En el nombri de JesĂșs
y la Virgin Soberana,
vou ichar lâamuravela
comu San Pedro asperaba.
ÂĄYa tamus aquĂ outra vez!
¥Somus un añu mås viayus!
peru a TĂ âŠ. Âżveuti igual?
ÂĄpaez que nun ti pasa el tiampu!
has de cuntami el secretu,
pa tar siampri asĂ de guapu.
You de momentu, San Pedru,
vou filicitati el Santu,
propiamenti nâel miou nombri
ya tamiĂĄn de lus pixuatus.
Istinsivu lu facemus
pâal compañeru San Pablu
ya pa San PablĂn, lu mesmu,
que siampri aprovecha el saldu,
¥metéusi de sicultri
ya vei cabar sianduâl amu!
con prusiciĂłn, bollu, vinu
ya lus bautizus del Cantu.
Menus mal que TĂș, PatrĂłn,
nunca fusti mal tomau,
pos sabis quâaquĂ en Cuideiru
sos siampri el mĂĄs venerau
ya de ti nus alcordamus
cuandu tamus apuraus,
tamiĂĄn ti lu agradecemus
al venus binificiaus.
ÂĄSos el nuastru valedor
entre la tiarra yaâl Cialu!
asina que pa que teas
de lus socesus al tantu,
vou cuntati lus que hubu
a lu llargu dâesti añu.
Imprimarei comu siampri
po la mar, que ya lu nuastru,
las costeras, lus mareaxis,
las tormentas ya lus viantus.
ÂĄDe magar nun lu ricuardan!
nin tan siquiara lus viayus,
las mareas de palometa
quâesti añu si garrarun,
ÂĄdesdiâl tiampu las puliantas!
cousa igual nunca la viamus,
pa mâidea San PidrĂn,
quâaquĂ tuvu la TĂłu manu
ya foi lâagardicimiantu,
por golver tar prisidiandu
outra vez lâAmuravela,
comu facĂas antañu.
Si pasara en outru llau
dirĂan: ÂĄfoi un milagru!
aquĂ nu i dan emportancia,
tiampu haberĂĄ pa queixanus
cuandu la ichemus en falta
ya nâel bolsu nu haiga cuartus.
La costera de mirluza,
tampoucu falló isti añu
nun foi todu lu abundanti
que nusoutrus disiamus,
foi ⊠dixåramus⊠lu xustu,
¥pa que vamus a engañanus!
peru pa tar siampri asina
agora mesmu firmĂĄbamus.
Lu que fallou, el porcebi,
piquiñĂn ya inclusu iscasu,
lu mesmu i pasĂł a lâangula,
¥nun ti falu del tamañu!
quâesta de sobra TĂș sabis
que nun abulta ni un rabu.
Comu siampri lus japonesis
nus la quitaban de las manus,
pa que nun pasaran fami
lus prubinus isti añu,
mutivoi al nuasu Alcaldi
dâir hasta allĂ a vesitallus
pa ofreceis âalga palmariaâ
¿tarémuslus enfuyandu?
esu ÂĄya ocla, PatrĂłn!
ÂĄhemus de ir pâal infiarnu!
comu is dea un riturcijĂłn
ya cabin todus palmandu.
Comu ves, el añu foi
solamenti pa ir tirandu
ya siguimus coâl problema
dâaĂș van vender lus barcus,
dâestu, faleiti outras vecis,
nun vou siguir insistiandu,
cada unu co la concencia
faiga de so capa un sayu,
peru que si plizquin, antis
de prisumir de pixuatus.
De todas formas, la mar
ya nun ya lu quâera antañu,
ÂżaĂș tan lus llobus de mar
que mitĂan miaduân cuarpu?
Âżnun tĂĄs enterau San Pedru
de la Ășltima del puablu?
a esas telis-novelas
andan todus enganchaus,
yo sei dâalgĂșn cirriburri
nâel bar de lus xubilaus
porqui viandu al âFrijulituâ
alguin nun taba callau,
asina ya todu, nun yĂĄ
de lu pior lu mĂĄs malu,
pos hĂșbulu quâacortĂłu,
enâa llargada dâanzualus
pa golver prontu pa tiarra
ya vellu desdeâl cumianzu,
que igual si pirdĂa algu
coâl capĂtulu imprimau,
de âPasiĂłn de Gavilanisâ
mijor serĂĄ nun nombrallu,
que si ciscan la muyaris
yâacabĂĄmusla liandu.
Vamus a deixar la mar
ya falareiti del tiampu,
aquĂ nun si portĂłu mal
nâesta ucasiĂłn el iviarnu,
nun tuviamus temporalis
nin desgracias, ni hubu muartus,
pos coâl FĂĄtima del Mar,
bian notamus la tĂłu manu
cuandu si quemĂłu enteru,
co lus mariñeirus diantru,
por suarti, Santu PatrĂłn,
todus fuarun rescataus
ya gulviarun pa Cuideiru,
asustaus, sanus ya salvus.
Feixu frĂu, esu sĂ,
ya tamiĂĄn algu de viantu
procedenti del AtlĂĄnticu,
ya de huracanis, el rabu,
la cabeza, arrasĂłu
a lus nurtamiricanus,
primeiru foi el âKatrinaâ
ya âRitaâ pa rimatallus,
you siampri mi prigunteiâŠ.
ÂżsaberĂĄs TĂș contestallu?
poneis nombri de muyar,
ÂżtĂĄ rilacionau con algu?
o lu fan con rintintĂn
o si non ya con aciartu,
pos tantu una comuâl outru
siampri pasan arrasandu.
Lu mesmu quâen MontarĂ©s
vian pasandu añu tras añu,
hay mĂĄs cochis que prisonas
ya tamiĂĄn algunus bĂĄrbarus
faciandu dâ algunas cousas
que dami nouxu cuntallu;
a la fiasta de Santana,
desde terremotus tiampus
con turtĂas ya empanadas,
acudimus lus pixuatus
ya pasabamuslu bian
peru siampri respetandu.
Cada ochu de sitiambri
comu si fuara un milagru,
la Virxin de Covadonga
surdi del agua nâel puartu,
llevĂĄmusla en prusiciĂłn
co las gueitas ya cantandu
hasta la puarta la ilesia,
pa facei la misa diantru,
dispuĂĄs outra vez paâl mualli
pa deixalla hasta outru añu
ya nâel Sabli, unas sardinas
a la plancha ripartiarun,
co la bibida incluida
pa touristas ya pixuatus,
que lus de la CumisiĂłn,
muchu bian lâurganizarun
ya comu amĂĄs eran gratis
hasta lus platus llambiarun,
taba dâ asador Paulinu âŠ
que paicĂa Argiñanu.
ÂĄEsi dĂa lus restoranis,
poucu negociu fixarun!
Pur fin Litizia y Filipi
dispuĂĄs de tar asperandu,
el trenta y unu dâutubri
una niñina tuviarun,
taban todus muy contentus
imprimando po lus gualus,
que la viarun ridundina
ÂĄal menus esu dixĂĄrun!
tamiĂĄn dicĂan que lloraba
ya dispuĂĄs ritificarun.
SirĂa que si asustĂłu,
cuandu viu al outru gualu
que entrĂłu a vesitalla
llevanduân tiastu nâa manu,
ÂżQuĂ© pensarĂa la probi?
si soy yo, salgu curriandu.
Foi el bautizu en eneru
ya Leonor li punxarun,
Desdi Cuidieiru, PatrĂłn,
solamenti i deseamus
que si crii con salĂș
ya que reini abondus añus,
(esu si Carod Rubira,
nun si enfota en ivitallu).
Nun piansis TĂș, que tantu
engurullĂłu isti paisanu,
quâen mĂĄs dâuna Cabalgata
lus Reis tuviarun temblandu,
nâa dâaqui nâhubu poblema
quâ iban muy bian iscoltaus
de niñinus ya niñinas
de pastoris desfrazaus.
Lu que sĂ correu piligru
paemi foi la Misa âl Gallu
ya non por la pouca xanti
quâ acudi a ella cada añu,
si non po la gripi aviar
que ya esa de lus pĂĄxarus,
habĂa miadu a cuntagiu
yaâl Cura tuvu dudandu.
Vou a dati una nuticia
que lus papelis truxarun,
quiarin faer en Villamar
entre pisus ya adosaus
casi milenta viviandas,
ÂĄPatrĂłn! ÂĄesu ya un poblau!
que si llega a ser un fechu
tenemos lus dĂas cuntaus,
cuandu empiaci a vinir xanti
ya ten todus habitaus,
la capital pa lâaldea.
ÂĄHemus de tar priparaus
por si vinianin de sicultri!
teneremus quâir pensandu
en pidili a Zapateru,
pa Cuideiru un âestatuâ,
ascuchami bian, San Pedru,
TĂș, Prisidentiâ l Gubiarnu,
enâ a Cuasta de Guaitus,
la frontera colocamus,
bandera, la que ta puasta
ya comu idioma, el pixuatu,
si somus naciĂłn o non…
el tiampu lu irĂĄ diciandu.
Asina igual cunsiguimus
el tener playa nâel puablu,
pos danus gatu por liabri
paemi tan pritindiandu.
Quiarin faer un puciquĂn
al final del puartu nuavu
ya incima, cobrar entrada
cuandu queramus bañanus,
pa facer estu, PatrĂłn,
que nus deixin comu tamus,
la mar, sigui siandu nuastra
yâ amĂĄs aforramus cuartus.
Dâ obras ya naguracionis
bian sirvius nus quedamus,
venu el Prisidenti Arecis
el dĂa treci de marzu,
pa dar cumianzu a las obras
dâ un aula de lus pixuatus
ya dâ una depuradora
que paez talmenti un melagru,
pos cunviarti en agua llimpia
a la del cantarillau,
lus muilis, San PidrĂn,
han murisi dâ esfamiaus.
Enâa Cai obras tenemus
coâl empedrau llevantau,
pa ponei un pavimentu
de cementu porlanau,
ya ti diréi comu queda
cuandu lu vea tirminau.
Lu mesmu que nâa Ribera,
aĂș vas co lus demĂĄs Santus,
quâahora quedĂłunus dâadornu,
pos nun sobordan lus barcus,
anque unu piquiñĂn
de cementu colocarun,
coâl iscudu de Cuideiru
en coloris emprentau.
ÂżVistiâl puanti que tenemus
mĂĄs guapu quâel de Bilbau?
lu que tuvĂa nun mâ isplicu
Âżporquei nun tĂĄ nagurau?
si tinĂa nombri ya todu
amĂĄs paicia acertau,
pos José Antoniu del Bustu
bian mirez ser ricordau.
Tampoucu quiaru ulvidar
al mélicu D. Ricardu,
muy apreciau ya quiriu,
que ta cuntigu nâel Cialu
ÂĄyĂĄ tianis quian ti receti
ahora, si ti ponis malu!
TamiĂĄn ta purâhi Mariñu,
pa guisati bonus platus,
fami nun vas a pasar,
ÂĄesu puadu asigurallu!
Nun faira falta piditi,
poâl restu de lus pixuatus
quâesti añu nus deixĂĄrun,
que si da por supuniu
que tianin el pasu francu.
De prisonajis famosus
piansu tas bian rodeau,
tianis cuntigu a Papuchi,
Ruciu Durcal al llau,
ya pa completar el tridu
tamiĂĄn Ruciu Jurau,
ista siguru llegouti
comu una fola rumpiandu,
ya puniĂĄnduvus a todus
por bulirias cantandu.
En marzu, por San José,
que si vei ricuperandu,
cilibrarun lus niñinus
chocolati con chubascu
ya fuarun abillugasi
a la carpaâl mualli nuavu,
pa escoer a la reinina
la ucasiĂłn aprovecharun,
ya pa que nun si aburriara,
daminas, catorci i diarun,
anque pa mâidea, todas
mirician tar reinandu.
El dĂa antis, po la nuachi,
en autu dâ hermanamiantu
con el Pitu ya lâaldea,
iligiu el jurau
a la Reina de las fiastas
de San Pedru dâesti añu,
yâa las sos Damas dâHonor,
que tan aqui prisidiandu,
MarĂa, Beatriz ya Sheila,
la noraguana vus damus.
El martis de carnaval,
el Antroyu cilibrarun
lus niñinus ya niñinas,
ÂĄiban muy bian desfrazaus!
ya co lus discus de Jaimi
abondu bian lu pasarun,
sin cuntar el chocolati
que con bizcochus zamparun.
El sĂĄbadu nâhubu suarti
pâal disfili dâavezaus,
que tuvu lluviandu a chuzus,
asina que nun saliarun,
ÂĄAnque Firiu, dâhomi-rana
ya si taba desfrazandu!
En Abril, Semana Santa
llegĂłunus hacia mediaus,
queixa del tiampu, nun hubu,
peru tianis quâayudanus,
que nuâs autus riligiosus
de xanti vamus baixandu,
ya nun tĂĄ la Ilesia llena,
comu taba ân outrus tiampus,
comu sigamus asina,
van quedar solus lus Santus,
pos hasta las prusicionis,
a duras penas saliarun
ya esu que lus cofradis
bian si andan esmulandu.
Ahora vou a falati,
de lus autus que fixĂĄrun,
algunas asociacionis
culturalis quâhay en puablu.
En nuviambri el Coru Mixtu,
-ya ya van poâl quintu añu-
el certamin dâhabaneras,
nuavamenti cilibrarun,
treci corus ista vez
nus tuviarun deleitandu.
Avanti Cuideiru, sigui
co las sos gueitas llevandu
a Cuideiru por el mundo,
ÂĄhasta Mejicu llegarun!
peru al gatu Filiciana,
paemi nu lu atoparun.
La asociaciĂłn Belisama,
unas jornadas fixarun
sobre las artis ya uficius
de las muyaris pixuatas.
Hubu outra vez jornadas
gastronĂłmicas, en marzu,
de la mirluza del pinchu,
que al igual que âl pasau añu
lus de Cuideiru Tourismu
muchu bian lâ urganizarun,
amĂĄs tan dâ aniversariu,
ÂĄfilicidĂĄdis lis damus!.
En Abril, SuĂĄrez Pertierra,
pasĂłu a ser diplomau
de la asociaciĂłn, antigus
alunus Selgas llamaus,
que i diarun un homenaji
con todu miricimiantu,
pos abondu si destĂłu,
en facer cousas poâl puablu.
Enâas iscualas de Pozu
tuviarun de cumpliañus,
pos ya pasarun cincuanta
desdi que si nagurarun.
El dĂa unu dâabril
una gran fiasta fixarun,
con descursus ya fartura,
magia, las gueitas ya cantus.
Desdi aqui tamiĂĄn nusoutrus
queremus filicitallus,
nâespecial po la miĂłu parti
pos fuà alunu abondus añus.
San Pedru, nâalgunas cousas
nun séi si taré antiguau,
vou comentallas cuntigu
que TĂș sos mĂĄs deslletrau:
Âża miĂłu pĂĄ yâ a mi mĂĄ,
comu téu que llamallus?
si ahora son purginitoris
sigĂșn nus diz el gubiarnu,
unu el A ya âl outru el B
asina lus ripartiarun,
yo ichareilu a cara o cruz
ya que vayan iscuyandu.
De lu que hubu en Marbella,
piansu, que teas puastu al tantu,
salĂu en todas partis,
foi lu que llaman, iscandalu,
robarun cuartus a esgaya
desde diantruâl Yuntamiantu,
ya nun si llibrĂłu ningunu
ÂĄtaban todus cumpinchaus!
alcaldesa, concejalis
yâ hasta el âcelebruâ llamau,
tan mitius nâel prisidiu,
asperandu ser juzgaus,
yaâl mozu de la Pantoja
ahora llamanlu âimputauâ.
ÂżFairĂa bonu el reflĂĄn
ista vez Alvarez Cascus,
que dicin quâa la tercera
ya ta fechuâl vincimiantu?
asperemus quâasĂ sea
ya que i dea descansu al cuarpu,
pos paemi quâ ista vez
a bon âportuâ ta atracandu.
Con alligrĂa la sigunda
piansu que lu ta tomandu,
pos en a teli la vimus
que lu cilibrĂłu bellandu.
ÂĄque civilizaus PatrĂłn,
todus nus tamus gulviandu!
Haylus, San Pedru, que tianin
por Dios el sinu ditau,
Farruquitu nâel casoriu
casi sal atropellau,
pos habĂa allĂ mĂĄs xanti
que lus que tinĂa invitaus.
ÂĄSalvĂłu, que iban a pĂa
ya non en autus montaus!
Taâl mundu patas pâarriba
ÂżquiĂĄn vei vinir arreglayu?
atendimi bian, San Pedru,
ya Ăchanus una manu:
Por unus cuantus debuxus
que de Mahoma fixarun,
por poucas si arma la troya
pos tuvuâl islam rivualtu,
menus mal que Mohamé
esta vez quedĂłusi quiatu,
nâinvadĂu Pirijil,
nin salĂu de Marruacus.
En cayucus ya pateras,
nigrinus nus tan viniandu
a ciantus todus lus dĂas,
dati llĂĄstima mirallus,
al vellus todus firius
ya co la fami nâel cuarpu.
En Irak, nun tan en guerra,
peru tianin atentaus,
ya las tropas invasoras
siguin por todus lus llaus.
Lus sos vicinus dâ IrĂĄn
la tĂłmbica tan faciandu,
ya lus chinus poucu a poucu
comu setas van saliandu.
AquĂ paez que nusoutrus
tamus ahora algu calmaus,
pos lus tirruristas dâeta
tan en tregua dâatentaus,
asperemus que las armas
las acabin entregandu
ya que la paz dâuna vez
tirmini céu llegandu.
El jarsei dâEvu Moralis
ÂżgĂșstati a TĂ, PatrĂłn Santu?
igual ti vinĂa bian
pa cuandu llegui lâiviarnu,
lu malu ya quâal ponellu
nun tâ acabis cuntagiandu
ya naciunalicis todu
en a tiarra ya nâel Cialu.
En jamĂĄs de lus jamasis
nunca en Cuideiru lu viamus
lu quâel iquipu fugol,
cunsiguiu isti añu,
en tercera divisiĂłn
tamus del campiunatu,
pos el deseau ascensu
pur fin ya lu cunsiguiamus,
asĂ que a lus fogolistas
la noraguana lis damus,
tamiĂĄn a la diretiva
ya a lus aficionaus.
Si golvemus a subir,
garraremus al Uviadu
ya lus playus del Sporting
que si vayan priparandu.
Fernandu Alonsu, PatrĂłn,
que lu llaman rey del viantu,
va en bulina sin parar
a por outru campiunatu,
TĂș nun lu piardas de vista
por si tianis quâayudalu,
pos hailus quâa mala fe
trampas li andan faciandu.
El diacisiati de juniu,
nuavamenti cilibramus
lus alcuantrus de la mina
ya de la mar axuntaus.
Al cura José Manuel
un homenaxi i fixarun,
pos vivi co lus minerus
siandu fĂu de pixuatus,
desdi La Foz de MurcĂn
tres autocaris viniarun,
Ă©l pricisĂłu dâun camiĂłn
pa trasportar lus rigalus,
hubu descursus muy guapus
ya tres corus atuarun.
Vou falati de las fiastas,
que anuachi principiarun,
siguĂu la CumisiĂłn
destĂĄndusi sin desmayu
pa faceti unus festejus
quâhan golver ser de restrallu.
Las orquestas de rinombri
comu siampri aquĂ lu fuarun,
Nuava Alaska, Pasarela,
BelĂssima ya Santiagu
que xuntu con la Diamanti
han facenus tar bellandu,
las fanfarrias: Lus Charangus,
Os Celtas ya lus Compangus;
vianin las gueitas de Llanis
ya lus gaiteirus del puablu,
lus corus nu han de faltar,
nin pa lus neñus lus xuaus,
La fiasta de lus sesenta
ha traenus bonus ricuardus
co lus Sirex, co lus Mustang
ya lus Mismus atuandu,
esti Ășltimu ya outru grupu
nun piansis tan ripitiandu.
Lus fuaus nâesta ucasiĂłn,
paemi van ser un aciartu,
mijor todus en un dĂa
que ripartillus en cuatru.
DispuĂĄs dâesta retafila
paez que ti notu algu inquiatu,
asina que vou cabar,
ya deixati hasta outru añu.
Danus la TĂș pruticiĂłn
que bian la nisicitamus,
enâa casa, enâa mar,
ya nâel dĂa cutidianu,
fai que xorrezca Cuideiru
garrandu peixis lus barcus,
ya que vengan lus touristas
si non a milis a ciantus,
pa que lu ganin lus baris
ya pa las fiastas dean cuartus.
Vou pidĂti unas agujas
paâl relĂłs del Yuntamiantu,
pos asina sigĂșn tĂĄ
paez un cascayu viayu,
que solu da campanadas
ya toca el Pirlindangu.
Ahora vou dati lus vivas
pa que ti marchis danzandu:
ÂĄViva San Pedru binditu!
que yaâl PatrĂłn dâesti puablu,
ÂĄViva en sigundu llugar,
el Santu Apostul San Pablu!
ÂĄya que viva San PablĂn!
pos ucupaâl tercer puastu.
ÂĄVivan lus Santus que tan
mirĂĄndunus desdiâl Cialu!
que guay tamiĂĄn tan de fiasta,
pos yaâl dĂa del tou santu
ya comu TĂș sos el jefi
bian lu tarĂĄn cilibrandu.
ÂĄUn viva pâal Santu Padri
que vei vinir vesitanus!
ÂĄViva tamiĂĄn el Alcaldi
ya todus lus del sou mandu!
ÂĄVivan las otoridadis,
que guay viniarun a honranus!
ÂĄVivan todus lus prisentis!
ÂĄVivan lus que nus deixarun!
ÂĄQue vivan abondu tiampu
lus que nus vayan llegandu!
Ya pa cabar el sermĂłn
comu siampri tirminamus.
ÂĄQue viva mĂĄs que ninguna,
la copla que cada añu,
nâel dĂa de la tou fiasta
ricitamus lus pixuatus!
ÂĄMIENTRAS CUDILLERO VIVA
Y DURI LA FUENTIâL CANTU,
VA SAN PEDRU A LA RIBERA
CON TODUS LUS DEMĂS SANTUS!
ÂĄAmura vela! ÂĄIsa vela!
ÂĄFuego a babor! ÂĄFuego a estribor!
ÂĄÂĄÂĄViva Pedro!!!