L'Amuravela 2002

Written by
Cesáreo Marqués Valle

Recited by
Cesáreo Marqués Valle

En el nombri de Jesús
y la Virgin Soberana,
vou ichar l’amuravela
comu San Pedru asperaba.

¡Filicidadis! ¡San Pedru!
lu mesmu i digu a San Pablu
que ya’l sou santu mañana,
al menus aquí n’el puablu,
peru esu, nun quiar dicir
que teis lus dos desvurciaus,
pos por lus llibrus sabemus
cuandu vus martirizarun,
co la cruz pa baxu unu
ya’l outru decapitau.
Peru comu aquí en Cuideiru
siampri fuamus afamaus
de gustamus la fulixa,
faemus el santu allargau,
asina, en de ver d’un día,
cuatru tenemus fijaus:
La vispura pa entonar,
San Pedru, pa ir arrincandu,
San Pablu pa garrar marcha
¡ya en San Pablín reventandu!
Po lu tantu, San Pidrín,
danus fuarzas desde’l cialu,
pos vamus nisicitallas
forasterus ya pixuatus,
imprima por mi el primeiru
pa prencipiar co’l rilatu,
que abondas cousas ¿güisti?
teu n’el buchi pa ir cuntandu,
a Ti, siguru han gustati,
a outrus, pa m’idea non tantu,
teneran que nas oreas
ir lus taponis puniandu.

La mar, San Pedru del alma,
sigui al igual que outrus añus,
vamus de mal en pior
nin hay peixis, nin hay cuartus,
por nun tener, nun tenemus
ahora, ni aú facer lus barcus,
pos cerróu el astilleru
que tiníamus en puablu.
Ya, nín sei si son costeras
a lu que nus didicamus,
la quistión ya ir a la mar
precurandu garrar algu:
mirluzas, panchus, barbadas,
calamaris, redoballus,
algu d’angula, porcebis…
intentar salir del añu,
que la cartera ta floxa
ya son abondus lus gastus.
Peru esu nun abasta,
añoramus outrus tiampus,
en lus que la abundancia
era la reina del puablu.

Pensamus, que la vesita
del siñor Menistru’l ramu,
el día trenta d’utubri
iba sirvinus de algu,
¡bian pudía isficiasi
co lu bian que lu tratamus!
peru d’un tiampu pa cá
ya vinimus comprobandu,
que a lus probis mariñeirus
nengún casu is tán faciandu,
paemi tamus aquí,
porqui fas Tú algún melagru.
Peru si puadis, precura…
una vez mitiu en gastus
qu’el melagru sea grandi
o al menus que sea sonau,
imaginasti, Patrón….
solu por diciti algu:
Acabar co’l tren de bolus
que outra vez lu pirmitiarun
y’anqui ten a doci millas,
siguru han de facer dañu;
que lus barcus de Cuideiru
vendan todus en el puablu,
que haiga paru biulóxicu
ya tar en casa cobrandu,
peru miantras tantu ¿guais?
que ten la mar vigilandu
pa que lus botis gallegus
nun vengan a isquilmanus.

Miou probi, tu has dati cuanta
lu que tamus padiciandu,
tenemus … pisicosis d’esa
o tamus inlluquiciandu,
pa muastra, abasta un botón,
mira lu que mi cuntarun:
Saliarun un día a calar
seis u siati aquí del puartu,
pa más señas teu diciti
qu’Isulinu iba al mandu,
llargarun lus apareus
ya de ripenti, un rivulau
que lus outrus botis ¿guais?
pensaban pasaba algu,
taban todus al costau
con gaxartis en’a manu,
asperandu por el peix
qu’Isulinu iba alandu
ya que sigún is dicía
iba pa’l fondu tirandu,
cuandu pur fin cunsiguíu
metellu diantru del barcu
¿sabis lu qu’era Patrón?
¡sentati pa nu ir al sualu!
¡¡¡era una patarroxa!!!
ya bian piqueña pur ciartu,
si fuara una roballiza…
facían fiasta n’el puablu.

Si mal si portóu la mar,
igual tuviamus co’l tiampu,
en diciambri abondu friu
y’agua y viantu nun faltarun,
marzu nun si portóu mal
peru mayu marceandu,
asina que comu ves,
el armariu tuvu abiartu
pa cambear d’endumintaria
cuasiqui que todu’l añu.

En sitiambri, el día onci,
quedóu el mundu asoráu
viandu a las torris gemelas
comu si isgorromblarun
cuandu dos avionis ¿guais?
contra ellas s’istrillarun.
Discubriusi dispuás,
qu’era un ataqui-tentau
qu’el lloucu isi de Bin Ladin
tinía bian planeau,
más de milenta presonas
en esi autu murriarun.
Peru nu abastóu con esu
pos pa siguir cizañandu,
didicousi el muy xostrón
a unviar por el correu
sobris con el antrax diantru,
pa que asina el que lu abriara
murriara cuntaminau.
En Cuideiru, a risultas
bon cirriburri amontarun
con un sobri sospechosu
que n’el Patrón ricibiarun,
vinía … de Telaví,
ya nadi quiria mirallu,
venu la guardia cevil,
pulicias, el juzgau
ya paemi tamian taban
d’Uviadu dos deslletraus,
¡na más nus faltóu l’ejercitu
pa tar el puablu tomau!
(pa m’idea qu´hasta a Gerardu
ya tinían avisau).
Ya’l Patrón en Tenerifi,
dicin iba priucupau…
¿tiniría miadu al polvu?
¿o al sobri cuntaminau?
De dañus colateralis
dos deixámus apuntaus:
Eloy ya Marisol,
casi caban disvurciaus
ya la probi de Josechu
nun tian el sustu quitau.

L’Amuravela de Oru,
entregóusi, el vinticuatru
del pasau mes de nuviambri,
¡esta vez quedóu en puablu!
Ya las dos, ¡hay que dicillu!
con todu miricimiantu;
una pa Ernestu Marqués,
que abondu si ta destandu,
en llevar la Cumunidá
Parruquial de lus pixuatus.
Lus de Cuideiru Turismu
fuarun lus outrus premiaus,
bona cena en Casa Lupa,
descursus que nun faltarun
ya bonus cantus tamián
po’l Ochoti Langreanu,

Las Navidadis, más sosas
cada añu van risultandu,
nin vellancicus, nin llucis,
nin siquiara el ñacimiantu
a la puarta de la ilesia,
na más que hubu el de diantru.
Dispuás, viniarun lus Reis,
con gran luxu ya boatu,
pa falais a lus niñinus
ya ripartíis lus rigalus,
antis d’isi pa’l urianti,
botamusis unus fuaus.
Tianin más suarti que Tú,
que nun lus gualis fai tiempu,
anqu’isti añu, pa m’idea
paez que lus cunsiguiamus,
¿acasu l’isquirbirían
alguna carta a lus Magus?
¿u siría el Yuntamiantu
qu’omentóu el pirsupuastu?
La quistión, yá que lus haiga
ya que ti honremus el santu.

En frebeiru, outra vez
el antroyu cilibramus,
nun lu facemus en martis
comu fan en outrus puablus,
pa que nu haiga cuncidencias
ya asi nun perjudicallus,
ya anque teamus en Cuaresma
asperamus hasta’l sabadu,
ya tal éxitu, Patrón,
dicin pur hi tan tiniandu,
qu’en Brasil ya en Tenerifi
andan co’l ripiru en cuarpu.
Lus desfracis, teu diciti,
urixinalis ya guapus,
las Mininas, la balanza
ya una caja con un muartu,
fuarun lus que arramplarun
co lus premius ya lus cuartus.

Llegóu la Semana Santa,
esta vez, en mes de marzu,
ya tamián n’esta ucasión
acompañounus el tiampu,
llogramus las prusicionis
desde’l Dumingu de Ramus,
hasta cabar co las Venias
el día Sabadu Santu,
todas con gran devoción
ya fervor de lus pixuatus,
outra cousa, l’asistencia,
en esu nunca igualamus,
en’as de tardi y tempranu
paezmi que algu fallamus,
pos la xanti nu acudíu
comu facía outrus añus,
¿será quistión de mirar,
pa ver si hay que cambear algu?

¿Hasta cuandu vamus tar
co las obras padiciandu?
nun m’ixtraña qu’al Calvariu,
fuara pouca xanti isti añu,
pos abondu sufrimiantu
ya tenemus lus pixuatus.
Empresa que bian pa ca
acaba siampri quebrandu,
ta pasandunus lu mesmu
que cuandu si fixu’l puartu,
mira ver si nus ayudas
pa desfacer el intuartu,
¿quian sera’l iluminau
que firma estus contratus?
¡que Dios lu tenga na gloria
si tian tuvía traballu!
Ahora, ya Jesús Martínez,
el encargau d’ultimallus,
pa m’idea que esta vez
si tamus en bonas manus.
Asina que mira ver
si Tú puadis apurallu,
pa que si desti en cabar
todu lu que ya imprimarun:
la Cai, la Plaza, almacenis
ya’l Hogar del Xubilau.
Outru cantar vei a ser
l’ampliación del Yuntamiantu,
que aú si alcontraba la Casa
de Don José, tan faciandu;
cuandu la tirarun ¿guais?
vimus un paisaji nuavu
ya hasta hubu referendu,
pa idificar, o deixallu,
¡ganóu la edificación!
asina qu’en esas tamus,
ya tantu lu edificarun,
que paez que si pasarun.
Solu falta que lu cabin
ceu ya bian diantru del plazu
ya podamus ver Cuideiru
bian adecentau ya guapu.

Las fiastas de premavera,
en el Pitu cilibrarun
co la ixcusa San José,
el día primeru de mayu,
imprimarun en abril
ya dispuás diarun un saltu,
xanti hubu comu borra
iba un xintiu disiartu,
tinían que urganizar,
las tos fiastas Patrón Santu,
total lus que tan al frenti
son tamián bonus pixuatus
ya…¿qu’emportancia tindría
una vez mitius en gastus?

Ahora que tantu nus tan
el tourismu fomentandu,
vou dais alguna ideas
por si lis sirvi de algu:
de chaquilis, por exemplu,
faer un campiunatu
de carreras en el Sabli
ya co las pulgas, de saltus,
cumpitición de piraguas
po la Mimosa baxandu
ya la meta, xustu au taba
la playa de esti puablu,
¡pur ciartu! ¿qué sabis d’estu?
¡Kiku! ¿la playa pa cuandu?
tú piansas que con vistiti
de mohame po’l disiartu
ya’l teléfanu na manu
¿tianislu sulucionau?
Mira que hay ilicionis
ya Cuideiru ta asperandu,
todu, nun van ser senderus
¡tamián queremus bañanus!

Ya puadis urganizar
iscursionis por el cialu,
tianis ahí a Manulín
co’l autocar asperandu;
yo puadu garantizati,
que vas tar en bonas manus;
solamenti co lus viaxis
que facía todus lus añus,
a Santana Montarés
carretandu a lus pixuatus,
¡tou siguru i cuncidiarun
el carné de pasiar santus!

Comu somus urupeus,
¡hubu un gran cunticimiantu!
tenemus moneda nuava
desde primeirus de añu,
agora, ya nun hay pisetas,
digutilu, por si es casu
vianis a dar una gualta
ya ves lus billetis rarus.
¡A diciti la verdá,
paez que nus la liarun!
desdi que tan esus eurus….
¡ya nun sei si teu cuartus!
lu que antis eran milis,
agora son solu ciantus
ya lus millonis miou probi,
isfumarunsi del bancu,
del Bancu… Bilbau Vizcaya,
Tú ya mi vas intindiandu.
Pur ciartu falandu d’estu
visti que cambius tuviamus,
desdi siampri yo pensei
taba el “paraisu” en cialu
ya agora discubríusi
sigún un ubispu vascu,
que taba… en un tal “Jersey”
mitiu desdi fai tiampu,
siría de lana virgin….
o de ovea sin pecau.

Miou probi, compadezcuti
lu que taras padiciandu,
por todas las tempestadis
qu’el tou barcu ta sufriandu,
cuandu nun hay mar de fondu,
hay galerna o fuartis viantus,
pos últimamenti ¿guais?
tamus viandu cada casu…
nin siquiara puadu icir
por pudor ya por recatu,
a lu que dicin, algunus
curas que si didicarun,
menus mal nun foi aquí,
qu’eran nurtamiricanus,
lus nuastrus, van de más finus,
solu salin del armariu.

¡Acamiantati, Patrón!
co lu que ta sucidiandu
diantru lus llaboratorius
aú tan ixpirimintandu;
dispuás de la ovea Dolly,
esa que dicin clonarun
-que pur ciartu, al paicer
tian artrosis en’us guasus-
ahora diois por frabicar,
nun sei si cacareandu,
un pitu que al paicer
vian llistu pa ichar al platu,
pos nun hay que perder tiampu
en tener que desplumallu;
a esti pasu, van a poner
las pitas, fritus lus guavus
ya las indianas sin pulgu
han facer lus aldianus.

Ya ves San Pidrín del alma,
el mundu ta inlluquiciandu,
támus mil vecis pior
que tábamus outrus añus,
en de ver de tar en paz
las guerras van omentandu,
ya lus mandamasis, ¿guais?
¡na más sabin tar viaxandu!
nin que tomaran “rebul”
pos siampri lu fan volandu,
aquí, nun vayas pensar
que nun pasa nada malu,
esu … d’España va bian
ya nus ta sonandu a cuantu:
gualgas, manifestacionis,
viulacionis, atentaus,
robus, drogas ya decretus;
imigrantis afogaus,
por vinir en esus botis
que Mohame is da pinchaus,
lus inguilis co’l Peñon,
que nun caban de soltallu,
pa m’idea qu’hasta lus monus
el pelu nus tan tomandu,
voy falati de outras cousas
que más allegris pasarun.

Esu de Uperación Triunfu
¿tamián lu vistis n’el cialu?
¡yo nun pirdi unu miou probi!
ver a esus mozus cantadu,
la verdá, ¡dabati gustu!
ya todus bian s’isforzarun,
anqui si yo fuara Tú…
nun tindría a gustu el cuarpu,
¿nun visti qu’el Bustamanti
pasóu to’l tiampu llorandu?
na prusición de Las Lárimas
el día Miarculis Santu,
has d’andar con pías de plomu,
porqui igual ti quita’l puastu.

Outru añu más, San Pedru,
que tampoucu nus llibramus,
como pasóu outras vecis,
¡golveu el Gran Hermanu!
pur ciartu, a lus cuncursantis,
¿sabis Tú aú lus iscuyarun?
de cada sitiu, el mijor
en esa casa mitiarun,
solu por nombrati algunu
de lus que yo más mi alcuardu:
Patricia ya la Raquel
qu’a poucas si sutriparun,
¿ya’l Jacintu, San Pidrín,
nun lu visti ordeñandu?
bian pensei que de la cabra
si cababa namorandu,
de Jorgi … nun vou falati
ta po la lluna aflotandu,
yo mitía n’un ispuniqui
pa que fuaran a buscallu,
ya de pasu intentaría
si pirdiaran n’el ispaciu
a Boris, al Matamorus,
tamián a Pepi Navarru,
al Sardá, a Carmina Ordoñiz
¡ya a todus esus marcianus!

Vou falati de fugol
ya del iquipu del puablu,
porqui quedóu campión
ya mirez filicitallu,
pasois todu lu contrariu
al Sportin ya’l Uviadu,
que por nun facellu bian,
tuvía siguin n’el infiarnu
ya que den gracias a Dios
si nun baxan más abaxu,
outrus… con una “novena”
sulucionarun el añu,
ta comprobau, que hasta en estu,
han d’intirvinir lus santus.

Agora, ya vou cabar,
que la xanti ta cansandu,
pos la verbena d’anuachi
dexolis muliu’l cuarpu,
¡daba gustu ver bellar
ya saltar al refugallu!
a lus casaus, cilibatus,
la juventu ya lus viayus,
asina que pa marchanus,
la dispidida ti damus,
Tú bindicinus, Patrón
ya llevanus de la manu,
si notas qu’alguna vez
el pasu vamus pirdiandu.
Fai qu’haiga peixis na mar
o únvianuslus desde’l cialu,
que anqui sea por el airi
hemus d’ichais el anzualu;
yo vou ichati lus vivas
pa tirminar el rilatu
ya que lus xigantis gualvan
a llenar de fumu el puablu.

¡Que viva’l Siñor San Pedru
jefi del apostolau!
¡Ya vivan lus outrus dos
que tianis al tou costau!
San Pablu ya San Pablin,
que tamián son festejaus,
¡Vivan San Xuan, la foguera,
ya lus qu’en ella danzarun!
¡Viva Santanina hermosa!
ya viva siampri Santiagu,
¡Vivan lus Santus, que tan
llenus de gozu n’el cialu!
Ya lus que tamus na tiarra,
¡que vivamus muchus añus!
¡Viva Don Carlus Osoru,
que ya’l Arzubispu nuavu!
¡Vivan las otoridadis,
que nus vianin gobernandu!
(ya si algunu lu fai mal,
baxa Tú a quitai el mandu)
¡Vivan la tilivisión,
lus pidioricus y’al radiu!
¡que vivan lus argintinus!
ya lus nuastrus mijicanus,
Ahora pa tirminar
ya cabar bian el rilatu,
¡Viva la copla, que yá
el santu y seña del puablu!
¡ya que diantru’l corazón,
llevámusla lus pixuatus!

¡MIENTRAS CUDILLERO VIVA
Y DURI LA FUENTI’L CANTU,
VA SAN PEDRU A LA RIBERA,
CON TODUS LUS DEMÁS SANTUS!

¡Amura vela! ¡Isa vela!
¡Fuego a babor! ¡Fuego a estribor!
¡¡¡Viva Pedro!!!