L'Amuravela 1964

Escrita por
Elvira Bravo Fernández-Ahuja

Recitada por
Juan Luis Álvarez Bravo “Totó”

En el nombri de Jesús
y la Virgin Soberana,
vou ichar l’Amuravela
comu San Pedru asperaba.

Binditu Patrón Gloriosu,
ya tianis aquí a Cuideiru
pa usiquiati con amor,
ya pa desfogar el pechu.
Sos el nuastru Proteitor
ya muchu bian nus vei n´ellu;
comu´l ramu San Antoniu
fas Tú xorrecer el puablu,
que por ser de pescadoris,
tian derechu al tóu apreciu.
Ya dispuás de saludati,
voumi disiguida al granu
por si algunu ti pricisa
ou s´impacianta San Pablu.

L´iviarnu foi muchu bonu,
cuasi paicía vranu,
en tan siquiara en dos mesis
agua nin viantu tuviamus.
La costera de bunitu
non foi de gran rindimiantu,
puadi dicisi midiana,
ya amás cabóusi más lluáu.
De bisugu, supirior,
siguimus siandu lus amus;
ahora llámannus vikingus,
ya nun van desacertáus,
que pa entrar semus postreirus
ya lus primeirus quedamus.
D´ardora tamus contentus,
algunus non, por supuastu,
que la mar ya antojadiza,
non fai midíu´l repartu.

De sardina, de lu bian,
ya tuvu un preciu muy altu:
hasta cerca trenta durus
pagóusi po´l kilogramu.
N´esus restantis uficius
tamián avanti saliamus:
mirluza, abadexu, meru…
diósi comu tá mandáu.
Peru el que llevóu la palma,
¿guais?, foi Claudiu “El Sulitariu”:
hasta cuatruciantus kilus
pescóu el sólu de cóngaru.

Outras doci lanchas más
istrinaransi esti añu;
entri grandis ya pequeñas,
po las ciantu venti andamus.
Peru Lluarca ya Llastris,
sigún ellus han gananus.
Ya que cuantan las que is tran
de xugueti lus Reis Magus…

Las muyaris tan en calma
ya lus calderus intrautus,
no la armarun po lus choclus,
esu que ya añu bisiastu;
na más hubu una “pegada”,
ya de poucu llucimiantu:
las del barriu “California”
ganárunlas po la manu.

Teixeira ta a media asta
que i morréu el municacu,
una mona que truxera
de Dákar en el sóu barcu.
Vendéula a unos tomboleirus
por causa que i tinía miadu,
ya un paparaxu de nada
coméui dos metrus de rabu,
ya de risultas la mona,
la probi, ciarróu el guayu.

Pero, ¿nun ves San Pidrín,
qu´en mesmu estáu sigui´l puartu?
Las promesas que fixarun
nun tuviarun cumplimiantu.
Pa Xixón ya p´Avilés
abondus millones diarun;
ou tianin bunus padrinus
ou ya que s´intivocarun,
pos si esus son d´emportancia
pa la industria ya´l comerciu,
de toudu esti litoral
en cuantu a puablus pesquerus
lus que tianin primacía
son Bermeu ya Cuideiru.
Nun ti durmas, Santu Hermosu,
ya pon de tou parti medius
pa que inriba nun atendan
ya imprimi lluáu el arreglu.

De ayudas andamus mal,
nun séi de quián será el fallu;
nin pa lus barcus cadenas
en tan siquiara llogramus,
ya pa sebordar las lanchas
ha ser co´l nuastru trabayu;
por nusoutrus nun hay pega,
bian pagamus lus empuastus.
Ya siguiandu co la mar
vóu falati de lus “pénjamus”,
que son esus istudiantis
que vianin pescar de vranu,
ou sea, puadin llamasi
pescadoris deslletráus;
cada añu vianin más,
han vinir hasta lus mandus.
Nun tianin roupa de aguas,
ya pan nun ir discubiartus,
siguin la pauta que is dióu
Binitu el hojalateru:
foi pa la mar de paraguas,
bian sea ciarráu u abiartu;
you nun séi si lu llevóu
de salvavidas u acasu
pa faer la propaganda,
que ya´l su uficiu arreglallus.
Lus outrus, al vellu a él, tamián,
¿guais?, s´imparaguarun.

Del puablu, ¿qué vou diciti,
si ti basta con mirallu?
Estu nun ya cunicíu,
hasta las cuastas criciarun.
Fansi casas a trompón
ya con todu velipendiu;
haylas faciandu contrastis
con ventanalis modernus,
outras son de dos coloris
pa matrimonius diversus.
Van faer un maramán
por detrás del Llavaderu,
d´esas “En seriu” llamadas,
pa vivir lus mariñeirus.
Tamus ciartus, esu sí,
que han tener bon fondamentu,
porque las de “California”
al mes botóulas el viantu.

Punxaron tilivisión
en munchas casas, San Pedru,
que ya iba poucu´l radiu
pa enteranus de socesus.
Tamus al tantu, ¿güisti?,
de todu´l Mundu Oniversu,
asina que lus del norti,
lus del sur ya lus del mediu,
blancus, negrus y´amariallus,
todus son cunucíus nuastrus.
Víusi hasta´l Padri Santu
cuandu foi pirigrinandu
pa ver lus Santus Llugaris,
ya dondi Tú, Santu Apóstul,
andovisti navegandu.
Mirez la pena, Patrón,
que pongáis ahí l´aparatu,
¡ya verás qué de “visionis”
si ven co lus adelantus!

La nuastra Semana Santa
bian guapa tuvu esti añu;
radióula Radiu Avilés
pa güir el nuastro Calvariu,
que lu ichóu ya lu cantóu,
muchu bian, Valianti´l Guayu.
Llástima que por disidia
vaiga quedandu ulvidáu
el “Redemptor Muni Deus”,
esi cantu grigorianu
que paicía un clamor
de todu´l puablu pixuatu;
hay que deprendellu bian
ya esmerasi en conservallu,
ya nun deixar que si piarda
lu bonu que nus deixarun.
Sermonis ya prusicionis,
todu mirez ponderallu.
Peru a San Pedru “Llorón”,
si Dios quiar, pa´l outru añu,
hai que prendéi bian la capa
pa que no i la llevi´l viantu.

En utubri del pasáu,
pa istudiar Bachilleratu,
fundóusi aquí una “Cademia”
que tian el tóu nombri puastu.
Don José Manuel Rivera
ya´l diritor tituláu,
ya pa completalla, cunta
con un bon profesoráu;
dai aliantu ya pristigiu
don José, el cura párracu.
Istudiantis, son abondus,
falta sean aprovecháus.
Tian que ripitir el cursu
l´alunu “Canutu´l Asnu”.

Comprámusi un altar
pa la Virgin del Rosariu,
todu dioráu, que paez,
po lu guapu, un rilicariu.
En coloris de lu finu,
tian dos Misterius pintáus;
unu ya “L´Anonciación”,
ya “L´Asonción” a outru lláu.
Siquiara asina ta honrada,
que ya la Reina del Cialu.
¡Daba curuxía vella
mitida n´aquel buracu!

En Navidá hubu´n cuncursu
que l´urganizóu el párracu
ya cuasi en toudas las casas
si punxarun Nacimiantus,
cada cual a sou manera,
peru ibans todus tan guapus,
que pa non faer enxusticia,
toudus saliarun primiáus.
Nin “Árbulis” nin “Noelis”,
qu´esu todu ya extranxeiru;
pa celebrar Navidá,
lus Belenis ya lu nuastru.

Ya ven acá, San Pedrín,
vóu cunsultati esti casu:
¿a qué fin andan purí
esas páxaras ya páxarus?…
Lus “Ispías de Jihová”
paemi que son nombráus.
Ya ¿qué tianin que metesi
co la tóu suagra a éstus añus?
¡Bastanti fixisti Tú
si la tuviasti aguantandu,
ya cuandu si t´infirmóu
pidisti al Maestru Santu
que i curara las tircianas.
¡Poucus fairían outru tantu!

Vianin abondus toristas
nuruagus, belgas ya suacus;
estus non son que si fan,
ya que son de nacimiantu,
sacarun hasta un intiarru;
ha ser que n´el sóu país
non fan casu de lus muartus.
A lus toristas de fuara
hay que acotar lus de diantru,
más que nada las muyaris,
que i ganan ya baza´l diañu.
Como ahora todus semus,
po lu que vou oservandu,
del sexu llamáu “picenu”
igual pa femas que machus.
Ya ellas tamián biabin, fuman,
ya llevan calzonis puastus,
puáninti a vecis en tranci
de caer en malus pasus,
comu i pasóu a Totó
(ha ser conucíu vuastru),
que viniandu de vacíu
n´el cochi del sóu cuñáu
a altas horas de la nuachi,
víu a un mozu bian plantáu
con sombreiru ya bastón
ya fumandu un puru habanu,
que i pidía lu llevara
con gran priasa pa´l Rellayu;
ya desque iba facellu,
gulía que había “contrabandu”,
que´l “prisón” iba “prisona”,
ya prifirióu non llevallu;
si non, comu ya casáu,
pudía haber un disvurciu
pinsandu taban d´acuardu…
Si ta Milina “Eliseu”,
puadi cabavus el cuantu…

Muchus tirrimotus hubu,
y´abondus más currimiantus;
ya la Tiarra ya tan viaya
que toda si fai buracus.
Esu ya lu que nus cuntan
ya outru lu que fai al casu.
Unus iscundíus d´outrus
tan las bombas isplotandu:
“Lunis”, “Ispunis”, “Titanis”,
lus “Uvis dos”, lus “Bes cuatru”,
lus cohetis envisíbilis,
ya lus que lus guía´l diañu.
Ahora tamus muy contentus,
¿sabis por quéi, Patrón Santu?
Porqui ya hay más de milenta
“mangantonis” priparáus
pa qu´istralli esti Planeta
ya nun quedi nin un rabu,
por esu tan esus viaxis
a la Lluna priparandu,
pa que´l qu´apreti´l botón
poda escapar pa´l ispaciu,
ya dicíi a lus demás:
“¡Ahí quedáis, arreventaivus!”

A Xibraltar, vou iciti,
ya tan las plagas llegandu:
tan fartus de “cucarrentas”
ya lus ínguilis rabiáus.
¡Nun séi comu nun si dan,
que tan allí espantorgáus!

De modas vamus pior,
siguin lus moñus criciandu,
outras co´l pelu engriespáu
comu lionas famiantus.
La color que más si lleva
esti añu ya´l amariallu,
entri color sacavera
ya´l de la yema del guavu,
Fan ahora, ¿güístilu Tú?,
de tal manera l´atuandu,
qu´insiñan más lu que tapan
que lu que vei discubiartu.
De las playas, nin falar,
porque “aquéllu” ya de miadu:
todus somean endígenas;
¡alabáu sea Dios, qué cuadrus!
La virguanza, ¿güais, Patrón?,
tian qu´emponella´l Gubiarnu;
ha garrar un encomodu,
cuandu lu sepa, San Pablu.
De abrazáus na cai ya en cini
ya tamus por demás fartus;
si si quiarin ou sutripan
lus casaus ya lus nuviazgus,
nun tianin que danus parti;
ha ser de puartas adiantru.
Tamián ta de mucha moda
esus que llaman gamberrus;
son lus sinvirguanzas d´antis,
que ahora tomarun más vualu,
ya pa dasi más pustín,
púnxarunsi un moti nuavu.

Tamus distraíus abondu
con toda clas d´espetáclus,
de tocatas ya de cantus;
tiatru d´aficiunáus
por rapazas ya rapazus,
ya niñinus ya niñinas,
que daba gustu mirallus;
el que feixu de San Pedru
paicía el tóu ritratu.
El “Día del Pescador”
dióusi n´el Cini un cunciartu
d´armónica ya de cantu:
el Orfeón Enfantil de Llaranis,
que viniara contratáu
pa esi día, ya tan bian ¿guais?,
lu fixarun, que ti paicía uno,
ya iban sisenta cantandu.
Dispuás, a dos ya a tres vocis,
cantóu “L´Ochoti Pixuatu”
que, pa icir la verdá,
a todos munchu gustarun.

Con una misa cantada
ya con un “Tridu” usiquiarun
a la sou Virgin de Fámtma
todus lus “califurnianus”;
más que na Risurreición
de cohetis istrallarun.

La nuava Virgin del Carmin
bianvinida ya que venu,
que llibra del Porgatoriu
ya protexi al mariñeiru.
En honrar a La Santina
toca esti añu a Cuideiru,
díguti you que ha quedar
contenta co lus pixuatus.

Bian mirez la Cumisión
un homenaxi d´apreciu,
ya más que dingunu, Carlus,
prisidenti sempiternu,
co lus mesmus componentis,
algunus que ya tuviarun,
ya outrus d´estudiu, solteirus.
Habéis atender, chavalas,
anque sea en sin calzonis,
preparadi bian el cebu.
Completan la Cumisión,
mucinas comu llucerus,
que na más de contemplallas
salin solus lus dineirus;
a lus homis costáis muchu
pa que dean, el convencellus,
que lus daris ya tomaris
nun ti resultan lu mesmu,
todus quiarin ganar muchu,
ya dar poucu pa “San Pedru”.
Peru todu si cunsigui
destándusi con empeñu,
que´l nuastru Santu Patrón
ha tener bonus festejus:
la orquesta enternacional
“Compostela”, de Santiagu,
que ya nus paez de casa,
ta allegrándunus el puablu;
quedámusi agradicíus
por componenus un cantu.
La “Montis”, de Pontevedra,
tamián ya de fama y rangu;
tampoucu puadi faltar
la Banda de lus pravianus,
nin la gueita con roncón,
que sona más asturianu.
La illuminación, del Topu,
que ya tamus “atopáus”;
lus fuáus… ya lu veremus,
nun queremus fuáus “fatus”,
tianin que ser de lus bonus,
que nus custan muchus cuartus.
Las tómbalas, caballitus,
choquis-carrus, tiral´l blancu,
bailis, danzas, cantus, blincus,
ya de toda clas d´istruandu.

Nun ti truturis, San Pedru,
que lus chinchonis son falsus
si ves que llevan las neñas
vendas de cuarta de anchu,
ya que lu manda la moda,
non ti garri dispistáu.

¡Ya tamus puastus en órbita,
non mus falta un elementu!;
¡Bindícinus, San Pidrín,
antis qu´imprimi´l xaréu,
peru nun ti nus ritiris
sin echai un guayu al puartu!
Puadis pidii al siñor
que nun nus falti´l sostentu,
que´l milagru de los peixis
quera facellu en Cuideiru,
ya nun quedi en sin ganancia
barcu grandi nin pequeñu.

¡Vivan San Pedru, San Pablu
ya San Pablín, que son daus,
ya vivan de rifilón
todus lus Santus del Cialu!
Venticincu añus de paz
bian mirez un ¡Viva Francu!
Las nuastras Otoridadis,
con altus ya baxus mandus,
al menus milenta añus.
¡Viva ya surda´l pitróliu,
a ver si nus añagamus!
¡Vivan lus avilisinus
ya´l que nus trouxu el arradiu!
¡Vivan lus hermanus nuastrus
cubanus ya mijicanus!
¡Que vivan todus lus toquis,
vivan xigantis ya nanius!
¡Un viva a la Coca-cola
ya outru viva al Cola-cau!
Ya si algunu quiar más vivas,
que si apunti pa outru añu.

De la Llousa al Palación,
ya de La Garita al Llanu,
tian que risonar la copla
comu risonaba antañu:

¡MIENTRAS CUDILLERO VIVA
Y DURI LA FUENTI’L CANTU,
VA SAN PEDRU A LA RIBERA
CON TODOS LUS DEMÁS SANTUS!

¡Amura vela! ¡Isa vela!
¡Fuego a babor! ¡Fuego a estribor!
¡¡¡Viva Pedro!!!