L'Amuravela 1998

Escrita por
Cesáreo Marqués Valle

Recitada por
Cesáreo Marqués Valle

En el nombri de Jesús
y la Virgen Soberana,
vou ichar L’Amuravela
comu San Pedru asperaba.

Ven pa ca, Patrón Binditu
¿que ti fixímus l’outru añu
que nus tuvisti aqui a todus
co’l paraguas en’a manu?
Nun ves ¡San Pidrín del alma!
qu’outrus bian que si allegrarun
que nun lluciara del todu
el sermón que t’isplayamus,
¡siguru que si quemarun
de resfregasi las manus!
Si nun ti gusta el rumbu
que las fiastas tan tomandu,
dinuslu d’outra manera
peru que nun sea lluviandu;
si ti digu la verdá,
tampoucu son del mio agradu,
qu’en el mercau de lus viarnis
paez si tan cunvirtiandu,
con un xintiu disiartu
llendu d’arriba p’abaxu.
Ya si pirdiarun del todu
las divirsionis d’antañu:
el baili n’el mualli’l Esti
ya co la Banda, danzandu
la conga hasta la Cai,
las cucañas, lus cuncursus
ya lus gochus ensebaus…
anque d’estus Santu Hermosu
siguin viniandu po’l puablu,
pos hay que ver las caleas
comu las caban deixandu,
que lus barrenderus ¿guais?
a llimpiar nun dan a bastu,
¡siguru qu’hasta ahí inrriba
lus fedoris ti llegarun!
peru Tú, tati tranquilu,
¡ya que vamus pogresandu!
Peru con esu ya todu
aqui tamus outru añu,
que lu emportanti, sos Tú
ya guay ya’l día’l tou santu,
asina que comu siampri
¡filicidadis ti damus!
qu’aqui has de tenenus siampri
faiga sol, lluava o con viantu,
ya si Tú mi lu pirmitis
vou filicitar a Pablu,
que siampri tuvu cuntigu
pa lu bonu ya lu malu,
pa pidricar l’evangeliu
ya pa ir xuntus pa’l Cialu.
San Pablín, nun foi tan llonxi,
que siampri quedóu n’el puablu.

De lus dimis ya direitis
qu’a lu llargu d’esti añu,
entri una cousa ya outra
nus viniarun socidiandu,
vou a dati ahora cuanta
imprimandu po lu nuastru,
po la mar, po las costeras
ya lu que pasóu n’el puablu,
dispuás, ya pursiguirei,
si mi queda algu risuayu,
falanduti de las cousas
que hubu por outrus llaus,
asina que San Pidrin
vei la orea destaponandu,
que you ya vou imprimar
desdi la proa del barcu,
a ricitati el sermón
que priparei pa esti añu.

La costera de bunitu
nun foi mala el pasau añu,
al menus en cantidá,
el preciu siguíu baxu,
la mirluza, comu siampri,
vei subiandu ya baxandu,
unas vecis a barullu
ya outras iscasiandu,
comu diría un menistru,
ya que anda flutuandu,
del bisugu, nin falati,
paez que lus asustamus,
ya solu por Navidá
algunu asoma’l rabu,
abadexus ya barbadas
tamián algunus garramus;
comu puadis comprobar
ya solu pa ir tirandu.
Peru lu pior de todu
ya aú van parar lus cuartus,
porqui lus que pescan muchu
van a vender a outrus puartus
y’anqui nus mandin p’aqui
el cunsabiu pur ciantu,
esu nun ya suficianti,
¡tinían que vender n’el puablu!
pa golver ricuperar
l’atividá qu’habia antañu
ya que feixu de Cuideiru
el primer puartu asturianu.
Mira ver si Tú, Patrón,
puadis ichar una manu,
comu la que nus ichasti
el primer día del añu,
pos aqui la vaga mar
nu nus feixu dengún dañu,
sin embargu’n Puartu Vega
fuarun a piqui ochu barcus,
aparti d’outras desgracias
que tamián hubu po’l Cantabru.
En toda esa temporada,
bonas pérdidas tuviamus,
pos nun pudimus salir,
ya nun pescamus ni un raxu.

El tiampu tuvu algu lloucu
imprimandu por el vranu,
que unus días taban grisis
ya outrus sin parar lluviandu,
así ya todu touristas
abondus nus vesitarun,
tampoucu viniarun bian
ni l’otoñu, ni l’iviarnu,
d’esti ya ti falei antis
ya mijor nun ricordallu,
dispuás en’a premavera
salvóusi na más que mayu,
que marzu nun venu bonu
ya abril idim de lianzu.

Vou ahora a dar marcha atrás
pos falanduti del tiampu,
paemi que mi lancei
ya casi adelantu un añu.
En utubri, la vesita
de la Menistra del ramu,
pa recoer L’Amuravela
de Ouru que i entregarun,
pos abondu si destóu
po lus caladerus nuastrus,
firmandu una lley ¿güisti?
que fai tiampu la pidiamus
ya que vei en binificiu
del mariñeiru pixuatu.
Así que a doña Loyola
¡agradicius i tamus!
y’asina i lu trasmitíu
Firiu, el prisidenti nuastru.
You nun sei porque esi Fislir
nus la anda desgustandu
con el aceiti d’uliva
que nu hay que pruducir tantu,
si yo sou ella, Patrón,
en ver d’andar niguciandu,
cumia yo l’aceituna,
ya pa el dabai el guasu,
¡a ver si asina cansaba
de tener que tar rucandu!

Tamián viniarun a venus,
esus del Greempeace llamaus
ya por la causa que lluchan,
tamus sulidarizaus;
pos de fai añus qu’aquí
siampri vinimus pidiandu,
que las redis de diriva
vaigan disapariciandu.

En Nuviambri de la Ilesia
bonas nuticias tuviamus,
que a Don José el Cura,
Arcipresti lu nombrarun,
pa ser Ubispu ¿güisti?
na más que li falta un paso,
peru miantras esu llega
¡filicidadis i damus!

Las Navidadis, allegris
comu siampri las tuviamus,
diantru la Ilesia ya fuara
tuviarun lus ñacimiatus;
el Coru Mixtu cantóu
lus vellancicus pixuatus,
sonaban algu destintus
a comu eran antañu,
¡peru hay que mudernizasi!
ya ir co lus nuavus tiampus,
ellus muy bian lu fixárun,
ya nusoutrus, desfrutamus.
Dispuás, viniarun lus Reis
con muchu acumpañamiantu
de pastoris, de pastoras,
de pajis ya’l refugayu,
que si tiraban a ellus
ya quirian abrazallus,
ripartiarun caramelus
de la qu’iban disfilandu,
ya dispuás cuandu durmimus
truxárunnus lus rigalus.

Aprovechandu que tan
lus mandamasis n’el puablu,
vou ricordais que fai falta
una playa pa bañanus,
en sin salir de Cuideiru
nin tener que garrar autu,
el sitiu ya lu tenemus,
a la vera’l puartu nuavu
ya la forma de facella
siguru que tá istudiau,
que si feixu n’outrus sitius
ya dióu mu bon risultau.

Ya por pidir, que nun quedi
qu’ahora tou animau,
en’as iscualas de Pozu
ta’l patiu algu descampau,
ya cuandu llega l’iviarnu,
lus niñinus catarraus,
(ya siguin en sin pidiatra
qu’aqui ya foi riclamau),
asina que una vez más
la Tú prutición pidiamus,
pa que techin una parti
ya xuguin avillugaus.

¡Ya la carretera’l Pitu!
¿que quiás que ti diga Hermanu?
da nouxu pasar por ella
desde fai casi dos añus,
ya la culpa, comu siampri
¡fia del hurfilinatu!.
De la Casa de Coltura
casi mijor nin ti falu,
pos siguru’l Iscurial
fixárunlu en menus tiampu,
qu’hasta pa poner lus muablis
hubu poblemas de cuartus,
menus mal que asi ya todu
inaguralla pudiamus.

La obra del Aviñaderu
paez tamian vei con ritrasu,
pos sigún güi dicir,
tuvu algu mal calculau
ya surdiarun imprivistus,
con discurbimiantus nuavus
de esus arquiolóxicus
que llaman lus deslletraus,
ya fan falta más millonis
pa tirminar lus trabayus,
¡pos si lus van a mandar
que nun asperin más tiampu,
nun vaya ser que si piardan
ya lus llevin pa outru llau!

Nun sei porque mi da a mi
qu’aquí hay gatu pechau,
ya las obras en Cuideiru
tan fuara del pirsupuastu,
nun quisiara entivocami,
d’estu, van casi tres añus,
justus lus mesmus que fai
que si cambiou de gubiarnu.

La Semana Santa tuvu
muy disllucida po’l tiampu,
nun aparóu de llover
y’hasta hubu friu ya viantu,
asina que prusicionis
enteras, ni una llogramus,
nin Lárimas, nin Calvariu
que hubu que facellu diantru,
nin tampoucu’l Santu Intiarru
el día de Viarnis Santu.
La prusición del Silenciu
abondu que la sintiamus,
pos la Vírxin Soledá
iba d’istrena esti añu,
dispuás de ricuperalla
pa que la tuviara’l puablu,
(tenera que asperar
a que faiga mijor tiampu).
En a Hora Santa, Virxiliu,
¿paez que falou algu baxu?
ya na más que güian bian
lus de lus primeirus bancus,
pa mi idea que las viayas
nin con el turullu puastu,
pos más de una ¿güisti?
hasta dióu un bon pigazu,
y’al salir, desimulaban
ya resfregandu lus guayus
dician: que bon sermón
ya cuantu ricuimiantu.

¿Nun ti alcuardas cuandu Tú
fusti a pescar co’l Maestru
al lagu de Tibiriadis
ya sin haber un pescau
salian peixis a ciantus?
pos lu mesmu Santu Hermosu,
pasóu en el puartu viayu,
peru en esta ucasión
la teli feixu’l “milagru”
Vou cuntati’l mareaxi
por si nun tas Tú enterau:
Mandarun salir a Firiu
a llargar unus anzualus,
el siguru que pensóu:
aú vou you con esti tiampu,
pos lluvia ya ventaba
comu si fuara n’iviarnu,
enfilou pa’l Calafriu
ya dixáruni:¡aquí diantru!
n’esi momentu ¡plasmóu!
peru obedeceu’l mandu,
ya cuandu alou la llargada
casi si cai del desmayu:
cuatru mirluzas, dos merus,
picas, caballas ya un xargu,
nuavi peixis en total
en un momentu saliarun.
Comu estu San Pidrín,
en toda España lu viarun,
ahora han vinir dicinus:
¡que queixonis lus pixuatus!
dicin que hay pouca pesca
ya tianin repletu’l puartu.
De outra manera, San Pedru,
el puablu saliu bian guapu,
que paicia un belen,
con llucis illuminandu
la Plaza de la Marina,
La Garita y’hasta’l Cantu.

Pur fin somus uropeus,
pos en el “Euru” ya entramus
con el vagón de primera,
peru lu que you nu intiandu…
¿pa que hasta última hora
si tuviarun amarrandu
lus franchutis ya alemanis,
pa colocar un paisanu
que ya el que al paicer,
vei a manejar lus cuartus?
¿Nun dicían qu’al converger,
igualaus todus quedamus?
nun sei porque mi da a mi
que outra vez más nus l’armarun,
ya unus siguin en primeira
ya outrus en sigunda tamus.
¡Hasta pa faer la afotu
Aznar llegóu con ritrasu!

Lu mesmu que is pasóu
al Sportin ya’l Uviadu,
que unu baxóu pa sigunda
ya outru aguantou de milagru
qu’hasta’l últimu minutu
tuvu tragantau el plátanu,
menus mal que lus canarius
de piar ceu deixárun.
Sin embargu’l Cudilleru
feixu un bon campiunatu,
pos la diretiva ¿guais?
abondu si ta destandu,
a ver si fan un iquipu
comu’l que tinía antañu
ya golvemus a xugar
outra vez contra’l Pravianu.

Tan ciscadas las muyaris,
con esi prudutu nuavu
que vian d’Estadus Unidus
ya que ya’l “Viagra” llamau,
dicin son una pastiallas,
qu’al homi fan potentau
ya deixan a la muyar
con el semblanti risuañu,
solu tianin un poblema,
que ya qu’afeta a lus guayus,
peru si ellas son filicis
¿que más nus da quedar ciagus?
vendemus dispuás cupón
ya tamián ganamus cuartus.

En freberu, el Santu Padri
vesitóu a Fidel Castru
ya pur ú quiara que iba
clamabanlu lus cubanus,
pos ya la luz d’esperanza
que tenemus lus humanus.
Fidel sigui comu siampri,
con barba, y’algu mas viayu,
que bian de canas y sacan
esus nurtamiricanus,
pos a Cuba co’l bloqueu
de fami la tan matandu.
Asperemus faigan casu
a lu que pidíu Xuan Pablu:
que Cuba si abra’l mundu
ya’l mundu a lus cubanus.
Tu mira ver si fais algu
qu’allí ahí abondus pixuatus.

Vou faceti ahora un risumin
pa que nun ti destis tantu
en coer Tú las rivistas
ya asina nun tes mirandu,
que hay algunas cousas ¿guais?
que nun son pa guayu santu:
En Agostu, el trenta i unu
con gran pesar dispirtamus
pos en un gravi acidenti,
Diana ya’l mozu murriarun.
Fuarun milis de presonas
las que al intiarru asistiarun,
que lus ingulis, Patrón,
a vecis tamián son buanus.
Dispuás a lus poucus días
hubu outru fallicimiantu,
que tamián nus ponxu tristis
anqu’esti era asperau,
foi, Teresa de Calcuta,
qu’ha tar cuntigu n’el Cialu,
pos lu que feixu na tiarra
merez tar santificau.
En utubri a la outra fia
lus nuastrus Reis casarun,
esta vez en Barcelona
ya con un mozu bian guapu,
¿ahora na más que Filipi
ya’l que is queda cilibatu?
que lu mandin pa Cuideiru
solu a pasar un vranu
ya siguru una pixuata
caba ichándui el anzualu.
A lus Reis desde aqui
filicidadis is damus
pos pa diantru de dos mesis
van a cunvirtisi en gualus.

Outra vez golveu l’Alcaldi
a salir tilivisau,
que pa ir a falar del Pitu
foi n’esta ucasión llamáu,
lu que nun supiamus bian
pos anduvu algu liau
si el pitu era de quicu
o era de Morón el gallu.
Una cousa quedóu clara,
cuandu deixi’l Yuntamiantu
po lu menus de gaiteiru
nun puadi ir buscar trabayu,
asina que lus d’Avanti
puadin ir tranquilizandu.

En avancis de la cencia
paez qu’algunu tuviamus,
pos nus polus de la lluna
dicin qu’agua discurbiarun,
una cousa, si ta clara…
lus de la Nasa dixarun,
que po lu menus de sedi
nun si muarrin lus marcianus.

Peru si lu fan de fami
muchus milis d’africanus,
miantras nus “paisis ricus”
andan tirandu lus cuartus,
faciandu ispirimentus
con tombicas ya aparatus
qu’han sirvir pa que lus homis
nus acabemus matandu.
Nun piansis que falu en broma
qu’el mundu ta inlluquiciandu,
aqui siguin lus de Eta
que nun aparan matandu
pulicias, concejalis
ya lu que vayan pillandu,
en estu hasta lus ingulis
andan más civilizaus,
que po lu menus n’Irlanda
un alcuardu cunsiguiarun.
Sigui habiandu violacionis,
robus, masacris, sicuastrus
ya niñinus inocentis
tamián aparecin muartus.
Asina que mira ver,
si Tú puadis facer algu
que la sulución San Pedru,
tian que vininus del cialu,
pos en’a tiarra paemi
que ya’l sintiu pirdiamus,
ya comu estu siga asina
vas a quedati n’el paru,
porque pa mi idea ¿guais?
vamus todus pa’l infiarnu.

Peru antis qu’estu soceda
ya nus veamus condenaus,
vou falati de las fiastas
qu’esti añu urganizamus,
p’agradeceti San Pedru
lu que ti destas po’l puablu.
Seis días d’algaravía
que ya’l viarnis imprimarun
y’hasta’l día San Pablín,
nu hemus de parar bellandu.
Múxica mucha ya varia
de Asturias ya de outrus lláus:
Valladulid, Alicanti,
gallegus ya valencianus.
Illuminación del Topu
(a ver si sal del buracu)
ya lus fuaus d’artificiu
de la Pirutenia Pablu.
Haberá xuaus pa niñinus
ya tamian pa avezaus,
cantus ya misas solenis,
guay, mañana ya pasau,
cochis de choqui, barracas,
tómbolas ya tiru al platu;
que pur ciartu, a Rafael
quisiara aquí ricordallu
ya piditi Santu Hermosu
que i dexis el pasu francu.

Paemi que vou tirminar
pos igual ti tou cansandu,
ya tou impidiandu a outrus
ir filicitati’l santu,
pos siandu Tú comu sos
el porteru de lus cialus,
siguru que has de tener
la casa llena rigalus,
de las ricumedacionis
que ti unvian outrus santus.
(con estu has tener cuidiau,
que igual tas privaricandu)
You na más quiaru piditi
que protejas a lus nuastrus,
que nus llibris de la mar
ya lleguemus siampri a puartu,
que haiga bonas costeras
ya bulliciu por el puablu.

¡Que viva’l Siñor San Pedru
ya viva’l Siñor San Pablu!
ya que viva San Pablín
que nun ya Siñor nin Santu,
¡Viva Santanina Hermosa!
¡ya vivan lus ermitañus!
¡Viva’l su homi San Juaquin
que siampri lu ricordamus!
ya outru, pa San José
¡que fai tiampu nun nombramus!
¡Vivan lus Santus ya Santas
que tan runius n’el cialu!
¡Vivan las otoridadis
que vianin al puablu a honranus!
¡ya vivan milenta vecis
las que son del nuastru ramu!
¡Que viva’l Siñor Alcaldi,
con todu’l sou Yuntamiantu!
¡Vivan el Coru ya Avanti,
que fan propaganda’l puablu!
ya pur u quiara que van,
deixan el pabellón altu.
¡Vivan todus lus que guay
celebran el so onomasticu!
¡Que viva’l apuntador,
ya’l que nus prestóu el barcu!
¡Un viva muy ispicial
pa lus nuastrus mijicanus!
¡ya outru tamián muy sintiu
p’argintinus ya cubanus!
ya si puadin regresar
que sepan lus asperamus,
pa cantar xuntus la copla
que heredamus lus pixuatus:

¡MIENTRAS CUDILLERO VIVA
Y DURI LA FUENTI’L CANTU,
VA SAN PEDRO A LA RIBERA,
CON TODOS LOS DEMÁS SANTOS!

¡Amura vela!¡Isa vela!
¡Fuego a babor!¡Fuego a estribor!
¡¡¡Viva Pedro!!!