L'Amuravela 2003

Escrita por
Cesáreo Marqués Valle

Recitada por
Cesáreo Marqués Valle

En el nombri de Jesús
y la Virgín Soberana
vou ichar l’amuravela
comu San Pedru asperaba

Outra vez ya vintinuavi
de juniu ¡pasóu un añu!
asina qu’aquí nus tianis
pa filicitati’l Santu.
Nun ti queixaras, San Pedru
¡con todu lu que pasamus!
ya tuvía p’algaravía
quedanus fuarza n’el cuarpu,
¡anqui nus botin la tómbica!
o nus invadan por Castru
lus tanquis amiricanus,
nu hemus faltar lus pixuatus
pa cumplir co’l riquisitu
que ya nus vian desdi antañu.
Quiaru aprovechar tamián
-porqui sei qu’anda aceñandu-
pa unviai el nuastru saludu
al tou amigu San Pablu,
asina, qu’acomodaivus,
pos con el pirmisu vuastru
ya con el de lus prisentis,
vou imprimar el rilatu.

Comu siampri, cuntareiti
lus socesus que tuviamus,
siandu la mar lu primeru,
que pa esu ya lu más nuastru.
Mira qu’el mundu ya grandi
ya redondu al mesmu tiampu,
pos miou probi, yo nun sei,
nin porquei, comu, nin cuandu,
en sin comprar lutiría
alcontrámunus xugandu:
Foisi en Galicia a piqui
el “Pristigi”, así llamau,\

  • nu i faía honor al nombri,
    taba bian dispristigiau –
    ya’l disparramar la carga
    dexóunus cuntaminaus,
    era unu d’esus barcus…
    lus “monu-cascus” llamaus
    ¡que nun s’enfadi’l menistru
    que nun lu tou insultando!
    él, si andaba po las ramas,
    ya que taría cazandu.
    La quistión ya que tocóunus
    acabar pagandu’l patu,
    ya llimpiandu galipoti
    de las playas ya lus puartus.
    Cierrarun lus caladerus
    del Atlánticu hasta’l Cántabru,
    a nun ser aquí n’Asturias
    que lu fixárun a cachus,
    d’esta forma, San Pidrín,
    tiníamus dos trabayus:
    el de salir a calar
    ya’l de dispuás tar llimpiandu.
    Pa Pipín el de Santoña,
    el nuastru agradicimiantu,
    por tar dándunus lus partis
    de las maris ya lus viantus,
    asina, aú ir recoer
    sabiamuslu d’antemanu.

Prumitiarunnus ayudas
que bian tardi nus llegarun,
prigunta-i al fiu Jujú,
qu’anduvu discamisau
una bona temporada,
por nun ricibir lus cuartus,
pos al probi, sin querer
la camisa i disfixárun,
¡el culpabli, Salvador!
porqui pensóu iba un trapu,
ya dioisla a lus voluntarius
pa llimpiasi lus zapatus,
lu pior, foi qu’al pagaila
quiría facei discuantu,
pos dicía-i, que tamián
él si había llimpiau a un cachu.

Estu, San Pidru del alma,
pa prencipiar bian el añu,
era lu que nus faltaba,
pos de magar ricordamus
un iviarnu más pior,
qu’el últimu que tuviamus.
¡Piansu que la zancarrilla,
puánnusla el mesmu diañu!
Cuandu paez que surdimus,
¡outra vez tamus en sualu!
Las costeras ya ni existin,
tá de moda’l estrafuallu,
la de bunitu cabóusi
un poucu antis de tiampu,
pos anqui’l preciu era bonu
lu pescau iba algu iscasu.
Ya esu claru, a lus que compran
nu is cumbian pa nada el tratu.

Nun salimus a mirluza
desde freberu hasta mayu,
pa dai a lus caladerus
unus mesis de descansu,
estu era lu que si facía
cuandu nu había puartu nuavu,
al vinír las invernadas
sobordábamus lus barcus,
hasta la Ilesia llegaban
¿acuardasti, Patrón Santu?
Dispuás co lus mudirnismus,
rompeu l’avaricia el sacu.

Peru antis d’estu, Patrón
ya duranti’l pasa vranu,
en lus nuastrus caladerus
alguna si que garramus,
hubu días de setenta
ya hasta más kilus por barcu.
L’angula nun si dióu mal,
¡todu nun vei ser queixánus!
ya’l porcebi, iba a bon preciu,
peru hubu que deixallu,
pos por culpa’l galipoti
hasta Peñas nus cerrarun.
Todu estu ya si subasta
aquí n’a rula del puablu,
asina que las ganancias
paez que van omentandu.
Pa golver a lu que foi
Cuideiru en outrus tiampus,
solu falta que regresin
lus que fan grandi outru puartu.

En el mualli del Oesti
¿nun visti lu que punxárun?
unas barandiallas blancas,
que tan muy guapas, pur ciartu
ya unus bancus pa sentasi,
cuandu tea cansau el cuarpu,
¡talmenti somea Salinas
o ‘l muru de San Lorenzu!
pa tener la playa ¿guais?
paez vamus avanzandu.
Peru ¡Quicu! nin ti apuris,
qu’esta vez, hasta acertamus,
total co lu del Pristigi…
¡nu ibamus poder bañanus!
Pa’l añu que bian, si puadis…
has ir l’arena encargandu,
peru traila toda xunta
nun quiaras ir granu a granu.

Piansu van por bon camín
las obras que tan faciandu,
ya las qu’iban imprimadas
tamián si fuarun cabandu.
Todas paézmilu a mi
si fixárun con aciartu,
voy nombratilas Patrón,
asina faemus ricuantu:
Pa meter lus apareus
ya hay almacenis nuavus,
pero al llau d’ellus, ¿güisti?
había qu’arreglar el sualu,
o que contratin a un buzu
por si caemus a un charcu.
Tamián nus tan ampliandu
la esplanada’l puartu nuavu,
pa nusoutrus val d’atraqui,
pa outrus… d’aparcamiantu.
La uficina de tourismu,
istrinámusla isti añu,
pa informar a los touristas
de lu que tianin en puablu,
pa qu’asina tean contentus
ya nu is duala gastar cuartus,
amás, nun puadin queixási
del tratu que is tamus dandu,
pos en ver de meteis multas
por aparcar mal el autu,
dámusis un papilin
col nuastru agradicimiantu.
¡comu cambiarun las cousas,
sin Masvindu nin Santiagu!

Paez qu’ahora garrou marcha
el hogar del xubilau,
pos fai unus mesis ¿guais?
tuvu algu paralizau,
estu, has de precurar
llevallu de la Tou manu,
ya que nun parin las obras
que bian lu nisicitamus
¡mira que si tian que ir
el Churru outra vez a Uviadu!
vali más al Consejeru
ir dimitiandu del cargu.
Lu que quedóu aparenti
foi el nuavu Yuntamiantu,
con nuava distribución
ya unus salonis bian amplus,
¡hasta tian hidrusmasajis
pa Quicu ponesi guapu!
Con toa solenidá
el día siati de mayu,
un marasmas d’emportantis
viniarun a nagurallu,
¿nun tuvisti, San Pidrín?
¿mi alma nun t’invitarun?
Foi una pena miuo probi
porqui sigún mi cuntarun,
hubu descursus, medallas,
tamían las gueitas tocandu;
pa’l relós, un carillón
co La Red ya’l Pirlindangu,
que fai qu’algunas muyaris,
andin bellandu y cantandu,
Araceli la de Ladrillu,
ya la que li puán más garbu.
Hasta una bandera nuava
pa la ucasión frabicarun,
ahora ya tricolor
¿habrá algún ripublicanu?

De lus premius qu’en Cuideiru
si viniarun entregandu,
quiaru destacar algunu
de lus más sonaus en puablu:
Al mélicu Javier Marcos,
con todu miricimiantu,
po lu bian que nus atendi
ya nus arregla lus guasus,
l’Amuravela de Oru
n’el mes de nuviambri i diarun.
Comu hay que ripartilla
pa dai así más boatu,
al Consejeru’l Tourismu
ya d’Industria del Gubiarnu,
por facer nun sei que cousas
rilativas al sou ramu,
pa quedai agradiciu,
igualmenti lu primiarun.
Co la pólvora de outrus
¡todus matámus lus páxarus!
¡lus premius pa lus pulíticus…
dispuás de deixar el cargu!

La Nuachibuana esta vez
ricordounus la d’antañu,
pos cantarun po la cai
lus vellancicus pixuatus,
Mingolu, Finu ya ecéteras
ripitilu pa outru añu.
Na Misa’l Gallu ¿güisti?
paez que hubu’n pitu sualtu,
o siría que soltóu
un kikiriki Laurianu,
El Nacimiantu na Ilesia
tá cada añu más guapu,
esta vez, tinía un mulín
de piadra ya en muvimiantu.
En’a vispura de Reis,
lus del Urianti llegarun
pa traeis a lus niñinus
lus xuguetis ya rigalus,
vinían en cuatru carrozas
ya abondu acumpañamiantu,
dispuás de l’adoración
ya falai al rifugallu,
unus fuaus d’artificiu
hubu pa rigucijallus,
asina que prumitiarun
golver pa’l próximu añu.

Mitius ya na Cuaresma
el antroyu cilibramus,
con alligría lus desfracis
po las cais disfilarun.
El primer premiu, ganóulu
un mudistu afamau,
con una pirrina en cuallu
ya las “tos model” al llau,
po’l muvimiantu paicía
qu’iba un poucu afiminau…
Catalina, pa outru día,
dexa’l armariu pechau,
que mi paricia Firiu
el que iba desfrazau.

Llegóu la Semana Santa
con mucha xanti po’l puablu,
lus baris… taban a topi,
son lus que salin ganandu,
sin embargu en a Ilesia,
vei la cousa floxeandu,
esu que na Cofradía
abondu si tán destandu,
prusicionis hubu todas…
menus las que nun saliarun,
imprimandu comu siampri
por el Dumingu de Ramus,
con una novedá nuava
que tuviamus isti añu,
qu’el Corazón de Jesús
dorméu fuara casa’l sábadu
quedóu n’el Aviñaderu
comu si facía antañu.
El miárculis hubu Lárimas,
lavatoriu’l Xuavis Santu,
con una fema que taba
entre lus homis descalzus.
El Calvariu por la nuachi
co’l microfunu fallandu
ya’l barullu nel Patrón
igual que todus lus añus,
el Viarnis Santu llovéu
asina qu’el Santu Intiarru,
tuviarun que suspendellu,
solu hubu Desenclavu.
Las Venias, bian, comu siampri,
fixárunlas sin un fallu
ya dispuás chocolatada
pa cabar la fiasta´l sabadu.

Lus del Pitu, cilibrarun
el santu outra vez cambeau,
ya lu tianin por custumi,
San José vian ritrasau,
la verdá ya que de todu
alcontras n’esus festejus,
fan un llibru pa las fiastas
que lu iscribin con aciartu,
de árbulis, pa m’idea
paezmi algunu plantarun,
si en un globu arostatícu
esta vez todus subiarun
San Pidru, de Ti pa mí
¿qué is falta ya pa outru añu?

De presonajis quirius,
algunus ya nus deixárun:
El vinticincu d’Utubri
morréu el pintor Casaus,
¡tenlu cuntigu, Patrón!
que foi pixuatu adotau
ya pasió por todu’l mundu
a Cuideiru bian pintau,
¡vaya ispusicionis! vais
facer ahora n’el Cialu,
con el azul de las ninfas,
lus teaus, bian encarnaus
ya lus grisis de la mar
co’l semblanti despejau.
Tamián si nus foi Don Cesar
nus primeirus días de mayu,
al menus sesenta curas
al sou funeral viniarun,
ya hasta tuvu prisidiu
po’l Arzubispu d’Uviadu,
esti sabía´l camín
pa tar cuntigu n’el cialu,
pos amás de ser bon cura,
tamián era un bon pixuatu.

Lus musquitus, Santu Hermosu
¿na más pican a lus calvus?
o tamián a lus barbudus,
comu i paso a Fidel Castru,
que al paicer unu picóulu
ya encetousi enteru’l granu,
lu que you nun sei muy bian
o al menus nun quedóu claru,
si foi po la picadura
o foi de tantu rascallu,
la quistión ya que paemi
dexóulu tocau del tarru
porqui si non nun s’ixplica
lu de lus fusilamiantus.

Hay algunus mansamasis…
que nun hay pur ú garrallus,
tianis ahí a Mohamé
que un día más taba folgandu,
ya enteróusi qu’era bonu
el pirijil, amás… sanu,
ya nun si ucurri outra cousa
que mandar fuaran buscallu
a un isloti que tian cerca,
peru nun i bastó un puñau
quixu garrar todu’l guarto.
El menistru Fidiricu
-esi que saca lus santus
vistiu de nazarenu-
unvioi p’alli unus barcus,
ya dixuis a lus mojamas:
ala, ala, idi outra vez pa Marruacus
ya si quereis pirijil
que vus lu mandi Arguiñanu.

Piansu que la humanidá
vei día a día inlluquiciandu,
ya en ver de facer las pacis
en guerras nus tan mitiandu,
esi Bush, sin ir más llonxi,
¿paezti tian el juiciu sanu?
dioi por invadir Irak
matandu xanti sin dualu
ya buscandu unas armas,
qu’entuvía nu atoparun,
dicían eran “mas-ivas”
¿subirannus el impuastu?
Hubu manifestacionis
en el mundu pa evitallu,
hasta lu pidiu’l Papa,
peru nun ficiarun casu.
Lu pior, foi que lus nuastrus
bian que i siguiarun el xuau,
al Aznar, güilu you
falar nurtamiricanu,
ya co las patas na mesa
comu’n vaqueru tejanu.
Una medalla de premiu
ya agradicimiantu i diarun,
pos cada vez que la miri…
que si alcuardi de lus muartus,
porqui’l preciu del pitroliu
esta vez salíunus caru.

Cilibrárunsi ilicionis
el vinticincu de mayu
pa iligir lus concejalis
ya tamián lus deputáus,
lu que a mi mi sorprendeu,
al güir lus risultaus
ya que todus lus partius,
dicían que habian ganau.
Quicu aquí perdeu unu
ya unda lu ta buscandu
¡mira ver bian po la “Braña”
que siguru atopas algu!
Vei siguir siandu l’Alcaldi
duranti outrus cuatru añus,
asina, que dai salú
pa que siga traballandu
¡ya si animi de una vez
a facer playa n’el puablu!

Aú tamián tuviamus cambius,
foi en el cleru asturianu,
jubilousi Don Gabinu
ya hay Arzubispu nuavu,
esti, venu de Galicia
ya tian por nombri Don Carlus;
el que tamián nus deixóu,
l’Auxiliar Don Atilanu,
foisi pa Ciudá Rudrigu
en tiarra de castellanus,
deseamusi a lus tres,
sean de dura abondus añus.

¿Quian rompeu la muchila
de Pocholu, Patrón Santu?
acabóusi el pograma
sin desfacer el intuartu,
bian pensei qu’en esi hotel
iba haber más de dos muartus,
lu de la Yola ya’l Diniu,
esu nun importóu tantu,
pos nun si tratóu na más
que un quita p’alla esa manu.
¡vaya camada xostronis
d’una tacada xuntarun!
si lus iscoin a dredi,
siguru nu aciartan tantu.

Ya ven p’acá, La Pantoja,
visti lu que ta faciandu,
pa que nun la torei nadi,
paemi que golveu al ruadu
ya de premiu, vei llevar
las dos oreas ya’l rabu,
lu pior, ya pa la outra,
na más li quedan lus cuarnus,
vei mandar ella en Marbella,
más que Gil tuvu mandandu.

Lus diportis tan en boga
pa lu bonu ya lu malu,
el iquipu de fugol
que riprisenta a esti puablu,
golveu quedar campión
y’amás en el primer puastu,
ahora tá na preferenti
¡teneis que siguir subiandu!
ya diantru poucu xugar
contra’l Xixón y’al Uviadu.
a Isidoru y’a Morán
la noraguana lis damus
y’a todus lus fogolistas,
el nuastru agradicimiantu,
por facer grandi Cuideiru
ya tamián a lus pixuatus.
Igual que Fernandu Alonso
tá co lus cochis faciandu
ya prisumiadu a la vez,
de ser un bon asturianu,
has embotallu un misguin,
pa qu’omenti lus caballus
ya poda co la Tú ayuda,
ganar el campiunatu.

Paemi Santu Patrón
qu’estu ya vei acabandu,
solu ti quiaru pidir
que nus sigas ayudandu,
que salgamus a la mar
en busca’l sostentu diariu
ya podamos regresar,
con peixis, sanus ya salvus.
Danus la Tú bindición
ya esperanus n’el cialu,
peru precura que sea
cuando todus seamus viayus.

Ahora vou dar unus vivas
¡ya tuvu bian de rilatu!
que toca sisión vermú,
comer ya ichar un pigazu,
pa que dispuás na verbena
podamus siguir bellandu
ya ti honremus, San Pidrín,
comu vianis miriciandu.

¡Viva San Pedru Gloriosu,
Apostul ya Patrón nuasu!
Pa San Pablu, con cariñu
¡tamián outru viva i damus!
¡ya pa San Pablín, nun piansi,
qu’el sou viva ulvidamus!
¡Viva Santa Anina hermosa,
San Antoniu ya Santiagu!
¡Vivan lus santus antigus
ya vivan todus lus nuavus!
¡Que vivan lus mediu santus
que son lus llamaus beatus!
Un viva pa’l Santu Padri
que golveu vesitanus.
¡Vivan las otoridadis
que tan d’istrena isti añu!
¡Vivan tamián lus que siguin,
ya lus que si ritirarun!
¡Vivan todus lus prisentis,
forasterus ya pixuatus!
¡Vivan lus que tandu llonxi,
suañan con golver al puablu!
Pos pa que podan güilla,
ya si emocionin de pasu,
vou a ricitar la copla
que ya nus vian desdi antañu.
y’anque quedi sin risuallu
piansu gritalla bian altu.

¡MIENTRAS CUDILLERO VIVA
Y DURI LA FUENTI’L CANTU,
VA SAN PEDRU A LA RIBERA,
CON TODUS LUS DEMÁS SANTUS!

¡Amura vela! ¡Isa vela!
¡Fuego a babor! ¡Fuego a estribor!
¡¡¡Viva Pedro!!!