L'Amuravela 2023

Escrita por
Cesáreo Marqués Valle

Recitada por
Cesáreo Marqués Valle

En el nombri de Jesús
y la Virgin Soberana,
vou ichar L’Amuravela
comu San Pedru asperaba.

Que bian ti veu Patrón
en esi tronu sentau,
comu Carlus “el Oreas”
peru sin Camila al llau,
cuntigu tamus nusoutrus,
tas mijor acompañau,
pos amás tianis tamián
al santoral de lus cialus,
baxamus a la Ribera
desdi magar de lus tiampus,
pa güir l’Amuravela
ya filicitati el santu,
puadi vinir el que quera
que nun fai falta invitallu,
asina que mirai bian
¡igual ta pur-i Bolañus!
si lu veis habeis dicili
que puadi subir al palcu,
¡el jefi de gabineti
vei dexai el pasu francu!

Agora que tamus todus,
paezmi, bian colocaus,
vou imprimar pol prencipiu
¡Filicidadis miou Santu!
aquí tamus outra vez,
por ellu gracias ti damus,
esu foi que la salú
marchóu bian duranti ‘l añu,
nótasi la pruteción
que nus facéis desde ‘l Cialu,
pos cuandu nus fallas Tú,
siguru que tá San Pablu,
él sabi que lu queremus
anque tea en sigundu puastu
ya la misa de mañana
que Sacramental llamamus,
con toa solenidá
a él i la didicamus.
De San Pablín nun mi ulvidu
siampri ucupa el tercer puastu,
igual que Fernandu Alonsu
lleva faciandu to`l añu,
¡si li gustaran las fabas!
cantábanus outru gallu,
pos mezcladas co la sidra
iba ir el cochi avolandu,
muchu más que lus Red Bull
anqui alas lis vayan dandu.

De la mar ¡que vou cuntati!
que Tú nun sepas miou Santu,
pos antis d’ungiti Papa
fusti unu de lus nuastrus
ya pasasti po lu mesmu
qu’ aquí nusoutrus pasamus,
peru tinías más suarti,
taba ‘l Maestru al tou llau,
multipicaba lus peixis
ya garrabais a sacaus,
facía calmar lus maris
de las folas ya lus viantus,
¡hasta por inriba ‘l agua
lu vistis ir caminandu!
A nusoutrus, nada mal
nus viniría un melagru,
pa poder surdir, Patrón,
pos tamus tocandu en baxu.

La caballa, nin golella,
asi llevamus tres añus,
primeiru eran lus cupus
de cántabrus ya de vascus,
agora con lus que tenemus
nin tan siquiara llegamus,
unus íchanli la culpa
la que al norti tan garrandu,
nun deixándula que baxi
a lus caladerus nuastrus,
ya outrus al atún roju
que toda la tá cumiandu,
la quistión, sea unu u outru,
¡bian que nus tan amolandu!

Nun si diou mal el porcebi,
paez que ta foncionandu
esi sistema de vedas
ya el que tean vigilandu,
pa que lus furtivus paguin
lu que nus tan arrobandu.
El pulpu portousi igual
que lu feixu el pasau añu,
asina, puadi dicisi
que po lu menus llibramus,
la mirluza algu floxa
ya lus precius nu ayudarun,
peru en las piscadirías
abondu bian lus subiarun,
con istu de la inflación
alguín nus anda enfuyandu
ya siampri somus lus mismus
lus que pagamus el patu,
¡ta dimostrau qu’ isti mundu,
solu ta fechu pa cuatro!
(Alimerka, Más y Más,
Mercadona ya ‘l Amanciu).

Ya pa colmu de lus malis
ahora quiarin colocanus,
en mediu lus caladerus
aú garramus el pescau,
esi diañu de vironis
que son eólicus llamaus,
a nusoutrus, vou diciti,
nin siquiara priguntarun
si nus paricían bian
o nus tan pirjudicandu,
asina que paezmi a mi
que d’aquí a poucu tiampu,
hemus ver a Salvador
tar vindiandu kiluvatius.
Viandu el percal, nun t’íxtrañi
que al bunitu pa pescallu,
más llonxi tengamus qu’ ir
co lus botis a buscallu.

A vecis Santu Patrón
veísiti un poucu la manu,
pos con algu ti distrais
ya déxasnus al devalu,
¿sinón quiaris ixplicami,
ya isti yá el sigundu añu,
que nus gualvin a traer
outru compañeru muartu?
anque vivía en Avilés
siampri si sintíu pixuatu,
iba n’ un barcu d’aquí
pa más señas, el Viriatu,
ya era ñatu d’Albirtín
un mariñeiru d’antañu,
todus sabemus que Luis
ta acompañánduti en Cialu,
peru esu nun avasta
poucu sirvi de cunsualu.

Ahora vou a prusiguir
co las nuticias del añu,
lus festejus, las farturas
ya outrus acunticimiantus,
que pasarun en Cuideiru
o en llugaris más lejanus,
si puadu vou a facellu
po la fecha el calandariu,
peru nun ti alteris muchu
si ves que pegu algún saltu.

En sitiambri la Santina
festexamus en el puablu,
comu siampri lus del GEAS
de la cuava la sacarun,
pa llimpialla de la ocla
que si-i vei pegandu al mantu,
dispuás comu costalerus
a lu altu la subiarun,
ya en prusición a la Ilesia
pa la misa la llevarun,
al cabasi, outra vez
en el agua la mitiarun,
pa que nus protexa bian
ya sacalla diantru ‘n añu.

Tamián esi mesmu día
lus ínguilis bian llorarun,
morréu Isabel sigunda
dexándulus algu guárfanus,
pos había tau de reina
cumplius lus sitenta añus,
hasta que foi el intiarru
quinci días, bian pasarun,
¿visti qu’el sou fiu tuvu
duranti todu isti tiampu,
algu ciscau ya nirviosu
co’l ripiru mitiu ‘n cuarpu?
pos igual risucitaba
ya gulvía garrar el mandu,
hasta si correu la tinta
de la pluma, al tar firmandu,
peru sorbéula ceu,
que él ya i dixara fai tiampu,
lu que i gustaría ser,
a Camila por teléfanu.
la quistión yá, que ahí tan,
¡dispuás de viayus reinandu!
lu de la coronación
mijor pa prau lu dexamus,
¡val pa ellus, San Pidrín,
tantu boatu ya cuantu!

Con menus ostentación
peru con más sintimiantu,
na Risidencia Mayoris
una fiasta urganizarun
pos Angilín el Ruleru
cilibraba el cumpliañus,
la cousa nu era pa menus
¡cian feixu ya! Patrón Santu.
Anqui tardi, desdi aquí,
tamián lu filicitamus.
Nun faltóu pagar las velas
nin tampoucu lus rigalus,
ni el chupitu güisqui ¿guais?
que güi tomaba a diariu,
¿a ver si esi ya el sicretu
pa llegar a tantus añus?
lus descursus forun bonus
ya sonorus lus aplausus.

Aprovechando que tou
de la Casa ‘l Mar falandu,
quixara pidir aquí
que lis busquin más ispaciu
pa salir tomar el sol
ya dar paseus a diariu,
pos na llanera la entrada
nun hay pa metesi tantus.
Pur ciartu, al Direutor,
bian hay que filicitallu,
po la gran llabor que fai
cuidandu a lus nuastrus viayus.

De outras cilibracionis
que hubu a lu llargu del añu,
vou a dati cuanta agora,
pa que sigas tandu al tantu,
l’Amuravela de Oru
nel mes de juliu entrigarun,
de las tres, una quedóu
en sin movesi del puablu,
llevoula Avanti Cuideiru
con todu miricimiantu,
son la nuastra banda gueitas
con Sergiu el Franxón al mandu.
Las outras, dos piriudistas
de raza, las ricuyarun,
de pillidu Arci ya Azcona
de nomi Evaristu y Lalu,
amás nun hubu que ir llonxi
que son lus dos aturianus.

¿Nun ti alcuardas d’ir al cini
ver El Cristu ‘l Oceanu?
¿que la rodaran aquí
feixu ya cincuanta añus?
pos el sou potragonista
que iba Ninu del Arcu,
foi l’encargau dai lletura
al Cuadernu Literariu.
Lus que tábamus allí
abondu nus mucionamus,
feíxulu col corazón,
amás con gran sintimiantu,
díxunus qu’ iba a golver
pa pasiasi pol puablu,
¡que lu faiga en San Pablín
pa bautizasi pixuatu!

Las habaneras, n’utubri
ena Ilesia cilibrarun,
comu siampri, bonus corus
al nuastru acompañarun;
una novedá muy nuava
in isti añu tuviamus,
el Coru Mixtu istrinóu,
didicada al nuastru puablu,
una habanera muy guapa
que muchu bian la cantarun,
feíxula el sou direutor
que tian por nomi el de Pablu.
Paemi que is falta xanti
pa tar con ellus cantandu,
asina que a lus prisentis
quixara faceis un ruagu,
qu’ afinin el gorgoleiru
ya si vayan apuntandu.

En nuviambri, el día unu,
que yá el de Todus lus Santus,
mucha xanti en ciminteriu,
pos acompañóu el tiampu,
ya nun fan comu facían
una misa po lus muartus,
que la dicin ena Ilesia
dispuás de baxar pal puablu,
inriba fan un responsu
ya’l rosariu que rezamus.
Vou a dicir una cousa,
si nun la digu riviantu,
¡va pa lus municipalis
que paez nun si enterarun!
lus ciminterius d’aquí
nun son del Ayuntamiantu,
que son todus parruquialis,
dígulu, porque van añus,
que nel anunciu que puanin
pa ir al aparcamiantu,
intivocansi al ponellu
cambeandui al propietariu
ya comu diz el reflán
con muchu cunucimiantu,
a Dios lu que yá de Dios
ya lu outru… que sea de Carlus.

En sin dami cuanta ¿guais?
en las Navidadis tamus,
la illuminación muy guapa,
cada añu vei mijurandu,
ya’l Belén diantru la Ilesia
por su ausencia vei brillandu,
por nun haber, ya fai tiampu
que nun hay Misa de Gallu,
nin ñacimiantu vivianti
comu si facía antañu,
quédanus la Cabalgata
que si fai de lus Reis Magus,
ya demus gracias, San Pedru,
que la fai el Yuntamiantu,
sinón, piansu you pa mi,
que nu asomaban pol puablu.
Peru isti añu gulviarun
vinir outra vez en barcu,
po la mañana en el mualli
lus tábamus asperandu,
a la hora cunvinida
en el del Esti atracarun
ya po la tardi dispuás,
desdi la Cai disfilarun
en tres carrozas priciosas
con muchu acumpañamiantu,
desdi la puarta la Ilesia
falaruni al rifugayu
ya co las mesmas marcharun
pa ripartir lus rigalus.
Húbulu quian protestóu
(peru nun iba del puablu)
porque Baltasar nun era,
negru afruamiricanu,
tamus pirdius, Patrón,
ir con tantu miramiantu,
pa la próxima a Melchor
que lu riprisenti un viayu
con el pelu ya la barba
que sean de color blancu,
pa Gaspar, nun busquin muchu
¡con el de Madrí abastanus!
asina igual nun protestan,
pos esti ya abondu guapu.

Nus primeirus días d’Abril
Semana Santa tuviamus,
imprimamus comu siampri
co la bindición de Ramus,
peru sin la prusición
comu istus últimus añus,
el xuavis foi el Calvariu
y’al viarnis el Santu Intiarru,
peru enantis ena misa
a la hora ‘l Desenclavu,
¡vaya sustu, San Pidrín!
un acidenti tuviamus,
foísili a Manuel Alfredu
el martillu de la manu
ya casi garra a Sirgín
que lu tinía debaxu,
pa outru añu que lu ati
con un cordel al piscuazu,
el Sábadu la Vixilia
ya las Venias, sin un fallu.

Aprovechandu que tamus
de la Ilesia, aquí falandu,
vou a diciti una cousa
que muchus tamus pensando,
¿nun ti paez que Don Antoniu
tá con abondu trabayu
ya que Cuideiru mirez
tener cura comu antañu?
ya que entri lus dos si arreglin
pa atender lus parruquianus.
Pasan pur iquí lus Diácunus,
abondu bian lus tratamus
ya cuando si ordenan curas,
mándanlus pa outrus puablus,
asina que al Arzubispu
vamus a faceli un ruagu,
que nus deixi unu aquí
del últimu ordenamiantu.

Vou cuntati una nuticia
que lus papelis truxarun,
a un aldianu de Sieru
una multa li mitiarun
pos la su vaca, Carmina,
daba mugius muy altu
ya lus vicinus, al paicer,
nun pudían garrar el suañu,
la broma, trisciantus eurus,
menus mal que ricurriarun
ya nel Yuntamiantu ¿guais?
quedóu archivau el casu.
De las gavioutas, tamián
nusoutrus bian nus queixamus ,
peru nun nus fan ni casu,
porque estas nun tianin amu,
ya si tiran a la xanti
po lu que llevan na manu,
d’algún ristoranti vi
más d’un cachopu avolandu,
hasta a un niñin li quitarun
el helau qu’iba cumiandu,
cuando haiga una disgracia,
han querer sulucionallu.

D’amoris ya desamoris
vou falati nel rilatu,
pos nun tianin sulución
lus disvurcius que tuviamus,
en diciambri el vintiochu
¡vaya día qu’iligiarun!
Vargas Llosa ya la Presley
diárunsi el ya nun ti quiaru,
él golveu co la de antis,
ella, dicin tá buscando,
¡que si acerqui por Cuideiru
que hay abondu cilibatu!
Agustín el de Totó
güi si taba pustulandu.

A esi pograma First Dates
que tan puniandu na cuatru,
dicin que ya tá apuntau
pa buscar moza, Xuan Pablu,
yo aquí cansei de piditi
que li icharas una manu,
a ver si Carlus Sobera
fai algu por arreglallu,
na más que nu i faigan casu
si pidi un gutin hermanu.
La Shakira ya’l Piqué
outrus que nun si arreglarun,
el quedóu en Barcelona,
ya ella marchóusi cantandu
con el Rólex el Ferrari
ya lus fius que tuviarun,
pa él un Casiu, un Tuingu
ya outra con menus añus.

Aquí dos bodas sonadas
hubu a lu llargu del añu,
el trentainu diciambri
dixu el Sacristán si quiaru,
dipuás en junio el día diaz
feixu l’Alcaldi outru tantu,
ya d’envitaus a las dos
iba un xintíu disiartu,
la xanti pasóulu bian,
lus festexus forun llargus,
hubu pre-boda, pos-boda
ya boda por todu lu altu,
a lus cuatro desdi aquí
filicidadis lis damus.

A la Tamara Falcó
piansu que nun la casamus,
munchas gualtas al asuntu
paemi a mi que tá dandu,
foi primeiru al paicer
por un asuntu de cuarnus
agora yá pol vistiu
¡nun li gusta el que i fixarun!
vamus dai la sulución
pa que gani bonus cuartus:
¡que mangui unu de monxa
ya tian l’asuntu risualtu!
iba vender ixclusivas
siguru a milis de ciantus.

Comu feixu Ana Obregón
que nus andubu enfuyandu,
díxunus que fuara madri
de una niñina de frascu,
de esas que das bonas perras
ya tian outra’l embarazu,
comu aquí esu tá pruhibíu
tuvu que cruzar el charcu,
si callara la buquina
igual salía ganandu,
pos al salir en rivistas
discubríusi el intuartu,
risultóu qu’ahora yá guala,
pos tuvu dispuás cuntandu
que quián ponxu la similla
fuara ‘l fiu que tá muartu.

De farturas ya ixcursionis,
lus que unda nu apararun,
son lus jubilaus, Patrón,
¡nun sei d’aú sacan lus cuartus!
¿igual foi po la subida
de pinisonis que tuviarun?
-que en estu hay que dicillu,
portousi bian el Gubiarnu-
ya pur u quiara que van
deixan el pabellón altu,
tamián ti lu vou dicir,
hailas que van po lus sualus,
Marcelina la de Regla
foi comu el Papa Xuan Pablu,
tantu li gustóu Toledu
que si esgorio al ir besallu,
Marleni víu tantu arti,
que fincó el codu istudiandu,
yo vila fai cuatro días
ya unda lu tinía vendau,
nun vou a nomati a más
porqui sinón nun acabu,
menus mal que n’estus viaxis
van con todu asigurau,
hasta el tiampu, Santu Hermosu,
lu tenemos soleau,
anque Adolfu Pumariega
a vecis lu vía nublau.

El Bribón del Eméritu,
golveu tar navegandu
enas aguas de San Xenxu,
comu feixu el pasau añu,
peru Xuan Carlus, na más
foi a lus entrenamiantus,
pos el día la regata
nun acompañaba el tiampu.
Foisi outra vez p’ Abu Dabi
que tian que cuidar al ñatu,
¡empaquetóilu la fÍa!
¡vaya dos patas pa un bancu!
¡lu qu’esti rapaz allí
puadi deprender co’l gualu!
de momento po lu menus
atopáruni trabayu,
foi por eméritus propius
qu’el siampri foi aplicau,
en discubrir lus tugurius
ya metesi en altercaus,
dati cuanta que hasta el nomi
paemi que li cambearun,
por el de Filipi Juan
Froilán de Todus lus “Antrus”.

Ven pa cá, ¿qué ti paecin
lus encendius que tuviamus?
cuasi nus garra a nusoutrus,
tuviámuslus aquí al llau,
amás lu pior de todu
ya que son intencionaus,
dicin yá pa facer pastus
ya asina coma el ganau,
nun digu nun faiga falta,
peru hay que ser más miraus
ya si tianin que facellu
que lu faigan controlau.

Ta vistu que co lus trenis
nun tenemos suarti, Hermanu,
co’l AVI siguin igual,
que quiar dicir, con ritrasu,
ya co’l FEVI unda pior
nun sabin nin tar midiandu,
pos nun cabin po lus túnilis
lus vagonis qu’iban nuavus,
¡has danus salú, Patrón,
ya pacencia pa aguantallu!
pos si ti pidimus fuarza
nun ganamus pa guantazus,
Tú mesmu lu puadis ver
¡en manus de quianis tamus!
Con el si ya si, ya visti
¡menus mal que currigiarun!
ya co la ley de vivianda
el ukupa tián el mandu.

¿Igual yá po lu que dicín
que tá el ciclu cambeandu?
de momento hubu ilicionis
el vintiochu de mayu,
en Cuideiru nun hay cambius
golveu ganallas Carlus,
feíxulu bian comu Alcaldi
ya por esu lu iligiarun,
en Asturias foi Barbón
l’encargau de faer gubiarnu,
comu siampri aquí facemus
la noraguana lis damus
ya que nus gubiarnin bian
lus próximus cuatro añus.
Sin cabar de cuntar votus
Sanchiz golveu convocanus,
ya vei ponenus las urnas
pa que votemus en vranu,
de la risulta, Patrón,
falareiti pa outru añu,
anque po lu que si viu
paezmi lu teu claru.

Vou falati de fugol
comu siampri aquí fixamus,
pa nun metemi en funduras
nin escarbar n’el buracu,
el Marinu navegóu
abondu bian isti añu,
llegóu a la prumución
¡la noraguana li damus!
que hasta el últimu minutu
lu tuviarun piliandu.
El Uviadu ya ‘l Sporting
ahí anduviarun tirandu,
subi ya baxa na tabla
pa cabar aú imprimarun,
lu mesmu que si bellaras
un curridu mijicanu.
La lliga ganóula el Barça
el Madrí foi un frescasu,
na más la copa del Rey
pudu ganar isti añu,
anqui quedóu compensau
co’l iquipu balón paxu.
En el mondial de catar,
a las vacas mi rifiaru,
La Graciosa, d’ Angilín,
ganóu el campiunatu,
amás debi ser muy guapa
pos miss vaca la iligiarun.
Del outru qu’hubu en Catar
casi mijor nin falamus,
la silición española
nun pudu pasar d’otavus.

Ya si quias facer esporti
en sin moveti del puablu,
abastati con llegar
a la ixplanada del puartu,
pos unas estalacionis
muy guapas allí fixarun,
peru si quiás ir al cini
o ver una obra tiatru
ya nisicitas ir fuara,
en tren, en Alsa o en autu,
¿na Casa de la Cultura
nun si pudía facer algu?
una vez a la semana,
piansu que nun costi tantu.

Comu siampri, San Pidrín,
vou piditi po los nuastrus
que deixarun isti mundu
pa tar cuntigu n’el Cialu,
amás tianis ahora a dos
que han d’ichati una manu,
a Merce la municipala
bian ti la ricomendamus,
pa que ti riguli el tráficu
ivitandu lus atascus
ya Don José el de Thais,
sacerdoti ya pixuatu,
has tenellu cerca ¿guais?
vei valiti de rifuarzu,
foi Maestru de Cirimonias
en’a Catedral d’Uviadu.

Tamián ti quiaru pidir
por lus que aquí nus quedamus
ya que nus protexas ¿guais?
que bian lu nisicitamus,
pos comu nus faltis Tú
quedámunus al devalu.
¡Que salgamus a la mar
ya regresemus a puartu!
que nun nus faltin lus peixis
ya nus acumpañi el tiampu,
si amás d’estu, San Pidrín,
ganáramus bonus cuartus
íbamus a festexati
por inriba ya por baxu.

La Cumisión, esmuliusi
pa poder atotar cuartus
ya faceti unus festejus
que han dexati asorau,
anuachi foi el disfili
co lus gueiterus del puablu
pa traer a la Ribera
la lancha desde aú ti falu,
po la nuachi na verbena
tocóu la orquesta D’Canu,
guay la misa nel Tú honor
el Coru Mixtu cantarun,
po la tardi Buscavidas
daranmus un bon cunciartu,
dispuás con Pasitu Show,
Lus Players acompañandu
ya lus fuaus d’artificiu
hemus ichanus al altu,
pa asina siguir mañana
cilibrandu a San Pablu,
con Misa Sacramental
ya prusición baxu paliu,
fiasta infantil po la tardi
ya dispuás pa tar bellandu,
Caramelu ya Arizona
na verbena han tar tocandu.
El día de San Pablín
la misa nel mualli viayu
en sin faltar lus bautizus
que si fan na Fonti’l Cantu,
el bollu preñau dispuás,
pa garrar fuerzas de nuavu
pos vei tar el Duo Premium
que dixu iba reventanus.

Ahora que ya ti dixi
todu lu que pogramarun,
vou dispidimi de Ti
pa golver diantru de un añu,
asina que ya lu sabis
¡protéxinus Patrón Santu!
vou imprimar co lus vivas
pa que ti marchis bellandu:
¡Que viva San Pedru Hermosu
Almiranti y Patrón nuasu!
¡Outru viva vamus dar
pa San Pablu el de Tarsu!
¡Ya outru pa San Pablín
que lus vian acumpañandu!
pa lus Santus que hay en junio
¡un viva tamián lis damus!
rifiárumi a San Xuan
ya San Antoniu el Paduanu,
pa cabar prontu ¡que vivan
todus lus Santus del Cialu!
¡Viva el Cura, el Sacristán!
¡ya vivan lus cilibatus!
Ramunín, Sabinu, Roca
ya ecéteras que hay en puablu.
¡Que viva ‘l Siñor Alcaldi
con el nuavu Yuntamiantu!
¡Que viva la Cumisión,
que muchu bian trabayarun!
¡Tamián mirecin un viva
lus Prendis amiricanus!
que si atopan guay aquí
ya desdi llonxi viniarun.
Pa la Princesa Lionor,
que pasóu cerca del puablu
¡vamus a dai outru viva,
que nus deixó un bon rigalu!
ricuyárunlu en Ballota,
en el bar Casa Fernandu.
¡Pa acabar vou dar un viva,
pa todus lus que aquí tamus!

Ya comu siampri facemus
desde magar de lus tiampus,
vou ricitati la copla
herencia de nuastru viayus,
que encoinus el corazón
al güilla lus pixuatus.\

¡MIENTRAS CUDILLERO VIVA
Y DURI LA FUENTI’L CANTU,
VA SAN PEDRU A LA RIBERA
CON TODUS LUS DEMÁS SANTUS!\

¡Amura vela! ¡Isa vela!
¡Fuego a babor! ¡Fuego a estribor!
¡¡¡Viva Pedro!!!