L'Amuravela 2026

Escrita por
Cesáreo Marqués Valle

Recitada por
Juan Luis Fernández

Ver vídeo

En el nombri de Jesús
y la Virgin Soberana,
vou ichar L’Amuravela
comu San Pedru asperaba.

Golvemus a tar aquí
pa filicitati el santu
ya tamián pa cilibrati
comu sabin lus pixuatus,
con prusicionis, con misas
ya con múxica sonandu,
pos anqui falti panchón
l’ alligría vei sobranus
ya en cuantu llega el tú día
rivuluciónasi el puablu,
siampri fusti venerau
desde magar de lus tiampus,
que pa esu t’ iligiarun
comu Patrón, lus más viayus,
Tú dasnus la pruteición,
abris las puartas del Cialu
ya fasti el disimulau
cuandu llega algunu nuastru,
¿comu nun vamos quereti?
si pa lu poucu que damus,
ricibimus tos favoris
multiplicaus por un ciantu.
Antis de que si mi ulvidi
vou filicitar a Pablu,
que en Cuideiru comu sabis
mañana lu cilibramus,
tián misa Sacramental
ya dispuás sal prisidiandu,
peru lu más emportanti
tócati a Tí co ‘l rilatu,
aú ti damus novedadis
de lu que pasóu n’el puablu,
en Asturias, en España
ya n’ isti mundo mundanu,
que mi paez Santu Hermosu
tá yéndusi de las manus,
con tantu lloucu que tianin
en lus gubiarnus el mandu,
ya ti falarei dispuás
que unda mi queda outru Santu,
qu’ anque sea piquiñín
ya nun lu tengais n’el Cialu,
San Pablín comu postreru
lus festejus vei cierranus
ya outra vez gualta a imprimar
pa golver diantru d’un añu.

La mar comu siampri ha ser
pur-u demus el cumianzu,
anque pa m’ idea, poucu
ti vou cuntar isti añu,
de lu malu, lu pior,
nun gulimus nin un raxu,
vou imprimar por el pulpu
que yá el que lus tián más llargus,
¡nun siñalamus Patrón!
valnus más nun alcordanus
pos de la falla que hubu
nun si alcuardan lus mas viayus,
cuandu pudíamus salir
gulvíamus casi en blancu,
lus outrus días en casa
pos nu acompañóu el tiampu,
Juan Franciscu el de la Bella
andaba el probi istrañau,
esu que yá, inxenieru
de la “nasa” ya abezau.
Dicin marchóu pa Engalaterra
pos tá más aclimatau
ya miantras tantu aquí
tenerémuslu vedau,
menus mal que hubu un arreglu
ya vamus ser compensaus.

Pa m’idea co l’angula
vian pasandu outru tantu,
ya si non lu arreglan prontu
han golver pirjudicanus,
unus falan de pruhibilla
comu fixarun lus vascus
ya comu quiarin tamián
cucinerus afamaus,
nusoutrus aquí queremus
que la sigan rigulandu,
inclusu baxandu el cupu
que nus puanin cada añu.

La mirluza vei por fasis,
como si garra to ‘l añu,
hay días de más ya menus,
peru vamus compensandu,
pos nesta ocasión lus precius
hay que dicir que son altus.
El bunitu diosi bian
d’estu nu hemus de queixanus,
de las mijoris costeras
que hubu en lus últimus tiampus,
nun fallóu ni un solu día
desde mayu que imprimamus
hasta finalis d’utubri
que foi cuandu la cabamus.
El bocarti comu borra
en las rulas vei entrandu,
amás lus qu’ entiandin dicin
que lu fai con bon tamañu;
la que si borróu del mapa,
la caballa, Patrón Santu,
co la guerra que nus dióu
ya todu lu que piliamus
con outras cumunidadis
po lus cupus ya ‘l ripartu.

En outru ordin de cousas
teu que poneti al tantu,
de alguna mijoras ¿guais?
que tamián tamus tiniandu,
van riparanus el carru
pa que quedi comu nuavu
ya tamián tamus d’istrena
co la frábica de hialu,
peru con todu yá poucu
pa salvanus del frescasu,
pos cada vez quedan menus
mariñeirus en el puablu,
la juventu ya nun quiar
saber del nuastru trabayu
ya ‘l que lu dexa nun tián
un desguaci por el barcu,
sin falati de las leis
que nus vianin afogandu,
cada día pidin más
¡nunca llegamus a tiampu!
Vou a diciti una cousa
¿sabis lu que tou pensando?
quiarin que quedin lus grandis
ya lus pequeñus sobramus.

A todu estu, tampoucu
nus acompañóu el tiampu,
si nu había vaga mar
asoplaba fuarti el viantu,
aquí en tiarra avolaban
po lus airis lus teaus
ya si non que i lu priguntin
al Patrón Mayor nuastru,
que el de la Rula Avilés
caeuli inriba ‘l barcu,
haber nun hubu disgracias,
dibía tar de la Tú manu
pos San Agustín paezmi
que yá más bian de secanu.

Un sintiu homenaxi
en utubri li fixamus,
al que fuara Sicritariu
ya un exemplu de trabayu
ena nuastra Cofradía
duranti curenta añus,
ricibíu Angelín,
bian miriciu, pur ciartu,
por llegai la jubilación
pa desfrutar del discansu,
una placa ya ‘l aplausu
de lus mariñeirus nuastrus,
que quixarun tar allí
ya iban lu menus un ciantu,
cumiarun en el Mulín
ya saliarun todus fartus.
A Monchu, el sou sostitutu
has d’ichali una manu,
pa que con Ramón Jesús
podan siguir trabayandu,
que tá la cousa rigualta
ya nun pintan bonus tiampus.

Tamián nesi mesmu mes
hubu un ricunucimiantu,
primiarun a Carolina
la taxista d’esti puablu:
col títulu de Muyar Rural
d’ Asturias, d’ esi añu,
por tou lu que s’ esmolóu
col sou autu trabayandu,
faciandu cousas destintas
que las llaman inovandu,
didicándulu al tourismu
ya tamián por adatallu,
pa que así podan viaxar
lus que ya tan algu viayus.
Pa ir a recoer el premiu
llevóu un tocau bian guapu,
¡una montera picona!
istu ya un gorru asturianu,
comu la muina nuastra
peru en virsión aldeanu,
gustoli siampri el folclori
desdi fai abondus años,
pa muestra avasta un botón
tá en Arduríu Pixuatu.

Que nel pasau mes d’ abril
ya lus vimus disfilando,
ena muestra del folclor
que muy bian urganizarun,
La Fulixa de Carreñu,
La Hedra, que yá d’ Uviadu,
ya las Brisas d’Aguilar,
al nuastru acompañarun,
autuarun ena Plaza
ya abondu lu desfrutamus.

Pa prusiguir co lus premius,
direiti que ricibiarun
l’ Amuravela de Oru
en juliu l’añu pasau,
la cumpañia Vulutea
que fai desde Asturias vualus
tamián Alfredu Canteli
que yá l’ Alcaldi d’ Uviadu
ya por últimu el d’ aquí
el que correspondi al puablu,
las Muyaris de Santana
fuarun quian lu ricibiarun,
feíxuis la prisintación
con maistria ya sintimiantu,
Gustavu Suárez Pertierra
con un descursu bian guapu,
bian si li nota a la llegua
que yá unu de lus nuastrus,
anque naceu en Villamar
prisumi de ser pixuatu.

Vou cuntati un mareaxi
pa que teas enterau,
güilu por nun ser sordu
¡vei a dexati asorau!
foi un tourista a pidir
ena Gijonesa asiantu,
p’asina poder comer
-atopábasi famiantu-
peru cuandu li dixarun
que taba todu ucupau
pónxusi al altu la lleva
ya tamián algu ciscau,
diciandu que ‘n una mesa
taba un paisanu borrachu,
pos al ichar la bibida
botábala toda al sualu,
tuviarun que ixplicali
qu’esi iba un homi del puablu
Mánuel el del Noctiluca,
ya lu que taba faciandu
era tar bibiandu sidra
ya iscanciándula n’el vasu.

Tá vistu que las mirluzas
fuarun sostentu del puablu,
agora, son lus mirluzus
lus que vianin invadiandu,
¡miricirían la pena
si al menus truxaran cuartus!,
asina que pa m’idea,
por vinir a vesitanus,
nun tá de más cobrais tasa
comu fan en outrus llaus.

Nun sei si nus saldrá cuanta
que nus prumucionin tantu,
istu paez un tuliñal
en cuantis que llega el vranu,
llegannus por tous lus llaus
po la Cai ya por el puartu,
si lus deixaran vinían
hasta po’l airi volandu,
¿pudían urganizasi,
pa vinir duranti ‘l añu?
ya siguramenti todus
saliríamus ganandu,
tiniríamus más sitiu
ya tamián más llimpiu el puablu.
Hay vecis que ti da nouxu
cuandu andas caleandu,
casas que si tan caendu,
“esu” de perrus ya gatus,
pur-u quiara llenu yerbas
ya tá el agua arrollandu,
¿qué avisin a la “fontanera”
pa que venga a arreglallu?
nel cuadernu tinía nota
p’ acercasi por el puablu;
porque istu nun si ve,
tá por el anfiteatru
ya na más li metin manu
cuandu tá próximu el vranu,
el Palación sin embargu,
bian guapu que lu deixarun,
nun vou a istindemi más,
porque si imprimu nu aparu
ya unda mi quedan cousas
por cuntati, Patrón Santu.

Vou falati de las fiastas
que hubu a lu llargu del añu,
dispuás de lus tos festexus
a Santana cilibramus,
paezmi que poucu a poucu
la vamus ricupirandu,
en estu hay que dicillu
bian que si esmola Patallu,
pa que nun nus falti nada
a lus que al monti subiamus,
siguramenti tá Nuria
ichánduli una manu,
isti añu diárunli gualtas
porque al nun haber un árbul,
quixarun poner un toldu
peru nu había aú amarrallu.

Tamián la Virxin del Carmin
lus xubilaus cilibrarun,
fanla co la Cofradía
que siampri colaborarun,
hubu misa, prusición,
bailis, gueitas ya hasta cantus,
ya’l cabasi la cumida
con Pablu Beltrán bellarun.

La Navidá comu siampri
abondu la desfrutamus
ya esu que ‘l emparrillau
caeunus po lus sualus,
pensei ibamus ganar
pa illuminanus el puablu,
lu de lus bombonis esus
que nun quiaru nin nombrallus,
tampoucu nus feixu falta
pos las llucis nun faltarun.
Amás a Ti vou dicítilu
de lus que hay pol mercau,
somus más de caxa roxa (de Nestlé)
que de esus amariallus.

Porque pa bonus bombonis
que amás son artesanus,
lus que feixu Dani Vior
en el Restauranti El Faru,
quedóu campión d’ Asturias
con todu miricimiantu,
pos dexóu ena cuneta
a cunfiterus de rangu,
por un llau, Diegu Verdú
ya por el otru Rialtu,
istu San Pidrín Hermosu
ya un urgullu pa’l puablu,
cuandu baxis pur iqui
has acercati a proballus,
Tú siampri fusti llambión
¡que lu sei yo de fai tiampu!
ya siguru que ti gusta
el caramelu ya el mangu.

Venu el Papá Noel,
antis que lus Reis Magus,
peru pa m’idea ¿guais?
nun debi andar bian de cuartus,
porque si meteu d’ucupa
nus baxus del Yuntamiantu,
él tuvu suarti Patrón,
nun fuarun a desahuciallu,
sigún venu, asi marchóu
ya quedóu todu risualtu,
pos nu era de un fondu buitri
nin de un tenedor el baxu.

Al que mi pareceu ver
pur illí, foi a Xuan Pablu,
comu en Fir Datis, paez
que nu lu acaban llamandu,
siguru foi a pidili
una moza de rigalu,
yo ya i dixi, nun des gualtas
ya búscala por el puablu.

El día cincu d’eneru
tuviamus el desembarcu,
peru dispuás po la tardi
nun acompañóu el tiempo
ya la Cabalgata, hubu
que facella a cubiartu,
foi nel pulidepurtivu
ya desfrutó el refugallu.

Todu istu, yá el Cunsistoriu
quian lu vian urganizandu,
a lu mesmu qu’el antroyu
que en frebeiru cilibramus
ya pa nun faer distingus
en familia lu fixarun,
el martis foi el disfili
de lus niñinus po’l puablu
ya ‘l sábado po la tardi
hubu cuncursus ya xuaus.

Siguin faciándusi cousas
que ti cuntei l’outru añu,
las charlas, ixpusicionis
ya xornadas de tiatru,
caminatas po’l Conceyu,
pa xóvinis ya pa viayus,
talleris de toda clas
ya tamián de todu rangu,
hasta lu hubu pa facer
isu que nus gusta tantu,
Xigantis ya Cabizudus,
yo alcuárdumi d’antañu
que en llegando las tos fiastas
salían por tou ‘l puablu
ya isti gulviarun salir,
pos anuachi disfilarun,
viniarun de Cehegín
d’ aú son lus suagrus de Carlus.

Van arreglanus tamián
el puanti del puartu viayu,
peru pa facellu bian
tuviarun que desmontallu,
van a rivisallu a fondu
pa asina asiguranus
ya nun tener acidentis
comu pasóu n’outrus llaus,
asperamus lu tirminin
pa antis que cabi el vranu.

Lus miradoris tamián
tuviarun un bon ripasu,
cambearun las barandiallas
ya deixárunlus bian guapus,
pudían aprovechar
ya al que tenemos más altu,
forralu todu de mofu
ya asina disimulallu.

En el Pulidepurtivu
un ginasiu nus mangarun,
agora nun hay desculpa
pa que en forma nus pongamus,
anque pensándulu bian,
lus que suban caminando
habiría que cobrais menus
por el precalentamiantu.
Entre istu, las atividadis
que si fan nus xubilaus,
las Muyaris de Santana
ya lus que andan curriandu,
vou proponer un cuncursu
de tipus finus del puablu.

Falánduti de riformas,
al que deixarun bian guapu
foi al Cristu Yacenti,
que si taba disfaciandu,
costar, costó abondus cuartus
vintimil eurus dixarun,
peru mereceu la pena
tá outra vez comu nuavu,
Tú vístilu igual que yo
el día del Desenclavu,
por ciartu Simana Santa
venu con friu isti añu,
esu si, las prusicionis
todas si fuarun llograndu:
La bindición de las palmas
en el Dumingu de Ramus,
el Calvariu comu siampri
el día de Xuavis Santu,
ya ‘l viarnis nel Santu Intiarru
iba un xintiu disiartu,
las Venias, con novedadis
hubu rilevu nel cargu,
dos avezaus ya dos nuavus
a la pirfición fixarun,
dispuás la chocolatada
ya’l baili nel puartu nuavu.

Co lu que pasa pol mundo
pa muchu baili nun tamus,
pos yá la ley del más fuarti
la que si vian impuniandu,
sigui la guerra n’Ucrania
que ya lleva cuatro añus,
invadiu Vinezuala
el que tian nombri de patu
ya llevóu presu a Maduru
peru poucu más fixarun,
pos nin siquiara quitóu
a lus que tan nel gubiarnu,
asina que la Curina
puadi siguir asperandu
¡rigalai el premiu Nobel,
nun si puadi caer mas baxu!
Pa m’idea que con Cuba
quiar faer tamián outru tantu,
invadir ya llevar presu
al hermanu Fidel Castru.
Tá vistu que a esti xostrón
na más lu muavin lus cuartus,
arancelis, el pitroliu
ya vender armas a ciantus,
xuntousi a lus israelitas
ya en outra guerra nus mitiarun,
peru lus ayatolás
paez que tan risitiandu
ya miantras tantu nusoutrus
las cunsicuancias pagamus,
pos si subi el cumbustíbili
todu risulta más caru.

Aquí tamian, San Pidrín,
anda el asuntu rigualtu,
lus casus de currución
paez que van omentando,
algunu ya tá xuzgau
comu son Koldu ya Ábalus,
outrus tan agora en ellu,
haylus de todus lus bandus,
de outrus unda nun ti falu
que lus tan invistigandu
ya hay que deixar que lus xuacis
faigan bian el sou trabayu
ya “al que poda faer que faiga”,
que nu i faigan muchu casu.

Tuviamus que cunfinar
a las pitas, Patrón Santu,
pos entrois la gripi aviar
ya igual nus cuntagiábamus,
de la risulta ¿güisti?
subiu el preciu de lus guavus,
comu ves, siampri lus mesmus
lus que pagamus el patu,
falandu d’estu, hubu unu
que si anduvu pasiandu,
ondi las casas de coloris
en el parqui que hay debaxu,
desapareceu de sicultri
sin deixar siñal nin rastru,
¿nun iría pal ristoranti
que si atopa más abaxu
ya tián por nomi El Curíu,
que yá patu en asturianu?

Dispuás venu l’ hantavirus
que lu truxarun en barcu,
tocóunus en sin querer
mesmamenti de soslayu,
pos tinían que atracar
pa deixar la xanti en puartu,
tocóu facellu en Canarias,
¡von cirriburri amontarun!
pos dicía el so Prisidenti
mitiandu ripiru en cuarpu
¡van cuntagianus a todus!
¡vianin las ratas a nadu!
al final nun pasóu nada,
fizusi el desembarcu,
mitiárunlus en avión
ya pa discontaminallus
ca unu nel so hospital
la cuarentena fixarun.

El Eméritu isquirbiu
las sos memorias isti añu,
feíxulu porque dicía
que li taban arrobandu
al paecer la so hestoria,
ya taba un poucu destau,
pos de lu que de él si dicía
muchu nu i taba gustandu,
pos lu bonu ya lu malu
feíxulu por el bian nuastru,
¡que sacrificiu más grandi!
¿haberá que perdonallu?
“Ricuncilación” el títulu,
quian quiara, puadi comprallu,
haylu tamián en francés
por si alguin quiar praticallu.

El que nun vei salir más
pos foi el últimu añu,
yá ‘l anuariu El Baluarti,
da bona pena, Miou Santu,
pos isquirbian en él
isquirbidoris de rangu
ya ricuía muy bian
toda la hestoria del puablu.

Ena hestoria entróu tamián
fai agora xustu un añu
-ya pregonóunus las fiastas-
el Siñor José Velascu,
pos comu fiu adotivu
nombroulu el Yuntamiantu,
yá el que urganiza el cuncursu
del Gran Prix esi del vranu,
pur ciartu, a lus de Pravia
mucha suarti is disiamus.

El Certamin d’Habaneras
el trenta y unu de mayu,
comu siampri bonus corus
ena ilesia autuarun,
de Cumillas, Puartu Vega
ya de Llangreu viniarun,
todus cantarun muy bian
¿peru el mijor? ¡siampri el nuastru!

Sin embargu en fugol
isti añu frescasamus,
al Marinu nun foi bian
ya tampoucu al Uviadu
cilibrar el centenariu,
na más li duróu un añu,
golveu baxar a sigunda
con tou miricimiantu
pos nun llevantóu cabeza
en todu ‘l campiunatu,
pal añu que vian hay derbi
tá el Sponting asperandu,
que tampoucu foi capaz
de subir en isti añu,
al paecer el poblema
tá en lus entrenamiantus,
pos nu acaban de atopar
quian dirixa con aciartu,
la sulución San Pidrín,
tiáninla aquí nel puablu,
que fichin a Javi Prendes
ya tá el asuntu risualtu,
pa muestra abasta un botón
dexóu al Celta temblandu,
pos lus sos iquipus xugan,
sigún nus vinía diciandu,
comu lus rilojis suizus,
apúntalu bian, ¡fantásticu!
pur ciartu del mondial
falareiti pa outru añu.

Tamián quixara nomati
a una parea pixuatus,
que cuandu xugan al mus
todu lu vianin ganandu,
Sonia “la Carmencha” ya Jose,
noméitilus ya fai añus,
¡el pabellón de Cuideiru,
tan dexándulu bian altu!
la última foi en Bilbau
ya de premiu ricibiarun
una txapela tan grandi,
nun ti tou desagerandu
han aforrar en sumbrillas
cuandu el sol lis tea dandu.

Si ti diara po baxar
a la playa isti vranu,
nun ti asustis si ti atopas
con xanti en sin traxibañu,
pos el pruhibir ir disnudu
quitóulu el Yuntamiantu,
a mi paezmi muy bian
yo piansu llevallu puastu,
pos lu que nun gasti en ropa
igual lu gastu en catarrus.

Tamián pa viaxar tenemos
pa m’idea abondu gastu,
pos el peaxi del Huerna
unda lu siguin cobrandu,
en bon liu nus meteu
cuandu foi menistru Cascus
ya firmóu el ampliayu
duranti cincuanta añus,
asina que a Barbón
queremus facei un ruagu,
que nun deixi de piliar
hasta cunsiguir quitallu,
tian más cuanta ir a Méxicu
que a Madrid, pos sal más caru,
peru una vez allí
con lus nuastrus mijicanus
hay que falais de Pelayu,
si lu fas d’ Hernán Cortés
tianis que salir curriandu.

El Santu Padri de Roma
venu isti añu a vesitanus
ya paez marchóu contentu
por el arricibimiantu,
tuvu en Madrí, Barcelona,
ya dispuás co lus canarius,
-comu quian vei a Cancún,
peru isti trabayandu-
en todas partis Patrón
iba un xintiu disiartu,
asperu que pa outra vez
cuandu gualva vesitanus,
pasi pur iqui tamián
comu feixu San Xuan Pablu.

Vou falati de las fiastas
qu’isti añu urganizarun
ya comu Tú mesmu ves
el sábado principiarun,
ayer dispuás del disfili,
prigonóu Sonia Fidalgu
ya Paula Marqués cantóu
el hinu del nuastru puablu,
orquestas vamus tener
piansu más que ningún añu,
asina que vou nomati
algunas solu por altu,
vian la Panorama City,
Waykas, el Grupu d’ Canu,
Costa Norti, Grupu Ideas,
Sensacionis ya outrus ciantus,
pa vermús ya pa tardeus,
que de moda si punxarun,
comu siampri a lus niñinus
nun han de faltalis xuaus
nin guay po la nuachi a Ti
han de faltati lus fuaus,
las misas ya prusicionis
tampoucu van a faltanus,
la Charanga el Felechu
ya dispuás todus lus nuastrus
el Coru Mixtu ya Avanti
con Arduríu Pixuatu,
la Cofradía el Nazarenu
ya de San Pedru axuntaus,
entrega el sou galardón
ya dá el bollu preñau,
peru antis el bautizu
que si fai na Fonti’l Cantu
ya con estu San Pidrín
asperas pa diantru ‘n añu.

Vou ya co la dispidida
que saliu el Sirmón llargu,
ya teu ganas de baxar
pa poder tomar un tragu,
comu siampri ti pidimus,
protéxinus, Patrón Santu
ya danus bona salú
pa venus diantru d’ un añu,
ena mar que nun tengamus
nin marexadas nin viantus
pa que podamos pescar
ya asina nus entrin cuartus.

P’acabar ahí van lus vivas
pal tridu del nuastru puablu
¡Viva el Apóstul San Pedru!
¡ya viva tamián San Pablu!
¡ya que viva San Pablín!
anque sea menus santu.
Pa nun ir de unu en unu
vou dar lus vivas más amplus
¡Vivan lus Santus que aquí
nus vianin acompañandu!
¡Tamián pa lus que nun tan,
porque na ilesia quedarun!
Pa las prisonas que tais
ena Ribera iscuchandu,
comu nun pudía ser menus
¡un viva grandi vus damus!
¡Vivan las otoridadis
que viniarun vesitanus!
A ver comu sal la cousa
pa que gualvan diantru ‘n añu.
Pal Alcaldi ya pal Cura
¡tamián un viva lis damus!
pos son las otoridadis
que tenemus en el puablu.
Agora vou co la copla
pa tirminar el rilatu
ya pa que podas güilla
vou a facellu bian altu.

MIENTRAS CUDILLERO VIVA
Y DURI LA FUENTI’L CANTU,
VA SAN PEDRU A LA RIBERA
CON TODUS LUS DEMAS SANTUS!

¡Amura vela! ¡Isa vela!
¡Fuego a babor! ¡Fuego a estribor!
¡¡¡Viva Pedro!!!