L'Amuravela 1999

Escrita por
Cesáreo Marqués Valle

Recitada por
Cesáreo Marqués Valle

En el nombri de Jesús
y la Virgen Soberana,
vou ichar L’Amuravela
comu San Pedru asperaba.

Aquí nus tiánis, Patrón,
outra vez a lus pixuatus,
qu’apenas nus dimus cuanta
ya pasóunus outru añu.
Nun faira falta diciti
pa que tamus en el puartu,
que Tú, sos abondu llistu
y’amás con mandu n’el Cialu.
Ya pa nun arrodear más:
¡filicidadis ti damus!
que las tianis miricias
amás de que ya’l tou santu,
po lu muchu Santu Hermosu
que Tú ti vianis destandu,
desdi tiampus terremotus
prutigiandu al nuastru puablu.
Vou filicitar tamián
al compañeru San Pablu,
pos, siguru alguna vez
tamián nus ichó una manu.
Ya por si escasu, tampoucu
a San Pablín ulvidamus,
qu’anque nun tea nus altaris
aquí ya muy apreciau,
pos ciarranus lus festejus…
(si nu hay días amestaus).
Peru Tú, Santu Patrón,
(nun tá de más ricordallu)
sos de todus el primeiru
ya siampri el más venerau,
pos, dicidiárunlu asina
lus nuastrus antepasaus,
porque fusti mariñeiru,
antis que Papa nombrau.

Ahora, vou a imprimar
comu siampri co’l rilatu,
asperu nun arranati,
pos paemi, ya abondu llargu,
peru… pongumi a isquibrir
ya cuandu imprimu nu aparu,
-en estu Patrón Binditu,
bian qu’anotu la tou manu-
asina que miantras Tú
la salú mi sigas dandu,
has de tenemi aquí inriba
pa cuntati desde’l barcu,
todu lu que nus socedi
en el mundu ya n’el puablu.

La pesca comu bian sabis
vei día a día iscasiandu,
peru, nusoutrus ¿güisti?
unda vamus risistiandu.
Nun seremus lus primeirus,
del Cántabru comu antañu
peru lus mijoris, piansu,
siguru siguimus siandu,
¡po lu menus en el “pinchu”!
que pa esu lu enventamus,
¡ya si non fuamus nusoutrus,
foi algunu bian cercanu!
Asina, que mira ver
si nus ichas una manu,
pa que nus den cuantu antis,
porqui ya muy nesezariu,
esa dunuminación d’urigin
que tantu nisicitamus,
pa ponei a las mirluzas
una siñal en el rabu.
¿Nu i la diarun a lus vinus
de la Ribera del Duaru?
¿Ya nun ya más emportanti
la Ribera d’esti puablu?
que viu pasar por ella
carrus de mirluza a ciantus,
ya amás, tamián ya’l sitiu
desdi dondi ti falamus.

Rispitivi a las costeras
que tuviamus esti añu,
foi bona la de bunitu,
nun tenemus que queixanus,
sin embargu la mirluza
más bian tuvu iscasiandu,
rigular la de palangri
ya la del pinchu, fallandu,
tamián entróu la caballa,
anque’l preciu, iba baxu,
con todu estu ya la angula,
fuamus del añu saliandu.

Estu, vei comu ti dixi
de lu pior impiorandu,
nun solu aqui en Cuideiru,
que tamián por outrus llaus
tianin sos más ya sos menus:
Por baxu tan lus moracus
ya esi paru biuloxicu,
que asina vian tar llamau,
¡nun sei quian lu viu lóxicu!
yo nun lu tengu aclarau,
nusoutrus vamus pa casa
ya ellus siguin co’l pescau.
Por outru llau Gibraltar,
que paez si llevantarun
algu de patas d’atrás,
ya hasta pidiarun rifuarzus
a Engalaterra, pa ichar
afuara lus nuastrus barcus.
Peru pa m’idea ¿guais?
salíuis el tiru cambeau,
que Matutis, co lus monus
dexóulus diantru pechaus.

Vou ahora a rilatati
un par d’acunticimiantus,
de esus que son emportantis
ya que dan prestancia’l puablu:
L’Amuravela de Oru
n’el mes d’Utubri entregarun,
esta vez aristocrática
ya amás, por duplicau:
un Marqués iba d’aqui,
muy quiriu ya apriciau:
José Antoniu “el del cabli”,
l’outru, iba allegau,
pa “algunus”, más emportanti:
Prisidenti’l Principau,
Amigos de Cudillero,
tuviarun muy acertaus.

Outru galardón de oru
(ya esti foi el otavu)
la Cofradía’l Curadillu
en diciambri cuncidiarun,
celebrousi en Ca Mariñu
ya un iquipu, el premiau,
de Oceanografía Biulóxica
paemi que ya llamáu,
que didicansi a istudiar
todu lu que ya más nuastru,
que son: la mar ya lus peixis.
y’amás quiarin istalanus,
un llaboratoriu d’esus,
pa siguir invistigandu.
¡Mira ver si lus ayudas
pa que atotin prontu cuartus!

Con tantu oru, Patrón,
que vinimus ripartiandu,
nun ti istrañi qu’en pidioricu
salga un paisanu diciandu
que un riu por Faeu
baxa d’oru ribusandu…
comu n’el Oesti ¿guais?
van a tar lus aldianus.

Llegarun las navidadis
ya hubu múxica po’l puablu
pos punxárun altas-vocis
con vellancicus sonandu,
ya’l Coru Mixtu, tamián
golvéu dar un bon cunciartu.
¿Lu que sí ichei en falta,
foi na Plaza el nacimiantu?
ya había un “arbulín”
embotau diantru d’un tiastu.
¡Siguru que lu fixarun
pa deixar aparcamiantu!.
Ya siguiandu la custumi
que imprimóu fai algún tiampu
Isulinu en Nuachibuana,
con champán si pego’l bañu,
¡vei cabar siandu más tipicu
qu’el baili del Pirlindangu!
El que nun lu pasóu bian,
foi San José isti añu,
pos en Belgica ¿güisti?
hubu un finomenu istrañu,
que al paecer de lus belenis
iba disapariciandu.
(a poucas el Neñu Dios,
caba n’un hurfilinatu)
Peru menus mal, que prontu
discubriusi’l cotarru:
Pos eran las fiministas
que lus taban arrobandu,
lu que nun m’ixplicu yo…
¿qu’iban a facer co’l Santu?
con la cantidá de homis
que andan pur hi cilibatus.

La Cabalgata de Reis,
con abondu llucimiantu,
lus tres Magus en carrozas
ya tamián el nacimiantu,
canticus del Coru Mixtu,
ya muchu acumpañamiantu,
¡hasta fuaus d’artificiu
en el mualli si quemarun!
Viandu estas cousas, lus Reis,
tan contentus si punxárun
que nun quedóu un niñin
en sin ricibir rigalu.

Lus otrus Reis, Patrón
cunvirtiarunsi en gualus,
pur ciartu, un neñu bian guapu,
llámasi, Filipi Xuan
Froilan de Todus lus Santus,
punxánun-i tantus nombris
que cabóusi’l calandariu,
¿al de la Infanta Cristina,
nun van poder bautizallu?.

En freberu, el carnaval
venu por todu lu altu,
mazcaras ya mazcaritas
¡mi alma! que nun faltarun,
hubu desfracis a esgaya:
niñinus, mozus ya viayus
ya tamian iba una cabra
rodiada de gitanus,
peru dispuás n’el cuncursu
tres bonas “misis” ganarun,
dos… paicianmi “pravianas”,
la outra, guiñabami’l “guayu”
ya pa ir facianduis ritratus,
lus paparachis, al llau.

La Semana Santa, bona,
pos acompañou el tiampu,
¡viniarun tantus touristas
que nun si cabía’n puablu!
asina n’as prusicionis
hubu abondu llucimiantu
ya de xanti comu borra,
iba un xintíu disiartu,
imprimandu comu siampri
por el Dumingu de Ramus,
el miárculis, co las Lárimas,
que ahí tocati ir llorandu
ya’l día siguianti, xuavis,
a mí tocami’l Calvariu,
¿Que i pasó al Padri Virxiliu
el día de Xuavis Santu?
que al acabar de comer
paez quedóu apigazandu,
ya llegóu a lus uficius
cuandu taban imprimaus,
¡ya nun sabi que facer
pa salir aqui nombrau!
Quedóunus un poucu cortu
el viarnis el Santu Intiarru
ya al llegar a la plaza,
hubu algu de discunciartu,
pos el Santu Dios ¿güisti?
cantóusi n’a Ilesia diantru.
Lu que llamóu l’atención
ya dexóunus buquiabiartus,
foi un rapaz de Lluarca,
co la corneta tocandu.
Nun mi quiaru ulvidar
de las Venias, sin un fallu.
A Mafre ya a lus cofradis,
la noraguana is damus,
pos pa faer todu estu
abondu si tan destandu.
Siguru que diantru poucu
vamus tener Desenclavu
ya pa completallu todu,
nu ha de faltar el Encuantru.

La carretera del Pitu
sigui tuvía con rimiandus,
ya pa mi idea, San Pedru,
igual que tábamus, tamus,
a pesar de que’l Alcaldi
ponxu empeñu en arreglayu.
A ver si sirvi de algu,
qu’haiga cambiu de gubiarnu
y’amás de suluciunar estu,
fan una playa pa’l puablu
¡que nun piansin que mi ulvidu
de algu tan nesezariu!
Sacrificamus el Oliu
pa faer el puartu nuavu,
peru esu nun quiar dicir
que renunciamus al bañu.
Siría bastanti tristi,
qu’antis la tuviara Uviadu,
¡nun ti tou falandu en baldri,
que intentus ya lus fixárun!

Paez que lu del pidiatra,
pur fin ya lu cuncidiarun,
ya pa’l Estitutu Selgas
un modulu nuavu i diarun,
pa que aprendan lus alunus
a conservar el pescau.
Pa cunsiguir estu ¿guais?
hasta una gualga fiximus,
peru…nun era de fami,
¡por esu piardi cuidau!
que pa protestar con fuarza
mijor co’l buchi cargau.

Tamián teu que diciti,
que muy guapu ya muy amplu,
tá quedandu el cementeriu;
¡hasta con aparcamiantu,
pa poder dexar lus cochis
cuandu hay enterramiantus!
Lus de la Cumunidá,
gulviarun tar acertaus;
ya nun mi quiaru ulvidar
de lus que diarun lus praus.

El vinticincu d’Abril
ya antis el vinticuatru,
en na isplanada que hay
al final del puartu nuavu,
fixárunsi unas xornadas
de manchegus ya asturianus,
pa prumucionar prudutus
ya sirvir d’hermanamiantu,
acudíu mucha xanti,
pixuatus, ya d’outrus llaus,
ya comu todu iba gratis,
tirabansi al asaltu,
yo el vinu, ni lu aprovei,
de quesu, tocoumi algu,
peru húbulu ¿güisti?
qu’arramplóu pa todu’l añu.
Divulvimus la vesita
dispuás en el mes de mayu,
peru, pa m’idea ¿guais?
nun tomamus comu diamus,
que lus que fuarun, paemi,
muy contentus nun gulviarun.

Ya tamián el deciseis
de esi mesmu mes de mayu,
a Don José Luis el mélicu,
un homenaxi fixámus
pos abondu s’ismuliu,
atindiandu a lus pixuatus,
llegoi la jubilación
ya po lu tantu el descansu,
ahora, has dai bona salú
pa que poda disfrutallu.
ya’l que vian de sostitutu,
la bianvinida li damus.

Gracias, San Pedru Binditu,
por vigilar desde’l cialu,
pa que de sustus, nun pasin,
las disgracias en el puablu.
Dos encendius d’emportancia
en esti añu tuviamus:
unu el deciseis d’otubri,
l’outru en diciambri a mediaus,
ya en lus dos, paezmi a mi,
que si notóu la tóu manu,
pos a nenguna presona,
socedeui nengun dañu.
Ya tampoucu a la parea
que si iba pasiandu
aquí po’l mualli del esti
el dia primeiru del añu,
que una fola traicionera,
meteuis el miadu en cuarpu,
¡ya que dean gracias a Dios
que tan ahí pa cuntallu!

Siguimus, Santu Patrón,
al igual qu’el outru añu,
co las dichosas pastiallas
que paez que fan milagrus:
La Viagra, ya la conocis,
¡de uidas, ya lu sabemus!
Peru tamián ahora hay outras
que fan que ti salga el pelu,
¡estas ha viniti bian!
pos Tú, San Pedru, ¡sos calvu!
asina, que has de aforrar,
el sombreru de tres picus
que ti regalóu San Xuan,
contra’l picor del musquitu.
¡Peru San Pidrín del alma!
aquí nun caba’l enventu,
pos tamián saliarun outras,
que son pa’l delgazamiantu,
estas, más bian pa muyaris,
las outras, solu pa machus.
¿Nun ti paez que ya muchu
pa beber d’un solu tragu?
¿Imaginasti Cuideiru
en sin gordas ya en sin calvus?.

Por outru llau, esti mundu
sigui igual de disquiciau,
co las guerras, las guirrillas,
lus sicuatrus ya atentaus,
cuandu si caba un cunflitu
ya tianin outru imprimau,
que lus mandamás del mundu
tan lus dos muy priucupaus
por sulucionar lu d’ellus
ya deixallu arreglau:
unu lu de la Liwiski
que lu dexóu disicau,
ya’l rusu co lu del codu
que lu tian siampri impinau,
ya cuandu ta de risaca
dicin qu’anda catarrau.
Pitus, guavus, Coca-Cola,
todu tá contaminau.
La guerra de Yuguslavia
con misilis disviaus,
co la Pirutenia Pablu
habían tar más acertaus.
Ya dispuás, tan las catastrufis
pruducidas po lus viantus,
comu esi huracan Mitch
que causo abondus muartus
ya muchus milis de probis,
qu’en sin techu si quedarun,
has de mirar, compañeru,
si faeis algu desde’l Cialu
ya podeis enderechar
lu que lus homis torcemus.

Vou falati de las modas,
que nun lu faigu fai tiampu,
anque pa icir la verdá
muy poucus cambius tuviamus,
igual en’a vistimenta
Tú nun tas nin desfasau,
llevasi la minifalda,
lus umbligus, destapaus
ya tamián las trasparencias
con todu bian vintilau,
-llevandulu todu al airi,
han garrar un risfriau-
lus zapatus con taconis,
peru…bian suplementaus,
ya lus cuarpus, delgadinus,
¡anuresicus llamaus!,
pa m’idea que lus mudistus
n’estu tan intivocaus,
más que disfilis de moda,
fan disfilis d’esfamiaus.

De lu que tran las rivistas
nun sei si cuntati algu,
pos a vecis dati nouxu
el garrallas en’a manu:
Tuvu a puntu disvurciasi
la Ruciitu Carrascu,
peru dispuás de falar
tan agustitu quedarun,
¡ya enventaran outra hestoria
cuandu nisicitin cuartus!
Ya’l Condi Lequiu, Patrón,
yo hasta cerrei lus guayus,
nun ves, qu’ahora nu escondi,
pos todu lu va insiñandu,
¡mala centella lu parta,
el dañu que ta faciandu!
qu’andan todas las muyaris
buscándui tres pías al gatu.
¡Vou a deixar estus temas,
qu’han acusami d’escandalu!

Asina que vou falati
de las fiastas d’esti añu:
Lus autus que hay en’a Ilesia
Tú mismu lus tarás viandu,
guay foi la misa en tú honor,
mañana la de San Pablu,
que yá la Sacramental,
al Santisimu, sacamus
dispuás en’a prusición,
con alzombrau por el sualu;
el día de San Pablín,
el uficiu po lus muartus
ya prusición po la mar
si nus lu pirmiti’l tiampu.
Las orquestas son bian bonas
comu siampri aqui lu fuarun,
haylas de Madrí, Navarra,
Valladulid ya Asturianus,
sin ulvidar lus gallegus
ya la Guararey, cubanus.
Tiatru pa lus niñinus
con el grupu Tragaluz,
¡comu nus la tragui toda
vei tar el “Topu” enfadau!
Asina que comu ves,
la fulixa nu ha faltanus
ya lus fuaus d’artificiu,
tamián hasn ser de restrallu.

Vamus tirminar, Patrón,
que foi el sermón bian llargu,
y’anque Tú tes muy a gustu
el xintiu tá cansandu,
que tantu tiampu de pía
nun lu aguanta ningún cuarpu.
Po lu tantu, vou piditi
la prutición pa esti puablu,
pa que siampri tea allegri,
ya ti siga festejandu.
Danus la to bindición
que bian la nisicitamus,
¡ya qu’el próximu añu sea,
mijor qu’esti que pasamus!

Vou imprimar co lus vivas,
pa ir tirminandu el rilatu:
¡Viva San Pedru Gloriosu
ya viva tamián San Pablu!
¡ya outru viva igual de grandi,
pa’l que vei en tercer puastu!
¡Un viva pa’l Xacobeu,
ya outru viva pa Santiagu!
¡ya que viva’l San José
del diacinuavi de marzu!
¡Viva Santanina Hermosa,
que aquí nunca la ulvidamus!
ya pa que nadí nus falti,
¡que vivan todus lus Santus!
lus que van a la Rivera
ya lus de la Ilesia diantru.
¡Viva’l Siñor Arzubispu,
ya que viva’l Padri Santu!
¡Que vivan las xerarquias
de mar, de tiarra ya viantu!
¡Viva’l nuavu Prisidenti
que mandi n’el Principau!
¡ya tamian damus un viva,
pa todus lus deputaus!
¡Que viva’l Siñor Alcaldi
con el nuavu Yuntamiantu!
ya que piansin muy en seriu,
poner pa estus cuatru añus,
por incima lus partius,
lus interesis del puablu.
¡Que viva Avanti Cuideiru!
pos tantu si tan destandu,
que son la primera banda
con una nipona diantru.
¡Vivan lus del Coru Mixtu,
ya Ruciu, que ta’l mandu!
¡Vivan todus lus presentis,
ya lus nuastrus mijicanus!
¡Que vivan lus dos xigantis
que vamus a prendeis fuau!
¡Ya viva la nuastra copla
que habeis güilla n’el Cialu,
pos piansu gritar más fuarti
que lu fixi l’outru añu!

¡MIENTRAS CUDILLERO VIVA
Y DURI LA FUENTI’L CANTU,
VA SAN PEDRO A LA RIBERA,
CON TODOS LOS DEMÁS SANTOS!

¡Amura vela!¡Isa vela!
¡Fuego a babor!¡Fuego a estribor!
¡¡¡Viva Pedro!!!