L'Amuravela 2010

Escrita por
Cesáreo Marqués Valle

Recitada por
Cesáreo Marqués Valle

En el nombri de Jesús
y la Virgin Soberana,
vou ichar l’Amuravela
comu San Pedru asperaba.

Ya tamus aquí outra vez
fialis al tou llamamiantu,
pos siguru nu hay na tiarra
nin tampoucu en todu’l cialu,
un llugar au si veneri
al qu’ iligiarun por Santu,
comu facemus cuntigu
las pixuatas ya pixuatus.
Tianis a Cuideiru todu
d’alligría rebosandu,
que cuartus, haberá poucus,
peru asóbranus remangu
pa cantar ya pa bellar,
agarrau o dandu saltus,
pa sacati en prusición
po la única cai del puablu
-asina nun nus perdemus-
ya traeti aquí hasta’l puartu,
pa dati cuantas, San Pedru,
de los socesus del añu.
Comu tianis la compaña
de todus lus demás Santus,
aprovechu la ucasión
ya filicitu a San Pablu,
pos por cilibrati a Ti
igual mañana mi duarmu.
Asina que comu veu
que Tú ya tomasti asiantu,
vou imprimar a llargar
que tá la xanti asperandu.

La mar sigui comu siampri,
co la pesca iscaseandu,
ya cuandu nun pasa esu
tan lus precius po lus sualus,
la pescada a poucu más
de un euru nus la pagarun,
tamus San Pidrín del alma
pior que lus aldianus,
a ellus nu is pagan la lleichi
anqui si destin catandu,
pos risulta más barata
traella de sitius lejanus,
asina tamus nusoutrus
ya mira que protestamus
pa que a la mirluza’l pinchu
li atin un sellu n’el rabu
ya poda difierienciasi
de la que garran lus barcus
que salin llonxi a buscalla
ya tan pa m’idea cabandu
co’l puocu peix que nus queda;
asina nus vei Hermanu
piansan más en el diñeiru
que n’el futuru inmediatu,
cuandu nu haiga que pescar
queixaransi a lus gubiarnus,
anque a estus comu son grandis
siguru que lis fan casu.
La costera de caballa
de melagru la llibramus,
primeiru garrousi mucha
peru co lus precius baxus,
dispuás punxárunnus cupu
subiandu lus precius algu
y’anque foi por poucu tiampu
a lu menus compensamus.
Pur ciartu istu de lus cupus
había que regulallu,
nun ya igual calar al pinchu
que facellu arrastrandu,
lus mariñeirus pixuatus
desdi magar de lus añus,
a lus nuastrus caladerus
siampri lus tamus cuidandu,
po lu tantu nun queremus
nus toqui esi cupunazu.
N’esta ucasión co’l porcebi
a lu menus empatamus,
pos garróusi en cantidá
al outru muy prusimau,
lus precius…. comu la bolsa,
iban de riba pa baxu
anque foi por Navidá
cuandu tuviarun más carus.
L’angula portousi bian
non comu feixu l’outru añu,
ya ’l preciu tamián foi bonu
n’estu nu hemus de queixanus,
sin embargu ‘l calamar
más bian tuvu iscasiandu.
Comu puadis ver Tú mesmu
la cousa ta pa ir tirandu,
asina que ya lu sabis
¡nun nus deixis de la manu!

Fiastas ya cilibracionis
comu borra hubu isti añu,
en llegandu’l mes de juliu
hasta Montarés subiamus,
unus con mayor fervor
ya outrus firviandu por diantru.
En agostu lus gaiteirus
truxarun música’l puablu,
grupus de Bretaña, Iscocia,
gallegus ya lus pixuatus,
primeiru hubu disfili,
dispuás na plaza autuarun
ya comu siampri de xanti
iba un xintiu disiartu;
güi dicir, que cuandu taban
lus iscocesis tocandu,
húbulu que quixu ir
arrastrándusi pol sualu,
pos quiría discifrar
lu que llevaban debaxu,
ver si taba todu al airi
o ver si usaban refaxu.

Tenemus una cai nuava
didicada a Don Ricardu,
nagurousi en mes d’agostu
con todu miricimiantu,
alcóntrasi na Talaya,
asina hemus ricordallu
pos si mélicu era bonu,
era más mijor paisanu,
y’anque ñaciu en Turón
prisumia de pixuatu.

Dispuás de muchu pidillu,
cilibrousi aquí n’ el puablu
el día de la Santina
ya’l d’Asturias axuntaus,
de fiasta hubu cuatru días
todu bian urganizau,
pos a pesar del xintiu
nun hubu ni un altercau.
Venu el Prisidenti Arecis
el sábadu a nagurallu,
ya con una Amuravela
ricibímuslu n’el puartu,
fiximusi piticionis
peru nun nus feixu casu,
pos la Ilesia sigui igual
¡cualquiar día nofragamus!
siguru que co la crisis
pa estu nun tinía cuartus,
que tan mijor empleaus
p’andar po’l mundu viaxandu.
Vou a golver a la fiasta
que ya mi tou disviandu;
hubu autuacionis bonas
con Miguel Rius cantandu,
lus Tejedor, Luz Casal
ya con Morfeu Suañandu,
tampucu faltou la sidra
nin lus gaiteirus del puablu,
lus del Coru p’autuar
una montera punxarun,
¡peru el “Piruñu” negousi!
dixu que i facía dañu,
pos comu era picona
nun si quiria tar rascandu.

Comu vian siandu custumi
desdi fai algunus añus,
lus buzus a la Santina
del fondu la mar sacarun,
llevándula en prusición
hasta la Ilesia subiandu
pa facei misa soleni,
dispuás de gualta pa baxu
en llegandu a la Ribera
outra vez la sumirgiarun.
Las sardinas a la plancha
comu siampri nun faltarun,
anque había tanta xanti
que pa m’idea el melagru
de lus panis ya lus peixis
tuviarun que riditallu.

Tamián quiaru aprovechar
ya que toy subiu al barcu,
pa compartir con vusoutrus,
la destinción que mi diarun
n’el trascursu d’esus días
de Fiu Pridileutu ‘l puablu,
ya agardecer el apoyu
que siampri mi vinis dandu.

Juntu col mes de nuviambri
las habaneras llegarun,
con bonas masas coralis
cada sábadu autuandu,
ya todu bian dirigiu
pol Coru Mixtu del puablu,
que bian pasea ‘l tou nomi
cuandu vei pur i cantandu.
Aparti de las cancionis
las farturas nun faltarun,
lus jubilaus de la mar
el sou día cilibrarun,
ya las muyaris dispuás,
peru solas, ripitiarun,
comu puadis ver Patrón,
siampri ganan po la manu,
ellas apúntansi a todas
o solas o acompañandu,
pos unda tuviarun outra
pa dispidir bian el añu
ya todus estus festejus
siampri tirminan bellandu,
asperemus salga al menus
alguna parea de viayus,
porqui isti añu miou probi
pa disvurcius nun ganamus,
húbulus de toda clas
y’ afetaus todus lus ramus,
¡foi comu cuandu intra un virus
ya tirmina cuntagiandu!
pensei que Jorgi Javier
facía un pograma n’el puablu.

Al llegar la Navidá
una novedá tuviamus,
que dispuás de la mirianda
feixusi la Misa ‘l Gallu,
San José el probi, taba
un pouco priucupau,
pos meteusi n’a cabeza
qu’ iba ‘l partu adelantau,
menus mal que lus pastoris
anduviarun avezaus
pa ixplicali qu’era el Cura
el que andaba apurau.

Cilibramus San Silvestri
comu en outrus llaus, curriandu,
po lu que vimus Patrón,
foi más bian entrenamiantu,
pos dispuás de tar aquí
en Luarca ripitiarun,
el campión masculinu
foi el mesmu n’ ambus llaus,
peru en femas, Tirisina
dexó ‘l pabellón bian altu,
atopou a outra muyar
que tamián iba curriandu
ya miantras daban la lengua
taban po la meta entrandu.
Nun hay que quitai el méritu,
peru sigún mi dixarun
foi que las outras muyaris
el camín intivocarun.

La Cabalgata de Reis
co’l tinirariu cambeau
nun viniarun po la Cai
entrarun po’l puartu viayu,
peru nu is debeu sentar
muy bian isti enventu nuavu
pos a Gaspar, paeceumi
velu un poucu mareau
ya a Melchor algu i pasou
pos sigún taba falandu
entroi d’algún pica pica
po la cara ya ‘l piscuazu,
-a risultas del salitri
siguru foi mutivau-
tirou fuarti de la barba
ya apareceu afeitau,
dexandu a tous lus prisentis
más que frius, congelaus.
Menus mal que lus niñinus
ya quirian tar durmiandu
pa que asina al outru día
lis truxaran lus rigalus,
porque si nón pa m’ idea
que si fan ripublicanus,
o gualvi el Papá Noel
a gananus po la manu.

A finalis de freberu
acercousi a vesitanus
una borrasca perfeta
con muchus maris ya viantus,
ya en juniu una gota fria
que causó bonus istragus,
isti tipu de finómenus
anantis nunca lus viáramus,
anqui sigún tan las cousas
ya nada puadi asustanus,
sin ir más llonxi, na Ilesia,
tianis el patiu rigualtu,
pos algún menistru Tou
pecou por acercamiantu,
pa m’idea ‘l Evangeliu
muy bian nu lu intirpritarun
nun ya lu mesmu que ten
lus niñinus al sou llau,
que meteis ripiru ‘n cuarpu
ya tenellus suyugaus.

Siguimus Santu Patrón
co la crisis padiciandu,
ya cada día que pasa
pior nus lu tan puniandu,
paez que lus brotis verdis
pa la tiarra si mitiarun,
tomó el Gubiarnu mididas
pa ricortar enus gastus,
asina puadu diciti
que hubu baxada de sualdus,
congelarun las pinsionis,
¿risfriaransi lus viayus?
ya sin el chequi bebé
han baxar lus ñacimiantus,
ya por si estu fuara poucu
hasta ‘l iva nus subiarun,
sin embargu a lus más ricus
pouca cousa lis fixarun,
de lus bancus nin falamus
si escasu dámusis cuartus
pos abondu si destarun
hasta metenus aú tamus,
tampoucu ti vou falar
de partius nin sindicatus,
que a estus la suvinción
nun güi que is la quitarun,
asina que comu ves
solamenti pagan cuatru.

Aquí miou probi del alma
muy mal vamus a pasallu,
si hay qu’ apretar más el cinchu
ya nu nus quedan “Furacus”
pos pa unu que tenemus
tiannus en vilu asperandu,
anqui en esu de dar gualtas
bian si paez al gubiarnu,
ya en tirar sin apuntar
ricuárdami a un tal Marianu.
Comu nun aciarti d’esta
pa Rivilla i lu mandamus
ya que unas bonas anchoas
nus unvi por engañanus.

La cousa paez que tá
pior de lu que pensamus,
aquí ya nu atracan bancus
¡roban n’el Ayuntamiantu!
nun ya lu que tas pensandu…
que foi de fuara pa diantru,
anque quian entrou, paezmi
que nun pricisaba planu,
pos sabía d’antemanu
aú si atopaban lus cuartus.

N’el mes d’abril cilibrousi
de lus Selgas el alcuantru
ya ista vez a Cajastur
sociu d’honor la nombrarun,
comu siampri hubu diplomas
pa lus alunus más viayus,
ya premius pa lus cuncursus
d’afotus ya litiratus,
pa tirminar la velada
hubu una obra de tiatru
qu’el grupu “lus Rabanitus”
muchu bian lu tan faciandu,
en cuatru días, San Pedru,
han lanzasi al estrellatu,
yo ya güi que a Matias
ufriciaruni un contratu,
peru prifiriu quedasi
nun quiar avolar tan altu.

Dispuás la Semana Santa
comu siampri cilibramus,
a vecis de prusición
ya outras vecis d’asuatu,
pos comu ‘l tiampu iba bonu
había qu’ aprovechallu,
lus uficius riligiosus
igual que todus lus añus
ya de que vei pouca xanti
siampri nus tamus queixandu,
estu San Pidrín del alma
había que sulucionallu,
anque las bonas custumis
paez que si van pirdiandu,
¿nun notasti guay en falta
que nun tan lus jubilaus?
¡marchárunsi d’ixcursión!
¿nu haberá días n’el añu
que tuviarun qu’iscoer
lus de las fiastas del puablu?
¡claru! comu’l restu’l tiampu
lu tianin tan ucupau….
aprovecharun agora
pa poder descansar algu.

Van por bon camín las obras
del campu de fugol nuavu,
asperemus qu’el iquipu
vaiga mijor isti añu
ya nun nus dea lus desgustus
del campiunatu pasau,
que de la mitá la tabla
siampri tuviarun pa baxu
ya hasta facer una gualga
lus fogolistas quixarun,
entre estu, la upusición,
la sacavera ya’l sapu,
vei perdesi l’afición
que siampri hubu n’el puablu.

Lu mesmu que is vei pasar
tamián a lus del Uviadu,
pos pa subir, outra vez
golveu tener un frescasu,
ya ‘l Sporting aguantou
anque costoi bon trabayu
qu’al principiu iba muy bian
peru cabou floxeandu.
Ya Flurintinu, si quiar
algún títulu ir tiniandu,
que si deixi de Mouriñus
ya de Cristianus Ronaldus,
¡a la Duquesa de Alba
ya a la que tián que ir fichandu!

¡Albricias! que tirminarun
pur fin la zona de bañus,
home, la verdá, San Pedru,
el sitiu quedou muy guapu,
bona plaza, zona verdi,
ya muy bian illuminau,
pal pirsupuastu qu’habia
abondu lu aprovecharun,
alcontrui solu una tacha,
que pa tumbasi n’el sualu
anque pongas la toballa
acabas todu matau,
¡son todu piadras, Patrón!
pa m’idea faltai algu:
o nun li icharun arena
o palma por algún llau,
si hubiaran fechu una playa
taba istu sulucionau.

Lu que mi paez a mi
que unda vei tener pa llargu,
vei ser la obra del AVI
que outra vez garrou ritrasu,
pos por culpa de la crisis
apáransi lus traballus,
vamus, qu’entró en via muarta
que diría Pepi Blancu,
asperemus qu’en Galicia
faiga tamián outru tantu,
sinón vamus a pensar
que lus tan favuriciandu.

Lus juicius por currución
siguin en boga isti añu,
el asuntu de lus trajis
nun cunsiguiarun cierralu,
el Correa ya’l bigotis
unda siguin encerraus,
el tema del tesoreru
ya lu tan investigandu,
a outru que la lutiría
ca poucu i taba tocandu,
pasou de ser un prisuntu
a ser agora imputau
Ya ‘l que fuara Prisidenti
en Baliaris del gubiarnu,
por el casu Palma Arena
tamián tuvu encarcelau,
alcaldis en Cataluña,
concejalis, deputaus,
¡hasta la Isabel Pantoja
dicin tuvu defraudandu!
Julián dabai perras negras
ya ella iba blanqueandu.

Aquí tamián hubu juicios
al paicer por unus pagus,
que unus dicin que cobrarun
ya outrus que nun ricibiarun
peru isti asuntu, San Pedru,
con prudencia hay que tratallu,
pos lu pior del asuntu
que somus todus del puablu.

Finóminus naturalis
algunu que outru tuviamus,
hubu en Haití un tarremotu
que dexou abondus muartus,
aú eran lus probis, probis,
con estu ya rimatarun,
ya en Islandia un volcán
que tinía un nombri raru,
llenó el cialu de ciniza
ya nun pudía haber vualus
asina lus arupuartus
ca poucu taban pechaus.
You nun sei si foi la cousa
aprovechandu isti saldu
que tres pareas de Cuideiru
fuarun a Roma d’asuatu,
ya a la hora de golver
en avión nun lus deixarun,
ya tuviarun qu’asperar
pa poder vinir en barcu,
nu hay mal que por bian nun venga
unda saliarun ganandu,
pos fixarun un cruceru
sin tenellu n’el contratu,
ricuperarun asina
lu que pirdiaran l’outru añu,
(paemi qu’el apuntador
puadi cuntavus el casu)

Asperamus que las fiastas
sean San Pedru del to agradu,
que pa esu la Cumisión
trabayou en sin descansu,
pa entre rifas ya sorteus
ir atotandu lus cuartus,
el pograma que prisentan
paemi bastanti amplu,
pos el día vintiseis
lus festejus cuminzarun,
pa cabar el dia unu
que ya’l día de lus viayus.
Las orquestas de rinombri
comu siampri aquí lu fuarun
ya las fanfarrias, tamián
han facellu con aciartu,
lus fuaus artificialis
illuminarán el cialu,
asina que si quias velus
tianis que quedar dispiartu,
autuarán lus nuastrus corus
ya lus gaiteirus del puablu,
haberá en a Ribera
pa lus niñinus tiatru,
las misas ya prusicionis
tampoucu han de faltanus,
hemus de comer el bollu,
dai una placa al más viayu
ya’l que quera bautizasi
que vaya a la Fuenti’l Cantu.
A la Reina ya sos Damas
veu que ya las tás viandu,
pos desde que tás ahí
que nun lis quitasti ‘l guayu,
Nerea, Raquel ya Judit
la noraguana vus damus.

Antis de marchar, Patrón,
quixara faceti un ruagu,
que lus de la SGAE nun vengan
comu siampri a sutripanus,
que nus llevan con el canon
la metá del pirsupuastu,
¡quiarin cobrati por todu!
¡hasta por silvar un tangu!
había que priguntalis
¿aú metin ellus lus cuartus?
¿ripartinlu a lus autoris
o ripartinlu entre cuatru?

Agora si que mi vou
que ya mi apitez un vasu,
pos de tantu tar falandu
quedoumi secu ‘l gargualu.
Has bindicinus San Pedru
que tan solu en Tí isficiamus
pa que saquis a Cuideiru
alantri en lus tiampus malus,
pa que nun nus falti ‘l peix
en a mar has ayudanus,
ya pa que lu paguin bian,
en tiarra, icha una manu,
porqui lus isquilmadoris
pur u quiara tan saliandu.
Pa sacanus de la crisis
has dai llucis al gubiarnu
ya un plizcu a la upusición
pa que si vaya enterandu
que n’el restu de paisis
tan xuntus colaborandu.
Has prucurar, tener bian
abiarta la puarta ‘l cialu,
pa que lus pixuatus tengan
comu siampri ’l pasu francu,
gullandu istu Garzón
siguru pasa de llargu.

Pa nun perder la memoria
lus vivas vou imprimandu:
¡Vivan San Pedru, San Pablu
ya San Pablín al costau!
¡Viva Santiagu que tá
cilibrandu ‘l añu santu!
¡Viva Santanina Hermosa
venerada en esti puablu!
ya’l sou homi San Juaquín
que tamián lu cilibramus.
¡Viva la Virgin del Carmin!
¡Ya viva la del Rosariu!
¡Viva la de Covadonga
que guia a lus asturianus!
¡Un viva pa’l Santu Padri
que abondu ta padiciandu!
¡Que viva Don Jesús Sanz
que ya ‘l Arzubispu nuavu!
¡Ya que viva’l nuastru Cura
que vei terceru n’el rangu!
¡Ya pa que si ponga bonu
un viva pa Don Xuan Carlus!
¡Que viva ‘l Siñor Alcaldi
que nus feixu zona bañus!
si piansa que ya llibrou
qu’ asperi al próximu añu.
¡Vivan las otoridadis
que siampri vianin a honranus!
¡Que viva la Cofradía
de lus pescadoris nuastrus!
¡Ya viva’l Patrón Mayor
que muy bian lu tá faciandu!
¡Vivan las tilivisionis,
pidióricus, lus arradius,
ya lus enventus que fan
qu’ el mundu vaya avanzandu!
¡Vivan todus lus que tán
guay el sermón iscuchandu!
¡Vivan todus lus pixuatus
que tán po’l mundu viviandu!
Ya a lus que vivin aquí
¡milenta vivas lis damus!
¡Un viva pa lus xigantis
qu’ agora vamus quemallus!
¡Ya viva la nuastra copla
santu y seña d’ esti puablu
que pa cabar el sermón
ti dicimus lus pixuatus!

​> ¡MIENTRAS CUDILLERO VIVA
Y DURI LA FUENTI’L CANTU,
VA SAN PEDRU A LA RIBERA
CON TODUS LUS DEMÁS SANTUS!

¡Amura vela! ¡Isa vela!
¡Fuego a babor! ¡Fuego a estribor!
¡¡¡Viva Pedro!!!