L'Amuravela 1969

Escrita por
Elvira Bravo Fernández-Ahuja

Recitada por
Juan Luis Álvarez Bravo “Totó”

En el nombri de Jesús
y la Virgin Soberana,
vou ichar l’Amuravela
comu San Pedru asperaba.

¡Aquí Cuideiru, San Pedru!
comu si diz pol arradiu.
Saludus ya parabianis
dámusti guay, Patrón Santu,
que cada añu que pasa
con más agradu t´honramus,
que n´us tiampus que curriamus
munchu ti nisicitamus
Ta el mundu tan a l´enversa
en´u devinu ya humanu,
que a la tou barca, San Pedru,
quereremus bian garranus.
Anque sea una tabliquina,
íchanusla pa salvanus,
comu si fai en´a mar
cuandu menaxa nofraxiu.

Por outra parti, Patrón,
son grandis lus adelantus,
nun pasa día nin hora
que non s´enventi algu nuavu.
Avólasi po la mar,
po la tiarra, po´l ispaciu,
a ciantus ya más kilómetrus
cuarrin lus “Ter” ya lus “Talgus”,
autus haylus a millonis,
nun hay sitiu p´aparcallus,
el tener un cochi ahora,
ya comu antis tener gatu.
De frábicas ya de iscualas,
utupistas, arupuartus,
máquinas de toda clas,
de fregar ya limpiar platus,
corazonis ya riñonis
ya fégadus trasplantáus.
Homis que ti fan las cuantas
ya que son homis de fiarru
danti tamián lus brilletis
pa viaxear a cualquier lláu,
ya nun s´intivocan nunca,
¡son lus diañus desfrazáus!

Vou falati de la pesca,
ya ti siguiréi cuntandu.
Non hubu bonas costeras:
nin bunitu nin chicharru,
nin siquiara palometa,
todu anduvu bian iscasu.
Garramus algún bisugu
peru ya n´abril entráu;
dispuás venu la mirluza
que, comu tian precius altus,
a lus que i pintóu, ¿güisti?,
quedarun bian rimidiáus.
L´iviarnu non foi muy fríu,
abondas aguas ya viantus,
marejadas de cuntinu
nonceábanus el arradiu;
anque la mar fuara seli,
iba en valdri que saliáramus,
lus peixis taban sumíus
ya apenas sí señalábamus;
asina días ya mesis
asperandu el Tóu amparu.
D´estu sabías Tú abondu,
d´ichar las redis en vanu,
peru tinías al Maestru
que vus facía milagrus;
ya n´a mar de Tiberíadis
nun había esus melandrus
de volandas ou volantas
que lu llevan todu arrastru;
dicin que tan pirmitías
ya non podemus queixanus;
¡habías baxar Tú, San Pedru,
poner las cousas en claru!

De Premavera, na más
la media metá tuviamus:
lluviandu ya hasta nevadas
igual cuasi qu´en iviarnu.
Na mar caéu un granizu
qu´iban piadras comu guavus;
algunus de lus que taban
a la mirluza calandu,
nun quixarun dar la gualta
al ver la bluma de viantu;
dos caerun a la mar,
menus mal que lus salvarun;
¡quera Dios qu´el sucidíu
is valiara pa iscarmallus!

L´ardora, bona en total,
al iscumenzar non tantu,
peru dispuás el bocarti
con abondancia garramus;
siampri ha vininus del Esti,
tian simpatía po lus vascus.
Hubu barcus que pasarun
de lus dos millonis, ¿guais?;
húbulus que nu is pintóu;
comu valíu bian, salvarun.
¡Bian nun atendis, Patrón,
munchu agraicíus ti tamus!

El día de L´Ascensión
por ser día sañaláu,
baxarun de La Telaya
dos cunucíus aldianus
qu´iban “Maroma” y´Antoniu,
dicidíus ya priparáus
pa ir a la mirluza, ¿guais?
Apenas cuasi imbarcarun,
cuandu s´infosca la mar,
nun séi si siría al mirallus,
ya imprima un gran temporal
de muncha agua ya viantu,
que tuviarun que golvesi
pa casa más que curriandu.
Nun sis ucurra golver
ya que sigan en sóu puastu.
Ellus que semin indianas
ya cada cual al sóu xuáu.

Vou cuntati outru pisodiu
de la mar, que bian a cuantu:
Comu ya tian de custumi,
foi Manulitu, el del “Náuticu”,
calar a la roballiza,
desdi´l mualli, pur supuastu.
Ya garrara una bian bona
d´unus cincu kilogramus
cuandu güíu dar vocis:
baxandu todu asoráu,
topóu a un homi que taba
al cabu un barcu garráu.
Manulitu nun pudía,
por más que facía, sacallu.
Comu siguían las glaídas,
salíu del Bar del Puartu
Pepi el Barberu que anduvu
el probi arrimulináu
po´l mualli p´acá y p´allá
sin topar vivu nin muartu.
Manulitu, pa faer señas,
sacóu un pañualu blancu,
peru, nin entri lus dos,
cunsiguían llevantallu,
porqui al paecer “pescara”
tamían outru peix istrañu,
dibíu más qui siguru
a que nun taba enteráu
de que nun paudi tomasi
“Casera” antis d´ir en barcu.

Toudas las fistividadis
que si fan duranti´l añu,
fuarun muy bian cillibradas
con toudu isplindor y´agradu.
La fiesta de La Telaya,
que ya de Fátima en mayu;
Caticismu, Juvintudis,
treatrus, bailis ya cantus;
ya faciandúis plitisía,
ricibimiantu a lus Magus
qu´en una bona carroza
en´a Plaza atirrizarun
con munchu acompañamiantu
de pastoris ya pastoras,
mozus ya mozas cantandu.
Asoráus lus rapacinus,
unus tapaban lus guayus,
algunus facían “pucherus”,
a outrus hubu que mudallus…
Ya esu que lus Santus Reis
con gran amor is falarun;
xuguetis, un maramán,
pa toudus hubu ripartu,
(pa Griselda un bon yo-yó
por arrezar el Rusariu).

La Simana Santa foi
de pouca pristía po´l tiampu:
lluviandu, las prusicionis
nun tuviarun llucimiantu.
Miárculis Santu, “Las Lárimas”,
ya mal que bian el Calvariu
el Xuavis de madrugada;
gracias a Santiagu i damus
que ya el que sigui la pauta
de la tradición del puablu.
Ya dispuás “La Soledá”
en´a mañana del sábadu;
al atardecer, la misa,
con bindición d´agua y fuáu,
de Risurreición ya Gloria;
las “venias” bian las fixarun,
ya´l Siñor rizusitóu
en sin poder enterrallu.

Dispidíusi freberu
con unas frebas de miadu
de “sismus” ya tirrimotus;
en cuasi todus lus puablus
hubu grandis istrupicius,
casas que si distruyarun,
cadávris defuntus, poucus.
Aquí nun feixu gran dañu:
esgorrombóu más “La Llousa”, displumárunsi lus páxarus…
“¡Ya mus caéu l´atómbica!”,
nun seí quián salíu gritandu.
Peru total, en risumin,
na más s´acidentóu Lalu;
rustriárunlu con anís
ya ricobróusi n´el “autu”.
A poucas hay un disvurciu
de dos cónyuguis casáus
al xiringasi la cama
por si taba algunu diantru.

Cellebrárunsi dos fiastas
el día primeiru de mayu:
la prencepal, la moderna
de San José l´Artesanu.
Tian tamián pluris-empléus,
piansu ha ganar bonus sualdus.
Outra, l´astrena en “Peñón”
del apeaderu nuavu
d´esi tren del “cha-ca-chá”
pa que quedi más cercanu.
El dumingu que siguíu,
bonus cohetis sonarun
pa´l Cristu de la Bonanza,
qu´anque en San Xuan, ya pixuatu. Atopárunlu n´a mar
lus nuastrus antipasáus
un día de muncha “vaga”,
qu´en gran pilligru si viarun,
ya paciguóu la borrasca
desqui´n barcu lu mitiarun.

Las mijurías, Patrón,
siguin en puablu omentandu:
N´antigua Cunfitiría,
con gran boatu punxarun
cafitiría con barra
ya toudus lus adelantus;
ya un cachín de barriquina
que queida un poucu más baxu,
pa ponési “El Macarín”,
que ya adredi i lu deixarun.
Inriba llaman la “boiti”
con pista pa belloteu,
ya en tercer pisu lus cuartus
pa durmir ya pa´l aseu.
El nombri ya l´Acapulcu,
ya fai fumu el decoráu.
¡Que si animin lus toristas
a visitallu ya lluáu!
Outru bar cerca la Plaza
con muncha llegancia puastu;
todu ya de calidá
ya muy amáblis lus duañus.
N´el Sabli ta el de “La Parra”
a toudu plan rifurmáu,
con cafesis ya bibidas
ya munchu bian prisintáu.
Siguíu, “La Taberna´l Puartu”,
que ya ta bian afamáu;
toudus con tilivisión
ya toudu “alcanfor” pur diantru.
Amor tamián punxu bar
ya cunfitiría al tiampu,
que con unus dulciquinus
más que nun sean pixuatus,
co´l café o co´l chocolati,
puadis riponer el cuarpu.
Anque paezca mintira
nun si ulvidóu a lus viayus
faciánduis de “esprofesu”
un Clú pa lus xubiláus,
dondi ta la Cofradía
de Pescadoris, en baxu.
Dígulu, porque, mióu probi,
la mocedá son lus amus,
lus que rixin, lus que sonan,
ya lus que quiarin lus mandus.
Hay que desfacer, ¿güisti?,
toudu lu que gola a viayu;
nun séi si mus darán píndulas
ou si quererán ñañanus;
ya si non, igual nus comin
comu lus antropofagus.
Fáltami por apuntati
outrus istablecimiantus:
N´antigu bar el “San Xuan”,
de la Plazoleta al lláu,
punxu “Xángara” un comerciu
de vistíus confecionáus
que nin franchutis nin ínguilis
mijor vistíus nun si viarun.
Hay pa toudas las edadis,
desdi neñus hasta entráus,
ya con una crestalera
que tas fuara ya tas diantru.
Dos carnicirías nuavas
qu´apenas sí dan abastu;
son de carni conxelada
ya lus precius moderáus.
Pa xugar lus rapacinus
un Parqu´Infantil fixarun
con togobán ya culumpius
ya outrus intritinimiantus.
¿Piansa Avilés que ya él sólu
el que si vei inchipandu?

Tamus llegandu a la Lluna,
tianis que filicitanus;
tres llamáus astromunautas
n´Apolu Diaz s´arimarun.
Munchus Apolus unviarun:
el uno, el dos, tres ya cuatru,
hasta el diaz que foi ahora;
en estu van con ritrasu,
¡tuviamus a cuanta ya
aquí “l´apolus trisciantus!
Dispuás, el “Apolu Onci”
ha ir posar el pía en sualu.
Lus que fixarun l´hazaña
fuarun nurtamiricanus;
ricibióulus por detrás
la Lluna, nun is feixu casu.

Tocanti a las rivirsionis,
toudu ya “ye-yé”, ¿güisti?:
Tilivisión ya el arradiu
puáninti esas milunías
con pantumimas ya saltus,
bellan el ro-có ya el go-gó,
toudus son apareáus,
unus menus ya outrus más
milinudus ya barbáus.

¿Ya paézti bian, Patrón,
(estu ya falandu en seriu)
que hasta n´a Santa Misa
toquin ye-yé ya flamencu?
¡Lus “Kiris” con siguidillas,
con fandanguillus el Credu,
el Santus con malagueñas
ya con alligrías lus rezus.
Por munchu que lu disculpin,
nun podemus acatallu,
que vei contra el bon sintíu
ya´l espíritu cristianu.
En´as rumirías ya fiastas
que toquin toudus lus “tangus”,
peru n´a Casa de Dios
nun sona bian lu profanu.
¡Comu toman las ilesias,
¿güístilu Tú?, por asaltu,
pa faer gualgas ya plantis
con ribildías ya iscándalu!
Andaban n´ellu mitíus
curas, muyaris ya vascus.

De modas vamus pior,
las “minis” van encuyandu,
lus calzonis en gran boga
ya pa toudus lus estáus;
casadas, mozas ya neñas
llévanlus en sin reparu;
la marca ya “El Elifanti”,
ya lus coloris vareáus;
ellas son machus ya femas
ya lus homis achantáus.
Lus peñáus de curtinonis
son de lus más apriciáus,
de vez en vez las las milenas
iscuárrinlas pa lus lláus.
El tipu ha ser d´isguiletu
que si lleva lu afináu;
las gordas ya puadin ir
puniándusi a tratamiantu,
ya faerán bian, que si non
son demasiáus bultamiantus.
Las gafas pa´l sol que puanin
son comu ruadas de carru;
cuandu hay blumas ya niblinas
nun creu vengan al casu;
ou será pa prisumir
ya que is costarun lus cuartus.

Nun séi si ti darías cuanta
(ya lu achisbaría San Pablu)
que son las “Evas” de guay
lu mesmu que las d´antañu:
Tan ichadas a perder;
de siguida, ¿guais?, quitarun
las mantillas ya lus velus.
¡Quián las güiría si entráramus
lus humis en´as ilesias
con muína ou chapín puastus!

Las bodas haylas a paris,
toudas de pustín, de blancu
ou de rosa, unas con colas,
outras con muchu bordáu,
ya de las doci pa inriba
son ahora lus casamiantus.
Toudas las novias bian guapas,
esu hay que confesallu;
¿nun ti lu dicía you:
¡Ya ta Angilín engancháu!
Lus que viaxaban a Trubia
que si vaigan priparandu.
Ahora ha tocái a Ilisu,
ya dispuás ha d´ir Gervasiu.

Entri suizus ya ispañolis
en Valencia cellebrarun
un partíu de fugól
de fama ya llucimiantu.
Hubu´n apagón de lluz,
nun fuarun quián arreglallu,
tuvu qu´ir di quí Binitu
n´un cabliquín amontáu,
y´asina, gracias a él,
tirminóu el Campiunatu.

Pa rodar “El gran cruceru”
unus artistas viniarun
a esti puablín, que tian fama
po lu típicu ya raru.
Lo pior foi que di quí
nun van llevar bon ricuardu,
qu´el direutor escorióu
ya´l probi rompéu el brazu.
Incumiándalu a San Lucas
que paemi iba cerujanu.

De fugól, rigularmenti,
nin subimus nin baxamus,
nun hay que desagerar,
tamus en llugar midianu.
Abondus iquipus piardin
por tres ou por cuatu tantus;
aquí si piardín por unu
ichan pur tiarra a lus nuastrus.
Ya nun puadi ser asina,
al Marinu que qu´animallu,
cunvián a la mocedá
ya debemus fomentallu.
Ahora ya Pidrín Herreru
el prisidenti nombráu,
que si desta lu que puadi
comu bon aficionáu.
Morradas ya gofetadas
húbulas por causa l´árbitriu.

Nun arreparis, Patrón,
que ta comu taba el puartu.
Unviarun pa outru llugar
intivocáus lus cuartus,
peru tan lus planus feichus,
¿güisti?, pa consolanus.
Tamus comu en Jribaltar,
que tamián si fan lus suacus.
San Pedru Hermosu, ¿nun tianis
enfluenza co´l Gubiarnu…?
Ou si non con Pablu Sextu,
que tian que tar al tóu mandu.

Esti añu la Cumisión
formóusi d´anticipáu,
asina si fan las cousas,
con tiampu ya por ispaciu.
Prisidenti, Rupirtín,
que ya´l que lleva el más cargu;
lus demás, la mocedá
de toudas las clas ya rangus,
marineirus ya terrestris
déstansi con intusiasmu,
ya lu mesmu las rapazas
que is ayudan ya dan ánimu.
La Cumisión envitóu
ou feixu comu´n reclamu
pa que toudus lus que queran
sabin tianin allí un puastu,
ya si nun quiarin, dispuás
que nun andin criticandu,
porqui siampri tian qu´haber
d´algunas faltas ya fallus.
En el mualli del oesti,
pa ir atotandu lus cuartus,
diarun baili lus dumingus
n´un cachiquín acotáu.
Nun faltóu algún gamberru
qu´en sin pagar foi pa diantru.
De lus baris nun hay queixa,
abundu bian si portarun,
menus dos que, al paecer,
quedárunsi rizagáus.

Las Fiestas han ser de rumbu,
la imprima ya la tas viandu:
guay ya la Banda de Pravia
la que ti fai rindimiantu.
Mañana la del Milán
que nus vei llegar d´Uviadu
pa honrar al Sacramentáu
ya festejar a San Pablu.
Orquestas: “Lus Trovadoris”
ya la “Montis”, que ne´l puablu
po lu munchu que bian toucan
deixarun bonus ricuardus;
ya pa que sonin las gueitas,
“Lus Penácarus” viniarun.
El día San Pablu haberá
de ponderación lus fuáus.
Barracas, cochis de choqui,
monsergas a toudu pastu,
tómbulas ya caballitus,
saleas con o sin bañu…
La ilesia rimucicóu
con un ispusitor nuavu;
ta Cuideiru que rilluma
de illuminación ya guapu,
ya toudu pa demostrati
l´amor del puablu pixuatu;
ya honramus a San Pablín
por ser el día lus viayus.

Pudiara ser que viniaran,
enque non tan envitáus,
esus “extratu-terrestris”,
peru nun is tengas miadu
que si desfacin en humu
ya son homis cuasi nanius.
Nun aviquis po la nuachi,
nun vaigas garraar catarru,
ya amás puadin nun ser “autus”
pa lus mayoris lus cuadrus.

¡Adiós, San Pidrín hermosu,
bindícinus pa outru añu;
has danus bonas costeras
ya qu´en Cialu ti veamus!
¡Ahora a bellar ya bliancar
qu´al Patrón hay que rumballu,
ya n´ulvidéis el gutín
que demás hay que brindallu!
Vou faer una enfilada
de ¡vivas! pa cabar lluáu:

¡Vivan San Pedru y San Pablu
qu´aquí siampri son lus amus,
ya dispuás que vivan toudus,
hasta lus Santus quitáus!
¡Vivan las Otoridadis
pa que mandin bian en puablu!
¡Un viva pa don Juan Llana,
piriudista rinombráu,
que sacóu a rillucir
al famousu “Colorau”!
¡Un viva salíu del alma
pa lus nuastrus mijicanus!
¡Que vivan las Xeraquías
que viniarun vesitanus,
ya toudus lus qu´a San Pedru
tan runíus pa honrallu!
Ya nun quiaru dar más vivas
que nun mi queda risuallu
más que pa la nuastra copla
que hemus cantar po lus altus
cuandu téamus na Lluna,
pa que la entendan lus astrus:

¡MIENTRAS CUDILLERO VIVA
Y DURI LA FUENTI’L CANTU,
VA SAN PEDRU A LA RIBERA
CON TODOS LUS DEMÁS SANTUS!

¡Amura vela! ¡Isa vela!
¡Fuego a babor! ¡Fuego a estribor!
¡¡¡Viva Pedro!!!