L'Amuravela 2007

Escrita por
Cesáreo Marqués Valle

Recitada por
Cesáreo Marqués Valle

En el nombri de Jesús
y la Virgin Soberana,
vou ichar l’amuravela
comu San Pedro asperaba.

Apostul ya Patrón nuasu,
que güay cilebras el Santu,
¡tarás contentu por venus,
outra vez dispuás d’un añu!
sobri todu, a lus pixuatus
que aquí tamus na ribera.
You ya toi subiu al barcu,
pa cuntati lus socesos
ya lus acunticimiantus,
que desdi ‘l pasau juniu
hasta esti n’el que tamus,
en Cuideiru ya n’el mundu
comu nuticia sonarun.
Toi fijándumi, Almiranti,
ya veuti algu cambeau,
¡mi alma si non pasasti
outra vez por el quirófanu!
quitas ya puanis arrugas
comu’n artista afamau.
Antis d’imprimar, pirmiti
que filiciti a San Pablu,
nun vaya ser que s’infadi
ya si marchi n’el caballu,
quedandu la prusición
de mañana, sin un Santu.
A San Pablín ya lu mesmu,
¡qu’esi ya un enventu nuastru!
Agora vou prencipiar,
nun ti movas del asiantu
ya puán abonda atinción,
nun ti vaya’l santu al cialu,
que tú latín, sabrás muchu,
peru you falu pixuatu,
asina que si ti piardis
a lu llargu del rilatu,
puadis faemi una siñal
co lu que tengas a manu,
si nus quiás sonar las llavis,
puadis llevantar el ramu,
you … ya mirarei pa Tí
con el rabiquín del guayu.

Escomenzarei, San Pedru,
po lus asuntus más nuastrus,
prencipalmenti la pesca,
que ya’l sostentu del puablu.
Foi la costera mirluza
la que nus salvóu el añu,
pos anquí’l preciu baxóu,
hubu omentu en kilugramus,
co la caballa, tamián
golveu pasar outru tantu,
tanta garramus, Patrón,
que a céntimus la vindiamus,
comu sigamus asina,
vamus a dar cumplimiantu
ya faer bonu el reflán:
l’avaricia rompi’l sacu,
pos vamus deixar sin peixis
enteru al mar oceánu.
Al porcebi sin embargu,
pasói todu lu contrariu,
comu si garrarun poucus,
el preciu pónxusi altu.
De l’angula… nin ti falu,
isti añu nun guliarun,
¡siántulu po lus niponis
que nun las tianin n’el platu!
aunque d’estus nun mi fiu
d’una miasguina ni un cachu,
pos tianin fama de llistus
y’algu taran enventandu,
¡igual las fan de merucus
o d’esus viarbinis blancus!
Asina qu’el panorama
Tú mesmu ya lu tas viandu,
ya lus que puadin, nun quiarin
deixar ganancias n’el puablu,
peru bian que si pelean
pa facellu n’outrus puartus.

El que si golveu lloucu,
paemi que foi el tiampu,
andas n’el vranu firiu
ya n’el iviarnu asudandu,
asina vianin las gripis,
lus risfriaus ya catarrus,
¡fuarunsinus las ganancias
n’aspirinas ya pañualus!
Cuntan qu’estu ya dibíu,
-güillu a unus deslletraus-
a que la capa’l ozono
tián el buracu agrandau,
algu haberá que facer
pa poder sulucionallu:
comprai una capa nuava
o poneli un bon rimiandu.

¿Nun visti lu de las vacas?
¡más gorda nun entra en prau!
dicin qu’el viantu que asoplan
por dondi debaxu’l rabu,
cuntamina más que un cochi
ya una motora axuntaus.
Ahora m’ixplicu you
porque lloucas si gulviarun,
pa m’idea que is punían
un tapón en el buracu,
ya’l nun poder ispulsallu,
quedábais el fumu diantru.

En sitiambri outru huracán
lus del parti anoncearun,
tinía por nombri Gordón,
llamándusi así, ya tábamus
sigún si fai n’estus casus
pa asperallu priparaus,
peru ista vez, hubu suarti
que aquí llegóu aflacau,
igual taba’n gualga fami
comu esi De Juana Chaus.
Peru el huracán llegounus
el diacinuavi de marzu,
¿qué li pasó a San José?
¿tan mal con el nus portamus?
si pa nusoutrus, de siampri,
foi un Santu venerau,
¡vaya folas nus mandóu!
¡a poucas nus lleva el puablu!
dili que son lus del Pitu
lus que rumpiarun el tratu,
con cincu días de fiasta
que fan en abril ya mayu.
En Cuideiru, tuvía
lu siguimus cilibrandu,
na fecha que i correspondi,
sigún marca’l calandariu.
Que pa esu la cumisión
si encarga d’urganizallu.

Vou pasar ahora a cuntati
lus festejus que tuviamus
de toda la clas ya rangu,
riligiosus ya profanus:
En el día de Santana,
nun acompañou el tiampu
así que las moyaduras
fuarun de campiunatu.
Por fuara encargousi’l agua,
ya’l vinu regóu por diantru.

Lus de Avanti Cuideiru,
en agostu cilibrarun
outra vez el fistival
intercelticu llamau,
de Engalaterra, Purtugal
ya hasta franchutis viniarun,
miantras tocaban las gueitas
dábati gustu iscuchallus,
peru al cabar ¡un babel!
con tantas llinguas fixarun,
menus mal que taba Sergiu
d’intérpriti traduciandu.

La Covadonga, en sitiambri
con prusición ya’l ripartu
de sardinas a la plancha
pa touristas ya pixuatus,
esti festeju, San Pedru,
tantu vei en cricimiantu,
que vou pidili al Gubiarnu
qu’el próximu Día d’Asturias,
si cilebri aquí n’el puablu.

Duranti’l mes de nuviambri
las habaneras sonarun,
coralis de gran rinombri
diantru la ilesia autuarun,
ya si un sábadu eran bonas,
al siguianti superandu,
que pa esu el Coru Mixtu
abondu si ta destandu,
ya todus lus añus deixan
siampri el pabellón bian altu.

Entregárunsi dos títulus
por el nuasu Yuntamiantu,
unu n’el mes de agostu
ya outru n’el marzu pasau,
a dos prisonas quiridas
y’ apriciadas en el puablu,
rifiárumi a Don José,
el cura Párracu nuastru
y’al outru José Manuel,
tamián cura ya pixuatu,
lus méritus de lus dos
paemi que son sobraus,
¡que ti vou cuntar a Ti
que lus tianis bian fichaus!
ya comu son bonus “padris”,
pos fius fuarun nombraus,
el ñaciu aquí, pridileutu
ya’l outru fiu adotau.

Tamián a Vigón y’a Villa
la noraguana lis damus,
po’l premiu qu’en mes d’utubri
con todu miricimiantu,
nun afamau ristoranti
comu amigus cumpartiarun.
Dispuás dirán qu’en Asturias
nun hay bon intindimiantu,
siandu unu empresariu
ya’l outru del sindicatu.

La Navidá, comu siampri,
pouca novedá tuviamus,
belenis ya vellancicus
igual que todus lus añus,
ya la mesma pouca xanti
el día la Misa’l Gallu.
En’a víspura de Reis,
gulviarun vinir lus Magus
en tres carrozas priciosas
ya muchu acumpañamiantu,
vesi que las Bilisamas,
Avanti y’al Yuntamiantu
p’allegrar al refugayu
abondu si tan destandu.

La lutiría del Niñu
pasóunus cuasi rozandu,
caéu un tercer premiu,
¡habíalu taba pensandu,
en marchasi pa Cancún
o p’algún país lejanu!
peru foi tan piquiñín
el pillizcu que lis diarun,
qu’algunu nun dispirtóu
ya unda sigui soñandu.

Isti añu d’otoridadis,
un maramás, ¿guais? viniarun,
algunus, pa nagurar
las obras que si fixarun,
¡las que ti cuntei l’outru añu,
qu’esti ya finalizarun!
ya outrus pa rivisar
las que ya diaran cumianzu,
nun fuara que po’l camín,
si disviaran lus cuartus,
pos desde lu de Marbella
tá todu’l mundu escaldau.
¿Nun ves qu’hasta la Pantoja,
t’ahora entre lus imputaus?
tamián antis tuvu el mozu
y’ahora ta encarcelau.

Abriu‘l aula la mar
ya tamián de lus pixuatus,
que tá estalada, au taba
antis la rula’l pescau.
La nuastra “Catedralina”
tamián nus la adecentarun,
quedóu pintada por fuara
ya la verdá, sin un fallu,
que lus deslletraus d’Uviadu,
abondu bian si destarun.
Peru tuvía i falta algu:
el reparalla por diantru,
asina que ya sabeis,
haberá que xuntar cuartus
¡ya ponei calefación
que’l iviarnu ya muy llargu!
A la Fondación de Selgas,
ya todu’l sou Patronatu
queremus agradeceis
lu bián que si tan portandu,
Lus Antigus Alunus,
co’l diploma que lis diarun,
tuviarun a mi paecer,
n’esta ucasión acertaus,
todus lus autus que fan
tan muy bian urganizaus,
pos con Aquilinu al frenti
muchu si tan esmuliandu.

Paez que lus lliteratus
un descansu si tomarun,
pos solu foi el Camuñu
el que publicóu algu,
sacóu el sigundu tomu
del dicionariu pixuatu.

Por farturas, Santu Hermosu,
tampoucu hemus de queixanus,
tuviárunla las muyaris
ya tamián lus xubilaus,
amás comu son de baldri,
el llenu tá asigurau.
Las jornadas gastronómicas
de la mirluza, en mayu,
lloveu en sin parada
y’anque’l tiampu iba envernau,
húbulu feixu ‘l agostu
tres mesis adelantau.

Vou a cuntati un misteriu
que unda nun lu risulviarun,
iba’l Pravianu po’l mualli
pasiandu co’l sou ñiatu,
ya pa insiñali la mar
garroulu un momento en cuallu,
deixandu el carri-cochi
a la sou vera aparcau,
cuandu golveu pa meter
outra vez al neñu diantru,
atopousi con el sitiu
que lus ladronis dexarun.
En manus del CSI
güi que punxara el casu,
peru comu nun hay guallas
igual tianin que cerrallu.

San Pidrín, has de mirar
si Tú puadis ayudanus,
cuandu atirrici un avión
has de asoplar desdi’l cialu
pa que llevanti la bruma
ya nun haiga más ritrasus,
pos naidi puadi isplicasi
que pasa n’esti arupuartu,
-en ver de tar en Europa
paez qu’en Africa tamus-
unus, culpan al pilotu
ya outrus al aroplanu,
peru el patu quian lu paga
son lus probis asturianus.
A lus que fan l’autuvia
tamián ichais una manu,
pa qu’apurin co’l cementu
ya podan cumplir lus plazus,
que nus fai falta tirar
pa’l oesti de vez en cuandu,
ya vesitar en Galicia
lus nuastrus primus-hermanus.

La ETA por Navidá
cometeu outru atentau,
rumpiandu asi ‘l altu al fuau
que anonceo’l añu pasau.
¡tianin que deixar las armas,
que si vayan cunvinciandu!
la paz querémusla todus,
ya nun tián que haber más muartus.
Peru pa qu’estu soceda
ya podamus cilibrallu,
tianin que caminar xuntus
upusición ya gubiarnu.

Po’l mundu siguin igual
con guerras ya con rivualus,
tianis a lus islamistas
faciandu atentaus sin dualu,
ya amás comu lis cuntan
que van direutus al cialu,
pos aspéralus Alá
co lus brazus bian abiartus,
puáninsi las bombas ¿guais?
amarradas al sou cuarpu,
volandu ellus lus primeirus
en cachiquinus ya cachus,
vei gastar en pegamentu
Mahoma todus lus cuartus.
Pónxusi malu Fidel,
ya miantras mandó outru Castru,
¿pensei que las socesionis
eran cousa de monárquicus?
del sou amigu Hugu Chaves,
casi mejor nin ti falu,
pos lleva añus abondus
faciandu bonus apañus.

Aquí siguin las pateras
ya lus cayucus llegandu,
esu, lus que tianin suarti
que outrus caban nofragandu.
Hay acidentis de tráficu
provocaus po lus borrachus,
que pudian ivitasi
si nun garraran el autu,
anque …. húbulu quian dixu
dispuás de que lu primiarun,
que por él anque bibiara
naidi iba dir cunduciandu,
lu pior ya qu’él guiounus
duranti unus cuantus añus.

Golveu a haber ilicionis
n’el fluriu mes de mayu,
pa escoer lus concejalis
qu’han tar en’us Yuntamiantus,
ya a esus mandamasis
que lus llaman deputaus.
Aquí iligimus a Quicu,
pa tar outrus cuatru añus
mandandu n’el Menucipiu.
Prucura ichai una manu
ya si nu abasta, las dos
-esu sí sin apretallu-
pa que nus gubiarni bian
ya llevi el barcu a bon puartu.

Estu de las votacionis
you tuvía nun lu intiandu,
¿nunca a naidi vi perder?
todus dicin que ganarun,
unus, que subin en votus,
outrus que fanlu en escañus,
el que non, tián más poder,
esu sin falar de patus,
facían algunus “cua” “cua”
n’el fondu, taban diciandu:
con “cua” partiu patamus,
pa asina poder tranquilus
siguir del tetu tirandu.

Vou soltallu, San Pidrín,
¡si nun lu digu riviantu!
¿Güí dicir que nun tinía
que pidir playa isti añu?
pos al paicer, van facer
un rincunín pa bañanus,
con un puquiñín d’arena
ya unas tablas pa tumbanus
aú poder tomar el sol,
¿visti que mudirnizaus?
esu llamasi solarium,
¿mancarémunus nus guasus?
o van ripartir colchonis
pa que risulti mas blandu,
na más nus falta el SPA
ya completamus el cuadru.
Pensándulu bian, San Pedru,
comu tantu prumitiarun
ya tantus proyeutus hubu
a lu llargu d’estus añus,
hasta que nun lu vea fechu
vou a siguir insistiandu,
pos lu que vi nus papelis
nun mi acaba cunvinciandu,
allí naidi isquirbíu playa,
punía, zona de bañus.

Comu siampri, pidireiti
po lus pixuatus qu’esti añu,
nus deixarun a nusoutrus
pa tar cuntigu nel cialu,
ya en sin que naidi s’ofenda,
a dos quixara nombrallus:
A Manuel Alfredu Pérez,
profesor ya deputáu,
peru lu más emportanti,
quiriu ya respetau;
el outru Ernestu Marqués,
que prisidiu abondu tiampu
la nuastra Cumunidá
Parroquial de lus pixuatus,
ya dexóu el ciminteriu
con ordin ya ampliau.
A lus dos tianis que dais
a la Tóu vera un bon puastu,
qu’amás de traballadoris
son tamián bonus cristianus.

Al iquipu de fugol
la noraguana li damus,
po la campaña que feixu
comu lus bonus xugandu,
ya en tercera división
sigui n’el campiunatu.
El Uviadu frescasou,
garróu l’ascensor pa baxu,
la temporada que vian
que si vaya priparandu,
que vei tenenus enfrenti
ya amás vamus ganallus,
el Sporting que nun piansi,
que tamián hemus garrallus,
pos a algunu güi dicir
qu’era iquipu “dePreciadu”.

N’outrus deportis tamián
destacamus lus pixuatus,
Sonia ya Jose n’el mus,
ganarun el campiunatu
cilibrau en Xixón
n’el pasau mes de mayu,
siguru qu’el naciunal
lu van a cabar ganandu,
al menus nun vei a ser
por falta d’entrenamiantu,
pos forman dobli parea,
d’enamoraus ya de xuau.

A lus Príncipis d’Asturias
outra vez filicitamus,
ya que tomin un rispiru,
que van a una fia por añu,
comu esta foi la sigunda
armousi menus rivualu,
y´hasta la Custitución
pudu cunciliar el suañu,
pos nun hay que riformalla
hasta outru ñacimiantu,
llámasi igual que la guala
Sufía la de Xuan Carlus,
que si ponxu muy contenta
co’l nombri que l’iscuyarun.

Ya falánduti de reinas,
ves que guapas las del puablu,
que duranti lus festejus
aquí van a tar reinandu,
anuachi tuvístilas cerca
que ti punxarun el ramu.
Belinda, Natalia ya Marta
dexai el pabellón altu,
pos faeis bonu el cantar
que difini a lus pixuatus:
“Cudillero tiene fama,
de saín ya de chicharru,
de las muciquinas guapas
ya de lus mozus de garbu”.

Las fiastas comu verás
gualvin a ser de restrallu,
hemus tar desde la víspura
en sin parada bellandu,
orquestas de Ciuda Real,
Madrid, Valencia y navarrus,
dos charangas tianin nombri
d’iquipus de balón-paxu
NBA ya Galácticus,
ya la tercera el Compangu,
la banda de San Martín
ya lus gaiteirus del puablu.
Lus fuaus artificialis
han d’illuminar el cialu,
asina que nun ti asustis
nin vayas salir curriandu,
pensandu que son rillustris
o que ti l’armou el diañu.
El día de San Pablín,
bian que vamus rellambianus
pos las d’Azúcar Morenu
la nuachi han d’endulzanus.
Con todu estu, miou probi
¿comu vei quedar el cuarpu?
si tamus todus lus días
en sin parada rumbandu.
Ya esu que nun ti cuntei
lus bautizus en el Cantu,
-aú si vei a colocar
una placa de ricuardu,
co la fecha desde’l día
en que si vianin cilibrandu-
ripartu del bollu, vinu,
ya’l homenaxi a lus viayus,
las misas, las prusicionis,
nin tampoucu qu’había xuaus,
que lus niñinus, tamián
han de rivirtisi algu.

Patrón Santu, ¡ya cansei!
¡cabu de quedar sin fualgu!
asina, que si Tú mi das
la venia, vou tirminandu.
Has proteger a Cuideiru
nun lu deixis de la manu,
siampri isficiamus en Ti
en bonus ya en malus tiampus,
ya’l que dixu d’entregai
a San Xuan la llavi’l cialu,
iba a lu menus caizu,
nun pudía ser pixuatu.
Fai que tengamus salú
pa venus diantru d’un añu,
ya que lus peixis abundin
pa tamián venus con cuartus.

Ahora ya vou co lus vivas
ya piansu faellu tan altu,
qu’el Santu que nun te aquí
ha güillu desde’l cialu.

¡Vivan San Pedru, San Pablu
ya San Pablín al costau!
¡Vivan San Xuan ya San Telmo
ya todu’l Apostolau!
¡Viva’l Siñor Arzubispu
que venu a vesitanus!
po lu menus que yo sepa
fuarun dos vecis isti añu.
Un viva pa’l nuastru Alcaldi
con el nuavu Yuntamiantu.
¡Vivan las otoridadis
que tan d’istrena n’el cargu!
Vivan las tilivisionis,
lus pidióricus ya’l radiu,
ya que viva’l interné
que val pa cumunicanus.
Que viva la Cumisión
pos muy bian lu tan faciandu.
Ya viva milenta vecis
la copla que ricitamus
pa cabar l’Amuravela
desdi terremotus tiampus.

¡MIENTRAS CUDILLERO VIVA
Y DURI LA FUENTI’L CANTU,
VA SAN PEDRU A LA RIBERA
CON TODUS LUS DEMÁS SANTUS!

¡Amura vela! ¡Isa vela!
¡Fuego a babor! ¡Fuego a estribor!
¡¡¡Viva Pedro!!!