En el nombri de JesĂșs
Y la Virgin Soberana,
vou ichar lâAmuravela
comu San Pedru asperaba.
Puntualis a la Tou cita
tamus aquĂ lus pixuatus,
pa cumplir coâl riquisitu
de filicitatiâl santu.
San Pedru, Âżcomu ti atopas?
Âżhubu novedĂĄ poâl cialu?
Âżfuncionovus todu bian
el dĂa primeru del añu?
Nusoutrus, comu veras,
igual que tĂĄbamus, tamus;
non si nus parĂł âl relos,
nin sufrimus nengĂșn dañu,
tampoucu al ordenador
li socedeu nada istrañu
lu del efeutu dus mil,
pa mâidea quâera un cuantu
que solamenti sirviu
pa facenus gastar cuartus.
Dâiscarmiantu… tuvu bian
ya ha sirvinus por un ciantu.
ÂżVes que guapu tĂĄ Cuideiru
po las cais engalanau?
con llucis ya bandirinas
de culurinus variaus,
pos todu ya, Santu Hermosu,
pa festejar el tou santu
ya agradeceti tamiĂĄn
lu que ti vianis destandu,
anque cada vez ti demus
algu menus de trabayu,
pos lus botis poucu a poucu
vansinus disminuyandu.
Peru con tal que nus abras
un buraquin pa ir al Cialu
ya nus colis por detrĂĄs
anque nun lu merezcamus,
razĂłn mĂĄs que suficianti
ya pa faer fiastaân puablu.
Que nun piansi que mi ulvidu
San Pablu de saludallu,
peru tian que dasi cuanta
quâ aquĂ tĂĄ en sigundu puastu.
nin tampoucu a San PablĂn,
quâabondu lu celebramus
con danzas ya con verbenas,
pos yaâl dĂa de lus viayus,
ya sirvinus a la vez
pa ricordar a lus muartus.
Cumpliu yaâl riquisitu
con esti introitu bian llargu,
vou dati las novedadis
queân esti añu tuviamus:
La mar, San Pedru del alma,
nun si portóu esti añu,
Alfonsu Valle FernĂĄndez
foi el compañeru muartu
a la altura de Santoña,
al isi a piquiâl barcu
llamau Virgin del Coral
ya con basi en esti puartu,
Nin falta faira diciti
que a Ti ti lu enconendamus,
ya po lus superviviantis
que todus iban pixuatus,
gracias ti queremus dar
que tan aquĂ pa cuntallu.
ÂĄya tuvĂa algunu diz,
que tĂĄ el pescau muy caru!
Nas costeras, San PidrĂn,
tamiĂĄn de todu tuviamus
foi bona la de bunitu,
la mirluza sin embargu
bian desdi juniu a diciambri,
dâeneru pâacĂĄ, fallandu,
anque esti mes de juniu
paez que mijorĂłu algu,
de midida iba piqueña
yaâl preciu dâigual tamañu,
de las outras clas de peixis
algunu tamiĂĄn guliamus
ya paez que non, PatrĂłn,
peru sirviu pâayudanus.
Ya nun ya que nus queixemus,
pos… ya salvamus el añu,
peru nun tarĂa de mĂĄs
si nus ichas una manu
ya nus puadis indicar
aĂș tĂĄâl pescau asperandu,
ÂĄsi ya que nâel mar oceanu
tuvĂa nus queda algu!
pos gulviarun outra vez
lus gallegus ya lus cĂĄntabrus,
con esas artis de pesca
que acaban coÂŽl pescau;
riuniarunsi lus puliticus
ya paez quedĂłu arriglau,
ÂĄpos diarunnus la razĂłn!
peru ellus, siguin viniandu,
ÂĄsiguru que SalomĂłn
nun mijora esti ripartu!
AmĂĄs de lu de la pesca,
nun acompañou el tiampu,
sobri toduân mes dâeneru
con muchu friu ya viantu.
Ya tamiĂĄn en esi mes
hubuân finominu istrañu,
con unas piadras de hialu
quâiban apariciandu,
âarulitusâ las llamaban
ya dician lus deslletraus
que vinĂan del ispaciu,
algu dibĂa haber de ciartu,
nun vou diciti, San Pedru,
que fuaran todus lus casus,
lus del âIxpidianti equisâ,
dibirĂan invistigallu.
En Utubri una vesita
muchu emportanti tuviamus,
pos venu una parea,
(peru non dâenamoraus)
eran dos astromonautas
de lus quâandan ispaciaus,
ella Chiaki Mukaia,
él era John Glenn llamau,
po lu que truxuâl pidiĂłricu
lus dos eran afamaus,
ya vinĂan a Cuideiru,
pos viaranlu ritratau
ya nun pudian creer
que hubiara un puablu tan guapu,
ÂĄesu quâellus ricurriarun
el universu creau!
A Luis el Fiu la Chata
desdi aquĂ filicitamus
pos Sigundu Comandanti
nâesi mesmu mes nombrarun,
ya esi, ya un cargu emportanti,
sobri todu pa un pixuatu.
La NavidĂĄ de rebaxa
outru añu mås tuviamus,
de haber lus tres nacimiantus:
el vivianti, el dâafuara
ya el de la Ilesia diantru,
na mĂĄs que nus queda esti
ÂĄque cada vez ta mĂĄs guapu!
co la fonti de la plaza,
ÂĄdaba gustu contemplallu!
ÂĄpa que vean quâen Cuideiru
hay artistas de restrallu!
El dĂa de NavidĂĄ,
las campanas ripicarun
pa ricordanus a todus,
que facĂa dus mil añus
tuvu llugar en Belén,
el gran acunticimiantu
del nacimiantu de Cristu
ya imprimabaâl Añu Santu.
La Cabalgata de Reis
con luju ya con boatu,
cuatru carrozas bian guapas
co lus Magus disfilarun,
una co lus pasturinus,
dos de paisis lejanus
yaâl iscudu de Cuideiru
la outra iba portandu,
muchu séquitu de pajis
pa ripartir lus rigalus,
el que ripartĂa besus…
Âżpaiciami Laurianu?
DispuĂĄs de lâadoraciĂłn
ya falai al refugayu,
pa dispidir a lus Reis
unus fuaus si quemarun.
En marzu, el dia onci
el antroyu celebramus,
hubu disfili desfracis
quâiban de lu mĂĄs variau,
alligrĂa, divirsiĂłn,
ya fiasta po lu mĂĄs altu,
en el cuncursu, dispuĂĄs,
unus dâAvilĂ©s ganarun,
que si fuarun bian contentus
co lus cuartus que garrarun,
pos lus premius iban bonus,
cuasiqui que millunarius.
GĂŒi que paâl dus mil unu
quiarin facer outru tantu,
ya esu al paecer ahora
llamasi âcunsulidalluâ.
CelebrĂĄrunsi ilicionis
el dĂa doci de marzu,
ya golveu ganar Aznar
pa siguir en el gubiarnu
outrus cuatru añus mås,
ÂĄpuadi facellu a lu fualgu!
pos sacou la mayurĂa
de todus lus deputaus.
Lus que pirdiarun, PatrĂłn,
la brĂșxula istraviarun
ya unda yaâl dĂa de guay
que paĂ©mi nun lâatoparun.
Nâa CofradĂa, tamiĂĄn
hubu relevu nâel mandu,
que Firiu, taba cansau
de ser el PatrĂłn Mayor,
-pos llevaba abondus añus-
ya en estas ilicionis
a Salvador iligiarun,
ÂĄsiguru a facellu bian
que si a notar la Tou manu!
Asina que ya lu sabis,
has dâimprimar a ayudalu,
que cualquiar cousa que faiga
ya poâl bian de lus pixuatus.
La Semana Santa, venu
coâl mes dâabril acabandu,
ÂĄya touristas a barullu!
Anque nun tuvu bon tiampu,
llogramus las prusicionis
menus el Miarculis Santu,
que ya na que salis TĂș
implorandu ya llorandu,
porque negasti al Maestru
ya gĂŒisti cantar al gallu,
el Xuavis Santu, el Calvariu,
quâistrinei un micru nuavu
de lus que van enganchaus
ya deixan llibris las manus,
el Santu Intiarru, el viarnis,
que si salvĂłu de milagru
ya dispuĂĄs, la SoledĂĄ
que inclusu salĂu lluviandu.
San JuanĂn taba dâistrena,
pos tinĂa un pasu nuavu
ya por si estu fuara poucu,
ricuperou el pañualu.
El sabadu, las Vixilias
ya las Venias sin un fallu.
Lus cofradis, comu ves
abondu si tĂĄn destandu,
yaâl pasau quinci dâabril,
cumpliarun ya lus diaz añus
de trabayar por Cuideiru
sin pidinus nada a cambiu.
Outra vez comu fai añus
la cai nus aburacarun,
paez … poâl mismu mutivu
ÂĄcousas del saneamiantu!
peru por outrus llugaris
ya con pirsupuastu nuavu.
ÂżSi nus siguin saniandu,
nu hemus de ponenus malus?
Pensei quâel metru-tren esi
eraÂŽl quâiban a estalanus,
al menus poâl mudirnismu,
pos habia hasta semafarus.
Con todu esti guirigai,
un poucu, sĂ inlluquiciamus,
Âżnun ti alcuardas de la copla
que ya nus bian desdi antañu?:
âCudilleru cuasta arriba,
Cudilleru cuasta abaxu.â
pos na mĂĄs faltou un poucu
pa que si fuara al âcarajuâ.
QuixĂĄrun facer poâl Pitu
la entrada cochis paâl puablu,
ya que dispuĂĄs si marcharan
a través del puartu nuavu.
La midida, comu ves,
risultou ser un frescasu,
yaâl Alcaldi ritiroula
po las firmas que i llevarun.
El dĂa que cambio el trĂĄficu…
Âżnun tarĂa tocanduâl pianu?
A Cosmen ya Cajeau
la noraguana is damus
po lâAmuravela dâoru
que esti añu ricibiarun,
peru… refenti a estu…
ÂżTĂș nun vianis guipandu
que lus que dan esti premiu,
fainlu por duplicau?
quedĂĄndusi una en casa,
ya outra, pa un apegau,
ya lu quâantis era publicu,
fai tiampu que ya privau.
Nun era mijor, PatrĂłn,
comu si facĂa antañu,
cuandu si entragabaâl premiu
en el dĂa del tou Santu,
aquĂ en mediu La Rivera
delantri de toduâl puablu.
Outra cousa bian destinta
yaâl cuncursu de Cuideiru
el pescador ya la mar,
que lu fan todus lus añus,
ya sirvi pa que lus neñus
ÂĄya tamiĂĄn lus avezaus!
isquibran ya falin bian
ya insalcin al nuastru puablu.
Celebrasiân mes dâAbril,
vianin bonus lliteratus,
siampri si feixu una cena
ya nun hay porque cambiallu.
La fama del Coru Mixtu,
vei dĂa a dĂa omentandu
ya tuvĂa muchu mĂĄs,
con el discu que sacarun
de vellancicus pixuatus
(anqui algunu suani raru).
Fan grandis atuacionis
ya llevan lus gastus pagus,
peru al isi pa MadrĂ,
socedeuis un casu raru
que aĂș tinĂan que aparar
pa facer un bon almuarzu,
adelantarunsis outrus
ÂĄya todu is lu zamparun,!
ÂĄnin siquiara un cafitĂn
con galletas is deixĂĄrun!
menus mal que si arreglĂłu
dispuĂĄs de que protestarun.
Outrus que nun dan a vastu
de llantri pa tras danzandu
son lus dâAvanti Cuideiru
quâhasta Finlandia llegarun,
nun vou cuntati, San Pedru,
lus istrupicius quâarmarun,
nin lus corazonis rotus
quâen esi pais deixarun,
Âża Sergiuâl FranxĂłn, gĂŒilu
falar un idioma ixtrañu?
ya paemi que una isquimala
vei vinir a vesitallu.
A José Manuel Valle
cuniciu aquĂ nâel puablu,
comuâl cura dâAlfunsina,
queremus filicitallu,
pos enâa Foz de MurcĂn
cumplĂu cincuanta añus,
trabayandu comu pĂĄrracu,
sin parada nin descansu
ya en todu isi tiampu,
siampri ejerceu de pixuatu;
ÂĄpiansu que tamiĂĄn aquĂ,
dibirĂamus premiallu!
Vou avicar pa la tribuna:
Si algunu taba pensandu
que nun iba acordami
de pidir playa paâl puablu,
ya que nun mi conoz bian,
¥fairelu todus lus añus!
Muchu falar del tourismu
ya nun hay agĂș bañanus.
ÂżMirai ver si aprovechais
ahora que gubirna un âplayuâ?
Si feixu tres en XixĂłn
miantras tuvuân Yuntamiantu,
ispiriancia tiĂĄn abonda,
ÂĄna mĂĄs que sualti lus cuartus!
Del asuntuâl macru-puartu,
falaremus pa outru añu,
comu solu ya un proyeutu
nun vou perder guay el tiampu.
De lu que hubu poâl mundu
quixara falati algu:
Hay mandamĂĄs nuavu en Rusia,
PutĂn de nomi i punxarun,
si ahora lu llaman asina,
el dĂa que sea viayu,
ÂĄnun quiaru nâimaginar
comu haberĂĄ que llamalu!
ÂżVisti lu de Pinochet?
tal que paricio un milagru,
tan malu que tabaâl âprobiâ
ya en cuantu si viu a salvu
llevantousi de la silla
ya cuasi que sal curriandu,
(nun fuara ser que GarzĂłn
lu anduviara pirsiguiandu).
Outrus probis sin embargu
fan travisias nadandu,
pa salir dâesus paisis
aĂș tan mal lu tan pasandu,
sabiandu que muchas vecis
puadin acabar murriandu.
Ya lu del neñu balseru,
esu nu hay pur Ăș garrallu,
faer con un inocenti
lu que tuviarun faciandu
por mutivus de pulĂtica
lus del exiliu cubanu,
ÂĄsi el rapacĂn tiĂĄn un padri
yaâl que tiĂĄn que faesi cargu!
AquĂ paez vamus pa trĂĄs,
en de ver dâir avanzandu;
la ETA golvéu matar
desdi eneru dâesti añu,
ya cuasi quâal mesmu tiampu
imprimo a esbarriar Arzallus,
paez mintira PatrĂłn,
lu que i pasĂł a esti paisanu:
tuvu tan cerca de Dios
yâahora tĂĄ prĂłximu al diañu.
Lu de la baxada impuastus
que tantu cacarearun,
si lu analizas un poucu
paez que suana algu a cuantu,
lu que quitan por un llau
por outru lu tan subiandu,
el tabacu, el pan, el vinu
ya hastaâl gasol pa lus barcus,
lus pisus tan po las nubis,
ya lus precius son tal altus,
que diantru poucu, San Pedru,
cuntigu tamus viviandu.
Ahora isplicami TĂș,
ÂżdâaĂș tan saliandu lus cuartus?
ÂĄpa mĂ quâaquĂ hay mĂĄs misteriu
queân esu del Gran Hermanu!
que cuandu i priguntas a alguin
dicinti que nun lu viarun,
si comu a Ti ti pasĂłu…
tamiĂĄn nus cantaraâl gallu.
Almodovar ganĂł el oscar
que dan lus amiricanus
ya pâagradecellu Âżguais?
acordousi de lus gualus,
de la madri, de la virgin
ya de lus santus del cialu.
ÂĄsoltois una letanĂa,
que lu acabarun ichandu!
Lu que i pasa a Ruciitu
ya pa nun aparar curriandu,
pos lleva una temporada…
ÂĄnu i sal una nin quiriandu!
Primeiru lu del disvurciu,
dispuĂĄs lu del mozu nuavu,
pur ciartu, quâiba pa guardia,
peru esti dâayuntamiantu;
isgoriasi co nâel cochi
ya desgusta a la Juradu,
peru asina ya todu
nun da puntada sin filu,
pa ir co la cara bian alta
ya coâl piscuazu bian tiasu,
sacou una moda nuava
âcollarin a lu Carrascuâ.
Nâas outras modas, ÂżgĂŒisti?
tenemus muy poucu nuavu,
siguin co la pial nâiviarnu
ya trasparencias nâel vranu;
lus iscotis po la ispalda
que da virguanza mirallus,
pos a poucu que ti asomis
ves aĂș tiniamus el rabu;
por dellantri âvonderbrasâ
pa ir el do de pechu dandu.
Lus pelus con una ispuma
que lus dexa istropajaus,
quâanqui lus llevin bian secus
paezti que tan mollaus.
Golveuâl color pastel,
asina, hemus endulzanus
en sin piligru dâengordi
anqui sâiscapin lus guayus.
TamiĂĄn gulviarun ponesi
de moda, outra vez lus zuacus,
¿pa golver a las madreñas,
na mĂĄs que nus queda un pasu?.
Por si escasu yo la muina
nun la sualtu de la manu.
Ahora ya Santu PatrĂłn
pa ir tirminanduâl rilatu
ya deixati discansar
hasta que pasi outru añu,
vou piditi que protexas
a la xanti dâesti puablu,
ayudanus co la pesca
pa nun tener que queixanus,
trainus de la mar en paz
ya que nun haiga mĂĄs muartus.
Vou imprimar co lus vivas,
pa que veais que tou cabandu,
ya podais marchavus ceu
que tĂĄâl vermĂș asperandu:
ÂĄQue vivaâl nuastru Almiranti,
San Pedru Apostul del Cialu!
ÂĄSan Pablu ya San PablĂn,
ya San Antoniuâ l Paduanu!
ÂĄViva Santa Anina Hermosa
ya vivan todus lus santus!
ÂĄUn viva pâal Santu Padri
que tuvu de cumpliañus!
ÂĄVivan las otoridadis
que tan subias al palcu!
ÂĄYa viva toda la xanti
que tais pur iquĂ en baxu!
ÂĄVivan Mafre y lus cofradis,
que andan dâaniversariu,
Avanti, el Coru yâAmigus
quâabondu si tan destandu!
ÂĄVivan todus lus pixuatus
que si marcharun del puablu!
Yâahora vou tirminar
pa que mi quedi risuallu
ya podais gĂŒir la copla
desdi lu altu del Cialu:
ÂĄMIENTRAS CUDILLERO VIVA
Y DURI LA FUENTIâL CANTU,
VA SAN PEDRU A LA RIBERA,
CON TODOS LOS DEMĂS SANTOS!
ÂĄAmura vela! ÂĄIsa vela!
ÂĄFuego a babor! ÂĄFuego a estribor!
ÂĄÂĄÂĄViva Pedro!!!