocarti fuarun,
llenárunsi de bisugu,
cincu mil kilus vindiarun;
intivocarun lus peixis
peru ganandu saliarun.

Co las bombas de gas-ol
avanzamus riculandu:
quitan la de venti kilus
pa una de cincu deixanus.

Muchus bautizus si fan
de rapacinus ya barcus,
van en omentu las lanchas,
peru nun si ensancha´l puartu.
Ya tantu lu que si pesca,
ya tantus vianin comprandu,
que del mualli pa la Rula
nun si puadi dar un pasu,
paezti que tas en Vigu,
¡mi ánicas!, de muvimiantu.
De cochis ya camionetas,
camionis ya cochis-carrus,
lus que viandin, lus que compran,
ya lus que priparan hialu,
nun séi comu nun s´imbistin
todus lus días a diariu.
Dicin que ta risulvíu
po lus que tianin el cargu:
qu´han vinir lus “equilóterus”
pa llevanus el pescáu,
asina puadin sacallu
por inriba lus teáus.

Lu pior son las muyaris
que si riviran co´l tiampu:
con el cuantu la carnada,
¡arman cada zafarranchu…!
¡Menus mal que lus caldeirus
todas lus llevan de plásticu!,
si non lus mélicus ,¿guais?,
nun habían dar abastu;
¡han saltar un día lus choclus
inriba la Casa´l Fuáu!

Has tar alerta, Patrón,
ya pricura rimidianus:
van llargar a la mirluza
(ya con ella van cabanus)
con esas redis-volantas
que is ta preparadu´l diañu.

Al llegar a San Isteban
pasóu el chocanti casu:
entróu la “María Francisca”
tiniandu´l puartu ciarráu,
ya priguntói a Teixeira
el Práticu encomendáu,
si nun vía las siñalis
u si taba cegaratu,
ya Teixeira contestóu,
en sin faer comentariu,
que pensóu qu´iban las boyas
que las tinían secandu…

Ya falndu d´outra cousa:
¡foi de mucha agua l´iviarnu!
Tábamus pensandu, ¿sabis?,
que mus fixara Bernardu
outra Arca de Noé
pa poder avilluganus,
viandu lu que n´outrus sitius
de malu taba pasandu:
ríus salíus de madri,
muchus puablus añagáus,
abondus disprindimiantus
de tiarras ya carreteras
ya outrus inturpicimiantus.
Por si esu fuara poucu,
pa desfacer los terrenus,
bombas a todu meter
en todu´l mundo Oniversu:
megatonis, “mangantonis”
ya toda clas d´esperpentus.
Ya nun séi si a causa d´ellu
n´el guartiquín de Las Ánimas
siguí´l esgorromblamiantu.
Nun tenemus qu´apuranus
porque acertarun lus péritus:
la mar paticóu l´iscombriu
ya comu la de Xixón,
deixonus la playa´l Oliu,
peru tragáou lus peñascus;
deixóunus comu ricuardu
la rinombrada “Peñona”
ya la llamada´l “Caballu”;
¡si siguin lus tirrimotus
vian Villademar abaxu!

¿Qué ti paez, San Pidrín?,
non séi por quéi m´acamiantu
qu´esi bailotéu de tiarras
ha ser po lus probamiantus
qu´en baxu, en mediu ya´nriba
n´esti mundu tan faciandu.
¿Nun güisti, Santu Hermosu,
lu qu´ahora discurriarun?
Esi “Rayu de la muarti”
que ti deixa muartu´n secu
desdi llonxi, en sin gadaña
ya en sin faer testamentu.
Ya i diamus otru embotón
a la Lluna en lláu upuastu;
nin siquiara gurgutóu,
non mus feixu plizca casu;
ahora vamus ir a Venus
qu´ha faenus outru tantu.
¿Visti que nus rispundiaran
nin Marti nin lus marcianus?

Esti añu tamus d´estrena
d´Otoridadis ya Mandus;
Párracu, Contramaestri,
ya Alcaldi, todus son nuavus.
En sanidá hemus tar bian
referenti al Yuntamiantu,
que, imprimandu po´l Alcaldi,
muchus d´ellus son del ramu.
Ya tocanti al siñor Cura,
paemi que l´acertamus:
ya bon cantor, filarmónicu,
orador ya campechanu.
Has bindicillus, Patrón,
qu´unus ya lu miriciarun,
ya éstus pa que con tesón,
s´ismualin por esti puablu.

La nuastra Semana Santa
algu si véi conservandu.
Mirez aplausu “El Guaín”,
que dixu bian El Calvariu.
En silenciu qu´empunía,
con muchu acompañamiantu,
celebróusi´l Santu Intiarru,
ya a la puarta de la ilesia
con gran maestría cantarun
a tres vocis bian acordis,
un Stabat Mater nuavu.
Pidricóu el Novenariu
un Padri muy afamáu,
que con cantus ya sirmonis
traíanus riviráus.
Voy iciti, el puablu enteru
quedóu enfirvorizáu.

A lus que si van del mundu
sabis que t´incomendamus;
por esu al Padri León
queremus aquí mentallu:
un pixuatu de lus bonus,
de valer, ya cuasi Santu;
toy siguru qu´has ponellu
en un bon xeitu al tou llau.

La Fiasta del Caticismu
foi una fiasta de neñus
que divirtíu a lus grandis,
con cantus, bailis ya xuagus.
Celébransi tamián outras
que nun tan el calandariu,
comu´l “día de betún”,
“del sarapicu”, “del saltu”,
“de la risa”, la “del hipu”,
“del manporru” ya “del ratu”.

Si nun lleva la bandera
San Antoniu n´el sóu barcu
cuandu si véi pa Llisboa,
puadi ocurrir un nofraxiu,
ya dispuás quedan las mozas
alpisti en sin abogáu
ya por esu hay que ponella
primeiru n´el campanariu.
Lus rapacinus punían,
desqu´imprima el Novenariu,
la bandirina na´s casas,
y´asina honrabn al Santu.

Vou isplicati outro enventu
qu´ahora ya muy sonáu:
Antis mitíanti una bala
en cualquiar parti del cuarpu;
lu modernu ya a la inversa:
metin a lus homis diantru
ya asina dan virigualtas
xiringándusi n´ispaciu,
sacandu fotus-grafías,
gastandu milenta cuartus.
Ya, ven acá, Santu Apóstul,
pa faer unus ritratus,
has dicimi la verdá,
¿tianin que subir tan altu?;
fáinuslas aquí Carlitus
mas que sea n´un buracu.
Nun ya esa la quistión:
ya que andan ispiandu,
nun is basta aquí la guerra,
quiarin llevalla a lus astrus.

De todus esus toristas
que vianin a vesitanus,
venu uno que ya alemán,
ya tá de la cencia al tantu,
buscandu unas ñargatesas
de cuatru metros de rabu,
que hailas n´a Peña La Deva
peru en dengún oiutru lláu;
a lu vistu, cuandu vamus,
tianin el rabu enroscáu.
Pudían sirvinus de cabli
pa sebordanus lus barcus
u pescallas na envernada,
qu´algún dineiru habían danus.

Las modas de las muyaris
tan feichas pa currutacus,
con taconis d´anfiler
ya co lus moñus de bálagu;
outras llevan unas mitras
comu las de lus perláus,
ya la color la que queras:
blancu, roxu y zafranáu.
Ahora son muy aforradas
ya nun gastan cuasi pañu:
van disvistías por inriba,
ya recortadas por baxu;
outras somean avistrucis
con calzonis apretáus
ya sombreirus de cazuala
qu´en Francia llaman “chapeáus”.
¡Tamus pirdíus, San Pedru!
Mira ver si hay delgún Santu
que sea intindíu en modas
pa que baxi a rimidianus;
ahora, ¿guais?, lus iscocesis
quiarin poner lus refaxus.

Has saber qu´en Nort´América
tan lus uficius cambeáus:
ellus trabayan de puntu,
fregan ya secan lus platus,
ya ellas fuman en pipa
ya fan apuastas de gallus;
si s´interan las de quí,
¡ya mi véu faciandu ganchu!
Peru, ¿quias más, Santu Hermosu?,
si, pa ponesi modernus,
hasta lus puarcus-ispinus
péñansi con raya en mediu.

¿Pa qué ya L´Amuravela
si nón pa falati claru?
Lu malu pa que s´inmiandi
ya lu bonu pa alaballu.
Si algunus tan disconformis,
ha ser que nun son pixuatus;
piansan que por non icillus
non has ver Tú lus intuartus.

Non si puadi andar po´l mundu
porqui ta plagáu d´istruandus.
¿Non sabis lu que i pasóu
a esi probi Filicianu
que víu un “homi robóu”
que, paemi, son de fiarru,
mitíu n´un cousu d´esus
que llaman platus volandu?
Diói un patatús tan grandi
que nun daba pía nin manu,
ya cuandu fuarun mirar
quedaba allí un gochu ardiandu.
Tamián pudía ser la guastia,
que fai tiampu non la viamus.

Esti rincunín, San Pedru,
munchu si véi aguapandu:
casa nuavas, ya outras viayas
que si van rimucicandu.
En diantru, a todu conforti,
cucinas de gas butanu,
amplus camas de sofasis,
lus colchonis son flexáus,
alzombras ya curtinonis
ya butacas pa calzanus.
En´a Cai baris modernus
con istilu viraniagu,
algunus al airi llibri
con barandas adornáus,
unu con pista, xardín,
ya pur inriba emparráu;
haylu tamián co novera
de gran costi ya tamañu,
qu´asina lus alimentus
consérvansi refrescáus.
Nuava mirciría de luxu
al tenor de las de Uviadu;
la Heladuría Cilindru
con unus bonus heláus,
que ya nun tan ambulantis,
ahora tan aposentáus;
ya si baxas cuasta abaxu
todu lu atopas floriáu.

Outra novedá muy nuava
n´el bar del “San Xuan” punxarun:
la cafetera otomática,
que fai cafesis dusciantus
xustamenti n´una hora,
ya todus lus fai al tiampu;
doci mil durus costóu,
¿quián diz qu´en Cuideiru tamus?

Ya nun digamus Morán,
que tian completu el fregáu;
fregulíficu, heladera,
ya todu llitrificáu.
Las llambirías de Calzada
nun nisicitan riclamu;
la sastriría de Pipín,
fai lus calzones a ciantus.
De más ou menus pustín
hubu abondus casamiantus;
una tamián d´emportancia
non si celebróu n´el puablu.

Patrón, ya tas avisáu:
merca un armariu roperu;
lu que si fai ya si compra
dicin que ya pa San Pedru,
ya si non tas priparáu
non has tener aú metellu.

Has atender bian, ¿güisti?,
ya has avisar a San Pablu,
cuandu toquin en ´a ilesia
que tamián s´istrinóu l´órganu;
diaciseis mil pisitinas
costóulas el aparatu.
Ya lu güirías n´a Misa,
que foi de gran llucimiantu.

La Cumisión bian mirez
qu´un aplausu de qui i deamus;
toda ya de mocedá
ya d´entrambus lus dos sexus,
que, sacandu el prisidenti,
son del ramu mariñeiru.
El que prisidi ya Carlus,
bon mozu ya ta solteiru
(si tian o non cumprumisu,
en funduras nun mi metu).
Munchu ya bian si destóu
pa preparar lus festejus,
ya lu mesmu lus demás,
esu hay que reconocellu;
nun digamus las rapazas,
que cumpitiarun con ellus.
Mirandu unas caras guapas
¿quián is niaga lus dineirus?
El tesoreru, terrestri,
ta casau ya ya muy seriu.
Lus más purtárunsi bian
ya nun fuarun usureirus;
asina qu´a todus dea
gracias el Siñor San Pedro.
¡Ya verás, Patrón Gloriosu,
comu has quedar de contentu!

Cirimonias religiosas
fánsi con todu esmeru,
prusicionis ya sirmonis,
todu de lu más perfeutu.
Ya de la fiasta profana
nun ha faltar elementu.
Ahí tan las dos orquestas
de fama n´el mundu enteru:
una, la “Compostelana”
que ya bian la conocemus,
outra ya “Lus Trovadoris”,
que de Curuña traxerun;
mirandu rumbu al Oesti,
siguimus co lus gallegus
que, si nun primus hermanus,
seremus primus terceirus;
ya pa completar la fiesta,
la Banda de Pravia venu.

Han sonar todus lus toquis,
lus antigus ya modernus,
lus “roncororrós”, lus “tíus-tíus”,
lus tangus, mambos ya… ternus;
peru anque sean muy sonáus
esus bailis d´istraperlu,
las danzas ya giraldillas,
ya lu que sona a San Pedru.
Gueita ya tambor al cantu
que la pricisan lus viayus,
gualus, mozas, rapacinus…
todus han salir al ruadu;
el xaréu ya imprimóu,
ya nun si puadi parallu,
lus bollus co lus chourizus
tan en el fornu cuciandu,
ta Cuideiru engalanáu
ya di nuachi rillumbrandu;
baris, fondas ya demás
tan llenus de fartamiantus,
ya pa matar el secañu,
vinus ya refrescamiantus.
Estu ta, ¡mi alma!, que ardi,
ya nun si cabi n´el puablu
de tantus cochis ya vespas
que vianin a apagar fuáu.
Habéis ver si ta purí
el Sha de Persia u el Neru.

Que nun tiri lus cohetis
Manuel sin dexaminallus,
que pudían ser lus tómicus
ya faemus un fracasu
enque salga él disparáu
deixándunos bucabiartus.
A “Culurín”, a lu vistu,
haberá que presentallu,
porque comu ta “engafau”
pudían intivocallu
ya quedasi en sin el puru
que de siampri tian ganáu.
Tou dandu las boquiadas,
ya vou brindar por San Pedru
pidiandu una bunitada
mayor que nunca la viamus.

¡Viva San Pedru pixuatu
que rivira la Pruvincia
ya fai bellar hasta en Cialu!
¡Que viva na sou compaña
el nuastru siñor San Pablu!
¡Que vivan en una riastra
uníus lus nuastrus Santus!
¡Vivan las Otoridadis,
primeiru las de la Ilesia
que nus dan de Dios amparu!
¡Que viva´l siñor Alcaldi
que po´l puablu ta velandu!
¡Prisidenti y´almiranti,
a todus vivas is damus!
¡Que viva la Cumisión
con el sou diretor Carlus!
¡Vivan lus que tan presentis!
¡Que vivan lusmejicanus
ya todus lus que tan llonxi
que son lus nuastrus hermanus!
¡Múxicus, gueitas ya orquestas,
vivan cian añus tocandu!
¡Un viva pa lus fresqueirus
que vianin siampri compranus!
¡Que viva L´Amuravela
ya lus que la tan guyandu!
¡Ya que la copla pixuata
risuani a todus lus viantus!:

¡MIENTRAS CUDILLERO VIVA
Y DURI LA FUENTI’L CANTU,
VA SAN PEDRU A LA RIBERA
CON TODOS LUS DEMÁS SANTUS!

¡Amura vela! ¡Isa vela!
¡Fuego a babor! ¡Fuego a estribor!
¡¡¡Viva Pedro!!!