L'Amuravela 1963

Escrita por
Elvira Bravo Fernández-Ahuja

Recitada por
Juan Luis Álvarez Bravo “Totó”

En el nombri de Jesús
y la Virgin Soberana,
vou ichar l’Amuravela
comu San Pedru asperaba.

Con toda sulenidá,
Gloriosu Patrón San Pedru,
dati la salutación
esti puablu mariñeiru.
Sos cada vez más quiríu,
que bian nus das l´alimentu,
ricordáu ya veneráu,
con amor, po lus pixuatus;
peru nun ha ser de boca,
tian que salinus de diantru.
Lu mesmu que´l outru añu,
tamián en esti debemus
a la tóu gran prutición
el tar sanus ya correchus.
Con perdón de lus celestis,
nun hay comu Tú, San Pedru,
qu´andasti sobri las aguas
ya si non fuara po´l miadu
llegabas a las Américas
faciandu´l discubrimiantu
ya aforrabas a Colón
el trabayu de facellu;
ya, ¿nun visti qu´esti añu
tratarun de remedallu
co la nau “Neña Sigunda”?
Peru esu nun iba´l casu,
la quistión foi la primeira
en sin saber l´Oceanu.
Deixaréi estus mariaxis
pa siguir co´l nuastru cuantu.

Foi muchu lu qu´esi añu
de mundacionis si viarun,
de currimantus de tiarras,
de disgracias ya de fuáus;
¡si foi malu´l que pasóu,
esti remachóu´l clavu!
L´Iviarnu, ¿güístilu Tú?,
foi tan xeláu ya tan llargu,
que coméu la Premavera,
nun i dexóu más que´l rabu;
daba pena güir el cucu,
cantaba comu afogáu.
Piansu you que esu ha ser
(puadu tan intivocáu),
que con tantu ispirimentu
tan lus Polus displazáus;
¡han vininus pa estas maris
las focas ya´l bacalau!

Abondus mesis, po´l tiampu,
tuviamus que tar folgandu,
lus de baxura, s´intiandi,
peru desdi´l mes de marzu
con mirluzas ya bisugu,
lus gurgüis ya redoballus,
comu ta el preciu subíu,
bian nus vamus atotandu.
Tocanti a lus de la altura,
a esus chorréanis lus cuartus;
solamenti de bunitu
a muchus milis partiarun,
que foi la mejor costera
de que tenemus ricuardu;
de bisugu, poucu menus,
outra vez fuamus lus amus;
de l´ardora idim de lianzu
co lus nuavus aparéus,
qu´ahora, ¿sabis?, son de nailu.
En´as lanchas lus colchonis
nun son comu lus d´a antañu,
qu´iban de fuayu; ahora haylus
de “flexi” de lus más carus.
El bocarti ya outrus peixis,
paezmi que po´l tamañu,
tomarun, ¿guais?, vetaminas
d´esas de lus cricimiantus:
cóngarus de trenta kilus,
lus bunitus comu xatus,
caballas comu bunitus,
ya mirluzas ribuyandu,
bian frescas, ya non comu esas
que las metin entri hialu.
Peru siampri, ¿guais?, la mar
cóbranus d´algun empuastu,
que si paga co la vida
d´algún compañeiru nuastru:
A la vera d´Avilés
pirdiamus un bon pixuatu
que, comu ya dáu de siampri,
al Tú amor lu encomendamus.

Vou contati, San Pidrín,
las vesitas que tuviamus:
Pa celebrar la Cunquista
de La Flurida, vinairun
a la villa d´Avilés
trenta y seis amiricanus:
un xeneral, el alcade,
ya outrus miambrus destacáus,
pa faer un homenaxi
a Pedro “El Adelantáu”,
d´Avilés natural natu.
Ya comu tamián Cuideiru
tuvu parti en zafarranchu,
que de qui foi una navi
nombrada “Ispíritu Santu”,
costruída ya trepulada
toda por xanti del puablu,
porqu´iba de quí un hermanu
que si llamaba don Álvaru,
tuviarun la curtisía
de vinir a vesitanus
co´l alcaldi d´Avilés,
ya muchu acompañamiantu.
Al son de tambor la geuita
que de la Villa truxarun
(siampri lus avilesinus
fuarun ya son sandungueirus),
baxarun la cuasta abaxu
con gran xintíu ya xaréu.
El nuastru siñor alcaldi
co la su bona presencia,
honrábanus prisidiandu,
que bian ya muchu si desta
en mejoras ya en pogresus.
Las chavalinas, bellandu
a todus daban contentu;
la Plaza ya´l Palación
rillumaban de lluceirus,
ya allí foi la cunvidada
a lus grandis ya a lus neñus.
Al Alcaldi La Flurida
numbrárunlu “Fíu del Puablu”.
Nu is intindíamus la fala,
peru esu nun foi defeutu:
Ellus tampoucu a nusoutrus,
ya quedamus tan contentus,
que con culinus de sidra
todu s´iba cumprindiandu:
brindis, abrazus ya afotus
a tutiplén si fixarun.
“El Guaín” co las chavalas
bellandu ganóu el premiu,
ya dispuás intirviudárunlu
en ínguilis ya en pixuatu.
Ellus iban muy amábilis,
sincillus ya campechanus,
ya lu mesmu las siñoras
que sunrían saludandu,
bian vistías ya calzadas,
de bisontes lus zapatus,
ya lus gorrus de liopardus.
Tuvu una fiasta tan guapa,
que feixu albaciar el tiampu;
hasta n´a tilivisión, ¿güisti?,
sacarun al nuastru puablu.
Tamián en esas alturas
tuviástis que celebrallu,
qu´a más de bonus marinus,
iban muy bonus cristianus.
D´aquellus viaxis de llonxi
quédannus algunus rastrus:
La Casa de Panzacola,
que llamarun en ricuardu
de la bahía de llá
que tian esi nombri puastu;
ya del “Agua de Flurida”
nunca mus faltaba´l frascu,
pa goler bian lus domingus
ya pa dar friscura´l cuarpu.

El día primeiru d´abril
tamián venu vesitanus
el Menistru d´Obras Públicas
pa ispicionanus el puartu.
Foi ricibíu, vou iciti,
con alligría y´aplausu,
ya él tamián nus falóu
con curtisía y´a agradu,
prumitándunus facer
lu que sea pa mejorallu.
Ahora falta, Santu Hermosu,
que nus eichis Tú una manu,
ya sabis que la memoria,
floxea n´us altus cargus,
que nusoutrus ya complimus
con aquél santu mandatu
que dio Dios n´el Paraísu:
“Crecéi ya multplicaivus”;
El agrandanus lus medius,
cumpitiis a lus Gubiarnus.

El siñor Gobernador
pasóu puriquí de pasu
pa Sanmartín ya Uviñana,
ya Soutu, qu´inagurarun
una plaza ya un gran parqui,
ya tantu si calentarun
qu´al istrallar un ceheti,
tres a la vez lu fixarun.

Pa istrinar al “cha-ca-chá”,
por outru nombri “estrategu”,
viniarun el outru vranu
dos Menistrus nada menus.
El tren, ¿guístilu Tú?,
ya muy guapu ya modernu,
peru tian sólu dos cochis,
asina que lus viaxerus
tianin las más de las vecis
que quedar en sin asiantu,
ya tampocu hay au poner
lus bultus nin lus maletus.
La carretera en sin llucis,
demás crecéu el mallezu,
ya istrichóusi, que nun puadi
ir a la par un cortexu.

Todu esti mundu oniversu
sigui cabeza con rabu:
guerras frías ya caliantis,
piratirías ya engañus.
Lus mandamás ya manatis,
“Nikitas” ya “Kenedianus”,
xúntansi pa faer la paz
ya nun faer artefautus,
ya en cuantis que si aseparan,
fan lus nuclaris a ciantus.
El remediu ha de vininus,
comu dixu´l Padri Santu
que foi quiríu y lloráu
hasta po lus non cristianus,
d´esi “Conciliu Ecomenu”
que s´imprimóu l ´outru añu.
Esu encúmbiti a Ti, Patrón,
por ser, ¿guais?, el Primáu,
pa que haiga un sólu Pastor,
ya todus séamus hermanus.

Siguin dandu virigualtas
lus homis “encasulaus”
alredor d´esti Planeta
que ya ta bian riviráu.

Nun si puadin nin contar
las mijoras que tuviamus:
Imprimandu pur inriba,
Un palaciu en Tolombreu,
casas nuavas por u quiara
fansi en todus lus requeixus,
outras llevantan lus pisus
que somean rascacialus,
ya fachadas de pustín
en´as de ciartu abolengu;
rispitivi a lu demás,
a todu “alcanfor” pur diantru:
llavadoras, xeladoras,
ya bonus cuartus d´aseu;
ya, pa guisar, gas “mundanu”,
que nun afuma´l pelléu.
Por caleas ya calionis
puadis ir en sin trupiazu;
¿pa qué quias lus farulinus
qu´iban del siglu pasáu…?
hasta el mualli del oesti
todu tian bon allumbráu.

Mucha alligría nus dióu
ver ir al Siñor del Cialu
con rivirencia debida,
llucis y´acompañamiantu,
en´a Cumunión Pascual
a vesitar lus enfermus.

En´a Telaya fixarun
¿guais?, un oratoriu nuavu;
la Patrona ya la nuestra,
de Fátima o del Rosariu;
asina puadin güir misa
lus dumingus a las cuatru
n´esi barriu que, paemi,
que ya cusmupulitanu;
celebrámusi la fiasta
el día treci de mayu.
Todu estu, hay que icillu,
debémuslu al nuavu Párracu,
que s´ismera ya si desta
trabayandu en sin descansu.
Deixandu aparti las misas,
ya lus toquis, ya lus cantus,
que pa todu tian gran arti,
pidrica comu San Pablu.
Él formóu la Acción Católica,
danus apuyu y´aliantu;
has bindicillu, Patrón,
que bian cuida al sóu rebañu.

El día de Xuavis Santu
ya pa faer el ropeiru,
pidiarun roupa n´as casas
ya foi munchu lu que diarun;
lu malu ha ser que a lus probis
nun séi si lus toparemus…

En´as Iscuelas del Pitu,
a más del mantinimiantu,
pa subir en sin cansasi,
van lus neñus en un autu,
asina aforran las mugas,
lus solis, ya lus zapatus.

Quitárunnus lus Cunsumus,
¿intiandis Tú esti fregáu?;
ya nun baxa´l cumistibli,
debéu de quedar colgáu.
Ahora ya quedóu “La Cuca”
en santa paz ya descansu;
¿con quián ha tumbar Sabinu…?
¡Dios nus garri confesáus!

El relós del Yuntamiantu
pur fin ya venu operáu:
Cristal nuavu, las namillas,
ya´l vexilanti cambeau.
Ahora sona lu que marca,
ya si tian d´algún trupiazu,
dai Miliu un embutunín,
ya naidi ha ver el frescasu.

El “Bar del Marinu” tuvu
unus mesis aparáu,
peru ya ta foncionandu
co lus nuavus encargáus.

Pa anoncear mejor la pesca,
van lus camionis cantandu
con altas-vocis ya cintas
que sonan comu lus radius:
de puablus, brañas, ya aldeas,
salin a comprar pitandu.

Lus seminaristas, ¿guais?,
del Siminariu d´Uviadu,
que tuviarun aquí un día,
bona sorpresa mus diarun.
En´a ilesia, ta sabíu,
comu era en mes de mayu,
a la Reina de las Floris
con gran ximistría cantarun,
ya a la puarta´l Santu Templu
dispuás tuvu lu más guapu:
con guitarras ya viulinus
ya panderetas tocarun
comu cunsumíus artistas
qu´a todus entosiasmarun;
ha ser San Pascual Bailón
el que lus insiña tantu.
El provechu foi pa “Quilu”,
que todus i diarun cuartus.

Las chavalas de Cuideiru
representarun un “treatru”
que, ¡mi alma!, bian nus prestóu
po lu bian que lu fixarun;
nombróusi hasta el “Palumbín”
ya outrus pixuatus d´antañu.
Tocarun muy bian lus neñus,
dióu el carteru un cunciartu
tocandu la filarmónica
que daba gloria iscuchallu;
outru, la Tuna Murensi,
que cabóu d´entosiasmanus.

La Telaya ya Aroncés,
comu tan por sitius altus,
tianin la tilivisión,
falta n´el nuastru buracu.

De modas, el que las puan,
comu siampri ha ser el diañu:
las sayas de las muyaris
subin ya baxan d´engañu;
las de novedá más nuava
son las sayas de “disparu”,
asina han ir disparadas
pa la Lluna o pa´l ispaciu.
Si ves lus vistíus de nuachi
tianis que tapar lus guayus,
la chambra son dos tirantis
con un centurón p´atallus.
Outras van tan aciñidas,
qu´a poucu, ya´l mesmu cuadru…
¡Tamus copláus de pilligrus
lus probis homis honráus!
Las que van encalzonadas
fan mala facha bellandu.
Lus montis en´a cabeza
cada vez más empicáus;
un día al entrar en casa
han trumpicar co´l teáu.
Si ti cuadra un moñu d´esus
en cini, ¡tas arregláu!:
Gastasti en baldri lus cuartus,
ya salisti renegáu.

Si eran poucu lus polaris,
mangantonis ya cobaltus,
venu el “Llicor de la maurti”
a istrozanus el morapiu;
el café ya l´avinagri,
todu ta cuntamináu.
A esus gallegus, ¿güisti?,
rompéuis l´avaricia´l sacu;
en ver de ser de sicultri,
pudían matanus despaciu.
Si vas beber una copa
paez que ti tiambla´l cuarpu,
anque háylus que prifiarin
murir con butuninus puastus.
Ahora, has icimi, San Pedru,
lu que piansas d´esti casu:
fuarun las más las muyaris
las que pagarun el patu;
esu ha ser qu´en empinar
gánannus ellas lus tantus.

Fiastas haylas a trompón,
más que días el calandariu;
nun si véi de rumiría,
qu´esu quedóu antiguáu.
Tómasi el sol en´as playas,
que ya lu mudirnizáu,
que la mapa ya tener
el pelléu anegratáu;
¡asina tianin lus negrus
a lus blancus enfuyáus!

El “Día la Mocedá”
en Santana celebrarun,
peru Ella ya San Xuaquín
ritirárunsi pa diantru
porque nu is currrispundía,
que ya iban exageranius;
salirán a ricibillus
cuandu vaigan lus más viayus.

Cochis de todas las marcas
baxan po La Cai arrastru,
nun séi si será un poblema
la quistión d´aparcamiantu.
Todus quiarin aprobar
el mariscu ya´l pescáu
que tian outru resalséu
ya ta mejor priparáu
(cáimi de la barba el sen)
que´l que dan en outrus lláus;
n´as cincu partis del Globu
ya ta bian acricitáu.
Cumidas ya bibidurrias
pa toristas ya famiantus,
toda clas de “Pici-colas”,
“Cacas-colas”, “Colas-cacus”,
Nescafés ya en sin café,
auquiara puadis tomallu.

Estas fiastas que faemus
pa honrati a Ti y´a San Pablu,
ya tamián, ya la verdá,
pa´l nuastru divirtimiantu,
piansu you qu´han ser sonadas
ya de todu llucimiantu,
que´l “cumquibus” t´abundanti
ya ya´l que muavi´l cotarru.
La Cumisión ya la mesma
que ti nombréi l´outru añu:
lus rapacis ya rapazas
que de mocedá son ramu.
Ellas guapas comu misis
si el premiu nun lu ganarun
n´us cuncursus de guapeza,
foi que nun si prisentarun.
Prisidenti, el mesmu Carlus
conservau en cilibatu,
que crecéu en simpatía,
non vaigas pensar que´n añus.
Bian si destarun faciandu
rifas, bailis ya outrus cuantus,
porque anque abunda el dineiru,
costa trabayu axuntallu.
Pa esu valin mijor ellas,
comu son del sexu guapu,
tianin más acetación.

Todu ta a puntu, Patrón,
ya Ti tamus festejandu:
misa soleni, sermón,
la prusición ya lus cánticos,
paézti de catedral;
ya lu mesmu ha ser honráu
el nuastru Apóstul San Pablu.
San Pablín ha conformasi
si non ya tan risonáu,
que siampri foi de lus viayus,
ya son más asosegáus.
Danus la Tóu bendición
que bian la nisicitamus,
ya que sea la costera
tan bona comu esti añu.
Tianis el puablu, San Pedru,
tudu bian engalanáu,
con llucis ya colgaduras,
bandirinas xiringandu,
que rilluma de coloris
ya dati alligría mirallu.
La illuminación, de “El Topu”,
que ya la punxu outru añu,
peru tardóu en surdir…
claru, taría en buracu.
Dos orquestas que fan fumu:
una ya nuava n´el puablu,
la Montis, de Pontevedra,
que séi you qu´ha de gustanus;
la autra, “La Compostelana”
que munchu aquí l´apreciamus,
ya cuandu´l tristi socesu
abondu que lu sintiamus.
Pa honranus la Prusición
viniárunnus lus Pravianus,
ya pa ir del Mualli a la Plaza
tumbandu co lus contrastus.
¿Qué más quiás, San Pedru Hermosu?
Tamus todus riviráus
con tantu comu a quí venu
pa festejar el tóu Santu:

Ahí tan lus cochis de choqui,
caballitus, tiru al blancu,
las barracas ya las “tómulas”,
que han rapar todos lus cuartus.
Hay que bellar lus tres días
u más que sean lus cuatru,
que suanin las giraldillas,
danzas, gueitas, Perlindangu;
nin lus “ronconis” nin “tuisis”
que engurrubiñan los guasus,
ya menus “la maldición”,
que ha enfurruñasi San Pablu.
Si algunu piardi la casa
ha topalla en dispertandu.
Ya pa brindar po´l Patrón,
botu la muíña al altu:

¡Viva San Pedru Gloriosu,
ya viva´l Siñor San Pablu!
¡El Apostoláu enteru,
ya vivan todus lus Santus!
¡Un viva pa San José
que nunca salíu nombráu!
¡Todas las Otoridadis
que vivan milenta añus!
¡Outru viva al Comandanti,
que tian de Marina el mandu,
ya que con él la siñora
disfruti por muchus añus!
¡Vivan lus avilisinus
ya lus nortamericanus!
¡Vivan presentis ya osentis,
cubanus ya mijicanus,
que en denguna Amuravela
lus deixamus ulvidáus!
¡Vivan todus lus que tocan,
lus flautines ya lus baxus,
lus que inflan, lus que pitan,
ya lus que lus tan mandandu!
¡Que viva todu´l que quera,
viayas, mozas, refugayu!
¡Viva Cuideiru completu
con todu lu que tian diantru!
¡Que viva´l nuastru cantar
ya que siga risonandu,
que si vamus a la Lluna
tamián allí hemus cantallu!:

¡MIENTRAS CUDILLERO VIVA
Y DURI LA FUENTI’L CANTU,
VA SAN PEDRU A LA RIBERA
CON TODOS LUS DEMÁS SANTUS!

¡Amura vela! ¡Isa vela!
¡Fuego a babor! ¡Fuego a estribor!
¡¡¡Viva Pedro!!!