L'Amuravela 1967

Escrita por
Elvira Bravo Fernández-Ahuja

Recitada por
Juan Luis Álvarez Bravo “Totó”

En el nombri de Jesús
y la Virgin Soberana,
vou ichar l’Amuravela
comu San Pedru asperaba.

¡Aquí mus tianis, Patrón,
Apóstul Siñor San Pedru,
pa filicitati´l día
comu ya de riglamentu!
Esti añu hay más mutivu
pa faceti acatamiantu,
que son diacinuavi siglus
qu´en Cialu tas de porteru.
Ya nun queras xubilati,
has guantar mecha en tóu puastu,
porqu´el intrar en´a Gloria
ha ser un pasu muy seriu,
ya si Tú nun tas n´a puarta,
¿a quián, Patrón, clamaremus?
Amás nun vas olvidati
de que fusti mariñeiru,
el tou primitivu uficiu
cuandu atopasti al Maestru.
Bian séi que toda la Ilesia,
co´l sóu jefi, Pablu Sextu,
faerati gran homenaji
ya ha ser el más probi el nuastru,
peru ya de corazón;
arricííbilu San Pedru.
Ya, anque sea de currida,
has iscuchar lus socesus:\

Todu vei bian po lus mundus
rispitivi al adelantu,
ahora que tamián, ¿güisti?,
todu si gualvin contrastus.
¿Nun ves lu que fai el tiampu?
Nun sabis ti tal n´abril, eneru,
diciambri ou marzu;
la frealdá iba la mesma,
hubu más de tres iviarnus.
De Premavera, ¡esu nada!,
engañitóusi el cuquiallu
ya comu si non, morena,
había que siguir co´l sayu.

En´a mar, ¿güístilu Tú?,
quedábamus tan xeláus,
qu´al calar a la mirluza
del “pinchu” que la llamamus,
al querer halar fallábanus.
Pur ciartu, San Pedru herrmosu,
¡mucha si dióu esti añu;
abundancia comu ella,
nun si ricuarda de cuándu”.
Lus de baxura, a lu menus,
díguti you qu´antroyarun:
cuarenta y cincu mil kilus
en´a semana garrarun.
N´us chigris nun si pescaban
nin las “mirluzas” d´encargu,
asina que lus chigreirus
taban un misguín destáus.
Nun séi si siría de risultas
d´esi rivirón que diarun
las mareas quinucialis,
anque n´a nuastra “bahía”
nun tuviarun llucimiantu.
La Lluna tesóu bian poucu,
tantu l´andan xiringandu
que perdéu fuerza ya rixu;
puriquí foi un frescasu:
nun baxóu del “calirín”,
nin montóu más qu´aquí tamus.

Dispuás de la mareona,
en abril, comu a midiáus,
venu la marea negra
po´l pitroliu d´un gran barcu
de milis de toneladas
qu´isplotóu n´el Oceanu.
Muchus racus ya gaviotas
murriarun empetroláus,
que siampri lus enocetis
tianin que pagar el patu.
Los ínguilis ya franchutis
tuviarun bian arranáus,
ya nun tantu po lus peixis,
ellus taban más destáus
po las playas pa´l turismu
que ya lu que is llega´l sacu.
A nusoutrus nun llegóu;
bian si conoz, San Pidrín,
que tabas Tú vizorandu
ya soplasti un bon suplíu
que viróu de rumbu´l viantu;
hay quian diz que la mirluza
imigróu p´acá de miadu.
Aquellas xantis, ¿güisti?,
algu tinían que pagallu,
que mus fan cada firíu
que Dios nun puadi ulvidallu:
unus co lus bous na mar,
otrus que mus arrobarun
el Peñón de Jribaltar
ya nun quiarin arriallu;
nun fan casu ni al OCAI
nin séi si al abecedariu.

La sardina dióusi mal,
de bariqui algu garramus;
comprámusla pa carnada
más cara que la vindiamus.
Referenti a lus d´altura,
bonas costeras tuviarun
de bunitu ya bisugu
con abondu rindimiantu,
más que po la cantidá,
po lus precius qu´iban altus.
De l´ardora, rigular,
el bocarti punxu´l rabu
ou, comu´l fríu iba muchu,
afondóusi más pa baxu.
De todus modus, nusoutrus,
bian agraicíus quedamus,
de todu tamus contentus;
lo que mus falla ya´l puartu,
peru d´estu falaréi
n´outru párrafu más llargu.
Ya, bian lu sabis, Patrón:
gánisi abondu u iscasu,
pa Jesús el Nazarenu
nunca la misa ha faltanus.
De fiastas ya d´iscursionis,
de bailis ya de treatus,
todu vamus a la par
co lu más adelantáu:
Simana del pescador,
honrar a lus xubiláus,
Caticismu, Mocedá…
todu foi bian cellebráu.
Por navidá, lus niñinus
ya lus rapacis midianus,
fixarun unas foncionis
que a cual mijor trabayarun;
¡díguti que hay bulichadas
de cómicus n´esti puablu!
Tamián lus d´Acción Católica
dixarun muy bonus diálagus
con fíus ya fías ye-yés
ya con padris antiguáus;
todus quedarun acordis
en sin cambear de bisiastu.
Au quera que van las neñas,
ganan las palmas bellandu,
na más is puanin la tacha
de qu´el coru sea iscasu.
En Xixón, lus vellancicus
con gran agradu aplaudiarun;
de sulista cantóu Píu,
que bian somea´l sou gualu.

La Simana Santa, ¿guais?,
sigún lijurgias ya mandus,
comulgóu muchu xintíu
el Xuavis ya´l Viarnis Santu.
Tú llorasti bian “Las Lárimas”
dispuás de cantar el gallu.
Al Siñor crucificárunlu
ya risucitóu el sábado;
ahora todu nun da más
sea más céu ou más tardu.
Lu mijor, la prusición
que si fai del Santu Intiarru:
lus niñinus comuvían
vistítus d´azul ya blancu,
ya llevandu las ensiñas
qu´al Siñor martirizarun.
Lus grandis daban rialci
bian plantáus ya disfilandu,
ya lus farulinus negrus
facían muy bon ornatu.

Lu prumitíu ya deuda:
ufriciti l´outru añu
vinir pa dati las gracias
si gobernaban el puartu.
Sigún si cunta purí,
paez que tamus apuntáus
n´esi Plan del Desarrollu
que ahora tianin lus puablus,
que nun ya el de lus rapacis,
ya outru más cumplicáu.
¿Piansas que ha ser de verdá
o quererán enfuyanus?
Las gracias, ya bian curdialids,
daréitilas en estandu;
peru nun hay que durmisi,
nu mus deixin pa outru “Planu”,
que ya pasóu el primeiru;
nun podemus isificianus
que pa esta banda, Patrón,
tan lus millones riacius.

San Pidrín, quiaru avisati
qu´estus son tiampus diversus,
tamus na era nuclar
ya hay que falar más en seriu.
Ya frabicamus cohetis
dirixíus au queramus;
faeranus la bomba tómbica,
que ya atopamus oraniu,
ya ya tenemus derechu
a viaxear po´l espaciu,
a quedar colgáus pa siampri,
u a istrillanus contra´l sualu.
Ya, si mus paez, tamián,
ir a la Lluna´n eneru,
que ya cuandu ta más clara
ya más incuíus lus cuarnus.

Vamus mirar p´alredor
pa isplicati lus atuandus:
las “goxas” de la cabeza
paez que van esfondandu,
en cambiu ta San Xuanín
de gran moda n´us peñaús,
porqui ves la mocedá
co las melenas colgandu;
a unus vesis media cara,
a outrus apenas los guayus;
han quedar ellus ya ellas
mediu virolus ya tuartus.
¡Val más nun falar de modas
porquei t´enrita l´estógamu!
N´as playas, la pirdición;
pa que lu entendas más claru:
hay ispusición d´embligus,
con premiu al más ridundiau.
Ellas, disvistías de Eva,
nun guardan dengún recatu,
agora todu lu insiñan,
nun deixan nada pa lluáu:
las que nun llevan calzonis
llevan dos didus de trapu
que lu llaman mini-saya
co´l músculu al discubiartu.
Lus sexus siguin micíus
que nun puadis discifrallus
ya, nun si sabi por quéi,
tianin qu´ir siampri garráus.
Antis, por nada, ¿güisti?,
dábanti ellas un guantazu,
ahora nun si sabi quián
ya´l que busca´l chiquinazu.
Lu que ya una disvinguanza
llámanlu mudirnizáu,
peru nada tian que ver
“Culurín” co´l “Colorau”

Sigui´l pogresu n´as casas
con todus lus adelantus:
muablis-baris n´as salitas
ya muablis “aniquiláus”.
¿Au tan de antis lus telaris
ya lu fusus ya argadiallus?
Tenemus tilivisión
ya elléutricus aparatus
pal lavar ya pal limpiar.
¿Qué quías, miou probi?, ¡malaju!

Esas píndulas modernas
que si dan pa lus “no-natus”
paemi qu´aquí nun si aproban,
que hay nucias de nacimiantus;
cúntasi n´el Llavaderu que,
comu tan por dispaciu,
ya dondi si fala todu
ya a más, lu más pornografu.

Vei vesi en tilivisión,
si non mañana, pasáu,
que El Cordobés vei brindai
a Riquilda un toru bravu
ya, si las gana, tamián
las dos oreas ya´l rabu.

Lus de fuara vianin, ¿sabis?,
a pintanus de quí cuadrus;
pudíamus pintar musoutrus
lus qu´ellus vianin faciandu;
ellus píntanlus al oliu,
ya a l´entemperia lus nuastrus.

Esti añu llevóu la palma
el viaxi qu´en mes de mayu
feixu el Padri Santu a Fátima
porqu´iba el cencuentenariu.
Vióusi por tilivisión
que daba gloria mirallu;
lus avionis ispañolis
iban formáus avolandu,
faciandu homenaxi al Papa
ya de pasu acompañandu.
Tamián vimus a Llucía,
la pasturina d´antañu,
que falóu co la Siñora,
ya ahora ta de monxa en clastru;
la Virxin, las palumbinas
llevaba siampri al sou llau.
Siquiara vióusi la fe
ya vistir comu cristianus,
ya muchu amor a la Virxin,
qu´aquí ya si vei pirdiandu.

Bian s´ismuala ya si desta
po la paz el Padri Santu,
peru lus demás nun caban
de querer entrar po´l aru.
N´el Vienán ya n´el Viecón,
ya lus nurtamiricanus,
siguin enzarzáus na guerra
con modernus aparatus.
En´a China, lus “Min-Guín”
ya lus “Chi-Lín” contra “Mau”,
tamián andan a la greña,
peru éstus, comu son tantus,
anque morra algún millón,
quedan millonis a ciantus.
Outra guerra imprincipióu
entri lus mahometanus
ya lus xudíus isralís,
que fuarun lus qu´atizarun.
El prisidenti Nasser,
dispuás de marchar, ¿güisti?,
feixu comu´l Cordobés:
golvéu tomar el mandu.

Comu entri Ti ya you
nun hay dengún entrevalu,
vóu dicítilu en secretu:
¡San Pedru, you ya sou gualu!;
ganeiti en catiguría,
n´a familiar, pur supuastu.

Lus cunjuntus milinudus
siguin dandu discunciartus:
Rilistonis, Beatlis, Blincus,
en visaxis ya en istruandus
son de lus más afamáus
ya istrvagantis atuandus.

La nuava “Arca de Noé”
istravióusi po´l ispaciu;
taba llena de micobrius,
¡Dios mus coja confesáus!

Ya rezamus todus xuntus
en´a ilesia comu hermanus,
lus protestantis, xudíus,
otoroxus ya romanus;
nus séi si haberá na Gloria
entrépitis adicuáus.

El Marinu sigui avanti,
mijor qu´el añu pasáu;
primeiru iba rigular
por faltái ginasia al cuarpu,
peru en cuantu s´intrinóu,
siampri salía trunfandu.
Na más que por un puntu
nun fuamus clasificáus,
que lu ganóu el Miranda;
tuviamus apruximáus.
La de tres ya la vincida,
hemus subir esti añu
si todus mus ayudamus;
costa más de lu que piansan
de dineiru ya trabayu.
Hubu munchu que gastar
pa faer el nuavu campu,
anque la Fidiración
dióu en cantidá lus cuartus.
Taba desfeichu del todu
por obra de lus gitanus
ya de lus que non lu son
ya que tamián gambirriarun.
Ahora que, en sin fachenda,
en Sigunda Rigional
ya de todus el más guapu,
y´abondus en´a Primeira
nun puadin ser comparáus.

Diréi algu del festeju,
que ya si sianti bullandu.
La Cumisión nun la nombru
porqui ya d´anonimatu;
la quistión ya que haiga fiastas
ya que si runan lus cuartus;
pa esu tan las chavalas
que lus sacan con agradu.
Ya ta´l puablu que rilluma
de llucis ta engalanáu.
“El Topu” muy bian si porta,
sin él non mus atopamus.
Na ilesia un altar modernu
que s´istrinóu pa´l tou Santu,
de lus d´andar alredor
ya dicir misa mirándunus.
Bonas misas ya sirmonis
con prusicionis ya cantus.
Lu que falti, San Pidrín,
has querer Tú reparallu:
que non mus falti la fé
miantras vamus navigandu
po la mar ya po la tiarra
hasta arribar al Tóu llau.
Damus la Tóu bindición
que mus duri hasta outru añu.

Dos orquestas de las bonas
referenti a lu profanu:
Lus Galaicus ya la Montis,
que fan bellar a lus Santus.
L´alligría ya´l jolgoriu
tan de primeira envitáus,
ya en tomandu dos gutinus
ya ta Cuideiru intrináu.
Vou imprimar co lus ¡vivas!,
nun vous vaigáis ritirandu:

¡Viva San Pedru Gloriosu,
ya´l sóu amigu San Pablu!
¡Que viva´l Apostoláu
con San Xuan ya con Santiagu!
¡Que viva la Litanía,
que a todus lus vei nombrandu!
¡Que viva´l siñor alcaldi,
munchus añus en sóu mandu!
¡Vivan las Otoridadis
de todas las clas ya gráus!
¡Vivan lus que tan inriba
pa que vivan lus de en baxu,
ya que vivan lus del mediu,
que son lus más afogaús!
¡Vivan lus que tan osentis,
cubanus ya mijicanus!
¡Vivan orquestas, monsergas,
las barracas ya lus xuáus!
¡Viva la tilivisión!
¡Vivan tamián lus arradius!
¡Viva Radiu Nacional
que ya la que bian radianus!
¡Vivan las rapazas guapas!,
(las feas ya si cabarun).
¡Vivan lus viayus ya viayas,
ya lus que tan ispigandu!
¡Ya viva la nuastra copla,
que ya la que puan el ramu!:

¡MIENTRAS CUDILLERO VIVA
Y DURI LA FUENTI’L CANTU,
VA SAN PEDRU A LA RIBERA
CON TODOS LUS DEMÁS SANTUS!

¡Amura vela! ¡Isa vela!
¡Fuego a babor! ¡Fuego a estribor!
¡¡¡Viva Pedro!!!