L'Amuravela 2013

Escrita por
Cesáreo Marqués Valle

Recitada por
Cesáreo Marqués Valle

En el nombri de Jesús
y la Virgin Soberana
vou ichar l’Amuravela
comu San Pedru asperaba.

Nun vou imprimar Patrón
comu lu vengu faciandu,
filicitánduti a Ti
ya cuntinuar co ’l rilatu,
pos dariasti cuanta abondu
que guay toy solu n’el barcu.
El día de San Pablin
vei facer agora un añu,
empeñástiti en tener
a Juacu cuntigu ’n Cialu,
quedei sin l’apuntador
que mi vinía acompañandu,
peru solu aquí prisenti,
pos sei que desdi lu altu
vei a dami las entradas
pa nun tener nengún fallu,
asina que compañeru
asperu tes priparau,
que yo vou facemi ’l sordu
con el pinganillu puastu,
vigila que tengan vinu
pa “ichar un gutín hermanu”,
pos ya sabis que al falar
quédami secu el gargualu,
si San Pedru apigazara
has de metei un codazu,
Él, sabi “nun tian maldá”
que solu yá un por si escasu.
Ya agora vou a pidir
comu’n homenaxi a Juacu,
que guay todus lus prisentis
li demus un fuarti aplausu.

Dispuas del introitu esti
ya Tú, atentu ya sentau,
vou dati la bianvinida
comu Patrón d’esti puablu,
ya tamián filicitati
en el día del tou Santu.
Ven p’aca Patrón Binditu
¡si nun lu digu riviantu!
vaya suarti que tuvisti
l’añu que ti ristauramus,
porqui si llega garrati
la muyar que ritocou
al Ecce Homu de Borja,
nin imaginallu quiaru
aú ti puniría la barba,
que fairía co’l capiallu
ya la tiara puntificia
botariala po’l sualu
pos a una pilota rubi
algu si vei someandu,
vou deixalu San Pidrín
pos na más que de pensallu,
intrami una risa ciaga
ya igual mi acabu isgoriandu.

Tamus de fiasta outra vez,
a Cuideiru engalanamus
que la vida compañeru
tián que siguir cuntinuandu,
unas veces más allegris
ya outras entristayaus.
Peru guay hemus tirar
la casa por el ventanu
anque de sobra Tú sabis
vamus de cuartus iscasus,
pos anque abundi la pesca
las ganancias van menguandu,
si nun ya po lu que costa,
que ta el preciu po lu sualus,
ya po lus cupos que puanin
¡nun fain más qu’arruinanus!

La mirluza diousi bian
d’estu nu habemus queixanus,
al garralla en cantidá,
lus precius van más bian baxus,
el tamañu… nun importa
¡al menus en outrus casus!
En nuviambri a l’angula
outra vez nus didicamus,
ya anque cortarun un mes
pos quitarun el de marzu,
la costera nun foi mala,
foi mijor que l’outru añu,
anque taba más barata,
garramus más kilugramus.

Co la caballa pasounus
igual que todus lus añus,
ubligarun a parar
cuandu más si taba dandu,
ya s’ixcidias del cupu
nin dándula de rigalu,
un miasguín que ti pasaras
ya ti taban asperando,
¡comu si fuaramus quinquis,
así nus iban tratandu!

Una virguanza Patrón
lu que nus vianin faciandu,
co la fami que hay po´l mundo
ya tantu nisicitau,
que ti ubliguin a tirar
todu´n día de traballu,
lu pior ya qu’estas cousas
piansanlas en lus iscañus,
igual mi dea sea Uropa
o lus nuastrus deputaus,
¡que bian si ganan lus cuartus
na más que por tar sentaus!
ya si lis vas protestar
dicin sintisi acosaus,
o esa palabra nuava
que suana comu a “iscachau”.

Valnus más ir al salmón
a ver si cai el campanu,
pos ganan más en un día
que nusoutrus en to’l añu.
O sinón al chicharrín
calandu n’el Puartu Nuavu,
facemuslu desdi’l mualli
ya encima aforramus cuartus,
peru hasta en estu Patrón
nus ganan a lus pixuatus,
toda la vida na mar
ya ahora vianin a insiñanus
lus caladoris de caña,
que encarnandu lus anzualus
co la pichuga de pollu
garranlus a calderaus,
tamián pudian macizar
tirandu al agua lus guavus.
Comu estus sigan asina
faciandulu muchu tiampu,
n’el futuru vamus ver
sin escama a lus chicharrus,
pos siguramenti salgan
con pluma ya cacariandu.

Poucu si puadi asperar
de poder ir mijorandu,
Tú nun visti lu que dixu
el Menistru’l nuastru ramu…
qu’ amás de ser de la pesca
tián de Mediu Ambianti’l cargu,
soltounus, que p’ aforrar
nun tenemus que duchanus,
ya sinón con agua fría
lu faigamus, peru a cachus,
imprimandu po lus pías
ya cabandu po’l sobacu.
Anqui pa m’idea pior
lu tianin lus italianus
¡han de airear lus calzunciallus
pa nun tener que lavallus!
lu que por un llau aforrin
n’ambiantador han gastallu.

Co lu que hubu suarti varia
foi ista vez con el tiampu,
en lu tocanti a la mar
respetarunnus lus viantus,
ya las vagas que viniarun
apenas fixarun dañu,
peru de agua San Pidrín….
¡cuasi que nus afogamus!
nun aparou de llover
ni un solu mes en el añu,
cuandu aparicía un albanci
caía outru chubascu,
¡el diluviu universal
dibiu ser más libianu!
tinías un día de sol
ya dispuás cuatru inviernandu,
asina foi que las gripis,
numunías ya catarrus
arrastrámuslus igual
en iviarnu que n’el vranu.

En Nuviambri comu siampri
las habaneras llegarun,
peru en ista ucasión
el certamin ricortarun
en ver de cuatru sisionis
na más que dos cilibrarun,
nun piansis foi po la crisis,
pos sigún mi comentarun
hay que descansar la voz
pa nun quedar sin risuallu,
ya asina nun tar fónicu
en el siguianti cunciartu,
lus corus siampri son bonus
ya cunsiguin deleitanus,
que pa esu el Coru Mixtu
abondu si ta destandu.

La Navidá pa m’idea
ya más tristi cada añu,
pos nun veu l’alligría
con que s’ iba cilibrandu
nun si guain lus vellancicus
po las cais comu antañu,
nin tampoucu salin mozus
a pidir el aguinaldu,
hasta el gallu de la Misa
quedóu pa facer un caldu,
pos dispuás de la mirianda
la vinimus cilibrandu.
La mula ya’l güey tamián
del Portal lus dispidiarun,
pos dixunus Biniditu
de un estudiu que fixarun,
que al paicer cumian muchu
ya saliannus muy carus,
pa’l calor que pruducian
valia más sucontratallu,
asina que feixu en ERE
ya tán lus dos en el paru.

Amontaus en esta lancha
lus Reis Magus viniarun,
comu siampri, en cabalgata
pa traenus lus rigalus,
anque nun iba muy ricu
el boatu que truxarun,
-tampoucu tamus pa lujus
que tan lus tiampus muy malus-
nin si lis güia bian
cuandu quixarun falanus,
hay que dais la noraguana
a lus que la urganizarun.
¡La juventú de Cuideiru
paez si vei cumprumitiandu!
igual baxan en carrozas
p’allegrar el refugayu,
que fan una plataforma
ya si tan manifestandu.

El Antroyu lus niñinus
nuavamenti cilibrarun,
todus vistius de vikingus
a cada unu más guapu,
ista vez al paecer
en el papel si mitiarun,
pos cuntarunlis hestorias
d’au viniamus lus pixuatus.
Dispuás n’el fin de semana
lus grandis tamian saliarun,
la quistión ya rivirtisi,
que abondu mal lu pasamus,
si nun ya por una cousa,
ya por outra, el restu’l añu.

En Frebeiru sorprendeunus
Biniditu dimitiandu,
dixu que taba cansau
ya que si atopaba viayu,
a Ti siguru tamián
el corazón diouti un vualcu,
pos anotasti borrasca
ya que zozobraba’l barcu,
menus mal qu’en poucus días
ya tuviamus Papa nuavu,
en estu paezmi a mi
que si anotou la tou manu.
Asperemus que Franciscu,
asi pidiu ser nombrau,
co la Tú ayuda Patrón
vaya el rumbu enderechandu,
amás comu y’argintinu
ha facellu con aciartu
pos vei llevar el timón
bellandu a rimu de tangu.

Cilibramus ilicionis el ….…
¡Ay non! toy intivocau,
pos sin falta de facellas
de Alcaldis vamus cambeandu,
¡tumbamus todus lus recos!
vamus pa tres en un añu,
por si escasu nun lu sabis
yo vou a cuntati’l casu:
En diciambri Grabilín
dispidiusi del cargu
(debeui pasai comu al Papa
co lus informis que i diarun)
ya’l nun tener sostitutu
la lista fuarun curriandu,
¡con una velocidá…
que si pasarun de llargu!
asina que al nun haber
quian gobernara n’el puablu
fixarun un Concejal
sin falta ser candidatu
entregandui al menutu
el bastón que tian el mandu,
peru al nun garrallu bian
ubligarunni a soltallu,
pos pa que alguin tea de Alcaldi
tián el puablu que votallu,
¡estu nun ya una cuchara
que pasa de manu en manu!
Agora punxarun a Luis
pa que nus tea gobarnandu,
¡has dai llucis San Pidrín
pa ver si hay paz en el puablu!

Pos entre estu ya outras cousas
¡vaya un añu que llevamus!
yo unda nun mi lu ixplicu
todu lu que tá pasandu,
Cuideiru era cunuciu
por ser el puablu más guapu,
comu muchu algunas vecis
dician qu’eramus carus,
peru ya que últimamenti
ya algu desagerau
tilivisión, prensa, arradiu
to’l día tamus saliandu,
dibimus batir el recor
de dinuncias n’el xuzgau,
sargentu, municipalis,
concejalis, exdeputau,
agún vicín, hostelerus…..
tan todus en el fregau,
de momentu las gavioutas
paez que si tan llibrandu,
miantras nun vayan a un plenu
ya si prisentin glayandu,
¡que nun lis pidan carné,
pos unda nun lu sacarun!

Con estus mimbris, Patrón,
nun ya d’istrañar qu’en mayu,
lus Xuacis de Paz de Asturias
si riuniaran en el puablu,
anqui pa m’idea, pouco
van a poder arreglanus,
¡un delegau de la ONU
tinirían que unvianus!

N’Autuvía del Cantábricu
pur fín abriarun el tramu
de Murus hasta las Dueñas,
con dos añus de ritrasu,
al menus ha de sirvinus
pa nun tener más atascus.
Tá vistu que lus puliticus
nu andan bian de cumplimiantu,
si prometin una playa
fan una zona de bañus
ya agora, mira tamián
aú van meter a lus viayus,
¿nu había un llugar mijor
o al menús más soleau?
han gastar en ascensoris
la metá del pirsupuastu,
dispuás nun haberá perras
pa cuandu haiga qu’amueblallu,
comu’l polideportivu
que tuvía sigui diafanu.
La carretera d’Arteu
qu’esflechou fai poucu tiampu,
dicin que van arreglalla
pa dispuás que pasi el vranu,
peru lu que nun güi
foi dicir de pa que añu.

Ya la varianti’l Pajaris…
¿alcuardasti cuandu imprimarun?
tuvia nun eras Tú Papa
ya mira lus que pasarun,
pos unda siguin igual
sin saber comu acaballu,
nin que anchu vía poner
nin pa que trenis el pasu.
¿Ya lus billetis d’avión?
esus si que volan altu,
comu nun hay cumpitencia
bian si tan aprovechando,
lu que pudían facer
pa sulucionar el casu,
era faer vualu rasanti
que igual era más baratu.

En esta Semana Santa
friu y’agua nun faltarun,
las prusicionis que hubu
llibrarunsi de melagru,
El Calvariu en’a Ilesia,
El Desenclavu foi diantru,
El Intiarru nun salíu….
diguti yo que esti añu
lus que garran po las andas
quedarun bian discansaus.
Menus mal que pa Las Venias
el día Sábadu Santu
al ser la Risurreición
iscampou el tiampu algu,
asina fuamus dispuas
pa la carpa’l Puartu Nuavu,
pos la Fiasta’l Pescador
n’esa nuachi cilibramus,
con Jaimi puniandu discus
ya Cuarta Calli tocandu,
iligiusi a la Reina
de las Fiastas d’esti añu
ya a las sos Damas d’Honor,
que guay dan prestancia’l puablu.

Nun visti’l trucu de magia
que con el carbón fixarun,
de la nuachi a la mañana
sin saber comu nin cuandu,
quiniantas mil toneladas
de repenti s’isfumarun,
asina nu ha d’ixtrañati
que tean las minas cierrandu,
pos ya trabayar de baldri
pa dispuás llevalu el viantu,
lu pior, son lus minerus
que sí quedan sin trabayu.

Anque a estu San Pidrín
ya tamus acustumbraus,
pos cada vez que nus dicin
que la crisis ta cabandu
en de ver d’ir a mijor
siguimus ritrucidiandu,
hay que trabayar más tiampu
pa que ti baxin el sualdu,
el Gubiarnu nun apara
de subinus lus impuastus,
la juventú tián que isi
porqui aquí nun hay trabayu
ya paezmi qu’en la vida
vamus poder jubilanus,
pos pa llegar a facellu
hay que cutizar más añus,
esu sí, lus que son ricus
tianin cada vez más cuartus,
a lus probis comu muchu
tocais igual…. un desauciu.

Las xornadas gastronómicas
tamián si van riduciandu,
co las de mirluza alcuardasti
las farturas que garrabamus,
pos todu esu cabousi,
pa que nu haiga tantu gastu
fixárunlas de cazuala,
que dicin ya más variau
ya cumiandu a puquiñinus
tamián nus fan menus dañu.
Anque agora visti Tú
que nus tan ricomendandu,
que comamus saltamontis,
mirucas ya hasta gusanus,
grillus, furmigas, musquitus
ya más insetus variaus,
pos nun tianin plizca grasa
son alimentu muy sanu
tianin muchas prutiinas
ya amás nun engordamus,
¡paez que ya’l Cola-Cau
lu que nus tan anonceandu!
yo ya mi tou rillambiandu
salamenti con pensallu.

Dati nouxu, Santu Hermosu
todu lu que ta pasandu,
ya s’iscasu más tuvía
lu que si vei discubriandu,
el fiu Jordi Pujol
sacandu fuara lus cuartus,
Barcenas co lus papelis
que falan de sobrisualdus,
outrus sobris que si dan
por debaxu lus asiantus,
finaciación ilegal
de partius ya sindicatus,
la trama Gürtel que daba
a todu’l mundu rigalus.
A la Pantoja tamián
la cabarun condenandu,
peru llibrousi por poucu
pos nun llegou a dos añus,
sinon ya la veu yo
tar lus lunaris cambiandu
por outrus trajis de rayas
de diseñu carcelariu.

De Urdangarin bian pensei
qu’iba a metesi aldeanu,
pos güi que pa ir a catar
ya si taba priparandu,
dixarun dispuas qu’era
que i buscaran un trabayu
pa siguir mamandu’l tetu
en algu de balonmanu.
Val más dexálu, Patrón,
porque si sigu nu aparu.

Asperamos que las fiastas
gualvan a ser del Tú agradu,
que la Cumisión destousi
comu nunca lu fixárun,
pos entre que unus nun dan
ya que outrus pasan de llargu,
paez que non, peru costa
ir atotandu lus cuartus.
Asina ya todu ¿guais?
el pograma ya bian amplu:
imprimandu’l día la vispura
co la ofrenda ya’l trayazu,
dispuás orquestas a esgaya
pa tar sin aparar bellandu:
El Trebul ya la Solara
de Galicia han de lleganus,
de Salamanca el Diamanti
ya Cuarta Calli asturianus,
fanfarrias han vinir tres
pa siguir miniandu’l cuarpu:
la Picanti, el Barullu
ya comu siampri’l Compangu,
-han traer solu murcialla
que lus churizus asobrannus-
tampoucu han de faltar
lus gaiteirus d’esti puablu,
vei cantar el Coru Mixtu
n’as Misas que ti faigamus
ya tamián lus Rabanitus
van a facenus tiatru,
guiñolis pa lus niñinus
ya homenaxi pa lus viayus,
comu siampri has de tener
n’el día de guay lus fuaus,
alcuardati d’avisar
a todus lus demás Santus,
que nu hay llugar en Asturias
dondi lus tirin más guapus.
Hay tamián cuatru goletas
amarradas en el puartu,
ya visti a lus mariñeirus
qu’en prusición ti sacarun,
si algunu atopa aquí moza
igual si queda n’el puablu,
¡que falin con San Antoniu
qu’esi ya’l casamenteru!

Vou ir cabandu Patrón
que guay feixusimi llargu,
atopami aquí tan solu
paez que toy hasta raru,
asina que comu siampri
a pidir vou imprimandu,
nus deas la pruteición
de aquí hasta’l próximu añu,
que nunca nus falti’l peix
por ser el sostentu nuastru,
que nus respetin las maris
ya que nu asoplin lus viantus,
fai tamián que lus touristas
sigan vesitandu ’l puablu,
que sinón hasta lus baris
si van a cabar queixandu.
Si co la Sara Montiel
ti atoparas por el Cialu,
dili que por munchus añus
nus asperi ahí fumandu,
po’l gastu que nun si apuri
que ya i mandu yo el tabacu.

Imprimarei dar lus vivas
por inriba ya por baxu,
el primeiru ya pa Ti
por ser el Patrón del puablu:
¡Viva’l Apostul San Pedru
ya viva tamián San Pablu!
Pa San Pablín… nun lu sei
pos unda lu toy pensandu,
¡Vivan lus Santus que guay,
tan cuntigu prisidiandu!
ya vivan lus que nun vemus
peru que tan aceñandu,
pos pa güir el Sermón
ta paralizau el Cialu.
¡Viva’l nuavu Santu Padri
que na Ilesia tian el mandu!
¡Viva tamián D. José
qu’el probi tian bon trabayu
pos al haber menus curas
tian más parroquias al cargu!
¡Vivan las otoridadis
que nus vianin gobernandu!
ya si algunu lu fai bian
¡que viva milenta añus!
nun ti asustis San Pidrín
que debin ser solu cuatru.
¡Vivan las tilivisionis
que nus tan ritrasmitiandu!
Sin deixar en el ulvidu
lus pidioricus y’arradius.
¡Vivan todus lus prisentis
que nus tan acompañandu!
¡Vivan tamián lus osentis
que nunca lus ulvidamus!
Ya pa tirminar con fuarza
gritandu a lus cuatru viantus,
¡Viva la copla que siampri
ripitimus lus pixuatus!

​> ¡MIENTRAS CUDILLERO VIVA
Y DURI LA FUENTI’L CANTU,
VA SAN PEDRU A LA RIBERA
CON TODUS LUS DEMÁS SANTUS!

¡Amura vela! ¡Isa vela!
¡Fuego a babor! ¡Fuego a estribor!
¡¡¡Viva Pedro!!!