L'Amuravela 1966

Escrita por
Elvira Bravo Fernández-Ahuja

Recitada por
Juan Luis Álvarez Bravo “Totó”

En el nombri de Jesús
y la Virgin Soberana,
vou ichar l’Amuravela
comu San Pedru asperaba.

¡Bonus ya santus, Patrón,
que por l´amor del Maestru
tas desfrutandu n´a Gloria
dos bonus cargus lu menus:
Príncipi de lus Apóstulis
ya´l encargáu del llaveru!
Ya séi que la tóu vertú
faiti seas siampri´l mesmu,
por esu tamus aquí
firvurosus ya contentus,
dánduti gracias por todus
lus bianis que ti debemus.

De ganancias, vamus bian,
nun hay queixa, compañeru;
el Siñor, qe da lus donis,
puanlus al alcalci nuastru.
Hay nuavas embarcacionis
ya outras que si tan faciandu,
de muchu más tolelaji
ya de material modernu.
Todu esu ta muy bian…
peru falta lu del puartu;
por munchu que trabayemus,
nun mus desta rindimianti,
que la prencepal ganancia
deixámusla n´outrus puablus.
Ya nus cansamus, Patrón,
de pidillu ya rogallu,
que la razón ya lus númirus
nun puadin falar más altu,
comu lu ispusu la Prensa
que venu aquí a reportanus.
Ya comu ahora hay llibertá
pa poder isquibrir claru,
al tirar, ¿guais?, de la manta,
viamus que todu iba ingañu:
nin promesas nin proyeutus
nun taban documentáus.
¡Patrón, pidímuslu en seriu,
nun puadis abandonanus,
si ti paez, pa más fuarza,
fai qu´entervenga San Pablu!

Has cunsiguir, San Pidrín,
que al filicitati´l Santu,
vengamus dati las gracias
si Dios quiar, pa diantru´n añu.
Bian sabis por esperencia
que´l pescar costa trabayu;
qu lus peixis vengan solus
po las bonas a las manus,
entuvía nun llegóu,
ya ti avisaréi pa cuándu,
pa que nun quedis, Patrón,
ahí na Gloria antiguáu;
d´estu qu´iba el tóu uficiu
tianis que tar enteráu.

L´iviarnu nun tuvu fríu
que la niavi nun la viamus,
peru tanta agua caéu
que, ¡mi alma!, deluviamus;
¡hasta n´as didas del pía
tiníamus mofu naciandu.
La premavera, variabili:
aguas, viantus ya caloris…
todu anda istramboriáu.

Las costeras fuarun bonas,
cuásiqui todus ganamus;
bunitu ya palometa,
foi lu mijor que tuviamus;
l´ardora nun pintóu bian,
peru de baxura en cambiu,
mirluzas, merus, bisugus,
cóngarus ya redoballus,
munchu en sin parar pescamus;
amás la mirluza nuastra
sabis que tian viti el gayu,
que la pescamus del pinchu
ya non con artis del diañu.
Ya nun digamus, Patrón,
lus qui van ichar el rascu
pa´l centollu ya llangosta,
que ya lu que val más caru;
esus puáninsi las botas,
ya butinus ya zapatus.

Algunas embarcacionis,
n´esu mesis del iviarnu
fuarun pescar a Almiría,
ya munchu abondu ganarun.
Esi mar Miditerrániu
ya más mansín que´l Cantrábicu,
cuásiqui nun tian nin folas,
puádisi con todu ispaciu
ichar la siasta ya un pitu,
nun imbisti comu´l nuastru.
Vou diciti, ahora, Patrón,
a más de pescar, mercamus
n´esus llugaris d´estranxis,
relós, vistíus, pañualus,
colchas ya outrus entamus.
Tamián de París de Francia
alzombras d´abondu anchu,
que ti fundis al andar
ya nun si siantin lus pasus.
¿Aú ta ahora aquella probeza
que tinían lus d´ antañu?
¡Si entras en´as nuastras casas,
San Pedru, quedas plasmáu!
Ya s´istrinarun las nuavas
del barriu del Llavadeiru,
que por fuara tan muy guapas,
peru´l alcanfor ta diantru.

Todu son cumudidadis
ya pogresus y´adelantus,
la tilivisión, ¿güisti?,
vei cada día omentandu;
chigris, casas ya cafesis
lu menus hay mediu ciantu.
Puadis mirar desde inriba
ya has vellu mediu semáu
de cintajus ya de filus
que todus van entramáus,
ya unas varas llevantadas
pur riba de lus teáus;
comu si empachan n´us filus,
tan lus gurrionis rabiáus.
Istrinárunsi tamián
tiandas nuavas ou butiquis
que sonan afrancesáu.
La iscultura vei p´alantri
con nuavus insiñamiantus:
amás de lus d´outrus añus,
ta la Sición Fiminina,
qu´insiña a las mozas tantu.
Nun ti queda un alfabetu,
han salir de quí abogáus,
ya menistrus, ya engenierus,
ya mandantis, ya mandáus.

Vou cuntati de currida
lus festejus que tuviamus.
Las neñas, en Avilés,
n´el mes d´agostu pasáu,
las danzas, cantus ya bailis
con gran maistría fixarun.
Muchas palmetas, piropus,
ya pisitinas ganarun.

La” Fiasta del pescador”
vei tomandu más arraigu,
que ya una semana entera
de rezus, misas ya xuáus;
todu tuvu abondu bian:
Lus bruxus de Figaredu
embruxárunnus a todus
tocandu lus estrumentus;
ya tamián golvéu marchar
“Cilidoniu pa Marruecus”.

En´a fecha consabida,
viniarun lus Reis Magus
con más luju ya más pajis
que lus del añu pasáu.
Comu nun había niavi,
taban algu cuquináus,
porqui nun taban sigurus
de vinir entivocáus.
Dispuás que viarun la istrella
pur inriba´l campanariu,
falarun co lus niñinus,
ya a todus dicían algu;
hasta pa lus “neñus-viayus”
hubu a la postri regalus;
a Riquilda, un aparatu
de tilivisión truxarun,
pa Lalu un acordeón,
ya un aroplanu pa´l Mácaru.

A últimus de diciambri
caéu cerca del puartu
una “casulla” espacial
qu´alborotóu todu´l puablu
(non foi la de Palomaris
porqui ésta nun deixóu rastru).
Piriudistas ya istranxerus
llegarun de todus lláus
pa sacar unas afotus
ya xaminar l´artefautu,
hasta que si diarun cuanta
qu´iba´l “Día lus Engañus”;
marchárunsi a la menuta
igual que gatu iscaldáu.
Si is midiáramus la llingua
pudíamus inrizallus
pa ir a la “Veiga´l Palu”,
ya llevallus a Sivilla
con mambrú bian enramáus.

La Simana Santa tuvu
sigún lu que ta ordenáu:
mucha xanti a cumulgar
en Xuavis ya Viarnis Santu;
con fervor ya bian cantada
la prusición del Intiarru,
llevandu todus lus homis
cirius encesus na´s manus.
Ahora qu´el nuastru Siñor,
rizusitóu más tempranu,
peru esu nun ya defeutu
que foi pa´l Cialu más lluáu.
En Pitu risonóu más,
ha ser porqui ta más altu,
non foi denguna isplusión
comu viniarun diciandu.
Pidricadoris a parís
que a todu´l mundu gustarun;
na más tuviamus dispisti
en el sermón del Incuantru:
San Xuan, comu ta algu sordu,
nun acudíu al reclamu,
ya por nun deixallu mal,
la Virxin feixu outru tantu.

Emprimóu la Premavera
con un acunticimiantu:
Venu la Sufía Loren
ya más acumpañamiantu
con Manolu el Escobar,
cabra, mona ya un pandeiru,
ya pa completar la fiasta
salíu Manoleti al ruadu.

La Patrona La Talaya,
que foi el treci de mayu,
cellebróusi co la Misa,
cánticus ya cultus varius,
ya carrozas de flamencu
comu i correspondi al barriu.

San Isidru, co´l nordés
bian lus cohetis sonarun,
nun séi si atinóu a dar
po´l gustu a lus aldianus,
ya desde esi día el “cucu”
nun deixa de canturrianus.

Venu el siñor Arzubispu
el vintiunu de mayu
dicir una Misa a Murus,
ya allá fuamus con el párracu
à dar gracias po´l Cunciliu
ya pa que séamus hermanus;
nun faigamus lu que fan
lus catalanis ya vascus.

El fugól iscomenzóu
outra vez en esti iviarnu,
anque salíu de la nada
poucu a poucu vei surdiandu.
Gracias al tesón y´ayuda
que punxarun lus pixuatus
pudiarun salir a floutu
ya ir capiandu lus viantus.
Angilín de “La Piligra”
ya´l prisidenti nombráu,
que´l probi todus lus lunis
ta abondu “tunificáu”.
Hay que pirparasi bian
si Dios quiar, pa´l outru añu,
que si ponemus empeñu
hemus llegar au queramus.

Las bodas, de gran copeti:
comu las mozas de quí
ichan el anzualu llargu,
hasta lus istranxis, ¿guais?,
ingarranchárunsi en ganchu.
Las novias llevan tocáus,
nun son mantillas nin velus,
paecin cresta de gallu.
Esti año lus vstíus
han ser istilu murciágalu,
ou mijor, de pitraguayu,
que asina aquí lus llamamus.
La color, blanca ya negru,
que si llevan lus contrastus.
Las rudías, a lu vistu,
tianin qu´ir al discubiartu,
las sayas van pur inriba
pa que is dea bian el viantu;
las que van vistías de homis
piardin esi llucimiantu.

En´as modas mascolinas
llévasi corbata gallu,
ya de pata d´elefanti
calzonis acalzonáus;
milenas, rizus ya llazus,
ya andaris “abanicaús”.
Peru, ¿qué da más, Patrón?,
si tan de baxa lus machus.
Son ellas las que duminan:
biabin ya fuman tabacu,
son menistras, prisidentas,
toraen, guían lus autus,
son pilotas, nadadoras…
metin baza en todus lláus.
Tóu timiandu, San Pedrín,
que queran mandar en barcu,
porque´l timón de la casa
ya lu tianin bian garráu.

Del mundu, ¿qué vóu cuntati
si ya un Babel de rigualtu?
¿Quián puadi llevar la cuanta
de lu que aquí ta pasandu?
A cada hora un socesu
ya a cada pasu un gazapu:
Padris que matan lus fíus,
monus que pintan lus cuadrus,
platus volantis de Marti,
bombas qu´isplotan a ciantus…
camellus que cuamin armas,
chinus que can conxeláus
(esta vez tocói a Rusia
ver lus restus amariallus),
dispárasi con “missalis”
que han tar de fierru forráus.
“El Llunin”, ¿güisti?, a la Lluna
ya i arimóu outru impautu;
el “Sorveti” allunizóu
ya sacóu muchus ritratus.
Igual arroban un cochi
que a un Monsiñor deplomáu,
guais istruandus pur inriba,
por detrás ya por debaxu.
Hay d´ellus tamián cadavris
ya defuntus aronatus
que nun puadin aparar
xiringándusi´n ispaciu.
¡Cuandu suani la trompeta
han tar bian rimulináus!

¿Tú nun ves que lus gitanus
fuarun ver al Padri Santu
ya hasta si fan que trabayan
ya tan viviandu en pobláu?
A lu que nun hay derechu
ya a deixallus todus mancus:
Solamenti n´estus días
cuáminsi más de milenta
de lus brazus de gitanu.
Las gitanas, San Pidrín,
son las que guardan recatu,
pa envergonzar las cristianas
que tan pior cada añu.

Lus “Ye-yés” ya las “Ya-ye-las”,
intusiasman a lus lelus,
deíxanlus más aleláus
ya ellus ríinsi padiantru.
¿Aú tan lus padris, San Pedru?
Piansu que han ser todus guárfanus.

Lus clérigus, has güir,
puadin ir sin capisayu,
asina montan n´amotu
con muchu más disparpayu;
si lu dispuanin en Roma,
nusoutrus a callar tamus,
non han ser solu las femas
las que mudin el vestuariu.
A lus curas catalanis
calentóusis el celebru,
y´andarun en prusición
pa disfaer lus intuartus;
si fixarun bian ou mal,
nun ta dingunu d´acuardu.

Nin las madris nin las pitas
nus fan falta n´estus tiampus;
críansi lus rapacinus
munchu bian sólu co´l “frascu”;
lus pitinus, con bumbías
calintinus enxauláus,
amás que ahora lus neñinus
han vininus “razonáus”
con “píndulas” mata-chinchas
ou “píndulas” mata-ratus.

Icharun bian la poutada
lus ínguilis ne´l Estrechu,
nin lus NATUS nin lus OTAN
non lus botan del “Peñéu”.
Paemi qu´a las visarmas
ya a lu que más tianin miadu;
vamus llevallas de quí,
que hay abondas en Cuideiru.
Puadi vesi n´a Riguera
o xunta la “Fonti´l Cantu”
si al faer las iscaleras
quedóu debaxu algún trasgu,
ya desqui tea discuidiáu
agarrallu ya unviáislu.

N´us paísis d´empotancia
dipriandin ahora el pixuatu;
esu ha ser porque Colón
iba de quí ñacíu natu;
tamían tinía discindiantis
n´esti puabliquín, Pilatus,
peru ha ser de la outra rama,
non del que llavóu las manus,
qu´a esi bian lu cunucisti
ya nun quererás mentallu.
Otru que venu fai añus
foi el iscuderu Sanchu
buscando la Dolcinea
por encargu del sóu amu.
D´esti puablu de vikingus
sal toda casta de grajus
de muncha catiguría
distinguíus en tous lus ramus.

D´agua andamus rigular,
que lus cortis son a diariu;
la isplicación que mus dan,
ya de que “tamus obrandu”;
si ya quistión de purganti,
prontu puadin rimidiallu.

Lus gordus, ¿guais, San Pedru?,
son lus más encelegáus
con esi viaxi a la Lluna
pa quedar alixeráus.
Nun séi que maraña fan,
pos, sigún lus enteráus,
las toneladas son gramus
des que ti quedas colgáu.
Si is pasa a las mercancías,
al suponer, outru tantu,
nun ya plan pa lus tendeirus
porqui han quedar arruiniáus.

Has tar alerta, Patrón,
n´estus días del tou Santu
precura tar ritiráu
nun vaigan intirviuviati
u la Prensa u lus arradius,
porqui todu, ¿güístilu Tú?,
han querer aviriguallu:
si tas riñíu, verbu y gracia,
con san Xuan o con San Pablu,
ou si las puartas del Cialu
ciárraslas más tardi u lluáu.
Ya si ti sacan afoutus
has tar bian curáu d´espantus,
puadis salir someáu
a esi San Binitu El Negru
u al monu disriñonáu.

La Cumisión, Santu Apóstul,
ya de todu fundamentu:
Prisidenti don Ramón,
muy istimáu n´esti puablu;
lus demás van al tenor,
merecin el Tóu apreciu;
más qu´el arrancar tapinus
costa runir lus dineirus
(¡había danus virguanza!)
pa faer la fiasta a un Patrón
tan Santu ya mariñeiru.
Tocanti a lu riligiosu,
todu si fái con ismeru:
sirmonis ya prusicionis
con todou ponderamiantu.

Dos orquestas de las bonas
amenazan lus festejus:
la Montis, bian afamada,
ya outra nuava de méritu,
que tian de nombri “La Equis”;
han deixanus bian contentus,
que tocanti a milunías
nun hay comu los gallegus;
la Banda de lus pravianus
que vian siampri pa San Pedru,
una Tuna de tunantis,
ya outras sospresas po´l mediu.
Lu demás ya si fái sólu:
alligría en todu´l cuarpu,
nun han quedar sin bellar
nin las piadras de lus sualus.
Ya co la tóu bindición
pa nusoutrus ya lus barcus,
vou imprimar co lus ¡vivas!
que, ¡mi alla!, piardu´l risuallu:

¡Vivan San Pedru y San Pablu,
Jefis del Apostoláu,
ya que viva San Pablín
anque nun tea apuntáu!
¡Viva tamián San Antoniu
qu´entuvía anda floutandu
(porqui a lus Santus, ¿güisti?,
va tar de moda n´honrallus).
¡Viva San Xuan! ¡Vivan todus
lus habitantis del Cialu!
¡Un viva´l siñor Alcaldi,
que ya tian pa siampri´l palu!
¡Que lu desfruti en salú
dusciantus noventa añus!
¡Todas las Otoridadis
vivan siquiara outrus tantus!
¡Viva la Prensa y´arradius,
isquibridoris ya hablantis!
¡Viva Radiu Nacional
que ya la que ta radiandu!
¡Viva la Tilivisión
anque nu nus ten viandu!
¡Vivan lus del alredor
ya lus qu´iscapan de miadu!
¡Vivan lus que tan en tiarra,
en´a mar ya en´us ispacius,
ya lus pixuatus osentis,
cubanus ya mijicanus!

¡Ya que viva po lus siglus
la nuastra copla d´antañu!:

¡MIENTRAS CUDILLERO VIVA
Y DURI LA FUENTI’L CANTU,
VA SAN PEDRU A LA RIBERA
CON TODOS LUS DEMÁS SANTUS!

¡Amura vela! ¡Isa vela!
¡Fuego a babor! ¡Fuego a estribor!
¡¡¡Viva Pedro!!!