En el nombri de JesĂșs
y la Virgin Soberana,
vou ichar lâAmuravela
comu San Pedru asperaba.
ÂĄFilicidadis, PatrĂłn!
Âżtuvisti muchus rigalus?
Âżnun ti pundrĂan na tarta
una vela por cada añu?
pos si asoplastilas todas
tarĂĄs ahora sin risuallu,
ya tuvĂa con nusoutrus
ti queda por celebrallu,
igual nus da que sea santu
o que sea cumpliañus,
que pa esu tamus aquĂ,
las pixuatas, lus pixuatus
ya tamiĂĄn lus forasterus
que vianin a vesitanus.
Guay pa mĂ, ya un dĂa ispicial,
pos fai vinticincu añus,
que desdi la popa el boti
ti vengu amuravelandu
ya quinci dâ ĂŹsquirbidor
de lus versus del rilatu,
aĂș ti ponemus al dĂa
de lus acunticimiantus
quâ en Cuideiru ya nâ el mundu
vianin a diariu pasandu,
AmĂĄs de filicitati
en nomi de toduâl puablu,
a Ti, por ser vos quian sos,
ÂĄnuastru valedor nâel Cialu!
ya por ser el tĂłu amigu
ixtendémuslu a San Pablu,
que nunca tarĂĄ de mĂĄs
por si fai falta una manu,
ÂĄperu sin el espadĂłn!
esi que lu deixi quiatu.
Ya pa completar el tridu,
anque esi nun sea Santu,
filicitamus tamiĂĄn,
al que tirmina pechandu
lus festejes en tu honor,
a San PablĂn mi rifiaru.
Vou imprimar comu siampri
a cuntati lu mĂĄs nuastru.
Tamus na mar comuâl chĂĄnquili,
cada vez mĂĄs pa tras vamus,
coâl mal tiampu, nun salimus,
si salimus, nun pescamus,
si pescamus, nu hay ganancias,
pos tan lus precius tan baxus,
que si vendi la mirluza
al valor de fai diaz añus,
costanus mĂĄs la carnada
quâel prudutu que sacamus,
a esti pasu, valnus mĂĄs
garrar muilis nâel puartu,
que nun gastamus gasol
ya asina aforramus cuartus.
TamiĂĄn co lâangula pasa
de lu mesmu outru tantu,
quâen risumin quiar dicir,
quâesti añu nun guliarun,
hubu vecis quâentri todus
ni un kilugramu garramus,
peru estu, non en un dĂa,
a todu un mes mi rifiaru.
Con estas trazas, PatrĂłn,
dos cousas nus sucidiarun:
nun viniarun japonesis,
ya baxĂłu el preciuâl aju.
Vou cuntati, Santu Hermosu
de un plan nuavu aĂș nus mitiarun,
pa que la mirluzaâl pinchu
tenga ricunucimiantu,
ya sepan desde la Rula
a diariu las que garramus,
comu ya de que manera,
si poâl cogoti o poâl rabu,
asperemus quâel sistema
nun allegui a tener fallus
pos temumi lu piorâŠ..
ÂĄun pulicĂa en cada barcu!
el nomi nun ti lu digu
pos isquirbisi muy raru,
pa mâidea que ta nâinguili
nun sou quian a prununciallu,
el tiampu ya nus dirĂĄ
si nun val o val pa algu.
Enâa DireciĂłn de Pesca,
un nuavu cambiu tuviamus,
llevamus tres mandamasis
en apoucas mĂĄs dâun añu,
nâel MadrĂ lus prisidentis
duraban algu mĂĄs tiampu.
Asina que mira ver,
sâisti tirmina el mandatu,
pos paez un rapaz llistu,
en sin un pelu de âfatuâ
amĂĄs conoz bian la mar
que ya ñaciu en Luancu.
Co las gavioutas paez
que tamus mĂĄs rilajaus,
nun tuviamus cirriburris
comu hubu el añu pasau,
vou cuntati el mareaxi
pa que TĂș tes enterau:
La CumisiĂłn de festejus,
pa ir atotandu lus cuartus
tan vindiandu lutirĂa
duranti toudu el vranu,
ya puanin lus altas-vocis
alta la lleva asonandu,
con pasus-doblis, rancheras
ya curridus mijicanus,
estu paez que a las gavioutas
nun is debi tar gustandu,
pos tapandu las oreas
marchansi todas glayandu;
pa mâidea quâesti enventu
tinian que patentallu,
vindĂan por outrus llĂĄus
ya nusoutrus descansamus.
Comu ti dicĂa anantis
nun acompañou el tiampu,
sobri todu en eneru
con muchu friu ya viantu,
hubu folas, San PidrĂn,
de venti metrus de altu
peru in ista ucasiĂłn
pasarun llonxi del puablu,
asina que nun tuviamus
que lamentar dengĂșn dañu.
La premavera, tampoucu
venu comu la quixĂĄramus,
pos tan prontu taba bonu
comu si punĂa dâ iviarnu,
asĂ tuviamus arrastras
sin apear el catarru,
ya cuando ya paicĂa
quâ ibamus amijorandu,
llegounus la gripiâl gochu
que de Méjicu truxarun.
En el âgatu Filicianaâ
primeramenti pensamus,
pos igual taba de gualta
ya pudĂa cuntagianus,
peru dixarun que non,
quâera gatu non marranu,
ya quâel piligru aĂș taba
era entre lus humanus.
Con todas estas lus rusus
quixarun boicoteanus,
primeiru con el xamĂłn
que nun quirĂan importallu,
mĂĄs tardi co lus touristas
pruhibiĂĄndulis vesitanus,
ya dispuĂĄs nâUruvisiĂłn,
que pinĂșltimus quedamus.
Lu primeiru arreglousi
lu de Soraya non tantu.
En Sitiambri La Santina
aflotĂłu de nuavuân puartu,
ya lus buzus, comu siampri
en prusiciĂłn la llevarun
pa rezai la Santa Misa,
entre cĂĄnticus ya aplausus.
Tuvu isti añu con nusoutrus
el siñor Venanciu Blancu
que desdi la Argintina,
acercousi a saludanus,
amĂĄs pasoulu muy bian
ya llevĂłu bonus rigalus,
entre Laura ya Verena
abondu bian lu atindiarun.
DispuĂĄs hubu sardinada
igual que todus lus añus,
que pa esu la CumisiĂłn
nunca iscatimĂłu en gastus.
Ya comu diz el reflĂĄn,
quâel que la vei pirsiguiandu
si nun deixa dâinsistir
acĂĄbala cunsiguiandu,
aquĂ nusoutrus San Pedru
bian podemus celebrallu
pos pur fin el DĂa dâAsturias
vei festejasi nâel puablu.
Ahora hay que trabayar
co lus que lâurganizarun,
pa deixar el pabellĂłn
de lus pixuatus bian altu.
En nuviambri, una vez mĂĄs
lus del coru cilibrarun
el certamin dâhaberas,
igual que todus lus añus,
con esti, ya llevan ochu,
ya siampri van mijurandu,
que pa urganizallu bian,
abondu si tĂĄn destandu,
urfionis, de lu mijor,
las vocis paicĂan del cialu,
¿Qué ti vou cuntar a Ti,
si lus tuvisti debaxu?
Las muyaris de la mar
el sou dĂa festejarun,
nun lis diĂłu mĂĄs que lluviara,
ficiara friu o viantu,
pa falar ya rivirtisi,
lu de menus, yĂĄ el tiampu,
cantóu el coru Uviñana,
bona cumida, tiatru,
ya un homenaji, a Angelinus
la Recachada i fixarun,
dispuĂĄs bellandu entre ellas
la xornada rimatarun,
po lu que TĂș puadis verâŠ..
nun lis fain falta paisanus.
Comu las d’aquĂ son poucas
ya nisicitan rifuarzu,
de lus conceyus vicinus
mĂĄs de dusciantas viniarun
pa cilibrar Anfitrionas,
ya tar entre ellas falandu
de lus poblemas que tianin
ya comu lus risulviarun,
llĂĄmasi a esu, cunferencias,
peru nun son de teléfanu,
asina nun teneremus
que priucupanus po’l gastu.
Fixarun una vesita
ya un ricurriu po’l puablu
marchĂĄndusi muy contentas
de lu bian que las tratamus.
DispuĂĄs feixusi la fiasta
pa todus lus xubilaus,
mĂĄs de milenta, San Pedru,
en Casa Lupa riuniarun,
tamiĂĄn tuviarun cumida,
hubu descursus, rigalus,
ya pâacabar con un baili
que ya bonu pa lus guasus.
El nuastru Alcaldi pidĂui
a un mandamĂĄs del Gubiarnu,
quâaĂș taba la Casaâl Mar
sâimprimin cĂ©u lus trabayus,
pa que hayga una risidencia
de viayus, aquĂ nâel puablu,
anqui mijor la punĂan
en outru llugar mĂĄs llanu,
que pa subir ya baxar
vei a costanus trabayu.
A primeirus de diciambri
âGasparâ venu a vesitanus,
peru nun era un Rei Magu
que llegaba adelantau,
tratĂĄbasi dâun dilfĂn
quâiba algu dispistau,
pensamus vinĂa dâun circu
pos paicia amaestrau,
ÂĄtinĂas que vellu xugar
co lus remus dâun chalanu!
peru sigĂșn nus dixarun
mĂĄs tardi lus deslletraus,
anda faciandu tourismu,
pos ya lu tianin fichau.
Ensiguidina dispuĂĄs
las Navidadis llegarun,
tianin poucas diferiencias
co las de lus outrus añus,
rifiarumi mayormenti
a lus asuntus profanus:
farturas a todas horas,
turronis durus ya blandus,
dulcis, tartas ya champanis,
ÂĄcualquiar dĂa reventamus!
co la fami qu`hay poâl mundu
Âżnun pudĂamus cunciencianus?
Enâa Ilesia comu siampri
hubu la Misa del Gallu,
yâanque habĂa pouca xanti
abondu bian lu pasamus,
pos cantamus todus xuntus
lus vellancicus pixuatus,
Chelvi ya Manuel Alfredu
muchu bian lus entonarun.
El dĂa cincu de eneru
con gran luju ya boatu
amontaus en tres carrozas
lus Reis Magus llegarun,
trian rigalus a esgalla,
la crisis nin la anotarun,
bian si ve que dâaĂș vinĂan
andan asobraus de cuartus.
Lus niñinus comu siampri,
quedaban embelesaus
ya lus brazus de lus padris,
tamiĂĄn quedarun cansaus.
Antigus Alunus Selgas
nâel mes dâabril sâalcontrarun
ya con esti son catorci
las vecis que lu fixarun,
entregarun lus diplomas
del cuncursu litirariu,
a una parea de Luarca
que munchu bian isquirbiarun,
yo quixara dais la gracias
poâl dâhonor que mi otorgarun,
tuviamus bona cumida,
gueitas yaâl coru autuarun,
ya cabamus comu siampri
co la musica bellandu.
Na Semana Santa, Âżguais?
paez que tamus de saldu
pos piardinsi prusicionis
que de magar cilibramus,
isti añu tocouti a Ti
el dĂa MiĂĄrculis Santu,
sirĂa pa nun veti llorar
ya nâel Templu ti deixarun,
o igual foi pa quâista vez
nun negaras al Maestru.
ÂĄTinĂa que danus virguanza!
ÂżaĂș tamus lus pixuatus?
primeiru foi el Incuantru
mĂĄs tardi el Desenclavu,
(non el que si fai na Ilesia
al de afuara mi rifiaru)
agora fuarun las LĂĄrimas
Âżpararemus PatrĂłn Santu?
o vamus siguir pirdiandu
la herencia de nuestrus viayus.
A ver lu que unda nus duran
El Calvariu, el Santu Intiarru
ya las Venias pa cabar
el dĂa SĂĄbadu Santu.
ÂĄTamus pirdĂus, miou probi!
ÂĄnun mandamus nin de viayus!
pos nus xubilaus de la mar,
tiĂĄn una muyar el mandu.
Graci Pumariega Pola
ya la que vei gobernallus.
Socedéu a Oscar Valle
que nus dexĂłu’l pasau añu.
Que si prepari lâalcaldi
que ha golvellu lloucuâl tarru,
cuandu nisiciti perras
pa iscursionis ya outrus autus,
¥fura por una paré!
yo ya lu toy advirtiandu,
amĂĄs ya de bona tinta
que conozcu bian el pañu.
Con el plan de Zapateru
que asina lu llamarun,
van facer en Villamar
un campu de fugol nuavu,
con vistuarius a tou tren
ya bancada pa sentanus,
dicin que tiĂĄn una yerba
que nun fai falta segallu,
asina tarĂĄn las vacas
con diata adelgazamiantu.
AĂș valia poucu la lleichi
con estu ya tirminarun.
Pa poder llevallu a efeutu
nun si punĂan dâacuardu
lus que tan na upusiciĂłn
co lus que tianin el mandu;
a mi paezmi, PatrĂłn,
ya si mâintivoucu, inmiandu,
que una cousa que ya bona
paâl Conceyu ya paâl puablu,
debin de tar todus xuntus,
a la hora de aproballu,
ÂĄpa xugar a la pilota!
ÂĄnon si ya pa un pilutazu!
Ven pa cĂĄ, Santu PatrĂłn,
que ti pareceu Furacu,
bian pensei que outra vez mĂĄs
gulvia ser un frescasu,
pos las osas nun paicĂan
que quirĂan acetallu,
peru a fuarza dâinsistencia
Tola picĂłu el anzualu,
ya pa mâidea la carnada
paez que i cabĂłu gustandu.
Amås él era bian llimpiu
siampri si taba bañandu.
Por Paca haberĂĄ quâasperar
po lu menus outru añu,
quâahora tianin quâhinbiernar
que quiar dicir, tar durmiandu.
Ya falandu dâasperar,
ÂżaĂș ta la playa, miou Santu?
Âżnun dicĂan la tinĂamus
pa desfrutalla isti vranu?
perdĂłn, vou ritificar
ÂżaĂș tĂĄ la zona de bañus?
bian pensei que co la crisis
nu imprimaban lus trabayus,
o que la mar la llevaba
sin nusoutrus enteranus.
Prucura la faigan ceu
antis que cabin lus cuartus,
cada vez que falan dâella
vei baxandu el pirsupuastu,
lus millonis del prencipiu
en ciantus si cunvirtiarun
asina que la rocea
yo teula mitĂa en cuarpu.
Lu que vei cabar a tiampu
la obra âl camĂn del faru,
ÂĄa tiampu dâinaguralla
con dos mesis de ritrasu!
peru mereceu la pena
pos quedĂłu abondu guapu;
asperemus que la mar
nun gualva faer mĂĄs istragus,
ya podamus pasiar
sin piligru muchus añus.
Pa nun perder la custumi
mĂĄs ilicionis tuviamus,
las primeiras en Galicia
yâal tiampu nâel Pais Vascu,
tantu en un llau comu en outru
hubu cambiu de gubiarnu.
GĂŒi que n’esta ucasiĂłn,
lus que pirdiarun, llevarun
un par de bonus rigalus,
unu, un cochi blindau
ya outru un plan debaxuÂŽl brazu.
DispuĂĄs enâas Urupeas
golveu pasar outru tantu,
asina que la turtĂa
diĂłu gualta pa âl outru bandu.
TamiĂĄn feixu Zapateru
outru cambiu de gubiarnu,
pa llevar la ecunumĂa
ponxu a una muyar al mandu,
son las que sabin, San Pedru,
dâaforrar ya gastar cuartus,
ya comu tamus en crisis
hay que dai a lus dos palus.
ÂżMi alma nun la nutastis
pur hĂ inriba nâel Cialu?
porqui aquĂ tamus miuo probi
que nun atopamus sualu.
Tan cierrandu las empresas
ya quedandu xanti al paru,
asina, que al nu haber perras
nun pruducimus el gastu,
sin el gastu nu hay cunsumu
ya sin cunsumu, aparamus
el sistema prudutivu
ya yĂĄ tou aĂș imprimamus.
Si nun ti enterasti bian
yĂĄ que tĂĄs comuâl gubiarnu,
a la diriva, PatrĂłn,
peru sin alcontrar puartu.
La upusiciĂłn anda igual,
solu que en sintiu contrariu,
ya miantras tantu nusoutrus
siguimus pagandu el patu,
quâellus tan intritinius
a lus ispias xugandu,
pagĂĄndusi cumisionis,
o cidiandusi contratus,
Pur ciartu, ÂĄnin si ti ucurra
cambear ahora de capiallu!
nun vaya ser que ti acusin
de que foi algĂșn rigalu,
porque fixisti de baldri
algĂșn que outru milagru,
mira lu que li pasĂłu
al mandamĂĄs valencianu,
por nu alcontrar la fatura
de tres trajis que i fixarun.
Enâus Istadus Unius
tianin un mandamĂĄs nuavu,
ya yâal primeru na hestoria
que nun ya de color blancu,
peru allĂ el color contrariu
dicisi afru-amiricanu,
pa mâidea que lus negrus
solu son lus africanus.
De nomi llĂĄmasi Obama
muy acertau pa estus tiampus,
cuandu nus vaya mijor
golvemus a bautizallu.
Paez un homi cabal
ya co lus pĂas nâel sualu
non comuâl que taba anantis
que lus tinĂa colgando
o inriba dâuna mesa
coâl JosĂ© Mari falandu.
Vou cuntati una nuticia
que lus papelis truxarun,
que dâEspaña, ya nâ Asturias
aĂș mĂĄs xanti tĂĄ murriandu,
entĂłs haberĂĄ que icir,
peru con gran sintimiantu:
ÂĄParaisu natural,
dâaquĂ direutu pâal cialu!
Ya pricisamenti ahĂ tĂĄn
lus pixuatus que si fuarun,
pa que TĂș lus ricibiaras
co lus brazus bian abiartus,
vou a nomati a dos dâellus
que ti tarĂĄn ayudandu,
a unu ya lu cunucĂas
pos tinĂaslu agrimiau,
Don Ăngel Cuervu, el cura
dâUrbanĂn aquĂ llamau.
que feixu una gran llabor
trabayandu en sin descansu
por culitivus de probis,
gitanus ya marxinaus
ya pur Ăș quiara que tuvu
siampri foi muy apriciau.
Dexounus tamiĂĄn Masvindu,
ahora ya tianis risualtu
lus poblemas que de trĂĄficu
pudiarais tener nâel cialu,
ÂĄsi nun lu fixisti ya
has de dai ceuân xiblatu!
Cuntareiti de currida
lu quâen mundu ta pasandu,
en Frebeiru en Italia
un bon sustu si llevarun,
tuviarun un tirramotu
que dexĂłu abondus muartus,
ya tianin un Birlusconi
que mijor taba callandu,
pos cuandu abri la boca,
tiĂĄn un iscandalu nuavu.
En Somalia hay piratas
que tan atacandu barcus,
ÂĄmenus mal que estus tan llonxi,
si non tocĂĄbanus algu!
ya ahora que lus intigristas
paicĂan taban calmaus,
lus curianus del norti
una tĂłmbica botarun,
ÂĄmijor cumian arroz
en ver de xugar con fuau!
que tamus lâhumanidĂĄ
coâl ripiru diantruâl cuarpu.
AquĂ hubu gualga de juacis,
peru sigĂșn nus dixarun,
que tuviĂĄramus tranquilus
que nun la facĂan por cuartus,
quâera por falta de medius
nun sirĂa PatrĂłn Santu.
que quirĂan un enteruâŠ.
ya siguru lu alcontrarun
pos falarun coâl menistru
ya nunca mĂĄs si queixarun.
Vou falati de fugol
imprimandu poâl Uviadu,
que cunsiguiu subir
de catigurĂa isti añu,
ya âl Sporting de XixĂłn
que si sigui mantiniandu
anqui hasta Ășltima hora
lus dos tuviarun temblandu;
tiplicousi âl Barcelona
yaâl MadrĂ foi un frescasu,
sin embargu el Cudillero
siampri taba empatandu,
si en ver de facelu a golis
lu fixara con anzualus,
el palangri Santu Hermosu
allegabavus al cialu.
ÂĄVaya fiastas, San PidrĂn,
ti priparamus isti añu!
nada menus que seis dĂas,
ÂĄnun sei si aguantarĂĄ âl cuarpu!
Las orquestas son bian bonas,
algunas tan ripitiandu,
lu mesmu que las fanfarrias
yaâl que urganiza lus fuaus.
Una novedĂĄ muy nuava
vei a dexati asorĂĄu:
ÂĄtres goletas de lâArmada
que nus tan acompañandu!
guay visti a lus mariñeirus
nâa prusiciĂłn disfilandu
yaâl dĂa de San PablĂn
nâel uficiu po lus muartus
pa faer la ofrenda floral
van a salir lus tres barcus.
Pa dai rillustri a las fiastas
iligiarunsi en marzu
a Marta, Sandra ya Silvia
de damas, acompañandu
a Ireni Iglesias, que vei
a ser la que te reinandu.
Danus la TĂłu pruteiciĂłn
que tan solu en Ti isficiamus,
pa que faigas que Cuideiru
vaiga cada dĂa surdiandu.
Prucura que haiga mirluza
ya que lus precius sean altus,
que lus peixis de la mar
si ripruduzcan a ciantus,
pa que asina las ganancias
omentin como asperamus.
Que lus nuastrus mariñeirus
regresin sanus a puartu,
pa golver venus aquĂ
outra vez diantru dâ un añu.
Agora vou acabar
que teu secu âl gargualu,
ya TĂș tenerĂĄs que ir
a poner ordin nâel cialu,
que igual si ti colĂłu alguin
miantras tabas aquĂ abaxu.
Si atopas a unu bellandu,
siguru ya Michael Jacksum.
ÂĄVivan San Pedru, San Pablu
ya San PablĂn que yaâl rabu!
ÂĄViva Santiagu âl Mayor
ya que viva âl sou hermanu!
ÂĄViva San JuaquĂn, Santa Ana
ya outru viva pa âl Paduanu!
que casi a las muciquinas
ya nun haiga cilibatus.
ÂĄVivan todus lus que tan
guay de vesita nâel puablu!
Un viva muy ispicial
pa lus que tianin asiantu,
ÂĄYa vivan milenta vecis
lus que hasta aquĂ lus truxarun!
ÂĄVivan las otoridadis
que son las que tianin mandu!
ÂĄYa viva âl apuntador
que fai muy bian so trabayu!
ÂĄQue vivan lus dos xigantis
ya que armin un tal istruandu,
que piansis tas enâ as fiastas
de lus morus ya cristianus!
ÂĄVivan todus lus pixuatus
que sâalcontran llonxi âl puablu!
ÂĄYa viva la nuastra copla
que cada añu cantamus,
en lus bailis, en las danzas
ya pa cabar el rilatu!
ÂĄMIENTRAS CUDILLERO VIVA
Y DURI LA FUENTIâL CANTU,
VA SAN PEDRU A LA RIBERA
CON TODUS LUS DEMĂS SANTUS!
ÂĄAmura vela! ÂĄIsa vela!
ÂĄFuego a babor! ÂĄFuego a estribor!
ÂĄÂĄÂĄViva Pedro!!!