L'Amuravela 2000

Written by
Cesåreo Marqués Valle

Recited by
Cesåreo Marqués Valle

En el nombri de JesĂșs
Y la Virgin Soberana,
vou ichar l’Amuravela
comu San Pedru asperaba.

Puntualis a la Tou cita
tamus aquĂ­ lus pixuatus,
pa cumplir co’l riquisitu
de filicitati’l santu.
San Pedru, Âżcomu ti atopas?
¿hubu novedá po’l cialu?
Âżfuncionovus todu bian
el día primeru del añu?
Nusoutrus, comu veras,
igual que tĂĄbamus, tamus;
non si nus paró ’l relos,
nin sufrimus nengĂșn dañu,
tampoucu al ordenador
li socedeu nada istrañu
lu del efeutu dus mil,
pa m’idea qu’era un cuantu
que solamenti sirviu
pa facenus gastar cuartus.
D’iscarmiantu… tuvu bian
ya ha sirvinus por un ciantu.

ÂżVes que guapu tĂĄ Cuideiru
po las cais engalanau?
con llucis ya bandirinas
de culurinus variaus,
pos todu ya, Santu Hermosu,
pa festejar el tou santu
ya agradeceti tamiĂĄn
lu que ti vianis destandu,
anque cada vez ti demus
algu menus de trabayu,
pos lus botis poucu a poucu
vansinus disminuyandu.
Peru con tal que nus abras

un buraquin pa ir al Cialu
ya nus colis por detrĂĄs
anque nun lu merezcamus,
razĂłn mĂĄs que suficianti
ya pa faer fiasta’n puablu.

Que nun piansi que mi ulvidu
San Pablu de saludallu,
peru tian que dasi cuanta
qu’ aquí tá en sigundu puastu.
nin tampoucu a San PablĂ­n,
qu’abondu lu celebramus
con danzas ya con verbenas,
pos ya’l día de lus viayus,
ya sirvinus a la vez
pa ricordar a lus muartus.

Cumpliu ya’l riquisitu
con esti introitu bian llargu,
vou dati las novedadis
que’n esti añu tuviamus:

La mar, San Pedru del alma,
nun si portóu esti añu,
Alfonsu Valle FernĂĄndez
foi el compañeru muartu
a la altura de Santoña,
al isi a piqui’l barcu
llamau Virgin del Coral
ya con basi en esti puartu,
Nin falta faira diciti
que a Ti ti lu enconendamus,
ya po lus superviviantis
que todus iban pixuatus,
gracias ti queremus dar
que tan aquĂ­ pa cuntallu.
ÂĄya tuvĂ­a algunu diz,
que tĂĄ el pescau muy caru!

Nas costeras, San PidrĂ­n,
tamiĂĄn de todu tuviamus
foi bona la de bunitu,
la mirluza sin embargu
bian desdi juniu a diciambri,
d’eneru p’acá, fallandu,
anque esti mes de juniu
paez que mijorĂłu algu,
de midida iba piqueña
ya’l preciu d’igual tamañu,
de las outras clas de peixis
algunu tamiĂĄn guliamus
ya paez que non, PatrĂłn,
peru sirviu p’ayudanus.
Ya nun ya que nus queixemus,
pos… ya salvamus el añu,
peru nun tarĂ­a de mĂĄs
si nus ichas una manu
ya nus puadis indicar
aĂș tá’l pescau asperandu,
¡si ya que n’el mar oceanu
tuvĂ­a nus queda algu!
pos gulviarun outra vez
lus gallegus ya lus cĂĄntabrus,
con esas artis de pesca
que acaban coÂŽl pescau;
riuniarunsi lus puliticus
ya paez quedĂłu arriglau,
ÂĄpos diarunnus la razĂłn!
peru ellus, siguin viniandu,
ÂĄsiguru que SalomĂłn
nun mijora esti ripartu!

AmĂĄs de lu de la pesca,
nun acompañou el tiampu,
sobri todu’n mes d’eneru
con muchu friu ya viantu.
Ya tamiĂĄn en esi mes
hubu’n finominu istrañu,
con unas piadras de hialu
qu’iban apariciandu,
“arulitus” las llamaban
ya dician lus deslletraus
que vinĂ­an del ispaciu,
algu dibĂ­a haber de ciartu,
nun vou diciti, San Pedru,
que fuaran todus lus casus,
lus del “Ixpidianti equis”,
dibirĂ­an invistigallu.

En Utubri una vesita
muchu emportanti tuviamus,
pos venu una parea,
(peru non d’enamoraus)
eran dos astromonautas
de lus qu’andan ispaciaus,
ella Chiaki Mukaia,
él era John Glenn llamau,
po lu que truxu’l pidióricu
lus dos eran afamaus,
ya vinĂ­an a Cuideiru,
pos viaranlu ritratau
ya nun pudian creer
que hubiara un puablu tan guapu,
¡esu qu’ellus ricurriarun
el universu creau!

A Luis el Fiu la Chata
desdi aquĂ­ filicitamus
pos Sigundu Comandanti
n’esi mesmu mes nombrarun,
ya esi, ya un cargu emportanti,
sobri todu pa un pixuatu.

La NavidĂĄ de rebaxa
outru añu mås tuviamus,
de haber lus tres nacimiantus:
el vivianti, el d’afuara
ya el de la Ilesia diantru,
na mĂĄs que nus queda esti
ÂĄque cada vez ta mĂĄs guapu!
co la fonti de la plaza,
ÂĄdaba gustu contemplallu!
¡pa que vean qu’en Cuideiru
hay artistas de restrallu!
El dĂ­a de NavidĂĄ,
las campanas ripicarun
pa ricordanus a todus,
que facía dus mil añus
tuvu llugar en Belén,
el gran acunticimiantu
del nacimiantu de Cristu
ya imprimaba’l Añu Santu.
La Cabalgata de Reis
con luju ya con boatu,
cuatru carrozas bian guapas
co lus Magus disfilarun,
una co lus pasturinus,
dos de paisis lejanus
ya’l iscudu de Cuideiru
la outra iba portandu,
muchu séquitu de pajis
pa ripartir lus rigalus,
el que ripartĂ­a besus…
Âżpaiciami Laurianu?
Dispuás de l’adoración
ya falai al refugayu,
pa dispidir a lus Reis
unus fuaus si quemarun.

En marzu, el dia onci
el antroyu celebramus,
hubu disfili desfracis
qu’iban de lu más variau,
alligrĂ­a, divirsiĂłn,
ya fiasta po lu mĂĄs altu,
en el cuncursu, dispuĂĄs,
unus d’AvilĂ©s ganarun,
que si fuarun bian contentus
co lus cuartus que garrarun,
pos lus premius iban bonus,
cuasiqui que millunarius.
GĂŒi que pa’l dus mil unu
quiarin facer outru tantu,
ya esu al paecer ahora
llamasi “cunsulidallu”.

CelebrĂĄrunsi ilicionis
el dĂ­a doci de marzu,
ya golveu ganar Aznar
pa siguir en el gubiarnu
outrus cuatru añus mås,
ÂĄpuadi facellu a lu fualgu!
pos sacou la mayurĂ­a
de todus lus deputaus.
Lus que pirdiarun, PatrĂłn,
la brĂșxula istraviarun
ya unda ya’l día de guay
que paĂ©mi nun l’atoparun.

N’a Cofradía, tamián
hubu relevu n’el mandu,
que Firiu, taba cansau
de ser el PatrĂłn Mayor,
-pos llevaba abondus añus-
ya en estas ilicionis
a Salvador iligiarun,
ÂĄsiguru a facellu bian
que si a notar la Tou manu!
Asina que ya lu sabis,
has d’imprimar a ayudalu,
que cualquiar cousa que faiga
ya po’l bian de lus pixuatus.

La Semana Santa, venu
co’l mes d’abril acabandu,
ÂĄya touristas a barullu!
Anque nun tuvu bon tiampu,
llogramus las prusicionis
menus el Miarculis Santu,
que ya na que salis TĂș
implorandu ya llorandu,
porque negasti al Maestru
ya gĂŒisti cantar al gallu,
el Xuavis Santu, el Calvariu,
qu’istrinei un micru nuavu
de lus que van enganchaus
ya deixan llibris las manus,
el Santu Intiarru, el viarnis,
que si salvĂłu de milagru
ya dispuĂĄs, la SoledĂĄ
que inclusu salĂ­u lluviandu.
San Juanín taba d’istrena,
pos tinĂ­a un pasu nuavu
ya por si estu fuara poucu,
ricuperou el pañualu.
El sabadu, las Vixilias
ya las Venias sin un fallu.
Lus cofradis, comu ves
abondu si tĂĄn destandu,
ya’l pasau quinci d’abril,
cumpliarun ya lus diaz añus
de trabayar por Cuideiru
sin pidinus nada a cambiu.

Outra vez comu fai añus
la cai nus aburacarun,
paez … po’l mismu mutivu
ÂĄcousas del saneamiantu!
peru por outrus llugaris
ya con pirsupuastu nuavu.
ÂżSi nus siguin saniandu,
nu hemus de ponenus malus?
Pensei qu’el metru-tren esi
era®l qu’iban a estalanus,
al menus po’l mudirnismu,
pos habia hasta semafarus.
Con todu esti guirigai,
un poucu, sĂ­ inlluquiciamus,
Âżnun ti alcuardas de la copla
que ya nus bian desdi antañu?:
“Cudilleru cuasta arriba,
Cudilleru cuasta abaxu.”
pos na mĂĄs faltou un poucu
pa que si fuara al “caraju”.
Quixárun facer po’l Pitu
la entrada cochis pa’l puablu,
ya que dispuĂĄs si marcharan
a través del puartu nuavu.
La midida, comu ves,
risultou ser un frescasu,
ya’l Alcaldi ritiroula
po las firmas que i llevarun.
El dĂ­a que cambio el trĂĄficu…
¿nun taría tocandu’l pianu?

A Cosmen ya Cajeau
la noraguana is damus
po l’Amuravela d’oru
que esti añu ricibiarun,
peru… refenti a estu…
ÂżTĂș nun vianis guipandu
que lus que dan esti premiu,
fainlu por duplicau?
quedĂĄndusi una en casa,
ya outra, pa un apegau,
ya lu qu’antis era publicu,
fai tiampu que ya privau.
Nun era mijor, PatrĂłn,
comu si facía antañu,
cuandu si entragaba’l premiu
en el dĂ­a del tou Santu,
aquĂ­ en mediu La Rivera
delantri de todu’l puablu.
Outra cousa bian destinta
ya’l cuncursu de Cuideiru
el pescador ya la mar,
que lu fan todus lus añus,
ya sirvi pa que lus neñus
ÂĄya tamiĂĄn lus avezaus!
isquibran ya falin bian
ya insalcin al nuastru puablu.
Celebrasi’n mes d’Abril,
vianin bonus lliteratus,
siampri si feixu una cena
ya nun hay porque cambiallu.
La fama del Coru Mixtu,
vei dĂ­a a dĂ­a omentandu
ya tuvĂ­a muchu mĂĄs,
con el discu que sacarun
de vellancicus pixuatus
(anqui algunu suani raru).
Fan grandis atuacionis
ya llevan lus gastus pagus,
peru al isi pa MadrĂ­,
socedeuis un casu raru
que aĂș tinĂ­an que aparar
pa facer un bon almuarzu,
adelantarunsis outrus
ÂĄya todu is lu zamparun,!
ÂĄnin siquiara un cafitĂ­n
con galletas is deixĂĄrun!
menus mal que si arreglĂłu
dispuĂĄs de que protestarun.

Outrus que nun dan a vastu
de llantri pa tras danzandu
son lus d’Avanti Cuideiru
qu’hasta Finlandia llegarun,
nun vou cuntati, San Pedru,
lus istrupicius qu’armarun,
nin lus corazonis rotus
qu’en esi pais deixarun,
Âża Sergiu’l FranxĂłn, gĂŒilu
falar un idioma ixtrañu?
ya paemi que una isquimala
vei vinir a vesitallu.

A José Manuel Valle
cuniciu aquí n’el puablu,
comu’l cura d’Alfunsina,
queremus filicitallu,
pos en’a Foz de Murcín
cumplíu cincuanta añus,
trabayandu comu pĂĄrracu,
sin parada nin descansu
ya en todu isi tiampu,
siampri ejerceu de pixuatu;
ÂĄpiansu que tamiĂĄn aquĂ­,
dibirĂ­amus premiallu!

Vou avicar pa la tribuna:
Si algunu taba pensandu
que nun iba acordami
de pidir playa pa’l puablu,
ya que nun mi conoz bian,
¥fairelu todus lus añus!
Muchu falar del tourismu
ya nun hay agĂș bañanus.
ÂżMirai ver si aprovechais
ahora que gubirna un “playu”?
Si feixu tres en XixĂłn
miantras tuvu’n Yuntamiantu,
ispiriancia tiĂĄn abonda,
ÂĄna mĂĄs que sualti lus cuartus!
Del asuntu’l macru-puartu,
falaremus pa outru añu,
comu solu ya un proyeutu
nun vou perder guay el tiampu.

De lu que hubu po’l mundu
quixara falati algu:
Hay mandamĂĄs nuavu en Rusia,
PutĂ­n de nomi i punxarun,
si ahora lu llaman asina,
el dĂ­a que sea viayu,
¡nun quiaru n’imaginar
comu haberĂĄ que llamalu!
ÂżVisti lu de Pinochet?
tal que paricio un milagru,
tan malu que taba’l “probi”
ya en cuantu si viu a salvu
llevantousi de la silla
ya cuasi que sal curriandu,
(nun fuara ser que GarzĂłn
lu anduviara pirsiguiandu).
Outrus probis sin embargu
fan travisias nadandu,
pa salir d’esus paisis
aĂș tan mal lu tan pasandu,
sabiandu que muchas vecis
puadin acabar murriandu.
Ya lu del neñu balseru,
esu nu hay pur Ăș garrallu,
faer con un inocenti
lu que tuviarun faciandu
por mutivus de pulĂ­tica
lus del exiliu cubanu,
ÂĄsi el rapacĂ­n tiĂĄn un padri
ya’l que tián que faesi cargu!

AquĂ­ paez vamus pa trĂĄs,
en de ver d’ir avanzandu;
la ETA golvéu matar
desdi eneru d’esti añu,
ya cuasi qu’al mesmu tiampu
imprimo a esbarriar Arzallus,
paez mintira PatrĂłn,
lu que i pasĂł a esti paisanu:
tuvu tan cerca de Dios
y’ahora tĂĄ prĂłximu al diañu.

Lu de la baxada impuastus
que tantu cacarearun,
si lu analizas un poucu
paez que suana algu a cuantu,
lu que quitan por un llau
por outru lu tan subiandu,
el tabacu, el pan, el vinu
ya hasta’l gasol pa lus barcus,
lus pisus tan po las nubis,
ya lus precius son tal altus,
que diantru poucu, San Pedru,
cuntigu tamus viviandu.
Ahora isplicami TĂș,
Âżd’aĂș tan saliandu lus cuartus?
¡pa mí qu’aquí hay más misteriu
que’n esu del Gran Hermanu!
que cuandu i priguntas a alguin
dicinti que nun lu viarun,
si comu a Ti ti pasĂłu…
tamián nus cantara’l gallu.

Almodovar ganĂł el oscar
que dan lus amiricanus
ya p’agradecellu ¿guais?
acordousi de lus gualus,
de la madri, de la virgin
ya de lus santus del cialu.
ÂĄsoltois una letanĂ­a,
que lu acabarun ichandu!

Lu que i pasa a Ruciitu
ya pa nun aparar curriandu,
pos lleva una temporada…
ÂĄnu i sal una nin quiriandu!
Primeiru lu del disvurciu,
dispuĂĄs lu del mozu nuavu,
pur ciartu, qu’iba pa guardia,
peru esti d’ayuntamiantu;
isgoriasi co n’el cochi
ya desgusta a la Juradu,
peru asina ya todu
nun da puntada sin filu,
pa ir co la cara bian alta
ya co’l piscuazu bian tiasu,
sacou una moda nuava
“collarin a lu Carrascu”.

N’as outras modas, ÂżgĂŒisti?
tenemus muy poucu nuavu,
siguin co la pial n’iviarnu
ya trasparencias n’el vranu;
lus iscotis po la ispalda
que da virguanza mirallus,
pos a poucu que ti asomis
ves aĂș tiniamus el rabu;
por dellantri “vonderbras”
pa ir el do de pechu dandu.
Lus pelus con una ispuma
que lus dexa istropajaus,
qu’anqui lus llevin bian secus
paezti que tan mollaus.
Golveu’l color pastel,
asina, hemus endulzanus
en sin piligru d’engordi
anqui s’iscapin lus guayus.
TamiĂĄn gulviarun ponesi
de moda, outra vez lus zuacus,
¿pa golver a las madreñas,
na mĂĄs que nus queda un pasu?.
Por si escasu yo la muina
nun la sualtu de la manu.

Ahora ya Santu PatrĂłn
pa ir tirminandu’l rilatu
ya deixati discansar
hasta que pasi outru añu,
vou piditi que protexas
a la xanti d’esti puablu,
ayudanus co la pesca
pa nun tener que queixanus,
trainus de la mar en paz
ya que nun haiga mĂĄs muartus.

Vou imprimar co lus vivas,
pa que veais que tou cabandu,
ya podais marchavus ceu
que tá’l vermĂș asperandu:

¡Que viva’l nuastru Almiranti,
San Pedru Apostul del Cialu!
ÂĄSan Pablu ya San PablĂ­n,
ya San Antoniu’ l Paduanu!
ÂĄViva Santa Anina Hermosa
ya vivan todus lus santus!
¡Un viva p’al Santu Padri
que tuvu de cumpliañus!
ÂĄVivan las otoridadis
que tan subias al palcu!
ÂĄYa viva toda la xanti
que tais pur iquĂ­ en baxu!
ÂĄVivan Mafre y lus cofradis,
que andan d’aniversariu,
Avanti, el Coru y’Amigus
qu’abondu si tan destandu!
ÂĄVivan todus lus pixuatus
que si marcharun del puablu!
Y’ahora vou tirminar
pa que mi quedi risuallu
ya podais gĂŒir la copla
desdi lu altu del Cialu:

ÂĄMIENTRAS CUDILLERO VIVA
Y DURI LA FUENTI’L CANTU,
VA SAN PEDRU A LA RIBERA,
CON TODOS LOS DEMÁS SANTOS!

ÂĄAmura vela! ÂĄIsa vela!
ÂĄFuego a babor! ÂĄFuego a estribor!
ÂĄÂĄÂĄViva Pedro!!!