L'Amuravela 2008

Escrita por
Cesáreo Marqués Valle

Recitada por
Cesáreo Marqués Valle

En el nombri de Jesús
y la Virgin Soberana,
vou ichar l’Amuravela
comu San Pedru asperaba.

Tamus de fiasta Almiranti,
tá Cuideiru engalanau
con bandirinas ya llucis
desdi la Cai hasta’l puartu,
pos pa cilibrati a Ti
ya poucu lu que faigamus.
Amás, comu ya dumingu…
¡dibía ser Añu Santu!
pos sos Tú más miritoriu
que lu ya’l compostelanu,
pal que quiara comparar
lus tous, vou a enumerallus:
Fusti nombrau po’l Maestru
d’Apóstulis el primau,
pescandu peixis ya homis
siampri fusti avezau,
cuntas con el privilegiu
d’abrir ya cerrar el Cialu,
¡ya hasta cortasti una orea
sin falta salir al ruadu!
peru lu más prencipal
pa nusoutrus lus pixuatus,
ya que acetasti con gustu
ser el Patrón d’esti puablu,
asina que aquí nus tianis
filicitánduti el Santu,
ya’l mesmu tiampu que a Ti
facémuslu con San Pablu,
que tamián con ringu rangu
mañana lu cilibramus.

Vou cuntati comu siampri
los socesus que tuviamus,
pos desdi la última vez,
San Pedru, pasóu un añu,
y’anque pa Ti nun ya nada,
pa mi esu ya abondu tiampu.
Comu puadis comprobar
hubu obras en el puartu,
arreglarun lus dos muallis
ya deixárunlus bian guapus,
el del Esti, ya lu ves,
con un pavimentu nuavu,
ya’l del Oesti, con aceras
bian anchas pa pasianus,
¡hasta tián un pasu cebra
delantri lus jubilaus!
que pa que aparin lus cochis
tá un puquiñín llevantau,
algunus fan iquilibriu
cuandu tianin que cruzallu.
Pa nagurar todu estu,
venu al puablu a vesitanus
la Menistra de Fomentu
con muchu acumpañamiantu,
ella ricibiu la insinia
de ouru del Yuntamiantu,
pos abondu si destou
pa facer bian unus planus,
que outru menistru anterior
dexóu comu a tachonazus,
ya de l’autuvia nuava
Cuideiru quedaba aislau.
Hubu dispuás una ispicha
ya todus quedarun fartus.
Tamián i dixu’l Alcaldi,
qu’el camín que subi al Faru
comu ta desgorromblau
facía falta arreglayu,
¡de pasu, pudía pidili
qu’el AVI llegara’l puablu!
dos istacionis tenemus
que amás vianin al casu:
San Xuán ya La Madalena,
¡hasta lus nombris son guapus!
ya comu tan en l’aldea
nun da más que haiga buracus,
nin nus vamus a enfadar
tampoucu con lus ritrasus.

Rispitivi a la pesca,
de todu, Patrón, tuviamus,
peru lu que destacóu
foi la mirluza isti añu,
l’angula nun si dióu mal
ya’l calamar aguantandu,
el porcebi algu floju,
na más que pa ir tirandu.
Peru tocanti a ganancias
nun podemus, guais, queixanus,
pos pasamus del millón
de eurus que si vindiarun,
ya esu, paez que non …
peru son abondus cuartus,
en lus añus antirioris
nin por asomu guliarun.
Viandu comu van las cousas,
nun tinía qu’istrañanus,
que al nuastru Patrón Mayor
lu riligiaran de nuavu,
asina que a Salvador
la noraguana li damus,
ya lus ánimus tamián
pa que siga trabayandu.

Al que nun vamus tener,
pos abandonóu el cargu,
ya’l que fuara Direutor
de Pesca del Principau,
D. Albertu Vizcainu,
muy quiriu ya apriciau,
vamus a ichalu de menus
lus mariñeirus pixuatus,
pos siampri nus defendeu
ya tuvu del nuastru llau.
Pa m’idea que por ellu,
dibiría ser primiau.
Asperu qu’el sostitutu,
Siñor Cabrera llamau,
sea de dura, San Pedru,
pos desde que axuntarun
campu, pesca y mediu ambianti
paez que tá el Belen armau.

El “Sevi” en mes de nuviambri
meteunus ripiru en cuarpu,
pos foisi a piqui al chocar
con algu qu’iba aflotandu,
la cousa quedóu n’un sustu
pos perdéusi solu el barcu,
que lus tripulantis, guais,
pudiarun ponési a salvu.

Anque venu temporal,
respetounus isti añu,
hubu tamián folas grandis
peru nun fixárun dañu,
lu que sí que nus lu fai
ya’l gasol, que tá muy caru,
pa poder llenar el tanqui
vamus a vender lus barcus,
mira ver si nus ayudas
pa que nus lu baxin algu,
o que nus lu suvincioni
algunu de lus gubiarnus.

De lus festejus que hubu
vou faceti ahora un ripasu:
La Navidá comu siampri
allegris la cilibramus,
vellancicus po la cai,
llucis ya lus ñacimiantus.
Comu isti añu lus Reis
truxárun tantus rigalus,
tuviarun que deixar llibris
las carrozas pa llevalus
ya ellus, baxarun la cuasta
amontaus en tres caballus,
viasi nun taban práticus
ya tinían que ir frenandu,
paician Fernandu Alonsu
con el cochi d’esti añu.
Dispuás de l’adoración
ya falai al rifugallu,
agarrarun el montanti
ya p’al urianti gulviarun.

El martis de carnaval
socedeu un casu istrañu,
cuandu taban las muyaris
en a Ilesia arrezandu,
viarun comu una visarma
iba po la puarta entrandu
con una piluca roxa
ya vistimenta de trapus,
del sustu, nun piansis Tú,
¡hasta lus Santus temblarun!
Cuandu saliu Don José,
discubriusi l’intuartu
ya Laurianu co’l desfraz
tuvu que salir curriandu.
Dispuás, el sábadu foi
el disfili d’avezaus,
y’anque’l tiampu taba friu
hubu abondus desfrazaus,
pos lus premius iban bonus
ya suculentus en cuartus,
amás pudian calentasi
co la charanga bellandu,
había enfermeras ya mélicus,
Popeyi … unus pixuatus…
y’hasta dos guardias cevilis
que del armariu saliarun.

Tampoucu en Semana Santa
el tiampu tuvu cristianu,
po lu que hubu prusicionis
que del templu nun saliarun,
salvóusi la del Calvariu,
anque en xanti, vei baxandu,
¿igual había que que pensar
en facellu más tempranu?
tuviamus que suspender
el viarnis el Santu Intiarru,
ya llibrarunsi las Venias
el día Sábadu Santu.

El que tamián si llibróu
foi Quicu, l’Alcaldi nuastru,
pos del juiciu que tinía,
quedóu llibri ya sin cargus,
esu el xuez llámalu asuetu,
¡nun piansis que tá folgandu!
que bian que si desta a diariu
por sacar alantri al puablu,
asina que pa outra vez
cuandu quiaran acusallu
que rivisin lus papelis
antis de facellu en falsu.

¡Si nun lu veu nun lu creu!
¡jubilousi Fidel Castru!
ya’l nuastru Rey a Hugu Chavis
dixui que fuara callandu,
pos garroulu de silcultri
falandu fuara del xarru
ya paez que feixu efetu,
pos nun lu oigu falar tantu,
talmenti paicia a vecis
que cuarda li taban dandu.

Aprovechandu que toi
falanduti de Xuan Carlus,
¿nun ti paez San Pidrín
que nun li foi bian el añu?
primeiru lus catalanis
que i quemaban lus ritratus,
dispuás, la fia mayor
que si cabóu disvurciandu,
ya él a poucas más si esgoria
de un escenario baxandu.
la verdá da un poucu pena
porque…! ya tan campechanu!

Nun piansis que mi ulvidei
de lu que urganizarun
lus grupus ya asociacionis
culturalis que hay en puablu,
qu’en una candidatura
gualvin a tar axuntaus
pa en lus Principis d’Asturias
ver si puadin ser primiaus.
Lus de Avanti a José Andrés,
el cucineru, truxarun,
peru nin tocou la gueita
nin preparou ningún platu,
amasóulu todu Sergiu
ya él tuvu prisintandu.
En Nuviambri el Coru Mixtu
autuó todus lus sábadus
n’el certamin q’urganizan
desde fai ya siati añus,
ya una pena que n’el mes
na más que tengamus cuatru,
pos fanlu tan bian, San Pedru,
que dati gloria iscuchallus.
Lus viayus d’Iscualas Selgas
el sou día cilibrarun,
misa, fotu ya fartura
comu siampri, nun faltarun,
nin la entrega de diplomas
nin lletura de trabayus,
nin lus discus que pon Jaimi
pa dai alligría’l cuarpu.

Pa estu Santu Patrón
siampri tamus bian dispuastus,
priguntai a las muyaris
sinón a lus xubilaus,
que pa urganizar cumidas
de tiampu nun van sobraus,
sin falati de lus viaxis
que tianin suvincionaus,
hay dumingus que Cuideiru
paez que tá despoblau.
Hasta fai poucu, nin baris
atopabas en iviarnu
aú tomar un cafitín
pa calecer algu el cuarpu,
pos dispuás de tirminar
la temporada de vranu,
habíalus que pechaban
hasta casi’l mes de marzu.
Pa ivitar estu, entós
del Yuntamiantu dixárun:
el que quiara comer carni
que ruqui tamián el guasu
ya lus que queran terraza
que trabayin todu’l añu.

Desde’l día deciseis
del nuviambri que pasamus
tianin lus de la Telaya
una cai con nombri nuavu,
Deputau Manuel Alfredo
foi el nombri que i punxárun,
d’esta manera, San Pedru,
siampri hemus de ricordallu.

Vou aprovechar que toi
ritrucidiandu n’el tiampu
pa cuntati qu’outra vez
saliu la Santina a nadu,
ya lus touristas tamián
saliarun abondu fartus,
co las sardinas ya ‘l vinu
que de baldri ricibiarun,
ya comu todu nun vei ser
el pidir playa p’al puablu,
(que vou pidilla, nun penseis
que si mi taba ulvidandu)
vou golver comu ya fixi,
fai exatamenti un añu,
a pidir qu’el dia de Asturias
en Cuideiru lu faigamus,
Arecis que te tranquilu
amás de dispriucupau,
que en urganizar festejus
somus lus más avezaus.

Golveu a haber ilicionis
el día nuavi de marzu,
ya ganoulas Zapateru
que ya taba prisidiandu,
asina que li tocou
formar un nuavu gubiarnu,
hay más muyaris que homis
¿sabera aú si ta mitiandu?
¡ahora si que tianin mandu
las que siampri lu tuviarun!
menus la niña de Rajoy
que ha de siguir asperandu,
anque la esperanza dicin
que nunca si vei pirdiandu.
Co la menistra defensa
paemi tuvu acertau,
una fema pa mandar
ya ordenar al frenti un pasu
media gualta ya pa tras,
nun pricisa entrenamiantu
ya i sal solu, San Pidrin,
dicisi que ya algu innatu.

Siguimus igual pol mundu
u pior que añus pasaus,
peru siampri siandu el probi
el que sal pirjudicau,
maremotus, terramotus,
acidentis, atentaus,
guerras, guirrillas, siquias,
nondacionis afogaus,
el arroz ta po las nubis
ya el pitroliu desparau,
hubu hipotecas basura
que rumpiarun el mercau,
lus bancus nun prestan perras
ya lus pisus tan paraus.
Dicin que hay crisis mondial,
pos sigún lus deslletraus,
todu estu ya dibiu
al mundu globalizau.

Lus asisinus de eta
gulviarun faer atentaus,
asina qu’outra vez tamus
comu en lus tiempus pasaus,
asperamus que si axuntin
upusición ya gubiarnu
pa cabar prontu con ellus
ya velus encarcelaus.
Al mesmu tiampu tamián,
al mandamás de lus vascus,
dicili que del sou plan
mijor si taba ulvidandu,
pos cunsiguinsi más cousas
xuntus que non separaus.

Co lu del cambiu climáticu
tamus tamián priucupaus,
que gualvi a lus animalis
más que lloucus, trastornaus,
discubriusi que a las gavioutas
gustais el pescau asau,
pos sentansi nas terrazas
pa garrar algún bocau,
del platu de lus touristas
que si alcontrin dispistaus.
Hay jabalis nadadoris,
aquí unu isti añu
dispuás de rodar el monti
ya caer por dondi ’l Faru,
foi nadandu en sin parada
hasta diantru el puartu nuavu,
cualquiar día hemus ver
de surferus a lus gatus
o con pantalón vaqueru
a lus muilis cantandu.

Ya falánduti de cánticus
quiaru priguntati algu,
¿Qué upinas del chiki chiki?
¿nun lu bellastis n’el cialu?
o ya que igual nun conocis
el que en Cuideiru enventamus:
Unu, aú tá la playa,
dos, Quicu pa cuandu,
tres, outru proyeutu,
cuatru, tamus cansandu.
Ya lu aprindisti Patrón,
a ver si pa diantru un añu
nu hay que golver a cantallu
porque ya la nagurarun,
asperu que comu el golf
nun nus acabi pasandu
tantu iban a facer
que al final nada fixárun,
de tantu istirar la cuarda
ista vez cabóu rumpiandu,
cuandu hay cuartus po’l mediu….
l’avaricia rompi ’l sacu,
L’Alcaldi sintiulu abondu
pos bian si tuvu destandu.
Ya anque nun tengamus playa
nin golf con tantus buracus,
a la salida del tunil
cataratas nus punxárun,
que al llau d’estas las del Niágara
pirdiarun todu’l encantu.

De cousas comu la moda
fai tiampu que nun ti falu,
¿Nun sabis que de muyaris
hay tres tipus Patrón Santu?
el cilindru, el diabólu
ya el campana llamau,
el Menistru Sanidá
así lu tuvu isplicandu.
Lu que mutivó isti asuntu
ya que al paecer lus trapus
que compraban en’as tiandas,
nun vinian axustaus
a las mididas que tianin,
pos las tallas ya fai tiampu
que quedarun antiguadas
ya estu había que arreglallu.
¿Güi que tamian a nusoutrus
la midida van tomanus?
anque pa m’idea ¿guais?
fai tiampu que lu fixárun.
Ahora enventarun tamián
implantis pa ser mas altus,
nun piansis van en lus pías
mitius en lus zapatus,
van puastus en’a cabeza,
peru antis, fainti un tayu,
ya inriba del celebru
deixantilu estalau,
nun sei you si esi artilugiu
dará un bon risultau,
pos pa lu poucu que crecis
quedas con cara agüevau.

Outra vez el Cudilleru
quedóu bian clasificau
ya comu el reflan nus diz
que nu hay ningún quintu malu,
pudían firmar ahora
quedar así pa outru añu.
En’a liguilla d’ascensu
frescasóu el Real Uviadu,
xugou contra el Caravaca
ya bian que lu torearun.
En Xixón lus del Sporting
el ascenso cunsiguiarun,
ya en primera división
van xugar ahora lus playus.

Isti vranu de deportis
vamus a quedar bian fartus,
primeiru la Eurocopa
que de fugol tan xugandu,
ya comu n’esta ucasión
llogramus pasar de cuartus,
n’el partiu d’ista nuachi
has d’ichanus una manu,
pa ser campionis d’Europa
con todu miricimiantu.
Dispuás tan las ulimpiadas
que en Pikin urganizarun,
comu tuvía hasta Agostu
nun vei a ser el cumianzu
nun ti puadu comentar
comu nus clasificamus,
peru lu que ya siguru
pos esu ya un fechu ciartu,
que cuandu lis den medalla
ya toquin el hinu nuastru,
van a tener que siguir
el chunda chunda cantandu,
pos quixarun ponei lletra
peru nun lu cunsiguiarun.

La que quedóu campiona
en papeletas vindiandu,
foi Luisa la de Griselda
amás con métodu nuavu,
puansi a la puarta de casa
co la fregona na manu,
-failu pa desimular
nun piansis que ta llimpiandu-
ya cuandu ve vinir a alguin
saca de debaxu’l brazu
lus númirus de la rifa
¡ya rápida comu’n magu!
nun si l’iscapa nin unu
¡todus acaban comprandu!
ya lus que tan enteraus
cruzan de cera curriandu,
porque sinon nun si llibran
de que lis meta’l sablazu.

Isti añu nun ti queixis
que abondu ti agasajamus,
con cincu días de fiasta
comu en lus mijoris tiampus,
que pa esu la cumisión
traballóu en sin descansu
pos ya la única manera
de ir atotandu lus cuartus.
El pograma ya lu ves,
abondu extensu ya amplu,
con orquestas, San Pidrín,
bonas comu siampri fuarun:
Esmeralda ya Diamanti
(estas cutizansi altu)
el Mariachi Garibaldi,
Templu ya Musical Suañu,
sin ulvidar Denis Band,
nin a la Pedru Picassu,
fanfarrias, NBA
el Folechu ya’l Compangu,
la charanga El Carmín
ya lus bailis de San Marcus.
El Pandeiru de Brasil,
Coru y gaiteirus del puablu,
la banda de San Martìn
ya’l Caramelu danzandu
Lus niñinus tenerán
atuacionis ya xuaus,
ya tamián todus lus días
haberá bailis pixuatus,
dos descargas vei haber
ya güay la nuachi lus fuaus.
Duranti estus festejus
Viki Iglesias ta reinandu,
Marina, Belén ya Amaya
que la van acompañandu
son las sos damas de honor
¡a cual más guapa, pur ciartu!
Enriquín ya Juan Pablu
a ver s’ichais el anzualu,
ya de una vez por todas
dexais de tar cilibatus.

Haberá que ir tirmimandu
que foi ixtensu el rilatu,
Tú quererás discansar
pa baxar a ver lus fuaus,
ya nusoutrus pa’l vermú
queremus tamián marchanus.
Bindicinus, Patrón Santu,
que tan solu en Ti isficiamus,
fai que la pesca en Cuideiru
sea abundanti to’l añu,
asina pa las tus fiastas
verás que bian nus portamus,
pos pa qu’haiga rivirsión
tenemus que tener cuartus.
Guardanus de envernadas
ya de lus nofragius llíbranus.
Ten siampri la puarta’l Cialu
abiarta pa lus pixuatus,
o al menus una rindija
pur u podamus colanus.

¡Que viva ‘l Siñor San Pedru!
ya viva ‘l Siñor San Pablu,
tamián viva San Pablín,
que nun ya Siñor nin Santu,
¡Viva la Virgin del Carmin!
ya viva la del Rosariu,
¡Viva Santa Anina Hermosa
ya todus lus irmitañus!
San Juaquín ya San José
ya que viva San Santiagu,
pa cabar co’l santoral
¡Vivan todus lus del Cialu!
¡Vivan las otoridadis,
de fuara ya las del puablu!
¡Un viva pa Xurxo Urxío,
qu’isquirbiu un llibru bian guapu!
¡Vivan las tilivisionis
que siampri vianin grabanus!
Un viva pa lus pidióricus
ya outru más pa las arradius.
Vivan todus lus guyantis
que a Cuideiru si acercarun,
pa poder güir la copla
que ricitan lus pixuatus
al cabar L’Amuravela,
fuarti, con templi ya altu.

¡MIENTRAS CUDILLERO VIVA
Y DURI LA FUENTI’L CANTU,
VA SAN PEDRU A LA RIBERA
CON TODUS LUS DEMÁS SANTUS!

¡Amura vela! ¡Isa vela!
¡Fuego a babor! ¡Fuego a estribor!
¡¡¡Viva Pedro!!!