L'Amuravela 1996

Escrita por
Cesáreo Marqués Valle

Recitada por
Cesáreo Marqués Valle

En el nombri de Jesús
y la Virgen Soberana,
vou ichar L’Amuravela,
comu San Pedru asperaba.

Excelsu Siñor San Pedru,
Apostul ya Patrón nuasu,
pescador de Galilea
ya primer Papa cristianu.
Tianis aquí a lus pixuatus
con alligría n’el cuarpu,
pa rinditi pleitisía
ya festejar el tou Santu.
Fixímus misa soleni
ya en prusición ti sacamus,
dimustrandu una vez más
que sos en Cuideiru ’l amu.
Nun piansi que tá n’ulvidu
el compañeiru San Pablu,
peru…tian que dasi cuanta,
que guay ta en sigundu planu,
ya si si quiar enterar
de lus acunticimiantus,
que garri una bona silla
ya que si sianti al tou llau,
que si Tú mi das la venia
imprimu ya co’l relatu.

La mar, San Pidrín Hermosu,
nunca vian comu asperamus,
que siampri nus falla el peix
cuandu más apuraus tamus,
ya, a lus que is debemus perras,
paez que lus manda’l diañu
desfrazaus d’abezadariu,
¡trannus las lletras a ciantus!
ya siampri quiarin cobrar,
¡nun tianin nin pizca dualu!.
Anque, a diciti verdá,
nun apodemus queixanus,
sobre todu de mirluza,
n’us mesis d’Abril ya Mayu;
era algu piquiñina,
ya’l preciu, taba algu baxu,
peru había unas mareas
qu’iban de campiunatu;
bian si notaba, San Pedru,
que s’acercaba’l tou Santu,
ya que un güayin nus ichasti
pa ir poucu a poucu aflotandu,
ya, asina festejati,
tiniandu n’el bolsu cuartus.

De costeras de bunitu
ya d’ardora, Patrón Santu,
apenas puadu falati,
pos casi nun van lus barcus,
ya lus poucus que tenemus
nun vendin en esti puartu.
¡De bian poucu nus sirvíu
custruir el mualli nuavu!
anque, la culpa, ¿güisti?
foi lu muchu que tardarun,
ya esi fallu, San Pidrín,
outrus bian lu aprovecharun.
Lus de la Cumunidá,
bonas mareas truxarun,
más que nada, de mirluza,
ganandu así abondus cuartus;
nun son comu las del pinchu
nin sabin falar pixuatu,
peru lu qu’importa ¿güais?
ya que las garran a ciantus,
ya esu, a las muyaris,
gustais p’andar prisumiandu.

Co lus ingulis, tamian,
algún poblema tuviamus
qu’al Santa Teresa Unu,
en’a mar nus lu apresarun
peru’l patrón, qu’iba Tanti,
solucionóu bian el casu,
que falaban-i en inglés
ya el rispundía en pixuatu
ya comu nun s’intindian
prontu lu deixarun sualtu.

Tenemus una motora
que ya de lu más modernu,
¡amás fixárunla aquí!
en Cajeau Astillerus,
el nombri: “Hermanus Bustu”,
ya de Quilinu el Carmenchu,
de patrón, vei Marcilinu,
¡que d’esta sal inginiaru!
¡mi alma! la d’aparatus
que n’el puanti i mangarun!,
ya pur si unu s’aviría,
todu vei por duplicau,
ya lus mariñeirus, ¿guais?,
van a cubiertu tapaus,
pa que nu is peguin lus zurrius
ya nu andin acatarraus.

De fallicius n’a mar,
dos tuviamus esti añu,
José Antoniu, n’Avilés,
ya Laudilinu, aquí al llau.
A lus dos San Pedru Hermosu,
tenlus cuntigu n’el Cialu;
¡ya mirati ver si aparas
de llevar tantu pixuatu!
que tianis más ahí inriba
que lus que quedan n’el puablu,
ya comu amás sos llistu
siampri llevas a lus buanus.

Vaya fiasta que fixímus
en agostu’l día cuatru:
foi todu pa ricibir
al iquipu de pixuatus,
que n’a teli de Madrí
deixarun muy altu al puablu.
-Si faltaba algún rincón
del universu creau
por conocer a Cuideiru,
ya nun queda desculpáu-
En’a capital d’España,
fixárun el desembarcu
pa ir a partecipar
“N’esti sol a calentanus”
y’a poucas si afuagan todus
n’el autocar qu’is punxarun,
peru una vez allí
tilivisión cunquistarun,
comu cuandu a la Flurida
lus nuastrus viayus llegarun.
Al frenti la ispidición,
iba el Alcaldi nuastru,
qu’a poucas i quita el puastu
a Alvarez del Manzanu,
¡escondéusi tras del osu
por si Quicu iba a buscallu!
Ya nun ti quiaru cuntar
lu que Sergiu tuvu armandu,
¡que hasta nus tilidarius
paemi quirian sacallu!
pos con tanta moza guapa
iscapabansi lus guayus,
¡nu habia quian lu aparara,
trouxu turciu’l piscauzu!
Lu mesmu que i paso a Vitor,
peru esti, por dasi un bañu,
pa m’idea, ¿que pensaba,
que taba n’el puartu nuavu?.
Peru foi n’el cuncursu,
aú quedóu dimostrau
lu que lus pixuatus somus,
fuarun a lus outrus puablus
unu a unu eliminandu
y’asina en’a final,
de siguida si mangarun,
ya comu bonus vikingus
al asaltu si lanzarun,
ganandu de primer premiu
un estandarti muy guapu,
que na uficina turismu
lu tuviarun ixpuniandu.
Nun tengu más que dicir
a todu’l iquipu “A”
en nombri de lus pixuatus:
muchas gracias compañeirus,
ya si esti añu nus vais,
ya porqui vus tianin miadu.

El vintiochu Sitiambri,
foi un gran día p’al puablu,
pos en’as Iscualas Selgas
L’Estitutu nagurarun,
ya esu, era algu Patrón,
que fai añus asperabamus,
peru, nun nus allegaba
ya’l tiampu iba pasandu,
pur fin, ya lu cunsiguimus
ya había que celebrallu.
De prisonas emportantis,
un marasmas ¿guais?, viniarun:
El Menistru Educación
ya’l de la Cencia xuntaus,
el que mandaba en Defensa
que pa esu ya pixuatu,
ya’l Prisidenti Marqués,
que paemi ya apegau,
peru el que más anchu taba,
era el Alcaldi nuastru,
que ¿güisti? nu i cabía
ni un granin d’arroz… en cuarpu,
muchu niñin, muchu padri,
ya’l final muchus aplausus.
Peru nun si is ucurriu
ir hasta Pozu de pasu,
ya ver aquellas iscualas
comu si tan dirrumbandu,
que paecin la Cinicianta
que nus cuntan en’us cuantus.

El día de Nuachibuana
un tarremotu tuviamus,
peru ¡va! foi piquiñin
ya nun causou ningún dañu.
El picentru, taba en Lugu;
asi qu’era primu hermanu.
La Virgin ya San José,
pa mi que ni si enterarun,
esu qu’el Niñu Jesús
anda ligeru de suañu.
Lus que nun puadin durmisi
son, Patrón, lus Reis Magus,
que tá el Papá Noel
quiriandu quitais el puastu,
y’amás, xuga con ventaja
que vian en ciarvu avolandu,
ya comu ya más modernu,
tian muchus más adelantus.
Peru esu Santu Hermosu
nun tinía qu’emportanus,
pos lus Magus del Urianti
son lus que a Dios adorarun,
ya son lus que desde siampri
lus rigalus nus truxarun,
yo al menus, dígulu aquí,
¡nun vou ahora a cambiallus!

Fuamus llamaus a las urnas,
el dumingu tres de marzu,
ya del risultau ¿güisti?
salíu un gubiarnu nuavu,
¡que lus que ganaban siampri,
en esta ucasión, pirdiarun!.
Peru al nuavu Prisidenti,
casi dos mesis tardarun
pa facei la “vistidura”,
¿nun ti paez muchu tiampu?
Güi dicir que lus sastris,
iban catalan ya vascu.
Si i lu encargara a Pipín,
siguru iba tar más guapu,
¡anqui te desentrenau
des-que trabaya n’el bancu!.
Por esu al siñor Aznar,
mucha suarti i deseamus
ya que miri algu p’Asturias,
que bian lu nisicitamus.

Semana Santa, en Abril,
llucida, ya con bon tiampu,
las prusicionis más guapas
cada añu van risultandu,
Mafre co lus sus cofradis
muchu bian l’urganizarun,
ya a la xanti, ¿guais, Patrón?,
gustai, ya vei rispundiandu.
Hubu Lárimas, Calvariu,
Silenciu ya Santu Intiarru,
acabandu co las Venias
el día Sabadu Santu,
tampoucu quiaru ulvidami
de la del Dumingu Ramus.
Cumpliandu co la custumi,
lus sermonis nun faltarun,
que ahí taba’l padri Mingu
cunsiguiandu emocionanus.
A él ya’l padri Virxíliu,
dibiríamus premialus,
pos desde magar que vianin
son casi comu pixuatus.

En cuantu al tiampu, San Pedru,
¿que quiás que ti cunti, Hermanu?,
tuvu todu muy normal,
hasta que nus llegóu mayu,
nun aparóu de llover
ya hasta hubu friu ya viantu,
¡you, la verdá, bian penséi
que cababa falopandu!
Estus cambius, pa mi idea,
unvianuslus el diañu,
si non, ¿comu si ixplican
esus furacus n’el cialu,
que fan que la capa ozonu
vaya disapariciandu?
esu, ya que quiar subir
pa ir a quitavus el mandu,
asina que si lu ves,
puadis bian esgarduñalu,
ya si non, dai co las llavis
miantras lu garras po’l rabu.

En Englaterra, las vacas
paez que lloucas si gulviarun,
anque nun ya d’estrañar,
tardarun abondu tiampu,
yo bian pensei que nu había
ningún britanicu cuardu,
pos con lus lius que tianin
de disvurcius ya outrus cuantus,
nun ya pa golvesi lloucu
ya p’andar cabeza abaxu.
Lu mesmu que anda’l mundu
ya nadi vian arreglallu,
que siguimus co las guerras
murriandu la xanti a ciantus,
cuandu caban en un sitiu
imprimanla en outru llau,
la quistión ya vender armas
ya siampri tianin mercau.
Aqui nun tenemus guerra
peru ETA,fai atentaus,
ya cuandu non, garra xanti
pa llevallus sicuestraus.

La cultura en Cuideiru
vei poucu a poucu omentandu,
que pa esu hay asociacionis
que si andan procupandu,
asina que vou falati
de lus premius que si diarun,
ya de outrus autus, que dan
realci ya fama’l puablu:
De masas coralis ¿guais?,
el quintu encuantru fixarun
lus del Avanti Cuideiru,
que abondu tan traballandu,
¡nun sei d’aú sacan tiampu,
co lu que andan viaxandu!.
Tamián a Doña Maruja,
la noraguana unviamus,
pos la Cruz d’Alfonsu’l Sabiu
en Madrí i la impuxarun.
Hubu d’Oru Curadillu,
con Salas hermanamiantu,
ya hasta’l Centru de Madrí
formau po lus asturianus,
a lus d’Avanti Cuideiru
un urugallu entregarun.
L’Amuravela de Oru
a Proyetu Homi i diarun
po lu muchu que si destan
contra la droga luchandu,
ya en esi mesmu día,
una ispusición tuviamus
d’artis de pesca ya iscudus
con apillidus pixuatus,
el autor, Piu Guillermu,
que feixu un gran traballu,
pa qu’asina conozcamus
mijor l’historia del puablu.

¡Casousi la Ruciitu!
¿nun sabis de quian ti falu?
¡ya la fia de Carrascu
ya de Ruciu Juradu!
Paez mintira miou probi
qu’andis así despistau,
bian si nota que nun miras
rivistas de lu mundanu;
salíu en Semana, Lecturas,
en Hola… ya en hasta luagu,
¡ni en las bodas de Caná,
había tantu invitau!
El noviu, iba de todus
el más acaramelau,
¿quian i lu iba dicir?
¡más gorda nun entra en prau!
pasóu de guardia civil,
a ser guardia de “jurau”.
Ya ella, a Santa Rita
puadi isi encomendandu,
si non, nun la veu yo
de modelu trabayandu.

Falanduti de modelus,
teu que cuntati algu
referenti a lus vistius
ya todus lus demás trapus.
Las faldas por la rudía
las muyaris tan llevandu,
pasarun de insiñar
a tar ahora insinuandu,
¡nun sei que será pior,
ahora hay qu’imaginallu!.
Las chaquetas de lus homis
con tres botonis o cuatru;
tan de moda lus chalecus,
lu mesmu en tela qu’en cuaru,
ya, igual si llevan llisus,
que a rayas o con cuadrus.
Lus pelus, de culurinus,
ya mijor cuantu más rarus,
¡la verdá! hailus Patrón,
¡que van de un verdi marcianu!
¡na más is falta l’antena
ya ir en platillu avolandu!
Tamián si llevan pindiantis
por todu’l cuarpu mangaus:
en oreas, en la llengua,
en ñaricis ya en piscuazu,
ya nun ti nombru outrus sitius
que tan muchu mas abaxu,
a esti pasu a un colador
si van cabar pariciandu.

Lu que nun pasi en Cuideiru
nun ucurri en ningún llau
¿visti de cuandu un ochoti,
tá por treci homis formau?
Pos… aquí hailu miou probi,
lus “Pon de beber” llamaus;
tinían que las muyaris
faer outru titulau:
“En casa vus asperamus,
pa cuandu llegueis mamaus”;
comu cunsigan faellu
ya te todu urganizau,
lus Cholu, Firiu ya ecetras,
daibus ya por fastidiaus,
García ya Agustin
por cilibatus salvaus.

Hubu outru sucidíu
que mirez el ser cuntau:
ya’l casu qu’a Covadonga
una ixcursión fixarun
pa vesitar La Santina
ya pasar un día d’asuatu,
peru por poucu ¿güisti?
vianin todus lisionaus,
caerun unus po’l monti,
outrus la pata mitiarun…
en total d’escalabraus,
paemi que ochu cuntarun.
El poblema paez que tuvu
en el día qu’iligiarun,
nun sabían qu’el seis de juniu
d’esti añu n’el que tamus,
iba’l día de la güestia
ya nu era p’andar viaxandu;
¿nun ves que lus culumbianus
de casa nun si muviarun,
ya pasarun todu’l día
a niñinus bautizandu?
Pa outra vez qu’espabilin
ya mirin el calandariu,
o que faigan un siguru
contra rutura de guasus.

Las fiastas que ti faemus,
han ser sonadas esti añu,
que d’esu, ha d’encargasi
la pirutenia de Pablu,
¡desde Cangas de Narcea
vianin aquí p’atronanus!
Orquestas de las mijoris
esti añu contratarun,
haylas abondu famosas
ya las que nu lu son tantu,
dispuás de tocar aquí…
tianin el camín abiartu,
que ya lu diz el reflan:
desde Cuideiru p’al Cialu.
Atuación del Coru Mixtu
que siguru ha deleitanus,
de la Banda de Corvera,
ya lus gaiteirus del puablu.
Animación ya xareu,
siguru nu ha de faltanus,
Tú notariaslu bian,
veuti con cara de suañu,
siguru que ti pasasti
toda la nuachi dispiartu,
peru son las fiastas tuyas
ya tianis que perdonanus.

Ahora, vou a tirminar
ya deixati hasta outru añu,
peru antis, comu siampri,
quiaru faceti unus ruagus:
Protéginus, Santu Hermosu,
que bian lu nisicitamus,
ya bindicinus la mar
pa que haiga peixis a ciantus,
danus trabayu i salú,
que dineru nu ha faltanus,
libranus de todu mal
ya fainus un sitiu en Cialu.

Vou imprimar co lus vivas,
por inrriba ya por baxu
ya si si mi ulvida algunu,
¡qu’asperi pa diantru un añu!:
¡Que viva en primer llugar,
el nuasu Patrón ya Santu!,
-esi sos Tú San Pidrín,
nun piansis que ti cambiamus-
Comu ya’l santu mañana,
¡que viva’l Siñor San Pablu!
¡ya que viva San Pablín
que ocupa’l tercer puastu!
¡Viva Santa Anina Hermosa,
muy venerada n’el puablu!
ya outru más pa San Juaquín,
que del Siñor son lus gualus,
¡Viva Santiagu el Mayor
ya San Antoniu’l Paduanu!
Viva tamián Santa Tecla
ya viva’l que toca’l pianu.
¡Vivan lus Santus ya Santas,
ya que vivan lus Beatus!
Que viva’l siñor Marqués,
ya viva’l Alcaldi nuastru.
Que viva la upusición
ya lus que tán n’el gubiarnu.
¡Vivan todus lus presentis
ya lus que si osentarun!
Mijicanus, argintinus
ya… ¡que vivan lus cubanus!,
estus que cuidin a Rius,
que ya embajador pixuatu.
¡Vivan todus lus danzantis
de la plaza ya del puartu!
¡Que viva Avanti Cuideiru
co las sos geitas tocandu!
¡ya outru viva pa Guti,
que vaqueiru lu nombrarun!.
Un viva pa las orquestas
ya outru viva pa lus fuaus,
¡vivan lus cochis de choqui,
que vianin todus lus añus!
¡viva’l Xixón ya’l Uviadu
qu’en primera s’aguatarun!
Que viva’l Patrón Mayor
que outra vez lu riligiarun.
¡Ya viva milenta vecis
la copla que ricitamus
pa tirminar el Sermón
con urgullu lus pixuatus!:

¡MIENTRAS CUDILLERO VIVA,
Y DURI LA FUENTI’L CANTU,
VA SAN PEDRU A LA RIBERA,
CON TODOS LOS DEMÁS SANTOS!

¡Amura vela!¡Isa vela!
¡Fuego a babor!¡Fuego a estribor!
¡¡¡Viva Pedro!!!