L'Amuravela 2005

Written by
Cesáreo Marqués Valle

Recited by
Cesáreo Marqués Valle

En el nombri de Jesús
y la Virgin Soberana
vou ichar L’Amuravela
comu San Pedru asperaba.

Albricias, Patrón Binditu,
que gualvis tar prisidiandu
el rilatu nuavamenti,
comu facías antaño,
asina, güirasmi bian
sin falta falati altu
ya si en algu nun m’entendis
puadis llevantar la manu,
que tinianduti aquí cerca,
precuru you tar al tantu.
Comu ves, aqui nus tianis
na Ribera a lus pixuatus,
pa rinditi pleitisía
ya filicitati’l Santu,
pos en llegandu esti día
dámusi rillumi al puablu,
engalanándulu todu
desdi la Cai hasta’l puartu.
¿Nun ves comu ta Cuideiru
con bandirinas a ciantus?
Ya dinuachi, co las llucis
las verbenas allumandu,
que la Cumisión destousi
p’atotar abondus cuartus
ya honrati con unas fiastas
que fai tiampu nun tuviamus,
¡ya t’informarei de todu
a lu llargu del rilatu!
que primeru, vou cuntati
lu que siampri foi más nuastru:
de la mar ya mareaxis
que de la pesca tuviamus.

Nun si dióu del todu mal
la mirluza‘l pasau añu,
anque ti lu vou dicir:
¡bian pudías mijoranus!
faciandu que sean más grandis,
o cunvinciandu al gubiarnu,
pa qu’ichi a lus arrastrerus
doci millas mar adiantru.
Ya si Tú nun nus fais casu,
hemus pidillu a Xuan Pablu,
¡si cunsigui isti milagru,
fanlu a la menuta Santu!
De lu outru San Pidrín,
tampoucu ya pa queixánus:
l’angula dióusinus bian,
atotamus bonus cuartus,
la cantidá foi abonda
ya lus precius iban altus,
a más de seisciantus eurus
el kilugramu pagarun,
¡pa Japón si marchóu toda!
pos allí, salis baratu,
comu son tan piquiñinus,
con una, comin un ciantu,
una ración a nusoutrus,
tuvía nus deixa famiantus.
De calamaris, tamián
bona costera tuviamus,
amás, in ista ucasión
allargousi en el tiampu,
estu, ya d’agradecer,
vei en binificiu nuastru,
anque’l campión de todus,
foi Dimitrín isti añu,
que garróu d’una marea
en kilus más de quiniantus.
El porcebi, comu siampri,
lu que nus deixan garramus
ya dipindiandu lus precius
de comu sea el tamañu.
En eneru, el temporal
llegóunus con fuartis viantus,
ya con folas d’ochu metrus
que abondu dañu fixárun,
una n’el mualli’l oesti
¡llevantou po’l airi el sualu!
ya lus bancus de sentasi
tuvía nun atirrizarun.

Vou cuntati un mareaxi
-que a mi tamián mi cuntarun-
fuarun Pipín ya’l Francés
de micida mar adiantru,
a ver si garraban algu
ya entretenesi calandu,
cuandu llegarun a tiarra
ya iban pa casa andandu,
ellus nun si dicían nada
peru algu notaban raru,
pos al Francés, lus zapatus
dañu li taban faciandu
ya sin embargu Pipín
llavaba’l pía aflotandu.
¡Peru nin palabra! ¿guais?
todu’l tiampu azorronandu.
Hasta nun llegar a casa,
nun si desfeixu’l intuartu:
cuandu baxárun lus guayus
ya mirarun pa’l calzáu
diarunsi lus probis cuanta,
que lu traian cambeau.
¡Menus mal que la cabeza
tá bian pegada’l piscuazu!
Que si non … alguna vez
traeranla debaxu’l brazu.

El Centru Día, San Pedru,
entróu en foncionamiantu,
a siati, son las prisonas
a las que tán atindiandu.
Ahora queremus pidir,
pos falta nus tá faciandu:
¡aú taba la Casa’l Mar
un asilu pa lus viayus!
pa que lus probis nun tengan
que vivir fuara del puablu.
Hasta’l Cura, iba aforrar
en tar pol mundu tirau,
solu con cruzar l’acera
yá lus tinía vesitaus.

Vou cuntati un sucidíu
ya que ti falu de viayus:
L’outru añu, en Utubri,
esgoriousi Fidel Castru,
tropezóu n’una escalera
ya dióu co la rudía’n sualu,
esta vez, salvou la barba,
porque tar… tuvu rozandu,
peru… al ricuperar
¡piansu tuvu diliriandu!
pos dixu, que la olla exprés
tinían que usar lus cubanus,
¿pa que la quiarin lus probis
si nun tianin qu’ichar diantru?

L’arena del Cabu Vidiu
pa Salinas la llevarun,
nun nus sirviarun de nada
las protestas que fixamus,
nin cortar la carretera
co las pancartas na manu,
ya quedamus sin arena,
sin pluma y cacareandu,
hasta las cumpensacionis
que por ellu prumitiarun,
pa m’idea, Compañeru,
que si fuarun avolandu,
lu mesmu qu’el campu golf
que nu i gusta al Principau,
pos puniandui tantas pegas,
vei marchasi pa outru llau,
¿paecerais qu’esi turismu
ya demasiau rifinau?
Vou dais una solución
si estu nun si lleva a cabu:
pudían aprovechar,
pos el terrenu ya amplu,
faer chales de trenta metros
ya metesi ellus adiantru.
Viandu lu vistu, San Pedru,
de la playa…nin falamus.

En Nuviambri, el certamin
d’habaneras cilibramus,
urganiza el Coru Mixtu
ya van po’l númeru cuatru,
¡que sigan así, Patrón!
¡que muy bian lu tan faciandu!
Tamián Avanti Cuideiru,
en cuantis que llega’l vranu,
cilebran un fistival
co las gueitas ya danzandu,
estas cousas, San Pidrín,
siampri dan realci al puablu.

Lu mesmu que co lus llibrus
que si vianin isquirbiandu:
Sergiu ya Juan Antoniu,
gulviarun con unu nuavu,
esta vez de mariñeirus,
¡que si sigan animandu!
ya’l próximu que nus faigan
trati de lus aldianus.
El Camuñu, tamián feixu,
paemi que con aciartu,
pa’l que quera traducinus
un dicionariu pixuatu.
Gonzalín el del Rosal
que ya un bon literatu,
-sobri todu por Santana
cuandu bian po’l monti abaxu-
feixu unu con Juanju Arroju,
retratista afamau.
Outru llenu de postalis
desde Madri nus truxárun,
Angel Prendis, el otor,
pos anque allí te viviandu,
comu lu dimuastra’l llibru
lleva a Cuideiru muy diantru.
Pa cabar, unu de magia,
tamián al mercau sacarun,
muy bian illustrau por Ánxelu
un bon pintor ya pixuatu.
San Pedru ¡salvóu Cervantis!
que fai cuatruciantus añus,
dioi por facer el Quijoti,
si non, guay, taría temblandu,
con todus lus deslletraus
que del puablu tan saliandu.

El día de Navidá,
friu ya granizu tuviamus,
caeu con tanta fuarza
que quedóu cubiartu el puablu,
casi garra’l Papa Noel
ripartiandu lus rigalus,
pos cada añu que pasa
tan faciandui más encargus,
¡tian la culpa el Corti Inglés!
que lu tá prumucionandu.
¡Nun sei aú vamus llegar!
¡todu lu tamus pirdiandu!
hemus quedar en dos días
sin tradicionis d’antañu.
Nun colegiu d’ Avilés,
lus vellancicus pruhibiarun,
por si lis paicía mal
a lus que nun son cristianus,
pa m’idea San Pidrín
que si tan intivocandu:
una cousa ya ser laicus
ya outra facer el babayu.
Nusoutrus Santu Patrón
de momentu aguantamus,
cantamus lus vellancicus,
sobre todu, lus pixuatus
ya a falta de poner unu,
tenemus dos nacimiantus
el de la Ilesia de siampri
ya outru n’el Yuntamiantu.
La cabalgata de Reis
¡ya un gozu p’al refugayu!
ya pa lus viayus tamián,
que abondu bian lu pasamus,
prencipalmenti al vellus
vinir cargaus de regalus.

Por esas fechas, Patrón,
de fin ya prencipiu d’añu
amás del friu que hubu
outrus socesus tuviamus:
en Asia un maremotu,
que dexóu abondus muartus,
más de dusciantus milenta,
pa m’idea que cuntarun,
amás d’unus cuantus milis
que unda nun apariciarun;
tamián hubu terramotus
que abondu dañu fixarun,
con carreteras ya casas
que s’iban isgorromblandu.
Una pidemia de gripi
nusoutrus aquí tuviamus,
¡ya hasta un Plan Ibarrechi!
que venu del Pais Vascu,
güí tamián que Maragall
anda con algu catarru,
ya pa curallu, paemi,
que ta pidiandu más cuartus,
¡que si acerqui a la butica,
a por jarabi de palu!

El Carnaval comu siampri,
por duplicau cilibramus,
el martis pa lus niñinus
ya lus avezaus, el sábadu,
anque amenazóu la lluvia,
iba un xintiu disiartu
de prisonas ya desfracis,
que lus premius, iban altus
ya l’alligría a raudalis.
¿Visti a Firiu?, Patrón Santu,
que guapu iba de vedete,
¡que tipazu! ¡vaya cuarpu!
ya ribirandu la pata,
con maistría ya garbu.
Piansu que a tilivisión
dibiríamus llevalu
ya metellu n’el pograma
de la Granja o Gran Hermanu,
en’a Casa de tú Vida,
o vistillu de marcianu,
¡siguru qu’el pabellón
iba deixálu bian altu!

La Semana Santa, venu
esti añu en mes de marzu,
peru paemi que nas Lárimas
fusti algu desagerau,
pos tanta agua nus mandasti
el día Miárculis Santu
qu’a metá de prusición,
tuviamus qu’avilluganus
ya Tú salisti curriandu,
“Cuasta Guaitus” abaxu,
abandonandu al Maestru
comu cuandu cantó el gallu.
Co’l restu de lus uficius
nengún poblema tuviamus,
el Xuavis Santu, el Calvariu,
esta vez d’aniversariu,
pos fai vinticincu añus
que lu vengu ricitandu.
El Viarnis el Santu Intiarru
ya antis el Desenclavu,
pa tirminar co las Venias
el día Sábadu Santu.
Anque isti añu, San Pedru,
hubu’n finóminu ixtrañu,
pos apenas nus dióu tiampu
meter na Ilesia lus Santus,
iscaparun las muyaris
comu alma que lleva’l diañu,
co lu llambionas que son,
ni al chocolati asperarun
ya..¿p’aú piansas que si fuarun?
¡p’al baili del mualli nuavu!
que quirián ver la orquesta
ya sutripar la singuasu.

Isti añu el mes d’abril,
venu, San Pedru, rivualtu,
nun feixu más qu’imprimar,
morréu’l Papa Xuan Pablu,
foi un clamor en el mundu,
nun solu pa lus cristianus,
pos lu que tuvu sembrandu,
quedó a la vista, bian claru.
Pa dai el últimu adios
y’aclamallu comu’n Santu,
millonis de piligrinus,
al Vaticanu llegarun.
Dispuás, a lus pocus días,
fumata blanca tuviamus,
pa iligir a Biniditu,
qu’esi ya’l nombri del nuavu,
has ayudalu, San Pedru,
que bián lu nisicitamus.

Tamián n’esi mesmu mes,
n’el Principadu de Monacu
co la muarti de Rainieru,
quedarun atristallaus,
yo vou poneti en avisu,
con esti has tener cuidau,
que igual ti arma un tuliñal
puniandu’n casinu’n cialu.

Pur fin Carlus ya Camila,
boda del día tuviarun,
porqui foi tan piquiñina,
qu’algunus nin si enterarun,
nun piansis que dexageru
que po la teli lu viamus,
¡la má ya’l padri de él
nin de casa si muviarun!
El titulu de duquesa
de Cornuallis, a ella i diarun,
dispuás de lu que sabenus
¿nun ti sona un poucu raru?

Miantras todu estu pasaba
po’l mundu, Almiranti nuastru,
las xornadas gastronómicas
de mirluza cilibramus,
peru non solu dos días,
qu’esu, fainlu en outrus llaus,
a nusoutrus en Cuideiru
gustanus tar fartucaus,
asina, que cincu finis
de semana estas durarun
ya xanti, hubu a barullu,
qu’en Cudilleru Turismu
tan todus muy priparaus,
ya faciandu bian las cousas
ta’l éxitu asigurau.

Tamián lus alunus Selgas
lu tuviarun festejandu,
con una bona cumida,
misa, las gueitas ya cantus,
amás d’un sintiu homenaxi
qu’a don Luís, el cura, i diarun,
cada añu ya más xanti
la qu’acudi a estus alcuantrus,
pos ya una riunión d’amigus
ya casi todus pixuatus.

Dispúas de tantu asperar,
llegóu en el mes de mayu,
la nuticia de qu’el Rey
iba a ser outra vez gualu,
¡ta embarazada Litizia!
ya Filipi descansandu,
pos desde que si casóu
tuvu omentu de traballu,
dicin que si ya niñín
van a llamalu Pelayu,
peru esu San Pidrín,
deixámuslu pa outru añu,
lu emportanti, machu o fema,
que ñazca fuarti ya sanu.

Pa lus pixuatus defuntus,
qu’esti añu nus deixárun,
comu siampri aquí si feixu,
quiaru tener un ricuardu;
comu son tantus, Patrón
ya’l celebru vei fallandu,
por si si mi ulvida algunu,
nun vou facer el ricuantu,
abasta que lu faigas Tú
al abris la puarta’l Cialu.
Pur ciartu, lus empleaus
que fan lus enterramiantus,
tan pa faer un disfili
de maniquís o soldaus,
meteusi Ernestu a mudistu
ya trailus uniformaus.

Vou falati ahora, San Pedru,
de las fiastas d’esti añu,
feixusi una Cumisión
toda con xanti del puablu,
ya desdi que si formóu
de trabayar nu apararun:
papeletas, rifas, cestas,
dos fiastas urganizarun,
en Marzu el Pescador
ya la Premavera en Mayu,
n’esta, fuarun iligidas
tres muciquinas de garbu:
Nuria ya Mayra, de damas
ya Noelia, pa tar reinandu.
El día de San José
chocolati ripartiarun,
amás de turtías de pan
ya guavus, que nun faltarun,
¡celebróusi, San Pidrín,
comu si facía antañu!
ya non co lus mudirnismus
de cambeai la fiasta’l Santu.
Una placa van a dai,
a la más viaya del puablu,
asina que a Celestina,
la noraguana li damus.
Orquestas de las más bonas
pa bellar hasta cansanus,
bandas, fanfarrias, carrozas
ya pa lus niñinus xuaus,
lus fuaus artificalis
por San Pedro, por San Pablu
ya por San Pablín tamián
qu’unda nus sobrarun cuartus,
las misas ya prusicionis
nun haberán de faltanus.
Lu que quisiara saber,
comu si las arreglarun,
pa cunsiguir qu’Avilés,
apurriara bonus cuartus,
era hora, San Pidrín,
que nus retornara algu,
por lus barcus de Cuideiru
que vendin en esi puartu.

San Pedru, vou tirminar,
que Tú, tas muy bian sentau,
peru yo, de tar de pía,
alcontrumi algu cansau,
asina que vou piditi,
en nombri de lus pixuatus,
nus des salú, pa golver
festejati diantru’n añu,
llíbranus de todu mal,
de tempestadis ya viantus,
fai que lus peixis na mar
si multipliquin a ciantus,
p’asina, dati las gracias
¡que ya tá bian de queixanus!
Entérati a quián tenemus,
que pidir playa pa’l puablu,
qu’esti añu, nun dixi nada,
¡peru p’al próximu… gualvu!

Ahora vou d’ir co lus vivas,
que ya lus tas asperandu:
¡Vivan San Pedru, San Pablu,
ya viva’l apostolau!
¡Viva tamián San Pablín!
anque sea un amestau,
¡Vivan lus Santus ya Santas
que tan gozandu n’el Cialu!
Por nusoutrus nun ti apuris,
déxanus siguir d’humanus.
¡Viva’l Ubispu auxiliar
que tá d’istrena isti añu!
¡Viva’l Cura Don José
que ti dexóu prisidiandu!
¡Que viva’ l siñor Alcaldi
con todu’l sou Yuntamiantu!
¡Un viva pa Salvador
que ya’l Patrón Mayor nuastru!
¡Viva’l iquipu fugol
que nus tá riprisintandu!
¡Ya viva Fernandu Alonsu
que todu lu tá ganandu!
¡Vivan todus lus que tais
L’Amuravela iscuchandu!
Ya viva siampri la copla
que pa cabar el rilatu,
desde tiampus terremotus
ricitamus lus pixuatus
ya güay de cuarpu prisenti
vas güilla, Patrón Santu:

¡MIENTRAS CUDILLERO VIVA
Y DURI LA FUENTI’L CANTU,
VA SAN PEDRU A LA RIBERA
CONTODUS LUS DEMÁS SANTUS!

¡Amura vela! ¡Isa vela!
¡Fuego a babor! ¡Fuego a estribor!
¡¡¡Viva Pedro!!!