L'Amuravela 1972

Escrita por
Elvira Bravo Fernández-Ahuja

Recitada por
Juan Luis Álvarez Bravo “Totó”

En el nombri de Jesús
y la Virgin Soberana,
vou ichar l’Amuravela
comu San Pedru asperaba.

¡Aquí mus tianis, Patrón,
de cuarpu presenti tamus
pa dati un curdial abrazu
qu´has cumpartir con San Pablu!
Comu agora, vou diciti,
todu lu andan endagandu
ya rigualvin cuantu hay
de devinu ya profanu,
dícinnus que San Pablín
nun tian l´ispidianti claru;
aquí de siampri será
comu lu foi desde antañu,
enque falin lus sabiondus,
San Pablín bian festejáu,
a más de qu´iba el día
de las danzas ya lus viayus.
¡Nun séi que véi ser del mundu,
tamus bian plagáus de sabius,
ya entri las cousas que dicin,
vóu citati algunus párrafus!:
“Que lus Santus son mintira
ya que nun si fan milagrus,
que ya que tan co´l histéricu,
una enfermedá de vagus”.
Las tús manus, San Pidrín,
taban bian llenas de callus,
igual lus tous compañeirus
qu´iban al mesmu trabayu
ya, comu nus pasa a toudus,
co lus didus esfolláus.
Ya nun séi si saberás
(comu nun midis el tiampu
porqui ahí siampri ya bonanza,
que nun hay iviarnu nin vranu,
ya cuandu tabas en mundu
nun rigía esti calandariu),
qu´esti añu setenta y dos
tócanus que sea bisiastu.
Paémi qu´el mes de freberu
vei menutus arrobandu
a toudus lus outrus mesis,
ya´l cabu de cuatru añus
sal con un día de más
de lus que tan axustáus;
ya nunca trai nada bonu,
cuasi siampri pinta malu.

Vou imprimar po´l prencipiu
pa urditi bian el relatu.
Lu premeiru, la costeras,
que ya lu principal nuastru.
A lus d´altura fois bian
por tar el preciu eleváu;
el bunitu ya´l bisugu
en cantidá nun si diarun.
L´ardora, bastanti bona,
mijor qu´el añu pasáu;
esu foi que, San Pidrín,
atindisti el nuastru ruagu
de qu´arribara bocarti
pa asina poder pescallu.
Nun si gana por igual,
a algunus un is pinta tantu,
peru paez qu´esta vez
tuviamus más igualáus.
Lus de baxuara, bian poucu:
de bisugu algu ganamus,
la mirluza iscasióu,
fuarun más afurtunáus
al palangri, lus del didu
son lus que menus garrarun.

Muy sintíu fou don José,
el nuastru quiríu Párracu.
Nun i tinirías qu´abrir,
qu´atoparía el pasu francu.
De suspender lus festejus
a puntu por él tuviamus,
peru pensamus dispuás
que ha mirallus con agradu.
Deixounus al sóu subrín,
qu´el non nus quixu guárfanus,
ya todus a una pidimus
que nus lu deixín en puablu.

Las Fiastas qu´aquí faemus,
San Pedru, son pa´l tu ornatu,
non sólu pa rivirtinus,
porqui ti debemus tantu
que del Cuideiru en pinuria
fústinus inriquiciandu.
¡Qué bian sabían lus antigus
el Patronu qu´iscuyarun,
Gloriosu ya Santu Apóstul,
ya amás sos del nuastru ramu!
Nun vaiga ser que, soberbius,
nus vaigamus ulvidandu
ya la divución si piarda
al que foi el nuastru amparu,
ya ha ser el que un día nus abra
las puartas pa entrar en Cialu.
Si tuvía nun consiguíu
que gobernaran el puartu,
ya que i puan la zancarrilla
siguramenti algún santu.

Féixusi aquí una iscursión
en mes de xuliu pasáu
pa ganar la endulugencia
porqu´iba l´Añu Santu.
N´el “Burgu de las Nacionis”
foi agú s´aposentarun,
que ya un hotel de lus bonus,
d´abonda fama en Santiagu.
A las tres de la mañana
guíusi un gran istruandu
ya ispavorárunsi toudus
con un pánicu de miadu:
Esgorrumblóu una litera
porqui pasaba del pesu
que ya tianin señaláu.
Tamián pudiría ser,
pa que un andéis maliciandu,
qu´acasu fuara dibíu
a que si i mitiara un ratu.
La cousa foi qu´a esa hora
por pareas pasiandu
en camisón “tentacionis”
taban lus piligrinandus.
You nun séi si ganarían
la endulugencia del Santu
ya sólu por cumprimisu
is quiriría l´abrazu.
El “Día del pescador”
en nuviambri cellebramus,
al cabasi la costera
que de bunitu fixamus,
contentus ya co lus bolsus
bian sucurríus de cuartus.
Truxárunsi dos orquestas,
de las bonas, por supastu;
toudu´l puablu, hasta La Cai,
con banderas enramáu.
Nun foi solu de xaréu,
que foi algu istraurdinariu:
Venu el Coru de Turón
ya tamián el de Luancu,
una Tuna de Xixón,
ya´l cantanti veteranu
“El Presi”, qu´entoda Asturias
ya ricibíu con aplausu.
San Pedru, nun vaiga ser
que ti siantas enceláu,
que Tú tamián sos del gremiu
enque teas xubiláu.

Las Navidadis, de nombri…
nun sonóu un estrumentu
pandereta ou castañuala.
¿Agú tan aquéllus brazus
que si muvían con rixu
lus ripiquis ridublandu?
Ahora sí, el güey ya la mula
nun faltarun n´el establu.
Pastorias había poucus,
taba aquellu algu disiartu;
ou taban viandu la teli
o foi que si durmiciarun.
Llegarun lus Santus Reis
en camión, que ya más práiticu;
fuarun muy bian ricibíus
po´l nuastru fallicíu Parracu,
qu´isplicóu el Evanxeliu
que n´esi día ceebramus.
Ripartiarun lus xuguetis
ya, co la bluma, marcharun;
peru esa nuachi n´a Cai
hubu muchu muvimiantu,
que si extendéu hasta´l Pitu,
ya´l güir tantu rivualu
nin el Xuez don Belarminu
pudu tar asosegáu
por si quizabis llamaban
pa faer un atestáu.
Ya foi que lus Santus Reis
en una casa deixarun
dos ximialguinas tan guapas
que nin baxadas del Cialu;
nun séi si foi cosa d´ellus
ou si sirían d´encargu…

La fiesta “La Candelera”
tuvu guapa, sí pur ciartu,
con tantas llucis encesas
ya la Virgin prisidiandu.
Un misgaín, mi paez,
las beatas runruniarun
porqui quirían acupar
ellas lus primeirus bancus;
esus iban pa las madris,
comu ya taba ordenáu,
qu´a más tinían que tener
una vilina na manu.
Creaturas… más de trisciantas
en´a ilesia si runiarun;
comu falopus de niavi
vías puñadinus blancus,
ya daban unas birridas
qu´ispavoraban lus Santus;
peru dixu el siñor Cura
que lus deixaran en diantru,
qu´al Siñor nun i istorbaban
lus niñinus nin llorandu.
Los probís debián creer
que vinía Herodis matallus.

Dispuás, el mes de freberu
dióunus bonus coletazus
comu ya tian de custumi,
que siampri foi allocáu:
lluvias, viantus ya granizus,
avolarun lus teáus…
la casa de Las Balistras
esgorromblóu d´un golpazu.
Ya nun sólu foi aquí, q
ue pior foi n´outrus lláus.
Pur Uviadu ya Xixón
había qu´andar a nadu.
Po´l mundu las catastrofis
nun ti puadu nin falallu:
lus muartus fuarun a milis,
avionis que s´incindiarun,
lus ríus salíus de madri,
munchus discarrilamiantus,
lus sicuastrus de cuntinu,
ya salvajis atentáus;
rivulucionis ya guerras,
esu sobra hasta nombrallu.
Aquí, la nuachi´l boxeu,
sonóu un tronu d´espantu
qu´outru igual nun lu güímus,
ritimblóu en todo´l puablu.
Unus gritaban a vocis:
“Istrallóu la de cobaltu,
Cuideiru isboroñóusi,
d´esta dengunu salvamus!”
En´a Cai outru socesu
tamián causóu sobrisaltu,
glamíus ya patatusis
que a la vecindá atronarun;
peru foi por un avión
que, faciandu gran istruandu,
baxóu rozandu las casas
qu´a poucu las icha abaxu.

Nuava fiasta: “La Cruzada
de la Bondá” la llamarun.
En marzu, el primer dumingu,
xuntu la ilesia botarun
lu menus dusciantus globus
que llavaban amarráus
un papilín co las siñas
ya de “La Bondá” un mandáu.
Comu istrellas de coloris
quedaba cubríu´l cialu,
cada cual tomóu´l sou rumbu,
todus fuarun avolandu;
unu llegóu hasta Italia
que, atentus, nus rispundiarun.
Venu tamián l´Auxiliar
del Ubispu a prisinciallu.
Dispuás marzu, disvarióu,
que tian fama d´aventáu.
Ya lu dicía “Maína”:
“Nun hay bonu dengún Marzu”.
Munchus días a la mar
nun saliamus po´l tempazu.
En Carnaval, las bullinas
ya lus franxualus guliarun;
de mázcaras, nin la muastra,
porque haylas de sobra a diariu.

La simana Santa, ¿güisti?,
cada vez más incuía
ya más mitía pa diantru;
Santiagu ya´l que la salva
po lu bian qu´icha´l Calvariu.
¿El “Redemptor Mundi Deus”
ya lu deixamus pa un lláu?
Al golver la prusición
del Siñor, nada ascuchamus,
comu lus de las Misionis,
lus cánticus risonarun.
Hay que falar de Juan Luis,
que siampri queda ulvidáu:
En´a ilesia el Menumentu
púnxunus risplandiciandu,
bian pudía acomparasi
co lus que puanin n´Uviadu.
Tian tantu primor ya arti,
que dondi él puan la manu
a todu i da más rialci,
déstasi con intusiasmu.
Tamián tuviarun muy bian
n´el Santu Intiarru cantandu
lus rapacis, que mus daba
fervor, ya grandi, iscuchallus.
A la puarta de la ilesia
el “Visilla” y “Santu Dios”
munchu y bian lus entonarun.
La Risureición ya Vanias,
abondu bian risultarun,
ya´l Vía Crucis de seglaris
gústanus más cada añu.
Lu que sí echamus de menus,
foi el pendón arrastrandu,
qu´aquí llevábasi asina
porqui iba señal de dualu.
“Pendonis” purí hay abondus,
peru nun sirvin pa´l casu;
bian si puadi comprar outru,
si el que tenemus ta viayu.

Tres munxinas ya tres flairis
viniarun a misionanus;
taban ripartíus por Pozu,
La Telaya ya po´l puablu.
Cuásiqui nus mesmus días,
venu tilivisionanus
Víctor Manuel, muy famosu,
Que ya un cantanti asturianu.
Peru, ¿guais Tú, San Pedru?,
a toudu diamus abastu.
Ya pa cunfirmar lus neñus,
venu l´Ubispu d´Uviadu.
Cuideiru quedóu asina
po lu menus mediu santu.
En Pitu foi iscuía
la “Maja” que presentamus.
Las majas siampri son majas,
ya las damas otru tantu;
a vecis en´us papelis
nun is sal bian el ritratu,
pero nun quedamus mal
qu´a outras nin las ritratarun.

Vou contati ahora un femónemu
que mus deixóu asoráus,
ya anque nun ya de prisonas,
mirez el ser mincionáu:
Con un espolón na cresta
en Grau nacéu un gallu,
toudus i facían richifla
porque i siguía criciandu.
Las pitas currían d´él,
ya quedóusi cilibatu.
Nun séi si lu exponerán
n´esa gran Feria de Muastras
que fan en Xixón po´l vranu.

Dos nuavus baris, Patrón
si nagurarun en puablu:
unu llamáu “Lipeví”
(el nombri hay que discifrallu),
esti ta xunta la Rula
con toda eligancia puastu.
L´outru llévallu aprupiáu,
Pos nombrárunlu “Marbella”
qu´asina bian quiriríamus
atopar siampri la nuastra,
ya non color ciniciantu,
co las folas engriespadas
que paez que quiar traganus.
¿Nun güisti desde hí inriba
po lu baxu andar cantandu
una copla de La Danza
co lus peñáus acotandu:
“¡Vágami la Soberana,
lus dumingus con piluca,
ya lus demás días calva!”
Esu quiar dicir, San Pedru,
que las pilucas, ¿nun sabis?,
son ahora lu más nuavu.
Unas llevánlas más sualtas
co las güedejas colgandu,
outras son más ricuías
co lus bluquis inrizáus.
La color, desdi´l cauba
hasta´l rujizu mariallu.
De lus luxus ya las modas,
esu ya un bon dispilfarru,
igual mozas que casadas
andan a tema n´atuandu.
Lus traxis de mariñeiru
han ser la moda del vranu,
d´azul ou de color roxu
han adornasi lus cuallus.
Nun séi si gastarán gorra
ou el suesti del viantu.
Minis, cunjuntus ya “sortis”
han siguir siandu acetáus
con tal qu´insiñin las carnis
por unu ou pur otru lláu;
las sotanas de las maxis
vensi menus afloutandu.
Co la visera de “Chíquilis”
andan ahora prisumiandu,
ya cada vez más en boga
síguisi calzuniandu.
Tambián lus homis, ¿güisti?,
puáninsi de tirus llargus
co lus paletosis maxis
qu´istrinarun est´ iviarnu.
¡Afegúrati, Patrón,
comu tá el mundo malváu,
que venu una japonesa
desdi América n´un autu
pa nun llamar l´atención
disvistía del toudu en cuarus!
Sansonis ya milinudus
son mayuría de miadu.
¿Pa qué emplearán la fuerza?
¿N´el boxeu u pataliandu?
¿Ou p´abrazar a las mozas,
que tantu las van pretandu
que paecin las prubinas
comu pitas baxu´l gallu?
Outrus tianin la manía
d´istirar un brazu tantu,
qu´asina atrocan la cai
ya hasta enterrumpin el tránsitu.

Siguimus co lus “Apolus”
a la Lluna vesitandu;
el postreiru, el deciséis
na Premavera unvíáu
tuvu algunas avirías
peru feixu el sóu mandáu,
ya foi de muncha emportancia
sigún lus bian enteráus.
Lus astromonautas, ¿guais?,
tres días allí tuviarun;
esta vez, más qu´asaltinus,
andaban comu esguriandu;
deixarun allí puníus,
pa istudiar varius paratus.
Nun séi pa quéi quererán
aquel carru que llevarun,
que valía pa´l aparéu
ya tiáninlu empantanáu:
Tan lus prisidentis Nixus
con esa hazaña tan anchus,
comu con ir a la China
ver al sóu amigu Mau;
ya truxu la Prisidenta
cuandu fuarun vesitallu,
una gran iscupideira
comu ricuardu apriciáu,
que tamián puadi valir
pa outrus sirvicius más baxus.
Ta de desgracia la Lluna:
a más que nun la deixarun
en paz, ya que poucu a poucu
vámusla isgarduñandu,
caéu un gran arulitu
que i dióu el gran chuquinazu;
tan destada ha tar la probi
qu´hasta ha deixar d´allumanus.

A poucu más, Santu Hermosu,
en sin “Garita” quedamus:
xugandu lus rapacinus
ucurrióusis prender fuáu.
Nun viniarun los bomberus
que nun si nisicitarun:
las muyaris talis gritus
ya tal arduríu armarun,
que co lus caldeirus d´agua
el fuáu quedóu pagáu:
Lu que más tuvu en piligru,
porqui taba allí paciandu,
foi la “Ruca” de “Estampina”,
peru féxui poucu dañu:
unas calvinas de nada
que si han quitar afrotandu
pa que i salga el pelléu c
on esi “Pritoliu Galu”;
po la popa, la uviína
chamuzcóu un misguín el rabu.

Vamus a la Cumisión,
que ya tá toudu faláu:
El prisidenti, Isulinu,
peru tá algu acompañáu
de rapacis ya rapazas
qu´anduviarun pustulandu
con vistíus d´azafatas
ya lus gorrus allargáus;
ya is priguntaba la xanti
si l´avión tinía ritrasu.
Lu que sí puadi dicisi,
que trabayóu comu ciantu
fai ya unus cuantus mesis
el pograma priparandu.
Prisidenti del chubascu
tamián aquí ya nombráu:
siampri lluvióu lus domingus
que tinía urganizáus
bailis p´atotar lus cuartus,
ya en ver de sacar provechu,
quedaba´l probi empeñáu.
Pasói igual que al Marinu,
que cuandu xugaba en puablu
nun había partíu secu
que toudus iban moyáus;
la xanti nun acudía
ya vinían lus frescasus.

El vintiochu de mayu,
solteirus contra casáus
xugarun aquí un partíu
ya lus postreirus ganarun,
ya esu qu´entri estus, ¿güisti?,
habíalus que ya iban gualus.
De árbitriu feixu “Teixeira”,
que tuvu bian acertáu
(po lu menus esu güímus
a lus de lus casáus).
Isulinu ya un partíu
favorabli al casamiantu:
más bian que altu, ya baxu,
peru esu nun tian que ver
porquí “alredor mi lu traigu”,
ya tá en muy bona sazón
que nin yá mozu nin viayu;
a ver si las casaderas
si proponin cunquistallu.

¡Pensabas Tú que lus ínguilis
iban un puablu iducáu?
Pos nin lus que cuamin homis,
que lus llaman lus carníbalus,
nun fan lu que´n Barcelona
d´animaladas fixarun
co las botellas de visqui
ya navayas que sacarun;
muartus, paez que non hubu,
peru munchus lus hiriarun;
quedóu´l campu de fugól
desfeichu ya distrozáu.
Co la boca abiarta, ¿güais?,
hasta lus rusus quedarun.

Golvéu subir a Primeira l´Uviadu,
qu´iba el sóu puastu, peru,
anque tantu prisuman,
tamus más cevilizáus que lus hinchas escocesis,
ya cuandu xuguin, contrarius,
el Uviadu ya´l Xixón,
hemus saber comportanus;
unu son las simpatías,
ya dispuás del xuagu, hermanus.

Outru adelantu, San Pedru,
istrinóusi al cabar mayu:
el teléfanu otomáticu:
na más pretandu unus númirus,
falas sin entremediarius.
Quedabami por mentati
dos más istablicimiantus:
una bar en´Fonti d´Abaxu,
ya en´a plaza un sumircáu.
¡San Pedru, vou mincionati
al t´ou devotu Gustavu
que, sólu por festejati,
vian beber cuatru ou seis vasus,
que nu demás de la vida
nun aproba nin un tragu!

San Pidrín, vamus deixati,
la dispidida ti damus,
ya Tú la tou bindición,
que la tamus asperandu.
Desdi anuachu ya nus anda
la jiribilla po´l cuarpu.
Mozus, viudus ya casaus
co las pareas cunsiguiantis,
ya tamián el rifugayu,
han bellar el “pof-paf-puf”
sin deixar lus miambrus quiatus.
Nun séi si esti bon pograma
poderá llevasi a cabu:
orquestas, gueitas, cucañas,
carrozas, tómbulas, xuáus,
las regatas arremandu,
ya una Reina de las Fiastas
qu´ha ser lu más cumplicáu.

¡Que guapu salíu Candas
na tilivisión el sábadu!
Por esu todas las xantis
lu tan siampri aponderandu.
Lu que sí nus istrañáu,
foi que saliaran allí
tantu ilimentu pixuatu:
“Ladrillu”, tamián “Teixeira”,
Marina “d´Úrsula”, Rosariu,
el “Franxunín” co la ovea,
el “Cancán”, “Guincha”,ya tantus
que tan aquí avicindáus;
ya dispuás, na rumiría,
las pixuatinas bellandu.
Nun séi, peru paicíanus
que toudo aquellu iba nuastru…
¿Qué piansas Tú, San Pedrín,
taremus intivocáus?
Miantras lu rimias, Patrón,
vou lus vivas cominzandu:

¡Que viva´l nuastru San Pedru,
de toudus el más nombráu,
San Pablu ya San Pablín,
anque sea de contrabandu!
¡Viva´l Jefi del Tourismu,
que ya un andaluz con garbu,
ya toudus lus mandamasis
de la teli ya del radiu!
¡Vivan las Otoridadis
de la Ilesia ya outrus mandus!
¡Un viva nun ha faltar
pa lus nuastrus mijicanus!
¡Ya vivan lus mariñeirus,
que dan la ganancia´l puablu!

Comu pudiría ser q´hubiara
na Tiarra un fallu,
ásperanus ahí inriba
pa cantar xuntus en Cialu:

¡MIENTRAS CUDILLERO VIVA
Y DURI LA FUENTI’L CANTU,
VA SAN PEDRU A LA RIBERA
CON TODOS LUS DEMÁS SANTUS!

¡Amura vela! ¡Isa vela!
¡Fuego a babor! ¡Fuego a estribor!
¡¡¡Viva Pedro!!!