L'Amuravela 1971

Escrita por
Elvira Bravo Fernández-Ahuja

Recitada por
Juan Luis Álvarez Bravo “Totó”

En el nombri de Jesús
y la Virgin Soberana,
vou ichar l’Amuravela
comu San Pedru asperaba.

¡Binditu ya gran Apóstul,
míranus desde lu altu,
qu´outra vez aquí mus tianis
pa faceti´l agasaju
que ti ofrecemus de siampri
filicitánduti´l Santu!
Ya nun queras que cuntigu,
que sos d´Ilesia Primáu,
faigan lu que a outrus muchus,
qu´a andan de fecha danzandu,
ya nun sabis en qué día
tenemus que celebrallu.
Ya, vou diciti, San Pedru,
van cambiar el calandariu:
quitan lus martis ya trecis;
si nun tou intivocáu
esu ya creer n´aguerus,
¿nun ti paez, Patrón nuastru?
¡Ta la Tiarra menus firmi
Que la mar au navegamus!
El “Padri Asteti” nun val
nin lu que n´él diprindiamus,
ya llámannus alfabetus
porqui ahora todus son sabius
ya prisumin de saber
más qu´el Ispíritu Santu.
Hay tal ribulliciu en mundu
que nun sabis qué creamus;
peru n´esti puabliquín
de mariñeirus d´arraigu,
si el mundo ta rigulvíu,
habéis ser por siampri honráus
Tú ya´l Apóstul San Pablu,
que nun séi cómu nun baxa
al ver tantu disaciartu.

Falaremus de la mar
que mus da´l pan cutidianu,
ya sabis por esperencia
lu que nus costa ganallu.
Las costeras fuarun bonas
po´l bunitu imprincipiandu,
si non po la cantidá,
foi po´l preciu, qu´iba altu.
La de bisugu, muy bona,
poucus añus si dióu tantu.
L´ardora foi la pior,
sólu algunu garróu algu;
nun si sabi lu que pasa
nin s´aciarta a discifrallu:
Unus dicin qu´el bocarti
tá en Francia bian macizáu,
outrus, que ya po´l tanquéu
que lleva la cría arrastru;
tamián si nus foi la yuya,
puadi ser el mesmu casu.
Lus botis de la baxura
bona abondancia tuviarun
de bisugu ya mirluza
(d´esta menus qu´outrus añus,
acasu po las volantas
que siguin pur hí rondandu),
el gurguy desmandóusi:
comu borra lu garramus,
ya golondrus, ya virreys,
bonus pixinus ya iscachus.
Nunca mus faltas, Patrón,
siampri vianis a ayudanus.

San Pedru, tamián lus botis
tianin ahura un descansu,
que p´arrancar el motor,
que quedaban agotáus
de dar a la manivela,
Juanju, que ya un bon mecánicu
ya tian un taller en Pravia,
a toudus is véi puniandu
un butunín que ya llétricu,
que con pretallu na más,
ta el motor en muvimiantu.
Esu ta bian, peru, ¿guais?,
tamián tian algu de malu:
que la faltriqueira queda
cuasi vaciada n´el tratu.
¡Si quixara, qu´él ya bonu,
facénuslu más baratu…!

Nun ti destis po las cousas
que las muyaris falarun
cuandu ibas na prusición
mesmamenti l´outru añu,
diciandu: “Miráilu, comu si deixa
lu llevin reposentáu
el bambollón de San Pedru,
que de l´ardora nin plizca
nus dióu pa riconfortanus”.
Ellas son muy cuviciosas,
solu quiarin ruxir cuartus.
Ya esu que co la pilícula
“El Cristu del oceánu”,
a lus que tomarun parti
bon dineiru is ripartiarun.
Ya tantu i gustóu Cuideiru
que nun quixu abandananus:
el Cristu perdéusi aquí
ya nun fuaron a atopallu:
“La pilícula val poucu”,
lus intindíus dixarun;
peru dispuás que foi vista,
bonus aplausus i diarun
en Nova Yor ya en Madrí,
ya n´outrus puntus lejanus.
Nun pudía ser por menus,
qu´el director-encargáu
ya un asturianu de fama
ya, por poucu hasta pixuatu;
artistas, de lu mijor,
que bian iscuíus fuarun.
Sólu por ver a Cuideiru,
que lu feixu Dios tan guapu,
quedas co la boca abiarta
ya candilinnas n´us guayus;
toda la xanti foi vella
con imución ya intusiasmu;
húbulus de cincu vecis,
y´algunus hasta llorarun.

Nun puadis saber, Patrón,
cómu foi de fríu l´iviarnu;
comu esti, dicin, non l´hubu
en toudu´l siglu que tamus.
Ahora, disgracias, denguna,
nin borrascas nin nofraxius,
esu qu´en toda l´Urupa
nun cesarun lus istragus.
Referenti a lus terrestris,
de muartis foi un arrasu
de presonas bian quirías
que de veras las sintiamus;
unas po la enfermedá,
outras que si disgraciarun;
hubu días que paicía
que taba´l puablu enlutáu.
Séi you, Patronu Gloriosu,
que nun tuviasti discansu
na purtiría del Cialu
ricibiandu a lus pixuatus.
Ya sabemus lus atiandis
pa qu´entrin prontu pa diantru,
a vecis sin asperar
del Padri Eternu el mandatu;
quizabis hasta Ti riña
por tantu prisuramiantu.
Ya cuandu tabas en mundu
fusti un poucu aceleráu
por el tou bon corazón
al Maestru difindiandu;
si tuviasti algún disvíu,
bian supiasti remediallu.
¿Cómu nus vamos quereti,
si sos pescador ya santu,
primeiru de lus Apóstolis
ya´l mijor proteitor nuastru?
Has ver si pa outra costera
tras el bocarti a la manu,
pa qu´asina las muyaris
nun ti vaigan mermurandu.

La Premavera foi “mini”,
tamián tian modas el tiampu,
ya yá nun tianin valía
nin lus reflanis d´antañu.
Sucidíus hubu poucus,
fuarun más lus adelantus;
¡nun séi en qué vei golvesi
Cudideiru n´aquestus tiampus!
Ya hay en´a Plazoleta,
pa cuando queras llamallus,
teléfanu pa lus taxis,
comu´n Madrí ya n´Uviadu.
Ya n´as casas, ¿guais?, San Pedru,
sin nisicitar de naidi,
con un timbriquín tocandu,
puadis falar lu que queras
sin que ti tean guyandu.
Peru pa ponellu asina,
fixarun unus buracus
en puablu, que paicían
mesmamenti sutirránius;
lu que nun m´isplicu you
¿¡au si mitiarun lus ratus…!?

Siguin faciándusi viaxis
que lus nombran ispacialis,
pur inriba de la Tiarra,
pa metenus co lus astrus.
Esta vez nun ya a la Lluna,
que la deixan discansandu
hasta qu´el “Apolu Quinci”
estea bian priparáu.
Paez que vamus metenus
con Marti, pa ixaminallu,
peru riviróu´l fucicu
ya tuviamus que marchanus;
golveremus outru día
que tea menus imburniáu.
Ya fixarun n´el ispaciu
una paseu pa pasianus,
pero, tiniándulu aquí,
¿qué lu queremus tan altu?
¡Cualquiera si fía, Patrón,
cómu tarán lus cimiantus!…
D´avionis ya de manatis
siguin igual lus sicuastrus,
ya tamián de chavalinas,
qu´esu sí que ya un iscarniu.
Muchu si fala de paz,
pero siguin guerriandu;
¿quián entendí esta maraña?
¡Pa mí que todu ya engañu!

Las rivrisionis nun faltan
porqui las hay cuasi a diariu:
pistas ya tilivisión,
agú ves bailis ya xuagus,
nuticias de todu´l mundu
ya gastandu poucus cuartus.
En cuasi toudas las casas,
enque nun sean de boatu,
n´us cafesis ya n´us baris,
ta sonandu esi paratu.
Nun piansis, qu´esu tamián
da mutivu a sobresaltus:
Taba Ladrillu di nuachi
tranquilamenti durmiandu,
ya dispiártanlu unas vocis
que lu deixarun temblandu,
de “¡Asisinu!, ¡creminal!”…
Vistíusi´l probi diciandu:
“¡Guay munchu pasa´n Cuideiru!”
¿Ya qué iba?: que taban viandu
un combati de boxeu
n´un chigri que taba abiartu.

Las muyaris, de partíus
entendin, ¡mióu probi!, tantu,
qu´ahora ya nun si conforman
con güíllus po´l arradiu,
que son las que xugan ellas
ya, po lu que si vei viandu,
en esu de miter golis,
metínlus en sin trabayu;
nun t´istrañi, San Pidrín,
qu´estu nun ya nada raru,
porqui hay cada delantera…
(piansu mi tas cumprindiandu…).
Del partíu Rusia-España,
que feixu un calor de miadu,
dicin que foi que Linín
unvióu fuáu del Infiarnu.

Hubu un volcán incindíu
en un puablu sicilianu
que ichaba lavas ya piadras
ya toudu lu foi quemandu;
lus que vivían n´esa isla
tuviárunsi qu´ir marchandu.
Dos mesis lu menus, ¿guais?,
tuvu esi “catri” afumandu.

Las Navidadis, bian sousas;
¡nin cantóu siquiara´l gallu!
¿Agú tas, Cuideiru hermosu,
que n´esu ibas afamáu?
Ahora todu si riduz
a dar patadas ya saltus,
ya tamián a deprender
a dasi bonus guantazus.
Lu mijor de Nuachiviaya,
la serenata de Lalu.
Menus mal qu´unus rapacis,
por dar gustu al refugayu,
fixarun la Cabalgata
p´arricibir a lus Magus,
ya naidi lus ayudóu,
que más meritu tuviarun.
Comu co las niavis, ¿guisti?,
po la tiarra nun había pasu,
acudiarun a la Lluna
qu´insiguida is feixu casu,
ya por mediu d´un coheti
todu quedóu arrigláu.
Lu malu foi que la “cláusula”
nun salíu comu pensarun:
istrallóu inriba n´a Cai
en ver d´estrallar en baxu.
Esu nun ya d´emportancia, l
a quistión foi que llegarun
ya qu´un alligrón bian grandi
a lus rapacinus diarun.
Paez que lus Santus Reis
un plizquín s´infurruñarun
porqui nin mula nin güey
atoparun n´el establu;
taba el probi San José
de dar aliantu cabáu.
A lus neñus, ya sabíu,
con gran amor is falarun,
ya ripartiánduis xuguetis,
muy contentus lus deixarun.

De Semana Santa, ¡guais?,
nun mirez cuasi mentallu:
Tú nun pudisti salir
el día Miárculis Santu
porqui zurriaba un misguín
ya tinían miadu al tiampu,
peru séi que las tús Lárimas
llorasti n´el templu diantru.
Lu mijor ya más sintíu
foi po la cai el Calvariu,
que lu icha bian, vou diciti,
el ya célebri Santiagu.
A más el de la Ruperta
en´a Ilesia el Xuavis Santu,
que cunmuvía a las piadras
puniandu gran sintimiantu.
El de lus seglaris, ¿sabis?,
foi tamián aponderáu,
que con fe ya rivirencia
al Crucificáu honrarun.
Ahora que, de divución,
tamus, San Pedru, bian faltus.
Lu pior son lus de fuara,
que vianin pur hí saltandu
ya faltandu al Dios del Cialu
el carnaval cillibrandu,
burlándosi n´el Incuantru
del Siñor que co la Cruz
por toudus iba cargandu;
lus antipasáus n´as tumbas
siguru s´istrimiciarun.
Lus frairis, ¿güístilu Tú?,
munchu ya bian pidricarun.

Dispuás de tantu casoriu,
ya si sabi´l risultáu:
lus bautizus bian abondus,
peru tan riglamentáus:
tianin qu´asperar un mes
pa bautizallus a un tiampu.
Vou faceti una prigunta:
¿Ya que ta el Limbu quitáu?
¡Esu ya que Adán ya Eva
nun cumiarun del manzanu…!

Na Pista La Madrileña
un Juraú sabiu la reutu
ajuntóusi pa iligir
a la Maja del Conceju.
Dispuás de munchu pensar
porqui el poblema iba seriu,
acurdarun qu´ella fuara
una moza que tian…esu:
guapa, morena, salada,
unus ojus que fan fumu,
ya con n´alligría en cuarpu.
Teresa lleva por nombri,
en´a Telaya ella vivi,
ta soltera ya en sin noviu,
de momentu, vou diciti,
que di sicultri ha raptalla
el Príncipi del sóu suañu.

Vou cuntati outrus socesus
que fuarun un poucu istrañus:
Somáu a la sou ventana
taba muy tranquilu Tanu;
sintíu que lu isgarduñaban,
ya comu víu qu´iba un gatu,
co la misma sacudioulu
en sin facéi munchu casu;
peru dispuás, de sicultri,
vióu que taba el gatu muartu,
ya qu´el sou brazu s´inflaba
con munchu dolor sintiandu.
Foi pa Uviadu de siguida,
ya que punxara i mandarun
más de cuarenta indicionis.
¡Nun hay que fiar de gatus!

Ya verás, San Pedru Hermosu, l
u que pasóu con un gallu:
Matárunlu pa comellu,
ya lu taban displumandu,
cuandu asoráus lus deixóu
el “¡Ca-cara-cá!” cantandu,
non una sinon tres vecis;
naidi si atrivía a guisallu.

Vou falati de Jujú,
que ya un mariñeiru viayu,
ya ya el mijor pescador
de roballizas ya sardus,
de muilis el que más,
lleva la mapa pescandu.
Canta ya bella en ye-yé
“Fumandu asperu”, esi tangu,
que si vei a un fistival
gana a Karina y Riniaru.
Además víu al Siñor
cuandu subía pa lus Cialus
el día de L´Ascensión
por ser día señaláu.
Anque era un rapacín,
quedói grabáu el ricuardu,
qu´en xamás de la sou boca
malas palabras saliarun.

Gulvimus facer, Patrón,
lus carnesis esti añu,
que llaman d´edentidá,
pa que nu mus cunfundamus.
Ya, nun piansis, facían falta
porqui tan micíus tamus
guay lus homis ya las “homas”,
qu´en nada difirinciamus.
Ellus siguin con milenas
y´andaris un poucu rarus,
¡munchu aviríu por tiarra,
nun de gaviotas, de páxarus!
Por esu abrazan las mozas
par mijor desimulallu,
porqui nun vamus pensar
qu´a todas is dean desmayus
ya a lus homis de verdá
nun is gusta demostrallu.

Ellas puanin las sotanas
que lus curas ya deixarun;
comu las llevan abiartas,
haylas que pùanin debaxu
unus calzonis de a cuarta
co la barriga insiñandu.
Tantu xamón deixan ver
que ya ta unu istragáu;
si tidigu la verdad,
gústanus más lu tapáu.
Nun quiaru diciti más
porqui piansu que si sigu
vas poneti coloráu.
Ya dicin las aldianas
que mamarrachus nun
nisicitan ponellus,
qu´is sirvin d´espatapáxarus.
Baxaba pur hí una “maxi”,
d´esas que tidan espantu,
con hábitu hasta lus pías
ya las milenas colgandu,
color fúlibri del toudu,
nun séi si negru o moráu.
Isulina que la víu,
en sin poder remediallu,
dixui toda susprindía:
“¡Mi Dios del alma, qué cuadru!
¿Agú deixasti la mona?”
Peru ella siguíu pa baxu
tan oronda ya contenta
sin entender el puyazu.

Dos casas nuavas na Plaza
esti añu nus fixarun,
una cerca de la Ilesia
que ti llega al campanariu.
La outra quédati enfrenti,
au taba el Casinu viayu.
Habían gustanus más
si nun fuaran rascacialus
porqui asina, la verdá,
ensombrécinus el puablu.
Po´l camín de Villamar
un maramán tan faciandu,
porqui Cuideiru, Patrón,
vei cada vez xurriciandu.

Botarun la “Casa Hortensia”
ya por el vranu pasáu,
el terrenu ya algu más
punxárunlu emporlanáu;
peru nun basta con esu,
tamián hay qu´organizallu
pa que haiga sitiu pa todus
sin barullus nun trupiazus.
La caseta que tá en mediu,
ya que abondu tá istorbandu,
bian miricía quitasi,
peru miantras que lus barcus
(¡¿cuándu vei terminar esu!?)
tengamus que sebordallus,
lus pescadoris, ¿güisti?,
teneremus qu´aguantanus.
Lu del Puartu vei con calma,
si nun ya que ta paráu;
cian noventa y dos millonis
da l´Estáu pa gobernallu,
peru “Casu y Compañía”
ofrecéusi más baratu.
Al mi paecer, San Pedru,
esta Compañía ya un “casu”.
Si nun pinchas Tú d´inriba,
nun lu vemus tirmináu.

Marchóusinus don José,
qu´iba el que taba de párracu,
que, po lu munchu que val,
ascindiárunlu a Vicariu.
Del toudu nun mus deixóu,
porqui sigui aquí viviandu,
ya un subrín guapu ya mozu
ya´l qu´ocupa ahora el sóu puastu.

El iquipu el Marinín
ritiróusi ya del xuagu,
porqui una gran agarrada
paez sucedéu en Grau.
El arbitriu, sigun cuntan,
bebéu por demás del frascu,
ya nun taba pa arbitriar,
que pa esu hay que tar cuardu.
¡Morréu, morréu, morréu…!,
esi foi el risultáu.

Van caendu más oreonis:
primeiru foi Angilín,
ahora Rada ya Gervasiu.
“Cuandu las barbas del tou vicín…”,
diz un reflán ya muy viayu…
Carlus, Ilisu ya´l Guirri
que las vaigan rimuyandu.

La comisión d´esti añu
ya paícida al pasáu.
Vou faer una avertencia,
que piansu ya nisizariu:
N´a Cumisión, desdi siampri,
figuran toudus lus bandus,
non sólu de mariñeirus,
tamián caízus ya outrus,
anque nun sean de Cuideiru
si ya tan aquí viviandu.
Peru pa que lus festejus
tengan el dibíu rangu,
tianin qu´encargasi d´ellus
la Rula ya´l Yuntamiantu.
Ya que pirdiamus las danzas
ya lus bailis tan sonáus,
hay que facer cousas nuavas
como fan en outrus lláus:
Faer cucañas ya regatas,
xuagus, cuncursus primiáus,
corus y´algún atraitivu…
nun quedanus rezagáus.
Nun basta L´Amuravela,
bailis modernus ya saltus.

El pograma cuasi el mesmu,
por esu nun ti lu falu.
Dos orquestas de gran fama,
qu´aquí malu nin midianu
nun s´istila pa San Pedru.
Una venu ya outrus añus,
Lus Trovadoris, ¿güisti?,
que munchu lus apriciamus.
La outra ya la Gran Parada,
que di siguru ha gustanus;
a más, la Banda de Pravia
ya gueitas de Lus Penácarus.
El baturrillu de siampri:
tómbulas, xuagus ya fuáus,
mozas guapas a trompón
y´abonda alligría en cuarpu.
De las modas que si vean,
¡Dios nus garri confesáus!
Cirimonias religiosas
como de bonus crestianus:
misa del toudu soleni
mozus ya mozas cantarun,
qu´el cura de Villamar
ya´l nuastru nuavu insayarun;
prusicionis ya sermonis,
ya si sabi, que ya dau.
Vamus deixati, Patrón,
que ti taremus cansandu,
ya si quías apigazar
nun ti han deixar ispaciu.
Danus la Tóu bindición,
ya en tiarra ya en mar ampáranus
(ya si quías mirar la fiesta,
has facellu de soslayu).

¡Que viva San Pedru Hermosu!
¡Que viva tamián San Pablu!
¡Vivan toudus lus Apóstulis!
¡Que vivan milenta añus
guay el Apóstul Santiagu
que ya Patronu d´España
ya tamus en Añu Santu!
¡Toudus lus Santus ya Santas
vivan en Cialu sentáus!
¡Viva el Jefi del Torismu!
(Patrón, has dai un bon puastu,
que vian de llonxi pa honrati
ya pa honrar al nuastru puablu).
¡Vivan las Otoridadis
co´l bastón ya con el mandu!
¡Que vivan lus nuticierus:
la teli, prensa ya arradiu!
¡Vivan presentis ya osentis
ya lus nuastrus mijicanus!
¡Ya viva la nuastra copla
que po´l mundu vei sonandu!:

¡MIENTRAS CUDILLERO VIVA
Y DURI LA FUENTI’L CANTU,
VA SAN PEDRU A LA RIBERA
CON TODOS LUS DEMÁS SANTUS!

¡Amura vela! ¡Isa vela!
¡Fuego a babor! ¡Fuego a estribor!
¡¡¡Viva Pedro!!!