L'Amuravela 2000

Written by
Cesáreo Marqués Valle

Recited by
Cesáreo Marqués Valle

En el nombri de Jesús
Y la Virgin Soberana,
vou ichar l’Amuravela
comu San Pedru asperaba.

Puntualis a la Tou cita
tamus aquí lus pixuatus,
pa cumplir co’l riquisitu
de filicitati’l santu.
San Pedru, ¿comu ti atopas?
¿hubu novedá po’l cialu?
¿funcionovus todu bian
el día primeru del añu?
Nusoutrus, comu veras,
igual que tábamus, tamus;
non si nus paró ’l relos,
nin sufrimus nengún dañu,
tampoucu al ordenador
li socedeu nada istrañu
lu del efeutu dus mil,
pa m’idea qu’era un cuantu
que solamenti sirviu
pa facenus gastar cuartus.
D’iscarmiantu… tuvu bian
ya ha sirvinus por un ciantu.

¿Ves que guapu tá Cuideiru
po las cais engalanau?
con llucis ya bandirinas
de culurinus variaus,
pos todu ya, Santu Hermosu,
pa festejar el tou santu
ya agradeceti tamián
lu que ti vianis destandu,
anque cada vez ti demus
algu menus de trabayu,
pos lus botis poucu a poucu
vansinus disminuyandu.
Peru con tal que nus abras

un buraquin pa ir al Cialu
ya nus colis por detrás
anque nun lu merezcamus,
razón más que suficianti
ya pa faer fiasta’n puablu.

Que nun piansi que mi ulvidu
San Pablu de saludallu,
peru tian que dasi cuanta
qu’ aquí tá en sigundu puastu.
nin tampoucu a San Pablín,
qu’abondu lu celebramus
con danzas ya con verbenas,
pos ya’l día de lus viayus,
ya sirvinus a la vez
pa ricordar a lus muartus.

Cumpliu ya’l riquisitu
con esti introitu bian llargu,
vou dati las novedadis
que’n esti añu tuviamus:

La mar, San Pedru del alma,
nun si portóu esti añu,
Alfonsu Valle Fernández
foi el compañeru muartu
a la altura de Santoña,
al isi a piqui’l barcu
llamau Virgin del Coral
ya con basi en esti puartu,
Nin falta faira diciti
que a Ti ti lu enconendamus,
ya po lus superviviantis
que todus iban pixuatus,
gracias ti queremus dar
que tan aquí pa cuntallu.
¡ya tuvía algunu diz,
que tá el pescau muy caru!

Nas costeras, San Pidrín,
tamián de todu tuviamus
foi bona la de bunitu,
la mirluza sin embargu
bian desdi juniu a diciambri,
d’eneru p’acá, fallandu,
anque esti mes de juniu
paez que mijoróu algu,
de midida iba piqueña
ya’l preciu d’igual tamañu,
de las outras clas de peixis
algunu tamián guliamus
ya paez que non, Patrón,
peru sirviu p’ayudanus.
Ya nun ya que nus queixemus,
pos… ya salvamus el añu,
peru nun taría de más
si nus ichas una manu
ya nus puadis indicar
aú tá’l pescau asperandu,
¡si ya que n’el mar oceanu
tuvía nus queda algu!
pos gulviarun outra vez
lus gallegus ya lus cántabrus,
con esas artis de pesca
que acaban co´l pescau;
riuniarunsi lus puliticus
ya paez quedóu arriglau,
¡pos diarunnus la razón!
peru ellus, siguin viniandu,
¡siguru que Salomón
nun mijora esti ripartu!

Amás de lu de la pesca,
nun acompañou el tiampu,
sobri todu’n mes d’eneru
con muchu friu ya viantu.
Ya tamián en esi mes
hubu’n finominu istrañu,
con unas piadras de hialu
qu’iban apariciandu,
“arulitus” las llamaban
ya dician lus deslletraus
que vinían del ispaciu,
algu dibía haber de ciartu,
nun vou diciti, San Pedru,
que fuaran todus lus casus,
lus del “Ixpidianti equis”,
dibirían invistigallu.

En Utubri una vesita
muchu emportanti tuviamus,
pos venu una parea,
(peru non d’enamoraus)
eran dos astromonautas
de lus qu’andan ispaciaus,
ella Chiaki Mukaia,
él era John Glenn llamau,
po lu que truxu’l pidióricu
lus dos eran afamaus,
ya vinían a Cuideiru,
pos viaranlu ritratau
ya nun pudian creer
que hubiara un puablu tan guapu,
¡esu qu’ellus ricurriarun
el universu creau!

A Luis el Fiu la Chata
desdi aquí filicitamus
pos Sigundu Comandanti
n’esi mesmu mes nombrarun,
ya esi, ya un cargu emportanti,
sobri todu pa un pixuatu.

La Navidá de rebaxa
outru añu más tuviamus,
de haber lus tres nacimiantus:
el vivianti, el d’afuara
ya el de la Ilesia diantru,
na más que nus queda esti
¡que cada vez ta más guapu!
co la fonti de la plaza,
¡daba gustu contemplallu!
¡pa que vean qu’en Cuideiru
hay artistas de restrallu!
El día de Navidá,
las campanas ripicarun
pa ricordanus a todus,
que facía dus mil añus
tuvu llugar en Belén,
el gran acunticimiantu
del nacimiantu de Cristu
ya imprimaba’l Añu Santu.
La Cabalgata de Reis
con luju ya con boatu,
cuatru carrozas bian guapas
co lus Magus disfilarun,
una co lus pasturinus,
dos de paisis lejanus
ya’l iscudu de Cuideiru
la outra iba portandu,
muchu séquitu de pajis
pa ripartir lus rigalus,
el que ripartía besus…
¿paiciami Laurianu?
Dispuás de l’adoración
ya falai al refugayu,
pa dispidir a lus Reis
unus fuaus si quemarun.

En marzu, el dia onci
el antroyu celebramus,
hubu disfili desfracis
qu’iban de lu más variau,
alligría, divirsión,
ya fiasta po lu más altu,
en el cuncursu, dispuás,
unus d’Avilés ganarun,
que si fuarun bian contentus
co lus cuartus que garrarun,
pos lus premius iban bonus,
cuasiqui que millunarius.
Güi que pa’l dus mil unu
quiarin facer outru tantu,
ya esu al paecer ahora
llamasi “cunsulidallu”.

Celebrárunsi ilicionis
el día doci de marzu,
ya golveu ganar Aznar
pa siguir en el gubiarnu
outrus cuatru añus más,
¡puadi facellu a lu fualgu!
pos sacou la mayuría
de todus lus deputaus.
Lus que pirdiarun, Patrón,
la brúxula istraviarun
ya unda ya’l día de guay
que paémi nun l’atoparun.

N’a Cofradía, tamián
hubu relevu n’el mandu,
que Firiu, taba cansau
de ser el Patrón Mayor,
-pos llevaba abondus añus-
ya en estas ilicionis
a Salvador iligiarun,
¡siguru a facellu bian
que si a notar la Tou manu!
Asina que ya lu sabis,
has d’imprimar a ayudalu,
que cualquiar cousa que faiga
ya po’l bian de lus pixuatus.

La Semana Santa, venu
co’l mes d’abril acabandu,
¡ya touristas a barullu!
Anque nun tuvu bon tiampu,
llogramus las prusicionis
menus el Miarculis Santu,
que ya na que salis Tú
implorandu ya llorandu,
porque negasti al Maestru
ya güisti cantar al gallu,
el Xuavis Santu, el Calvariu,
qu’istrinei un micru nuavu
de lus que van enganchaus
ya deixan llibris las manus,
el Santu Intiarru, el viarnis,
que si salvóu de milagru
ya dispuás, la Soledá
que inclusu salíu lluviandu.
San Juanín taba d’istrena,
pos tinía un pasu nuavu
ya por si estu fuara poucu,
ricuperou el pañualu.
El sabadu, las Vixilias
ya las Venias sin un fallu.
Lus cofradis, comu ves
abondu si tán destandu,
ya’l pasau quinci d’abril,
cumpliarun ya lus diaz añus
de trabayar por Cuideiru
sin pidinus nada a cambiu.

Outra vez comu fai añus
la cai nus aburacarun,
paez … po’l mismu mutivu
¡cousas del saneamiantu!
peru por outrus llugaris
ya con pirsupuastu nuavu.
¿Si nus siguin saniandu,
nu hemus de ponenus malus?
Pensei qu’el metru-tren esi
era´l qu’iban a estalanus,
al menus po’l mudirnismu,
pos habia hasta semafarus.
Con todu esti guirigai,
un poucu, sí inlluquiciamus,
¿nun ti alcuardas de la copla
que ya nus bian desdi antañu?:
“Cudilleru cuasta arriba,
Cudilleru cuasta abaxu.”
pos na más faltou un poucu
pa que si fuara al “caraju”.
Quixárun facer po’l Pitu
la entrada cochis pa’l puablu,
ya que dispuás si marcharan
a través del puartu nuavu.
La midida, comu ves,
risultou ser un frescasu,
ya’l Alcaldi ritiroula
po las firmas que i llevarun.
El día que cambio el tráficu…
¿nun taría tocandu’l pianu?

A Cosmen ya Cajeau
la noraguana is damus
po l’Amuravela d’oru
que esti añu ricibiarun,
peru… refenti a estu…
¿Tú nun vianis guipandu
que lus que dan esti premiu,
fainlu por duplicau?
quedándusi una en casa,
ya outra, pa un apegau,
ya lu qu’antis era publicu,
fai tiampu que ya privau.
Nun era mijor, Patrón,
comu si facía antañu,
cuandu si entragaba’l premiu
en el día del tou Santu,
aquí en mediu La Rivera
delantri de todu’l puablu.
Outra cousa bian destinta
ya’l cuncursu de Cuideiru
el pescador ya la mar,
que lu fan todus lus añus,
ya sirvi pa que lus neñus
¡ya tamián lus avezaus!
isquibran ya falin bian
ya insalcin al nuastru puablu.
Celebrasi’n mes d’Abril,
vianin bonus lliteratus,
siampri si feixu una cena
ya nun hay porque cambiallu.
La fama del Coru Mixtu,
vei día a día omentandu
ya tuvía muchu más,
con el discu que sacarun
de vellancicus pixuatus
(anqui algunu suani raru).
Fan grandis atuacionis
ya llevan lus gastus pagus,
peru al isi pa Madrí,
socedeuis un casu raru
que aú tinían que aparar
pa facer un bon almuarzu,
adelantarunsis outrus
¡ya todu is lu zamparun,!
¡nin siquiara un cafitín
con galletas is deixárun!
menus mal que si arreglóu
dispuás de que protestarun.

Outrus que nun dan a vastu
de llantri pa tras danzandu
son lus d’Avanti Cuideiru
qu’hasta Finlandia llegarun,
nun vou cuntati, San Pedru,
lus istrupicius qu’armarun,
nin lus corazonis rotus
qu’en esi pais deixarun,
¿a Sergiu’l Franxón, güilu
falar un idioma ixtrañu?
ya paemi que una isquimala
vei vinir a vesitallu.

A José Manuel Valle
cuniciu aquí n’el puablu,
comu’l cura d’Alfunsina,
queremus filicitallu,
pos en’a Foz de Murcín
cumplíu cincuanta añus,
trabayandu comu párracu,
sin parada nin descansu
ya en todu isi tiampu,
siampri ejerceu de pixuatu;
¡piansu que tamián aquí,
dibiríamus premiallu!

Vou avicar pa la tribuna:
Si algunu taba pensandu
que nun iba acordami
de pidir playa pa’l puablu,
ya que nun mi conoz bian,
¡fairelu todus lus añus!
Muchu falar del tourismu
ya nun hay agú bañanus.
¿Mirai ver si aprovechais
ahora que gubirna un “playu”?
Si feixu tres en Xixón
miantras tuvu’n Yuntamiantu,
ispiriancia tián abonda,
¡na más que sualti lus cuartus!
Del asuntu’l macru-puartu,
falaremus pa outru añu,
comu solu ya un proyeutu
nun vou perder guay el tiampu.

De lu que hubu po’l mundu
quixara falati algu:
Hay mandamás nuavu en Rusia,
Putín de nomi i punxarun,
si ahora lu llaman asina,
el día que sea viayu,
¡nun quiaru n’imaginar
comu haberá que llamalu!
¿Visti lu de Pinochet?
tal que paricio un milagru,
tan malu que taba’l “probi”
ya en cuantu si viu a salvu
llevantousi de la silla
ya cuasi que sal curriandu,
(nun fuara ser que Garzón
lu anduviara pirsiguiandu).
Outrus probis sin embargu
fan travisias nadandu,
pa salir d’esus paisis
aú tan mal lu tan pasandu,
sabiandu que muchas vecis
puadin acabar murriandu.
Ya lu del neñu balseru,
esu nu hay pur ú garrallu,
faer con un inocenti
lu que tuviarun faciandu
por mutivus de pulítica
lus del exiliu cubanu,
¡si el rapacín tián un padri
ya’l que tián que faesi cargu!

Aquí paez vamus pa trás,
en de ver d’ir avanzandu;
la ETA golvéu matar
desdi eneru d’esti añu,
ya cuasi qu’al mesmu tiampu
imprimo a esbarriar Arzallus,
paez mintira Patrón,
lu que i pasó a esti paisanu:
tuvu tan cerca de Dios
y’ahora tá próximu al diañu.

Lu de la baxada impuastus
que tantu cacarearun,
si lu analizas un poucu
paez que suana algu a cuantu,
lu que quitan por un llau
por outru lu tan subiandu,
el tabacu, el pan, el vinu
ya hasta’l gasol pa lus barcus,
lus pisus tan po las nubis,
ya lus precius son tal altus,
que diantru poucu, San Pedru,
cuntigu tamus viviandu.
Ahora isplicami Tú,
¿d’aú tan saliandu lus cuartus?
¡pa mí qu’aquí hay más misteriu
que’n esu del Gran Hermanu!
que cuandu i priguntas a alguin
dicinti que nun lu viarun,
si comu a Ti ti pasóu…
tamián nus cantara’l gallu.

Almodovar ganó el oscar
que dan lus amiricanus
ya p’agradecellu ¿guais?
acordousi de lus gualus,
de la madri, de la virgin
ya de lus santus del cialu.
¡soltois una letanía,
que lu acabarun ichandu!

Lu que i pasa a Ruciitu
ya pa nun aparar curriandu,
pos lleva una temporada…
¡nu i sal una nin quiriandu!
Primeiru lu del disvurciu,
dispuás lu del mozu nuavu,
pur ciartu, qu’iba pa guardia,
peru esti d’ayuntamiantu;
isgoriasi co n’el cochi
ya desgusta a la Juradu,
peru asina ya todu
nun da puntada sin filu,
pa ir co la cara bian alta
ya co’l piscuazu bian tiasu,
sacou una moda nuava
“collarin a lu Carrascu”.

N’as outras modas, ¿güisti?
tenemus muy poucu nuavu,
siguin co la pial n’iviarnu
ya trasparencias n’el vranu;
lus iscotis po la ispalda
que da virguanza mirallus,
pos a poucu que ti asomis
ves aú tiniamus el rabu;
por dellantri “vonderbras”
pa ir el do de pechu dandu.
Lus pelus con una ispuma
que lus dexa istropajaus,
qu’anqui lus llevin bian secus
paezti que tan mollaus.
Golveu’l color pastel,
asina, hemus endulzanus
en sin piligru d’engordi
anqui s’iscapin lus guayus.
Tamián gulviarun ponesi
de moda, outra vez lus zuacus,
¿pa golver a las madreñas,
na más que nus queda un pasu?.
Por si escasu yo la muina
nun la sualtu de la manu.

Ahora ya Santu Patrón
pa ir tirminandu’l rilatu
ya deixati discansar
hasta que pasi outru añu,
vou piditi que protexas
a la xanti d’esti puablu,
ayudanus co la pesca
pa nun tener que queixanus,
trainus de la mar en paz
ya que nun haiga más muartus.

Vou imprimar co lus vivas,
pa que veais que tou cabandu,
ya podais marchavus ceu
que tá’l vermú asperandu:

¡Que viva’l nuastru Almiranti,
San Pedru Apostul del Cialu!
¡San Pablu ya San Pablín,
ya San Antoniu’ l Paduanu!
¡Viva Santa Anina Hermosa
ya vivan todus lus santus!
¡Un viva p’al Santu Padri
que tuvu de cumpliañus!
¡Vivan las otoridadis
que tan subias al palcu!
¡Ya viva toda la xanti
que tais pur iquí en baxu!
¡Vivan Mafre y lus cofradis,
que andan d’aniversariu,
Avanti, el Coru y’Amigus
qu’abondu si tan destandu!
¡Vivan todus lus pixuatus
que si marcharun del puablu!
Y’ahora vou tirminar
pa que mi quedi risuallu
ya podais güir la copla
desdi lu altu del Cialu:

¡MIENTRAS CUDILLERO VIVA
Y DURI LA FUENTI’L CANTU,
VA SAN PEDRU A LA RIBERA,
CON TODOS LOS DEMÁS SANTOS!

¡Amura vela! ¡Isa vela!
¡Fuego a babor! ¡Fuego a estribor!
¡¡¡Viva Pedro!!!