L'Amuravela 2004

Escrita por
Cesáreo Marqués Valle

Recitada por
Cesáreo Marqués Valle

En el nombri de Jesús
y la Virgín Soberana
vou ichar l’amuravela
comu San Pedru asperaba

Bonus, San Pedru, lus tengas
en el día del Tou Santu,
que nusoutrus en Cuideiru,
tamián bian nus alcontramus,
pos las fiastas en Tú honor
desdi anuachi si entamarun.
Asperu qu’al fontaneru,
nun lu tengas guay d’asuatu
ya tean bian rivisadas
las cañirías del Cialu;
porqui miou probi… minuda
nus la guarnisti l’outru añu,
pos a poucas más a floutu
acabamus lus pixuatus,
una cousa ya siquia…
ya outra querer afoganus,
por si acasu yo pa guay
truxi’l salvavidas puastu.
¿garrasti Tú ya’l turullu
pa güir bian el rilatu?
Pos miantras lu vas buscar
puanmi a la fala a San Pablu,
que tamián ya’l s’onomásticu
ya quiaru filicitallu,
por si mi duarmu mañana
ya nun llegamus a tiampu,
que y’apostul de xintilis…
ya xanti abonda hay en puablu.
Vou imprimar a cuntati
si ya t’alcontras dispuastu,
todu lu que nus pasóu
a lu llargu d’esti añu.

Las ganancias en’a mar
van en bulina baxandu,
que de pesca, Santu Hermosu,
nun garramus nin un raxu:
el porcebi dióusi mal,
l’angula, nun la guliamus,
nin tan siquiara’l ajillu,
pos el preciu en restoranis
tá pa nusoutrus muy caru,
calamar algu garrousi,
a fuarza arranar el brazu,
la mirluza … comu siampri
ya lu que nus salva’l añu,
asi ya todu, piqueña,
sin casi dar el tamañu.

Lus culpabilis de estu
desdi fai abondu tiampu,
son lus barcus arrastrerus,
peru comu tianin cuartus
mandan ellus muchu más
que poda faellu’l gubiarnu,
porque si non, nun s’ixplica
lu que is vianin cunsintiandu…
¡matar lus peixis pequeñus
de doci millas pa diantru!
¿Pa que nus valin lus planis
de desguacis de lus barcus?
Esu ya si vian faciandu
desdi fai más de diaz añus,
ya lus risultaus ya ves,
tan a la vista, bian clarus,
tamus diaz vecis pior
que cuandu lus imprimarun.
Hay que facer bian las cousas,
que la testa, tá pa algu,
Servanda … el fundamentu
comu dicia Arguiñanu.
La mirluza, hay que deixála
que disguavi, ya cuidandu
xorrezcan lus alivinis,
hasta que tengan tamañu,
nusoutrus miantras, en casa,
a ser pusibili … cobrandu.

Tampoucu nus ayudóu
en esta ucasión el tiampu,
¡estu nun hay quian lu entenda!
¡Tá todu esbalastrau!
Falopa n’a premavera
ya fai calor en iviarnu,
igual tianis la mar seli
que ta’l viantu huracanau,
nun t’istrañi que lus peixis
andin todus dispistaus.

Hasta lus pollus ¿güisti?
paemi tan acatarraus,
pos dixárun, que de gripi
andan por China afetaus
ya dicin, que cuntagiosu …
¿gulviría outra vez Mau?

Quixára tamián cuntati,
por si nun tas enterau,
qu’el nuastru Patrón Mayor
foi riligíu n’el cargu,
has ayudalu San Pedru,
pa que siga trabayandu
po’l bian de lus mariñeirus,
sin descansu nin desmayu.

En frebeiru, nagurousi
el hogar del xubilau
ya centru día a la vez,
cumudida, adelantus
ya un bon ginasiu tamián
con todus lus aparatus,
tantu, que güi que’l Churru
ya tá un iquipu intrinandu,
pa ir a las ulimpiadas
riprisintandu a esti puablu,
¿nun será qu’ una iscursión
a algún llau tá urganizandu?
¡ya is dixu la Consejera,
qu’iban cabar rifalfiandu!

Antis, n’esi mesmu día,
las obras n’el puartu nuavu,
co l’ampliación del mualli
tamián las inagurarun.
De mandamasis, San Pedru,
iba un xintíu disiartu:
Prisidenti, Consejerus
y’abondu acumpañamiantu.
Lu que si ichei de menus,
pa istrinar l’aparcamiantu,
fuarun lus cochis de luju
que lus deputaus comprarun,
¡al haber tan poucu sitiu,
daríais ripiru rayalus!
¿nun visti comu pa esu…
punxárunsi céu d’acuardu?
Pa outras cousas … bian que riñin
ya si andan esgarduñandu.

Inclusu hailus qu’ahora,
tan pur’hi isputricandu
ya faciandunus dinuncias
contra’l nuastru Yuntamiantu,
talmenti, paez que tianin,
envidia que xorrezcamus
ya que n’el Conceyu haiga,
cada día más trabayu;
si ellus nun sabin facellu
¡puadin ir deixandu’l cargu!
Tú ayuda’l nuastru Alcaldi,
qu’abondu si tá isficiandu.

Tamián n’el mes de frebeiru
el antroyu cilibramus,
comu de custumi ¿guais?
con un poucu de ritrasu,
las mazcaras ya mazcaritas
disafiarun al tiampu,
pos esti, nun ayudóu,
hasta granizu tuviamus,
peru iban todus allegris
detrás de lus del “Compangu”,
al que nun vi desfrazau …
foi a Firiu isti añu,
¿tindría miadu garrar friu
ya golveu pa’l armariu?

Nun imprimóu con bon pía
esta vez el mes de marzu,
pos un atentau tirribili
el dia onci tuviamus,
n’unus trenis, en Madrí,
con casi dusciantus muartus,
nel mundu foi un clamor
ya todus bian lus lloramus,
hubu manifestacionis
y’hasta tres días de dualu,
lus mandamasis, Patrón,
a la menuta informarun,
(a lus dos dias, paemi)
dispuás d’abondu pensallu,
que lus otoris del crimin,
eran fialis mahometanus.
Has falar con el Profeta,
que Tú pa esu tianis manu,
pa ver si él lus convenci
que si tan intivocandu.
Anque mucha culpa d’estu
yá de lus amiricanus
ya de lus que sin sintiu
en’a guerra nus mitiarun.

Asina qu’el dia catorci,
ilicionis cilibramus
ya lus que antis ganaban,
en esta ucasión pirdiarun,
po lu tantu, San Pidrín,
hubu cambiu de gubiarnu,
ahora ya Zapateru
el que ta ostentandu’l mandu,
¡que nun sea remendón,
si non de zapatu nuavu!

Del que nunca más si supu
foi … Santu Hermosu, de Cascus,
paez talmenti lu tragóu
unu d’aquellus buracus
qu’aparician nel Avi
cuandu iba desflechandu,
anque Cupidu con esti
tian fácil lu del flechazu,
pos igual garra una gema
que i da por comprar un cuadru.

¿Nun visti qu’hasta l’arena
ya nus quiarin ir quitandu
pa rellenar outras playas?
Comu tan tardandu tantu
pa facer la de Cuideiru,
¿debin pensar tamus fatus?
¡Pos la culpa, nun ya nuastra,
que bian la tamus pidiandu!
Por esu al Siñor Alcaldi,
outra vez i lu ricuardu
ya nun i lu pidu yo
pidininlu lus pixuatus:
¡Qu’imprimi a faer gistionis,
pa tener playa n’el puablu!
Ya qu’eviti que del Vidiu
d’arena llevin un granu;
¡si fai falta pa Salinas,
que la saquin del disiartu!
pos lus fondus de la mar,
son el alimentu nuastrus.

Paez támus noraguana,
¡vei la coltura avanzandu!
isquibriárunsi más llibrus
sobri Cuideiru isti añu,
qu’en jamás de lus jamásis
de magar nunca lu viáramus,
peru … lu más emportanti
¡lus otoris, son del puablu!
A ver si estu nus sirvi,
pa nun tener más intuartus
qu’outra vez lus de Candás,
gulviarun el pasáu vranu
a las andadas de siampri,
¿unda nus lu tianin claru?
¿nu is basta tener al Cristu
que tamián quiarin el puablu?
Pos Rodillero, mious probis,
¡esi siampri sera nuastru!
qu’aú lu tinía que dicir
ya lu dixu Don Armandu.

En abril, Semana Santa
con fervor la cilibramus,
ya con el tiampu tamián
que nus tuvu amenazandu,
saliarun las prusicionis
desd’el miárculis al sábadu,
húbulas con mucha xanti,
en outras … vamus fallandu.
El Santu, foi esta vez
el que más tuvu lluciandu,
pos taba d’istrena ¿guais?
co la cruz ya’l vistiu nuavu,
esu sábislu Tú bian,
que lu fusti acumpañandu
pa cabar el novenariu,
el día treci de marzu,
con tamboris ya trompetas,
que desdi Uviadu viniarun.

Güi dicir que hay quian protesta
porque tá la Virxin diantru
del Aviñaderu, ¿guais?
al Siñor acumpañandu,
esu ya nun tener alma
nin sintiu de cristianu,
pa m’idea, nun sobra nadi
lu qu’en falta tou ichandu,
ya que pongan a San Juan
pa completar el Calvariu.

Tamián en el mes d’abril
lus alunus antiguaus
qu’iban n’as iscualas Selgas,
el sou día cilibrarun.
Misa, fotu ya cumida,
premiu pa lus avezaus
ya diploma pa lus viayus,
un miriciu homenaxi
a Doña Maruja i diarun,
hubu múxica d’orquesta,
y’hasta las geitas tocarun,
sin ulvidanus del coru,
que muy bian lu tan faciandu,
tantu que n’el Campuamor
a todus incandilarun
ya comu diz el reflan:
“nunca hubu quintu malu”

Ya en sin salir del Pitu,
el día primeiru de mayu
co’l “Rainin” a la cabeza,
a San José festejarun,
dicin, qu’esti ya’l obreru,
¿acasu’l outru iba vagu?
You, ya ti di mi opinión:
¡qué si tan intivocandu!
cambearun al verdaderu
por el San José profanu.
Pa esu Tú, Santu Patrón,
tianis bian siguru’l puastu,
miantras haiga un mariñeiru
que ti siga venerandu,
¡outru gallu nus cantara
si fuaramus aldianus!

Mayu friu ya lluviosu
tróuxu la boda del añu,
-más bian paicia del siglu
por el tostón que nus diarun-
del Principi Don Filipi,
-que ya fiu del rey nuastru-
con Doña Litizia Ortiz
ya tamián Rocasolanu,
pa más señas, asturiana,
guapa ya moza de garbu,
¡tian que selu, San Pidrín,
la Reina dióula de pasu!
Al Principi, la verdá,
¡vesi muy enamorau!
ya puanli unus guayinus,
de corderu trasnochau…
que la erri de Borbón
vei por momentus pirdiandu.
Mas de milenta invitaus
al cumbiti asistiarun,
ya dicin que del sou bolsu,
lus reis pagarun lus gastus.
¡pa m’idea que nusoutrus
algu tamián atotamus!
si non lus de la cumida,
al menus lus del boatu.
¿Nun sei porque mi paez,
que tais de nonis lus Santus?
nun pudía San Isidru
regar outru día el campu,
pos dexóunus co las ganas
de ver a la novia andandu,
nun t’istrañi que Froilan
anduviara rigulviandu,
qu’el tampucu disfilou
dispuás de tar ensayandu.
Solu mi queda deseais
en nombri de lus pixuatus,
filicidá pa lus dos
ya pa’l Rey, qu’omenti en ñatus.
Invitallus a que vengan
a Cuidieiru a vesitanus,
si puadi ser, en utubri
ya aprovechin pa entreganus
el premiu a Puablu Ejemplar
que lu tamus miriciandu.

El qu’ahora tenerá envidia
será Rainieru de Monacu,
pos paemi qu’el Albirtin
vei a quedar cilibatu,
o igual risualvi’l poblema,
a Masachusi viaxandu.

Paez qu’ahora introis a todus
el furor del casamiantu,
hasta Juliu Iglesias ¿guais?
tamián lu tuvu anunciandu
ya dixu qu’iba facellu
antis de cabar el añu.
Ya lu del fiu del padri…
¿nun ti paez algu raru?

Sin embargu, aquí en Cuideiru,
lus disvurcius van ganandu,
peru … cuandu ti lu cuntan,
de fulanu o de menganu,
nun sabis a ciancia ciarta
si ya verdaderu o falsu.
La única forma, paemi,
de risolver el intuartu
ya meteti tú n’a cama,
co la parea durmiandu,
si t’ichan, ya que si quiarin
ya si non … ¡comu lus gatus!
Estu ,San Pidrin del alma,
ya un tema muy dilicau,
pos a poucas que ti apuris,
tamián cabas cuntagiau,
¡hasta la Guardia Cevil,
lus trámitis entamarun!

¡Tamus pirdius miuo probi!
¡nun sei lu que tá pasandu!
¿tenerá la Coca-Cola
algu que ver en el casu,
por mercar embotellada
el agua que sal del cañu?
Igual ya cousa del cloru
ya tamus inlluquiciandu:
Hay homis, que a las muyaris
tan pegánduis en sin dualu,
esu … cuandu nun las matan
qu’abondus casus tuviamus.
Dicin, qu’esu ya violencia
de géneru, ¡mal llamáu!
mijor tinían que dicir,
que yá de degeneraus.

A outrus, dais por operasi
pa faer mengua n’el estomagu
ya asina adelgazar,
anque si sigan fartandu,
¡hailus que quedan muy bian,
en dos días … son todu guasu!
Nun si dan cuanta, San Pedru,
que solu Dios fai milagrus,
ya l’únicu que cunsiguin
yá dati a Ti más traballu.

De lu qu’ichan po la teli
dami nouxu hasta cuntallu
anque esta vez, compadezcuti,
con esu del Gran Hermanu,
pos tocóuti güir a Aida
tar co’l tou Jefi falandu,
ahora ya m’ixplicu you,
el porque tardasti tantu,
en alcontrar el turullu
pa iscuchar bian el rilatu.

De vistimentas ya modas
fai tiampu que nun falamus,
¿qué ti paez, San Pidrín,
si cortamus ya rasgamus?
¿nun visti, qu’ahora ta Kiku
a disfilis asistiandu,
pa que vengan a Cuideiru,
lus mudistus afamaus?
Venu un tal Jesús del Pozu
en Utubri a vesitanus,
ya dixu que a ispirasi
tamián vinia de pasu,
pa faeis a lus camarerus
un ropaji uniformau.
¡quian nus lu iba a dicir!
¡más gorda nun entra en prau!
pasan de sirvir racionis
a maniquis riciclaus.
Ya tamián pa las mucinas
qu’en tourismu tan al cargu
quiarin faceis uniformis
comu zafatas de vualu.
¿Darái ahora al Alcaldi
por comprar un aroplanu?
Si siguin asi las cousas
ya estu risulta un aciartu,
vou faceis una prupuasta
pa que la vayan pensandu:
Cuandu lus municipalis
nisicitin traxis nuavus
Agata Ruiz de la Prada
dibiría disiñalus,
guapus nun sei si taran,
peru visibilis… un cachu.

Antis de cabar, Patrón,
quiaru tener un ricuardu,
pa tres prisonas quiridas
que tan cuntigu n’el cialu:
el primeiru Estampina,
siampri tuvu al nuastru llau,
túvilu de compañeru,
n’el Calvariu ya amurandu,
comu ves, en lus dos sitius
tinía la vela na manu,
dicía qu’era la herencia
que lus sos pas i deixárun.
Tamián icharías en falta,
na prusición d’esti añu
a un sacerdoti quiríu
y’apriciau aquí n’el puablu,
Don José’l Cura la Torri
ya’l que mi tou rifiriandu.
Ya’l Maestru de la Rula,
que bian si tuvu destandu,
en enseñanus lus nudus
ya la rosa de lus viantus.

Nun ti quisiara deixar
sin piditi, Patrón Santu,
que nus des la bindición
ya nus sigas prutigiandu.
Fai qu’omentin las ganancias
ya traigan pesca lus barcus,
que nusoutrus ¡ya veras!
¡que allegris somus con cuartus!
hemus cantar ya bellar
hasta que rivianti’l cuarpu.

Pa muastra abasta un botón
¡veras que vivas ti damus!
¡Viva’l Apostul San Pedru,
Patrón y’Almiranti nuastru!
¡Viva’l sigundu d’abordu
que ya San Pablu de Tarsu!
¡Ya que viva San Pablin
que ya’l grumeti del barcu!
¡Outru viva pa Santiagu,
que celebra’l Añu Santu!
¡Ya un viva pa’l calandariu,
que ta de santu to’l añu!
¡Vivan todus lus touristas,
que vianin a vesitanus!
Pintoris, isquibridoris
ya lus que falan del puablu.
¡Vivan las otoridadis,
qu’en Cuideiru tianin mandu!
(Peru si nun fan la playa
ya que tianin pouca manu)
¡Vivan todus lus prisentis
de la aldea ya pixuatus!
¡Ya que vivan lus osentis,
que siampri lus asperamus!
Pa tirminar co lus vivas
ya deixáti hasta outru añu,
voy gritar altu la copla,
anque quedi sin risuallu:

¡MIENTRAS CUDILLERO VIVA
Y DURI LA FUENTI’L CANTU,
VA SAN PEDRU A LA RIBERA,
CON TODUS LUS DEMÁS SANTUS!

¡Amura vela! ¡Isa vela!
¡Fuego a babor! ¡Fuego a estribor!
¡¡¡Viva Pedro!!!