L'Amuravela 1995

Written by
Cesáreo Marqués Valle

Recited by
Cesáreo Marqués Valle

En el nombri de Jesús
y la Virgin Soberana,
vou ichar l’Amuravela
comu San Pedru asperaba.

Bonus ya filicis días
lus tengas, Apostul Santu,
aqui tamus n’a Rivera
igual que todus lus añus,
pa dati’l nuastru saludu
ya filicitati’l Santu,
y’al mesmu tiampu tamián,
al bon Apostul San Pablu
queremus filicitar,
por ser guai el s’onomasticu;
ya si cuadra a San Pablin
anqui esti nun sea santu,
peru cerranus las fiastas
ya danus pasu al descansu.

Esti añu Santu Hermosu,
a poucas nun hay relatu,
peru comu pasou siampri
bian notamus la tou manu,
¡a última hora!, ¿guais?,
peru salvamus outru añu.
Porqui comu ya isquirbiara
fai tiampu Elvira Bravo:
“Non da mas que pasin siglus
nin que haiga outrus socesus,
nin lus viaxis a la lluna,
nin paseus po’l fermamentu
en llegandu la tou fecha,
¡lu que val, sos tú, San Pedru!”.

Dispuás del introitu esti
pa ir la voz acoplandu,
vou imprimar a cuntati,
lu que venu sucidiandu
en Cuideiru, en España
ya en esti mundu mundanu.
Has tar atentu, Patrón,
que ya mi tou priparandu.

Comenzarei a diciti
que rispitivi a lu nuastru,
nun fuarun bonas las nuavas
que tuviamus esti añu,
la costera de bunitu
nun venu comu asperabamus,
ya hasta tuviamus poblemas
con cántabrus ya con vascus,
que nu nus deixaban ¿guais?
atracar en lus sos puartus.

Nun abastan lus franchutis
que nus apresan lus barcus,
que entre nusoutrus mismus
nus cabamus amarrandu.
La verdá, ya que bian puocu
ta faciandu esti Gubiarnu,
que aú quiara que negocia
acaba siampri cidiandu:
Hichannus de Canada
deixandu a la xanti al paru,
ya hasta nus toman el pelu
lus moracus de Marruacus,
comu estu siga asina,
nin al chanquili ni al bígaru,
vamus poder didicanus.
En la pesca de baxura
algu mirluza garramus,
peru estus últimus mesis,
qu’antis tuvu iscasiandu
que nus entróu la caballa,
ya esu nun suali ser buanu.

El día quinci de marzu
venu la disgracia’l puablu,
cuandu cuatru mariñeirus
qu’el sostentu iban ganandu,
a la altura’l Cabu Vidiu,
en el llugar de lus Negrus,
surprindiulus una fola
y’alli mesmu piriciarun,
foi un dolor en Cuideiru
que nus deixou sin aliantu,
tres días de llutu ¿guais?,
decretrou el Yuntamiantu.
Celebramus funeralis
al aparecer lus cuarpus,
que, tuvía por desgracia
unu nus sigui faltandu.
Ayudanus, Santu Hermosu,
a poder prontu atopallu,
pa enterrallu en cementeriu
que y’au reposan lus muartus,
ya has de dicinus tamián,
en que ti tamus fallandu.

San Pedru, tu que pescasti
peixis en maris lejanus,
ya visti al nuastru Siñor,
por inrriba’l agua andandu,
siguru nun si ti dióu
el casu qu’aqui tuviamus:
Un jabalí ¿güisti tú?,
unus pixuatus “pescarun”,
peru nun piansis qu’en monti
nin con fusil disparandu,
qu’el pescador de Cuideiru,
nunca usou armas de fuau,
yá, qu’el gochu salvajau,
taba n’el agua anadandu.
Al principiu, ellus pensaban
qu’iba d’algún peix istrañu,
o inclusu qu’iba una foca,
qu’el rumbu taba pirdiandu,
peru lluau apercatarunsi
qu’era animal de secanu
ya con truelis ya gaxartis
cunsiguiarun atrapallu,
nun piansis qu’estu foi fácil,
que is costóu un bon traballu.
Pa esi llibru de lus recus
hemus de recomendallus.

L’Amuravela de Oru,
en Agostu entregamus
cumpliandu la tradición,
a quian si esmeróu po’l puablu.
Tiníala miricía
quian la ricibíu esti añu,
que foi la Comunidá
Parroquial de lus pixuatus.
Asistíu mucha xanti,
al autu que celebramus
n’el Restauranti Mariñu.
Cena por todu lu altu,
descursus, de lu más bonu,
ya’l Coru de Santiaguín,
que llegóu a intusiamanus.
Presonajis emportantis,
aqui viniarun a honranus,
ya lus que nun si acercarun,
algún iscritu unviarun
disculpandu la so ausencia
y’a Ernestu filicitandu,
Solu unu ichamus en falta,
que foi del Alcaldi nuastru,
la verdá, estu dulíunus,
porqui’l premiau iba’l puablu

Las Navidadis muy bonas
anque tuviamus mal tiampu,
Nacimiantus, hubu dos,
el de diantru de paraus,
que pa esu tan abillugu,
ya’l de fuara en muvimiantu.
Ya dispuás en Nuachibuana
tuviamus la Misa’l Gallu.
¿Nu asonarun vellancicus
en altas-vocis po’l puablu?
pos tinian que ponellus,
comu si feixu outrus añus,
que ti daba la imprisión
qu’iban anxilis cantandu.

En la vispura de Reis,
lus del Urianti viniarun,
peru afetaus po la crisis
po lu que tabamus viandu,
¿Aú deixarun las carrozas,
lus camellus ya caballus?,
nus priguntabamus todus,
quedandu mediu asoraus.
La isplicación, foi bian clara:
comu ellus son tan buanus,
aforrarun en trasporti
pa traenus bonus rigalus
ya esi foi el mutivu,
de vinir a piá andandu.
Dati cuanta San Pidrin,
que tantu aforrar quixarun,
que a Baltasar, el Rey negru,
ni maquillaji i punxarun,
nin lu aprindiarun ¿guais­?
a falar en castellanu,
él, siguru algu nus dixu,
peru nun lu cumprindiamus.

La Semana Santa, foi
n’el mes d’Abril esti añu,
que nunca tian fecha fija,
son fiastas de muvimiantu.
Las prusiciones muy bonas
ya acompañounus el tiampu,
asina taba de xanti,
que nun si cabía’n puablu.
El Calvariu celebrousi
comu siampri en Xuavis Santu,
peru hubu una novedá,
que quian lu ichóu, foi Santiagu,
ya feixulu muchu bian,
ricordandu tiampus viayus.
Al día siguianti Viarnis,
el Santu Intiarru tuviamus,
con gran devoción ya xanti,
al Siñor acompañandu.
Con la Vixilia ya Venias,
cabóu el Sabadu Santu,
dexandu asina al Siñor ,
outra vez risucitau.
Peru con estu ya todu,
en falta ichamus algu,
que son aquellus uficius
que tiniamus antañu:
la prusición del Encuentru
ya tamián el Desenclavu,
que si facian na Plaza
ya daba gloria mirallu.
Estu pa m’idea ¿guais?,
habia que recuperallu.

Ya nun tianin más disculpa
lus que quedan cilibatus,
qu’aparti del Juez ya’l Cura,
puadin faer casamiantus
lus alcaldis ya cevilis
que tan nus Ayuntamiantus.
Estus, son lus que mijor
tan el negociu esplotandu,
que comu ya novedá,
ya tianin bon pirsupuastu,
a casasi con alcaldis
van las pareas a ciantus,
puánin-is el cochi, adornus,
ya’l viaxi is caban pagandu,
al menus unu en Marbella
asina lu vian faciandu.
Nun sei aú nus vei llevar,
tantu descristianamiantu.
Por si acasu D. José
ta faciandu outrus trabayus,
qu’el día la Cabalgata,
tuvu prindiandu petardus
¿Ya sabis aú lu facia?
debaxu del Yuntamiantu,
menus mal, ¿güisti Tú?
que Quicu nun taba diantru.

Ya falanduti de bodas,
una esti añu tuviamus
que foi de gran emportancia.
El deciochu de marzu,
la Infanta Doña Elena,
que ya fia del Rey nuastru,
na Catedral de Sivilla,
casousi con gran boatu,
fuarun a la cirimonia
más de milenta invitaus,
ya del sou bolsu ¿güisti?,
pagou Xuan Carlus lus gastus,
que una fia compañeru,
a diariu nun la casamus.
La novia taba muy guapa,
y’allegris lus sivillanus.

Outra vez más, San Pidrín,
ilicionis cilibramus,
-d’esta nu hay quian nus apari
salimus a una por añu-
pa escoer lus Concejalis,
Alcaldis pa Yuntamiantus
ya pa Deputáus tamián,
al mesmu tiampu votamus,
qu’estus son lus mandamasis
qu’ahora han de gobernanus.

Aquí en puablu ganóu Quicu,
peru estu taba cantau,
que pa que surda Cuideiru,
abondu si tá destandu,
asina que dai salú
ya que viva muchus añus.

De lu que pasa po’l mundu,
casi mejor nin falamus,
que si ti lu cuntu todu,
baxas del Cialu curriandu
ya Tú nun tiánis edá,
pa que andis puri viaxandu.
Estu tian muy mal arreglu,
que pa mi ya cousa’l diañu,
amás, tenerás nuticias
que ti unvia el Padri Santu,
qu’el probi abondu nus diz,
peru nu i faemus casu.
Cada vez surdin más guerras,
que las siguin cunsintiandu
lus que si llaman ¿güisti?,
“paisis desarrollaus”.
¿Qué da más que mandin cascus
amariallus o azulaus?,
si miantras ellus nun quiaran,
ha siguir el liu armau.

Aú nun nus queda nada,
ya en España, Patrón Santu,
tirminóu la currución,
porqui cabarun lus cuartus,
-lus cian añus d’honraez,
paemi que si esfumarun-.
asina que lus que vengan,
nun sei d’aú van sacallu.
Vou faceti una prigunta
por ver si tas Tú enteráu:
¿Tas siguru, San Pidrín,
que Roldán tá encarceláu?,
porqui con el cirriburri
que amontarun p’atrapallu,
si ti digu la verdá,
tuvía nu lu tengu claru.
Ya’l teléfanu, Patrón,
nun lu tenerás pincháu,
¡paiciomi ver el tu nomi
en el últimu llistáu!
¿U siría Pedru Jota,
un piriusista afamáu?.
Po lu demás compañeru,
el pais vei pogresandu:
siguín lus robus, las gualgas,
-que hasta lus mélicus ¿guais?
tuviárun una esti añu-
sicuatrus ya asisinatus.

Co’l tirrurismu nun caban
ya muchu menus co’l paru,
quemannus la fruta en Francia,
fainnus amarrar lus barcus,
ya somus númeru unu
en droga, sida y borrachus,
ya con esti panorama…,
¿quiás que ti siga cuntandu?

Falareiti de las fiastas
que ya las tarás Tú viandu,
tianin poucas diferencias
co las de lus outrus añus.
Las orquestas son bian bonas
ya con nombris rinombraus:
Ahí tianis la Chaslestón,
L’Azor, La Volcan ya Tangu,
que con La Sonora Real,
vianin esti añu de nuavu,
La Alcatraz ya Duminó,
son cunucias d’antañu,
la Banda ya de Corvera
ya lus guaiterus, del puablu,
Caraoki pa lus neñus,
Títiris ya outrus xuáus.
La pirutenia de Cangas,
qu’ha de golver asordanus,
-risuananmi las oreas,
tuvía del outru añu-.
Paemi a mi que con estu,
vei tar abondu animau.

Ahora, ya vou a deixati
que tarás algu cansau,
pos siguru que de céu
andas purí llevantau,
qu’el uficiu de porteru
ya abondu sacrificau.
Peru antis, Santu Hermosu,
la bindición ti pidiamus,
santificanus la mar
ya proteji a lus pixuatus,
pa nun tener mas disgracias
ya haiga alligría po’l puablu.

Vóu imprimar co lus vivas,
si mi queda algu risuallu:
¡Viva por siampri San pedru,
que ya’l porteru del cialu!.
¡Outru viva pa San Pablu,
qu’era natural de Tarsu!.
¡Ya que viva San Pablín,
que nacéu n’esti puablu!
Ya lus tres forman el tridu,
de las fiastas de Cuideiru.

Vamus a dar outrus vivas,
pa San Xuan, La Madalena,
San Lucas ya pa Santiagu,
-que lus morus que dexóu,
bona guerra nus tan dandu-.
ya pa que nadi si celi,
¡que vivan todus lus Santus!.
¡Vivan las otoridadis
que vianin a vesitanus!,
y’a las que nus vianin,¿guais?,
un viva tamián is damus,
¡Que viva la Lola Floris,
qu’ha tar cuntigu n’el Cialu!.
ya tamian con Juaquin Prat,
taréis to’l día xugandu.
¡Que viva Avanti Cuideiru,
qu’andan deixandu bian altu,
el pabellón d’esti puablu!.
Vivan todus lus presentis,
ya que vualvan outru añu,
un viva pa lus osentis,
ya pa lus que tan danzandu.
Viva la tilivisión,
lus pidióricus ya ’l rádiu
¡Ya viva la nuastra copla,
qu’anqui venga una catombi,
en llegando la tou fiasta,
siguiremus recitandu!:

¡MIENTRAS CUDILLERO VIVA,
Y DURI LA FUENTI’L CANTU,
VA SAN PEDRU A LA RIBERA,
CON TODOS LOS DEMÁS SANTOS!

¡Amura vela! ¡Isa vela!
¡Fuego a babor!¡Fuego a estribor!
¡¡¡Viva Pedro!!!