L'Amuravela 1997

Written by
Cesáreo Marqués Valle

Recited by
Cesáreo Marqués Valle

En el nombri de Jesús
y la Virgen Soberana,
vou ichar L’Amuravela
comu San Pedru asperaba.

Gloriosu Apostul San Pedru,
sos el Patrón d’esti puablu
que todus lus vintinuavi
de juniu de cada añu,
si riuni n’a Ribera
pa filicitati’l Santu.
De magar fusti en Cuideiru
el Santu más venerau
ya dispuás de Tí, San Pablu,
que siampri tuvu al tou llau,
-San Pablín nu emporta tantu
que ya un Santu estraperlau-
¿Peru non sei qu’is pasóu
a lus del Ayuntamiantu?
que al caer Tú de dumingu,
quiarin festejar Santiagu.
Y’ahora priguntumi you
¿hay qu’ir mañana’l trabayu?
¡San Pidrín! … mantenti firmi
que l’aldea ta atacandu.
Peru miantras tantu ¿guais?
Cuideiru vei risistiandu,
que foi pior lu d’Omaña
ya sin embargu, aquí tamus,
dispuastus a rivirtinus
ya pegar blincus ya saltus,
qu’ha d’enterasi to’l mundu
que guay ya’l día’l tou Santu
ya mañana comu siampri,
a San Pablu festejamus
con Misa Sacramental,
que ya mus vian desdi antañu
ya’l día de San Pablín
el uficiu po lus muartus,
con prusición po la mar
ya lanzamiantu de ramus,
(que non si marei el Cura
comu feixu’l outru añu).

Ahora, Patrón Binditu,
vou imprimar co’l rilatu,
asina… que tranquilín,
puadis ir tomandu asiantu
que lu que ti vou cuntar
vei pa m’idea pa llargu,
pos tuviamus sucidíus
de mar, de tiarra ya viantu.

Comu siampri, lu primeiru
ha ser la mar, lu más nuastru:
El tiampu acompañóunus
ya cuasi siampri saliamus,
n’hubu grandis envernadas,
nin “vagas”, nin fuartis viantus,
nin fallicius n’a mar
que tantu enllutan el puablu,
bian si notóu Santu Hermosu
que tamus de la Tou manu.

La costera de mirluza
foi disigual esti añu,
primeiru, tuvu algu floxa
pa dispuás ir mijorandu,
garrámus mucha n’Abril
ya golvéu fallar en Mayu.
Lus del Mercau Cumún,
tamián pior lu tuviarun,
peru, asina ya todu,
unda ganan bonus cuartus
que si aquí garras un kilu,
allí garran cuatruciantus.
Del bisugu… nin ti falu,
paez que disapariciarun.
Sin embargu el calamar
dióusinus muy bian, por ciartu,
con un enventu de llucis
que lus deixa atolondraus,
lus probis, debin pensar
qu’algu si ta festejandu,
acudin todus contentus
ya cuandu si van dar cuanta,
ya tan n’el boti saltandu.
L’angula non si dióu mal
y’hasta si vendéu n’el puablu,
hubu abonda ya a bon preciu
salvandu asína l’iviarnu.
Lus “fius del sol nacianti”
fuarun lus que más comprarun,
comu son tan piquiñinus,
con una comin un ciantu.

La sardina ya’l bocarti
pa m’idea qu’acabarun,
pos téu que comentati
qu’el últimu Muhicanu
qu’iba Costanti “Culera”
vendéu esti añu’l barcu,
ya non hemus comer más
que las que nus enlatarun,
yo por mi siantulu bian,
¡imagínati lus gatus!

Marchannus muy bian las obras
de la frábica de hialu,
tantu que pa’l mes que vian
vei tar en foncionamiantu
Fuarun sitenta millonis
lus qu’en ella s’invirtiarun
Ya sigún güi dicir,
lu pruduciu ha ser tantu,
que unus trajis d’isquimal
ya tian Firiu priparaus,
pa qu’así Mariu ya Sergiu
non si quedin congelaus.
Tamián el Siñor Pantoja,
que venu a vesitanus,
prometéu outras mijoras
ya invirsionis n’el puartu.
Has de meter Tú enfluencia
pa que prontu lu veamus,
ya que de una vez por todas
regresin lus nuastrus barcus,
que bona falta mus fai
que quedin cuartus n’el puablu.

Amás de lus tus festejus
que han ser por todu lu altu,
vou falati d’outras fiastas
que tamián si celebrarun:
En Juliu, pa Montarés
a honrar a Santana fuamus,
con misa, con prusición
ya con fervor d’ermitañu;
non mus faltóu la empanada
referenti a lu profanu,
ni el vinu nin la turtía,
qu’el cuarpu, tian que tar fartu
qu’hay que baxar pa la Venta
ya si non nun aguantamus.

Las Navidadis allegris
en Diciambri mus llegarun,
ya outra vez más, comu siampri,
dos nacimiantus punxárun,
el de diantru, obra de Mafre,
que lu pon con gran esmeru,
ya’l d’afuara ya lu sabis,
de lus d’Avati Cuideiru.
Non faltóunus el turrón
nin del duru nin del blandu,
ni un puquiñín de champan
pa blindar po’l añu nuavu,
anque al ir comer las uvas,
más d’un poblema tuviamus,
que currian las campanadas,
ya non dabamus a vastu
a metellas en’a boca
ya ibamunus tragantandu,
tal paicía qu’el relos
lloucu si taba gulviandu,
ya iba a todu meter
asonandu en sin dualu.
Dispuás, llegóu discubrísi
cuál era l’intuartu’l casu:
qu’ al cambiar de relojeru,
el qu’entróu nuavu n’el cargu,
non supu facer un trucu
que vinía faciandu’l viayu.
Pa outra vez que nus avisin
u antis faigan un insayu.

El día cincu d’Eneru,
lus Reis Magus llegarun
cargaus hasta lus topis
de caxónis con rigalus,
sin embargu… de carbón
trían menus que outrus añus,
¿será que nus portamus bian?
¿ou ya qu’anda iscaseandu?,
porque cada vez, son menus
las minas que tan deixandu,
ya comu’l carbón foi siampri
una tradición nus Magus,
en esus “Fondus Minerus”
han pidir metesi diantru,
pa qu’a ellus is toqui algu
cuandu repartan lus cuartus,
ya comu na más son tres
prontu han ponési d’acuardu.

Dispuás la Semana Santa
vénunus isti añu en Marzu,
las prusicionis, muy bian,
ya amás todas saliarun,
una novedá muy nuava
tamián tuvianus esti añu,
ya era que las istacionis,
del Calvariu por supuastu,
con crucis illuminadas
todu lu iban siñalandu,
asina i salíu a Santiagu,
muy lluciu ya muy guapu.
Quedóunus un poucu cortu
el viarnis el Santu Intiarru,
porqui amenazóu la lluvia
ya entróunus el miadu’n cuarpu,
asina que diamus vualta
llegandu al Humilladeru.
La Vixília ya las Venias,
el día Sabadu Santu,
ya tamián todus lus días
bonus sermonis tuviamus,
que abondu bian que lu fai
Virxíliu el Carmilitanu.

Mayu outra vez mus venu
que paez tá cambeau de manu,
ya talmenti paicia
qu’el que llegaba era Marzu,
obligóunus a quedar
unus días en el puartu,
pos de repenti, Patrón,
llevantóusinus mal tiampu,
ya tamián nus trouxu agua
que falta taba faciandu,
pos desdi Freberu ¿guais?
que non lluviara ni un raxu,
ya había una siquía,
que de magar lus más viayus,
dicían non ricordaban
desdi terremotus tiampus.
¡Estu ha valis pa queixási
outra vez lus aldianus!
por falta d’agua, primeiru,
ya dispuás por sobrais riagu.

Amás de lus fallicíus
que tuviamus en el puablu,
quiaru ricordar a dos,
que tamián han tar n’el Cialu,
él unu, foi Don Ulpianu,
un maestru muy apreciau,
direutor d’Iscualas Selgas
duranti abondus añus,
lus que fuarun sus alunus
han tardar en ulvidallu.
Ya’l outru, foi Jesús
López Pacheco, llamau
el poeta de Cuideiru,
comu ha de ser ricordau,
que comu siampri dicía,
tinía’l corazón pixuatu
ya sobrau lu dimostróu
con unus versus bian guapus.
Asina que Patrón Santu
a lus dos ti ricumiandu,
ya anque non fuaran pixuatus,
¡has deixais el pasu francu!.

Gracias San Pidrín Binditu,
que hay Centru de Salú nuavu,
viniarun a nagurallu
el día cincu de Marzu,
el Alcaldi, el Prisidenti
ya’l Consejeru del ramu,
anque desde’l mes d’Eneru
ya taba en funcionamiantu,
peru pa m’idea ¿guais?
ta de mélicus iscasu,
ya faía falta algunu más
pa ir rellenandu lus guacus,
asina que desde aqui
una pitición pidiamus:
que nus mandin un pidiatra
p’atender lus neñus nuastrus,
pos igual la miringitis
gualvi outra vez atacanus,
comu feixu en Freberu,
ya nus meti’l miadu’n cuarpu,
sin saber lu que facer
ya en sin poder vacunallus,
que aqui nu hay cochi uficial,
ya tan solu en Tí isficiamus,
asina que mira ver
si mus ichas una manu,
que con misas ya oracionis
ya ti lu iremus pagandu.

¿Que upinas del mirador
que n’a Garita punxárun?
si ti digu la verdá,
aquí de todu tuviamus:
pa unus paez que tá bian,
pa outrus, paez que non tantu,
lus deslletraus de cultura,
dicin qu’hay que derrumballu
po lu menus una altura,
pa que non afei al puablu,
el Consejeru Fomentu
non quiar nin güir el fallu,
ya’l Alcaldi diz a vocis:
¡“nin sis ucurra tocallu”!
ya miantras tantu ya non,
lus touristas van subiandu
a desfrutar d’un paisaji,
que paezti tas n’el Cialu.
Ya pa que dispuás descansin,
pos baxan en sin risuallu,
de un nuavu hutilín de luxu
puadin desfrutar n’el puablu:
ya “La Casona de Piu”
el nombri que li punxárun,
tian onci habitacionis
con todus lus adelantus,
¡hasta hidrus-masajus d’esus!
que ti rilajan el cuarpu
ya tamián un ristoran
pa salir col buchi fartu.

¿Que si diz, San Pedru Hermosu,
del padri Apelis n’el Cialu?
¿merezvus una upinión?
¿ou tais pasandu del casu?
Tú… si tianis ucasión
mira ver si fais algu,
ya sin que ti vea nadi
déxalu mudu algún tiampu,
anque non sei you si asina
poderás sulucionallu,
pos fala bastanti más
que cian lorus diantru’n sacu,
y’amás non respeta a nadi,
nin a muyaris ni a viayus,
¡más que menistru de Dios,
paez unviau po’l diañu!

Lus britanicus, Patrón,
a desgustus han matanus,
primeiru a las vacas, lloucas
lus ingulis las gulviarun,
ahora lus iscocesis
las oveas tan “clonandu”,
estu quiar dicir ¿güisti?
que de una fan un ciantu,
peru lu que ya pior,
que tamián co lus humanus
lu pudirían facer
si un día allegara el casu,
¡que lu faigan co lus peixis
ya nus repoblin el Cántabru!
pos bona falta nus fai
que ya tan iscaseandu.

Co lu qu’acabu cuntati
has tar siguru asorau,
peru ya asina, San Pedru,
lu qu’en mundu tá pasandu;
tamus igual u pior,
que tábamus l’outru añu,
siguimus tiniandu guerras
murriandu la xanti a ciantus,
terramotus, maremotus,
ya puablus istirminaus.
Aquí… atrás nu mus quedamus:
tirrurismu, sisinatus,
comu lus que fai la eta
que a inocentis ta matandu,
robus, masacris, sicuastrus,
hualgas de todas las clás:
del trasporti, foncionarius,
de minerus, de maestrus,
de niñinus ya de gualus,
a lus juacis ya fiscalis
non tianis pur ú garrallus,
de puliticus, miou probi,
casi mijor nin ti falu,
porqui co’l Gal ya co’l gol,
andan a l’altura’l barru,
peru con estu ya todu,
dicinnus desdi el Gubiarnu,
qu’España marcha muy bian
ya amás tá foncionandu,
porque baxa la enflación
ya tamián la tasa’l paru.

El outru añu cunteiti
las bodas que si fixárun,
pos esti, anduviamus lloucus
con todus lus ñacimiantus:
Ruciitu, Rosariyu,
la Melania ya outrus cuantus,
ya de siguida ¿güisti?
en’as rivistas saliarun,
que cuantu antis lu faigan
primeiru garran lus cuartus,
ya tou pensandulu you…
¿Igual el Alcaldi nuastru,
que metéusinus a artista
piansa facer outru tantu?
¡tinías que vellu, San Pedru!
que bian feixu’l condenau
el papel de carniceru,
pa esi pograma llamáu:
“Lu que ti falta ya amor”,
¡hasta quirian contratallu!
peru a Jesús Puanti ¿guáis?
entróui el miadu n’el cuarpu,
ya dixu: si garran a esti,
quedumi yo sin trabayu,
que’l probi Ramón García
ya tuvu’n tiampu temblandu.

Toda esta xanti famosa,
siampri tianin liu armau,
vou cuntati alguna cosa
pa que quedis asorau:
La Flofo, tá co’l Fefé,
peru dispuás Caru Dadu,
-non ya que xugui al parchís,
que ya un condi italianu-
liousi con la Flofo,
y’al Fefé salíui un cuarnu;
tamián la Ana Obregón
qu’en estu tian que ver algu,
a Sukir el del Madrí,
dexóulu engatusau
pa metei celus al Dadu,
del que ya tá disvurciau;
el prisidenti’l Sivilla
con Sufia Mazagatus,
ya la Gemiu, sorprendéunus
con un mulatón cubanu.
Peru estu, non ya lu pior
que mus puada tar pasandu,
pos ahora hay pareas
de toda la clas ya ramus:
de fema con otra fema,
de unu con otru machu,
ya hasta tianin en Galicia,
una parea d’hermanus,
asina que, San Pidrín…
valti más quedar en Cialu,
pos si baxas pur-iqui
gualvis outra vez curriandu.

Las modas, ya las ves Tú,
pouca novedá tuviarun,
sigui tandu más modernu
el vistíu estrafalarariu,
cuantu más negru mijor
ya de llargu, hasta lus sualus,
las uñas bian enllutadas,
pa qu’asina tean a xuagu,
pantalón pata elefanti
pa vintilar el zapatu,
esti que sea de tacón
ya mijor cuantu más altu,
milenas llisas, rizadas
ya outras de pelu al viantu,
las camisetas bian cortas,
pa ir el umbligu insiñandu
ya por inriba, tamián
co’l espeteru bian amplu,
¡Asina tamus lus homis
que si nus salin lus guayus!

Vou falati de las fiastas
¡que si non pongumi malu!
las orquestas, son bian bonas
comu siampri n’esti puablu,
que pa honrati, Santu Hermosu,
nu hemus d’escatimar cuartus
ya amás pagámus todus,
que urganiza’l Yuntamiantu,
asina nu hay remolonis
todu vei a cuanta impuastus.
Tenémus la Metal Bras,
con Satelitis ya Aramu,
la Asia, la Duminó,
María Montana ya Tangu,
¡hay múxica pa bellar
hasta romper lus zapatus!
Haberá xuáus pa niñinus
ya que desfrutin lus gualus,
illuminación del Topu
ya d’artificiu lus fuaus,
desdi’l viarnis, hasta’l martis
¡ya ta’l tuliñal armau!

Buanu San Pidrín Binditu,
you ya vou ir tirminandu,
qu’anque Tú tes muy a gustu
esta xanti ta cansandu,
que tianin ganas xaréu
ya d’ir ximielgar el cuarpu.
Peru antis, quiaru piditi
qu’ayudis a lus pixuatus,
llibranus de las pinurias
ya guíanus desde’l Cialu
ya si ves que nus torcemus,
¡un avisu has d’unvianus!
¡Peru non con terramotus,
que dispuás tamus temblandu!
¡pos minudu el que sintiamus
el día vintidos de mayu!
bian penséi qu’en esa nuachi
nus quedabamus sin puablu.

Ahora, vou co lus vivas,
¡asina que priparaibus!
¡Viva San Pedru Gloriosu,
de lus Papas el primau!
¡Outru viva pa San Pablu,
que siampri tuvu al sou llau!
¡ya que viva San Pablín,
que non sei d’aú lu sacarun!
Pa San Franciscu, Santana,
San Juaquín ya San Santiagu,
comu aquí son muy quirius,
¡un viva tamián is damus!
¡Viva la Virxin del Carmin!
¡ya viva la del Rosariu!
que por si alguin non lu sabi
ya la Patrona del puablu.
¡Vivan lus curas, las monxas,
lus flairis ya’l diaconau!
¡Viva’l tangu, el pasudobli
ya’l baili del bacalau!
¡que vivan lus forasterus
que vianin a vesitanus!
¡Viva Cuideiru Tourismu,
ya que duri abondus añus!
¡Que viva Avanti Cuideiru
qu’outru discu más grabarun!
¡Vivan lus del Coru Mixtu
que muy bian lu tan faciandu!
¡Vivan todus lus artistas
que n’esti puablu naciarun!
¡Vivan las Otoridadis,
con el nuastru Alcaldi al mandu!
¡Ya outru viva tamián,
pa lus que nada mandanus!
¡Ya vivan lus que aquí tan
pa poder cantar con garbu,
la copla que lus pixuatus
heredamus desdi antañu!

¡MIENTRAS CUDILLERO VIVA
Y DURI LA FUENTI’L CANTU,
VA SAN PEDRO A LA RIBERA,
CON TODOS LOS DEMÁS SANTOS!

¡Amura vela!¡Isa vela!
¡Fuego a babor!¡Fuego a estribor!
¡¡¡Viva Pedro!!!