L'Amuravela 2025

Escrita por
Cesáreo Marqués Valle

Recitada por
Juan Luis Fernández

Ver vídeo

En el nombri de Jesús
y la Virgin Soberana,
vou ichar L’Amuravela
comu San Pedru asperaba.

¡Bonus lus tengas Patrón!
bonus pa lus demás Santus
ya pa ‘l públicu prisenti,
forasterus ya pixuatus,
comu siampri aquí facemus
la bianvinida vus damus,
asperu que desfruteis
col rilatu d’ isti añu,
lu mesmu que faigu yo
na más que por intentallu,
si nun sal del todu bian
ya lu iremus mijorandu,
pos lu prencipal, San Pedru,
en llegandu ‘l to honomásticu
ya facer lu que si fai
desde magar de lus tiampus:
xuntanus ena Ribera,
poneti de todu al tantu,
piditi la pruteición
ya que ti marchis bellandu,
de introitu ya tuvu bian,
agora vou imprimandu.

Vou prisintami Patrón,
pos veuti un poucu ixtrañu,
anque desde piquiñín
yo siampri t’ ichei el guayu,
criéimi ahí, nel Paloma,
güi todus lus rilatus,
fui monaguillu na Ilesia
ya soy quian icha el Calvariu,
outra herencia que tamián
a mi mi dexóu Cesáriu,
¡asina que aquí mi tianis!
asperu sean muchus añus
lus que mi suba aquí inrriba
pa filicitati ‘l Santu,
ya en sin facellu de menus
lu mesmu i digu a San Pablu,
qu’ anque Tú seas el primeiru
a él tamián lu veneramus,
con misa sacramental
ya prusición por el puablu.
Al que unda nu i pongu cara
yá a San Pablín, miou Santu,
peru comu yá tan nuastru
tamián vou filicitallu,
siampri sirviu p’allargar
las fiastas a lus pixuatus
ya tamián pa ricordar
a lus compañeirus muartus,
fechas las prisintacionis,
¡van lus acunticimiantus!

Comu siampri, San Pidrín,
(paez vamus intimandu)
ha ser la mar lu primeiru
que ti cunti cada añu,
anqui Cuideiru nun sea
lu que foi en outrus tiampus,
ni haiga tantus mariñeirus,
o si venda en outrus puartus
el pescau que cada día
garran lus botis ya barcus,
l’Amuravela foi siampri
mariñeira, Patrón Santu,
el día qu’esu s’acabi
será outru pregón de puablu,
ya hasta ‘l nomi pa m’idea
habiría que cambiallu.

Peru miantras nun soceda
vou falati de lu nuastru,
la mar sigui comu siampri
poucu ti he cuntar de nuavu,
lus urícius ista vez
si pudimus aproballus,
pos la veda pirmitiu
garrar más qu’el outru añu,
de gustu taban bian ricus
ya bian bonus po ‘l tamañu.
El pulpu nun si dióu bian
hubu días de dar en blancu,
daba pena ver las ñasas
al alallas, Patrón Santu,
na más vias la carnada
cuandu quedaba aflotandu,
el preciu, nun ayudóu,
pos siguíu tandu baxu,
igual en alguna zona
habiría que vedallus
ya asina lus arrastrerus
nun podan facenus dañu.
De la caballa, paemi,
que casi mijor nun falu,
húbulus que a la metá
ya tuviarun que deixallu,
pagar pagábanla bian,
peru al tar iscasiandu
nun miricía la pena,
pos eran mayor lus gastus.
Co la mirluza tamián
lu mesmu nus tá pasandu,
anque a istu hay que siguir
pos tenémusla tol añu,
isu ya lu que nus llibra
pa asina siguir tirandu.
La raya entróu comu borra
paez nun damus abastu,
¡nun sei d’aú saliu tanta!
andan diciandu lus viayus,
que non socedi tal cousa,
desde magar de lus tiampus.
Pa ‘l bunitu nun hay cupu,
manda el tamañu lus barcus,
cuantu más grandis, más llonxi
puadin salir a pescallus,
¡si lus garran por afuara
comu van entrar pa diantru!
con estu de las distancias
bian que nus tan amolandu.

En outru ordin de cousas,
cuntareiti, qu’ el teau
de la nuastra Rula, ¿guais?
reparóulu el Prencipau,
bona falta nus facía,
¡comu una frábica hialu!
ya tamián yá nesezariu
que lu faigan con el carru
ya una grua pa sacar
el pescau que llega ‘l puartu,
de momentu todu istu
bian que nus lu prumitiarun
co la vesita que feixu
el menistru ‘l nuastru ramu,
tuvu en Cuideiru Luis Planas,
con muchu acumpañamiantu,
¡había más mandamasis
que mariñeirus nel puablu!
paez que pusu la orea
a todu lu que i cuntamus,
prencipal a lus poblemas
que nus vianin priucupandu
eólicus, el Cachuchu,
cupus, vedas ya lus parus,
sin cuntar que nun hay xanti
que nus vaiga rilivandu,
si nus van a facer casu…
el tiampu lu irá diciandu.

Dispuás de deixati a Tí
a Santana cilibramus,
peru piansu qu’ ista vez
con mal cuarpu tirminamus,
nun piansis foi por bellar
ni po ‘l vinu que tomamus,
foi po ‘l acidenti que hubu
cuandu tábamus abaxu.
Nun sou yo quian pa enmendar
lu que dicidís nel Cialu,
la Dama, pudía asperar
ya non apurasi tantu,
pos istus golpis tan fuartis
nin la fé yá a soportallus,
un padri ya un rapacín
paemi un tributu muy caru.

Si ti diara por subir
al ciminteriu del puablu,
antis d’entrar, has fijati
que na puarta ta ‘l horariu,
nun si ti faiga dinuachi
ya quedis pechau adiantru,
Maite ya Soco, Patrón,
un bon sustu si llevarun
pos nun viarun el lletreru
ya pasóusilis el tiampu,
cuandu fuarun dasi cuanta
taba ya anuchiciandu,
¡socorru, auxiliu sacainus,
que nus morremus de miadu!
garradas a lus barrotis
gritaban las dos sin dualu,
ista vez tuviarun suarti,
menus mal que las guyarun,
diarun avisu a Juvinu
ya todu quedóu risualtu.

Lu que nun si resolveu
pos paemi que vei pa llargu
yá lu de lus embutius,
güi que andan rigualtus,
¿nun ti alcuardas del anunciu
que nus punían fai añus?
“un sabor que maravilla”
dicían lus guajis cumiandu.
Pos Rivilla el outru día
taba algu cabizbaxu,
dispuás de tar tan xuncíus
ya dasi bonus abrazus,
lus abogaus del “churizu”
una dinuncia i punxarun,
paez nun fan bonas migas
comu facian antañu,
siguru que si celóu
de las anchoas, miou Santu
ya comu compensación
anda pidiánduli un pagu,
las conservas del veleru
tan frotándusi las manus.

Falanduti de velerus,
quian ta embarcada en Elcanu
yá la Princesa Lionor
que si sigui priparandu
pa si yá reina algún día,
desde aquí i disiamus
una bona travisía,
que rigresi sana a puartu
ya que aprenda a navegar
comu facía el so güalu,
primeiru con el Bribón
ya desque lu ritirarun,
tá entre San Xenxu ya ‘l Golfu,
al de Arabia mi rifiaru,
vou a matizallu bian
nun piansi tou ensultandu.

Nel vranu pasau, San Pedru,
entróunus ripiru al cuarpu,
amás pol mesmu mutivu
pos fuarun lus dos por fuau,
en juliu foi el pior,
perdeu la vida un paisanu,
la casa Pidrín Herreru
ardeu con todu diantru.
Apenas un mes dispuás
cuandu tábamus durmiandu,
enas Casas de Coloris
cuatru cochis si quemarun,
menus mal nu hubu disgracias,
solu el fumu que tragamus
ya salir a la currida
co lu que llevaras puastu,
salvóunus que lus bomberus
taban algu mas abaxu,
sinón, San Pidrín del alma,
había una disgracia en puablu,
el primeiru foi furtuitu
el outru, nu lu teu claru.

En asuntus culturalis
paez vamus pogresandu,
venu la OSPA en agostu
a danus un bon cunciartu,
María Heres, tamián
nus feixu outru cantandu,
urganizan cunferencias,
charlas por todus lus puablus
ya cuasi todus lus viarnis,
vamus gratis al tiatru,
hay carreras ya paseus
pa niñinus ya avezaus,
de pintura, ixpusicionis,
fansi cuncursus variaus
ya la cumida na cai
pa tirminar con el vranu,
más de milenta, Patrón,
nus sentamus isti añu,
rifirenti a istus asuntus
failu bian el Yuntamiantu,
de outrus ya ti falarei
a lu llargu del rilatu.

Foi L’Amuravela d’Oru
en juliu l’añu pasau,
risultóu muy asturiana
por lu que toca a primiaus,
Ángel Fernández Artime,
Cardenal ya de Luancu,
tá muy allegau a Tí
pos trabaya en Vaticanu,
Juaco López, ricibiula,
por dirixir con aciartu
el museu que tá en Xixón
del puablu Asturias llamau,
la tercera aquí quedóu,
foi pa Cesáriu, Miou Santu,
a isti conócislu bian,
nun fai falta presentallu,
tuvu falandu cuntigu
duranti curenta añus.
La fiasta risultóu bona,
hubu hasta bailis pixuatus,
que comu siampri Arduríu
deixan el pabellón altu.

El Cuadernu Literariu
tamián foi d’aqui isti añu,
isquirbíulu Maite Uceda
ya pónxui gran sintimiantu,
bian si li nota que tá
casada con un pixuatu.

Falandu d’isquirbidoris
vou aprovechar el saldu,
pa filicitar ya dicivus
pos yá un urgullu pa’l puablu
que Alfredu Garay ganóu
con todu miricimiantu,
el premiu Tiadoru Cuesta
de puisía n’asturianu.

El certamin d’ habaneras
cilibróusi en mes de mayu,
lus Amigus de Sabugu,
la Coral Vocis del Biarzu
ya lus gallegus d’Orensi
col nuastru coru autuarun,
foi comu siampri na Ilesia
ya muchu bian lu pasamus.
Lus que nu afinarun bian
pos notóusi que faltarun,
foi algún riprisintanti
por parti del Yuntamiantu,
asperu que tomin nota
pa dir el próximu añu.

Las Muyaris de Santana
nu aparan urganizandu
cursus ya actividadis
p’asina matar el tiampu,
Leo, Amparo ya ecéteras
muchu bian lu tan faciandu.
Igual que la Cumisión
de San José, Patron Santu,
paez el Pitu un firvideiru
trabayan en sin risuayu,
pal prémiu puablu ejemplar
hay que siguir insistiandu,
apoyu nu ha de faltalis
Tú icha tamián una manu
pa que venga Lionor
isti añu a entregallu.

Lus que siguin sin parada
son tamián lus jubilaus,
nun sei d’aú sacan las fuarzas,
nin pa ixcursionis lus cuartus,
na más qu’ ahora tengan suarti
co lus cambiu que fixarun,
a la nuava direutora
la bianvinida li damus,
pa l’ outra, tanta paz llevi,
comu nus dexa discansu.
Amás, por si fuaran poucus
lus que tenemus en puablu,
viniarun de toda Asturias
el diaz de mayu pasau,
pa cilibrar la sou fiasta
ya tar aqui concentraus,
por milis güi dicir
que en Cuideiru si axuntarun,
la verdá hay que dicilla,
La Fampa ya ‘l Yuntamiantu
pa’l barullu que aqui hubu,
muchu bian lu urganizarun.

Desdi nuviambri outra vez
Donald Trump tá gobernandu,
ya ves, paez nun aprendin
istus nurtiamiricanus,
tá el mundu patas arriba
(comu tián nombri de patu)
ya en sin saber que facer
desde que llegóu al cargu,
guay diz que subi arancelis,
mañana que vei baxallus,
ya pasau si li parez
igual li da por quitallus,
andan las bolsas del mundu
todas llenas de furacus.

Con Putin, nun piansis Tú,
que tá pasandu outru tantu,
ena guerra con Ucrania,
que va pa más de tres añus
(ya esu qu’iba ser rillustri)
diz que fai un altu al fuau
ya cuandu si van dar cuanta
unda sigui disparandu.
Lu mesmu que Israel
en Gaza anda faciandu,
una cousa yá acabar
co lus que lus atacarun
ya outra faer un genocidiu
con inocentis murriandu.

¡San Pedru, has baxar Tú!
pa facer algún melagru,
qu’ el kit de supervivencia
solamenti nu ha bastanus,
con una lata bunitu
agua de la Fonti´l Cantu,
una arradiu piquiñina,
mercrumina, espalatrapu,
paemi que una linterna
co las pilas de ripuastu,
tamián güi que unas velas
¡istu lu más acertau!
siampri nus van a sirvir
pa ponéilas a lus Santus,
pos el día ‘l apagón
naidi las tinía a manu.

Yá lu que suali pasar
cuandu nisicitas algu,
¿nun ves que ‘l día la dana
anque lu taban llamandu,
nu atopaban a Mazón
pos taba ucupau cumiandu?
ya dióu dusciantas virsionis
cuasi tantas como muartus,
peru ahí lu tianis Patrón
unda sigui gobernandu,
lu mesmu que ta pasandu
con outrus ciantus de casus,
algunus d’ellus inclusu
tan afetandu al gubiarnu,
ahí tianis a lus Koldus,
lus Cerdanis ya lus Ábalus,
dipindiandu a quian dinuncin
abrin lus xuacis el casu,
ya puáninsi a envestigar
en sin límiti de tiampu,
igual pa ‘l añu que vian
cúntuti comu cabarun
ya si hubu currución,
pos que lu acabin pagandu.

Isti añu paemi a mi
que tuvisti bon trabayu,
con todu lu que pasóu
en Ciudá del Vaticanu,
morreu el Papa Franciscu
ya iligiarun a unu nuavu,
isti llámasi León
ya yá nurtiamiricanu,
comu ya socesor tuyu
prucura ichai una manu,
que la ilesia comu sabis,
nu anda fina que digamus.
Hasta na espera que había
por el fumu negru o blancu,
nun sei si ti disti cuanta
que mangada nel teau
alli taba una gaviouta,
¿nun siría cousa del diañu?
si fuara una paloma
dexábami mijor cuarpu,
pos siampri güi dicir
qu’era l’ Espíritu Santu
el que lis daba el saber
a lus Cardenalis diantru,
tamián pudiría ser
que viniara de Luancu,
pa acumpañar a Angilín,
el Cardenal asturianu.

Vou a cuntati una cousas
que a mi tamián mi cuntarun:
por el riu La Mimosa
dicin baxóu algu ixtrañu
ya cuandu fuarun mirar
¡era Roca! ¡Patrón Santu!
qu’ al paecer esgoriousi
ya caeu al debalu,
baxó el tunil en birlina,
menus mal que lu garrarun,
tuvu suarti, vou diciti,
que nun rumpeu nengún guasu,
¡peru enventó el acuapar
pa praticallu pol vranu!
¡ya tou viandu a lus touristas
faer cola en traxibañu!

Falandu d’estu Patrón
¿nun nus taremus pasandu?
güi quirían rigular
pa que nun protestin tantu,
el fedor que sal del cuchu,
el kikiriki del gallu,
el rebuznu de lus burrus
ya hasta el miagar de lus gatus,
si quiarin vinir aquí
a faer tourismu baratu,
que si informin bian primeiru
ya dispuás vayan viniandu,
Asturias tian todu esu
ya nun vamus a cambiallu,
“el Paraisu Natural”
llamámuslu asi por algu.

Quedóu muy guapu por ciartu,
el espaciu que deixarun
ena Plaza la Marina,
pa que la desfruti el puablu,
podan xugar lus niñinus
ya sentanus en lus bancus,
las estacas, acertadas
pa dexar llibris lus pasus,
pos pa subir pa las casas
¡antis era un sufrimiantu!
lu que nun mi gusta muchu,
yá que ten faciandu asaltus
pa ufrecei a lus touristas
una mesa ya un asiantu,
puniándulis cara risa
ya dispuás dais un atracu.

Comu el ricibu del agua
que outra vez nus lu subiarun,
igual yá po la que piardin
las tubirías po ‘l vranu,
nun sé a quián li correspondi
peru había que arreglallu,
da nouxu ver las paredis
con el agua arroyandu.
Lu mesmu qu’algunas casas
que hay ripartidas po’l puablu,
imprimandu po la Cai
ya tirminandu aquí abaxu,
tan caéndusi de viayas
¡un día hemus disgracianus!
comu si esgorrombli una
ya garri a algunu debaxu.

Pur ciartu, vou a diciti,
cobrar po’l aparcamiantu,
paez foi bona risulta
tantu que lu qu’era blancu,
pa asina ricaudar más,
en azul lu cunvirtiarun,
a mi estu paezmi bian
si atotan bonus cuartus
ya lus emplean dispuás
pa faer mijoras nel puablu.

El que paez mijoróu
pa m’idea que foi Juacu,
anantis en el fugol
casi había que amarrallu
ya desque lu nomarun
de la Roxa delegau,
todu yá paz ya sosiegu
agora tá amaestrau.
Lu que nun pasa en Cuideiru
nun pasa en ningún llau,
lus partius emportantis
cuandu son tilivisaus,
puanin pantallas xigantis
lus baris o Yuntamiantus,
pos aquí feíxulu el kioscu,
taba Miguel animau,
foi durante la Eurocopa
que la cabamus ganando,
la tele era piquiñina,
dibía ser por falta espaciu,
asperu que pa’l mondial
tenga ya un bon aparatu.

Igual que tenemus lluz
pa faer esporti n’el puablu,
pos nel Pulidepurtivu
pur fín ya nus la mitiarun,
comu todu hay que dicillu,
tantu bonu comu malu,
por estu al nuastru Alcaldi
debemus filicitallu,
pos empeñóusi en facellu
desde que llegóu al cargu.

Cuideiru golveu volcasi
comu fai todus lus añus,
pos pa faceti las fiastas
hay que atotar bonus cuartus,
el risultau ya lu ves
unus festejus de rangu,
imprimandu po’l pregón
que dixu José Velascu,
las verbenas han de ser
na explanada ‘l Puartu Nuavu,
ayer tocóu Prencipal,
guay la Waykas ya Tatoo,
mañana vei ser Cayenna
ya La Guardia en cunciartu,
pa’l día de San Pablín
Ideas ya’l Grupu Canu,
istas gualvin pa la Plaza
comu si facía antañu.
Sisionis vermú a diariu
ya pa lus niñinus xuaus,
las misas comu hubu siampri,
por San Pedru, por San Pablu
ya’l día de San Pablín
po lus compañerus muartus,
dispuás ripartu del bollu
al baxar de bautizanus
ya la Charanga que ha tar
dandu la murga po’l puablu,
comu ves, la rivirsión
ta asegurada Miou Santu.

Vou dispidimi de Tí
ya deixati hasta outru añu,
píduti la pruteición,
asperu mi faigas casu,
nun vaiga ser nun m’iscuchis
por ser nuavu n’ esti cargu,
peru sabis soy devotu
ya pongu gran sintimiantu.
Que nu nus falti la pesca
por ser el sostentu nuastru
ya que nun haiga disgracias
pa golver sanus a puartu,
si a más de estu, Santu Hermosu,
facis que ganemus cuartus
tarémusti agardicius
comu nunca lus pixuatus.

¡Que nun ti faltin lus vivas
pa tirminar col rilatu!
ya you pa dicillus, vou
garrar algu de risuallu
¡Viva San Pedru, que yá
el patronu d’esti puablu!
¡Viva San Pablu tamián
por tar en sigundu puastu!
Ya pal terceiru ¡outru viva!
San Pablín, yá solu nuastru.
Comu unda nun mi conocin
vou saludar a lus Santus,
¡Viva la Virgin del Carmin
ya viva la del Rosariu!
¡La del Perpetuo Socorru
que tamián aquí sacamus!
¡Viva Santa Teresita
ya San Antoniu el paduanu!
¡San Franciscu, San José
ya San Xuan pa bautizanus!
¡Un viva pa San Pascual,
al que Bailón lu llamamus!
¡Viva tamián San Dunisiu
ya Santa Rita al sou llau!
patrona de impusíbilis
ya Yuntamiantus xuntaus.
¡Viva el nuavu Santu Padri,
ya que viva abondus añus!
¡Que vivan lus dos xigantis
ya lus gueiterus del puablu!
¡que vivan las nuastras danzas,
con Arduríu Pixuatu!
¡Un viva pal Coru Mixtu!
que muy bian lu fan cantandu!
Comu ascendeu a primera
¡un viva pa ‘l Real Uviau!
¡Pal apuntador diaz vivas,
que tamián tá aquí de nuavu!
¡Outru viva vou a dar
pa lus que llevan lus Santus!
¡Nun falti tampoucu el viva
pa lus que mi tais guyandu!
Ni a mí mi faltin las fuarzas
pa cabar aquí gritandu,
¡Que viva la nuastra copla
urgullu de lus pixuatus!
que po la primera vez
dígula con intusiasmu:

¡MIENTRAS CUDILLERO VIVA
Y DURI LA FUENTI’L CANTU,
VA SAN PEDRU A LA RIBERA
CON TODUS LUS DEMÁS SANTUS!

¡Amura vela! ¡Isa vela!
¡Fuego a babor! ¡Fuego a estribor!
¡¡¡Viva Pedro!!!