L'Amuravela 2009

Written by
Cesåreo Marqués Valle

Recited by
Cesåreo Marqués Valle

En el nombri de JesĂșs
y la Virgin Soberana,
vou ichar l’Amuravela
comu San Pedru asperaba.

ÂĄFilicidadis, PatrĂłn!
Âżtuvisti muchus rigalus?
Âżnun ti pundrĂ­an na tarta
una vela por cada añu?
pos si asoplastilas todas
tarĂĄs ahora sin risuallu,
ya tuvĂ­a con nusoutrus
ti queda por celebrallu,
igual nus da que sea santu
o que sea cumpliañus,
que pa esu tamus aquĂ­,
las pixuatas, lus pixuatus
ya tamiĂĄn lus forasterus
que vianin a vesitanus.

Guay pa mĂ­, ya un dĂ­a ispicial,
pos fai vinticincu añus,
que desdi la popa el boti
ti vengu amuravelandu
ya quinci d’ ìsquirbidor
de lus versus del rilatu,
aĂș ti ponemus al dĂ­a
de lus acunticimiantus
qu’ en Cuideiru ya n’ el mundu
vianin a diariu pasandu,
AmĂĄs de filicitati
en nomi de todu’l puablu,
a Ti, por ser vos quian sos,
¡nuastru valedor n’el Cialu!
ya por ser el tĂłu amigu
ixtendémuslu a San Pablu,
que nunca tarĂĄ de mĂĄs
por si fai falta una manu,
ÂĄperu sin el espadĂłn!
esi que lu deixi quiatu.
Ya pa completar el tridu,
anque esi nun sea Santu,
filicitamus tamiĂĄn,
al que tirmina pechandu
lus festejes en tu honor,
a San PablĂ­n mi rifiaru.

Vou imprimar comu siampri
a cuntati lu mĂĄs nuastru.
Tamus na mar comu’l chánquili,
cada vez mĂĄs pa tras vamus,
co’l mal tiampu, nun salimus,
si salimus, nun pescamus,
si pescamus, nu hay ganancias,
pos tan lus precius tan baxus,
que si vendi la mirluza
al valor de fai diaz añus,
costanus mĂĄs la carnada
qu’el prudutu que sacamus,
a esti pasu, valnus mĂĄs
garrar muilis n’el puartu,
que nun gastamus gasol
ya asina aforramus cuartus.
Tamián co l’angula pasa
de lu mesmu outru tantu,
qu’en risumin quiar dicir,
qu’esti añu nun guliarun,
hubu vecis qu’entri todus
ni un kilugramu garramus,
peru estu, non en un dĂ­a,
a todu un mes mi rifiaru.
Con estas trazas, PatrĂłn,
dos cousas nus sucidiarun:
nun viniarun japonesis,
ya baxóu el preciu’l aju.

Vou cuntati, Santu Hermosu
de un plan nuavu aĂș nus mitiarun,
pa que la mirluza’l pinchu
tenga ricunucimiantu,
ya sepan desde la Rula
a diariu las que garramus,
comu ya de que manera,
si po’l cogoti o po’l rabu,
asperemus qu’el sistema
nun allegui a tener fallus
pos temumi lu pior
..
ÂĄun pulicĂ­a en cada barcu!
el nomi nun ti lu digu
pos isquirbisi muy raru,
pa m’idea que ta n’inguili
nun sou quian a prununciallu,
el tiampu ya nus dirĂĄ
si nun val o val pa algu.

En’a Direción de Pesca,
un nuavu cambiu tuviamus,
llevamus tres mandamasis
en apoucas mĂĄs d’un añu,
n’el Madrí lus prisidentis
duraban algu mĂĄs tiampu.
Asina que mira ver,
s’isti tirmina el mandatu,
pos paez un rapaz llistu,
en sin un pelu de “fatu”
amĂĄs conoz bian la mar
que ya ñaciu en Luancu.

Co las gavioutas paez
que tamus mĂĄs rilajaus,
nun tuviamus cirriburris
comu hubu el añu pasau,
vou cuntati el mareaxi
pa que TĂș tes enterau:
La CumisiĂłn de festejus,
pa ir atotandu lus cuartus
tan vindiandu lutirĂ­a
duranti toudu el vranu,
ya puanin lus altas-vocis
alta la lleva asonandu,
con pasus-doblis, rancheras
ya curridus mijicanus,
estu paez que a las gavioutas
nun is debi tar gustandu,
pos tapandu las oreas
marchansi todas glayandu;
pa m’idea qu’esti enventu
tinian que patentallu,
vindĂ­an por outrus llĂĄus
ya nusoutrus descansamus.

Comu ti dicĂ­a anantis
nun acompañou el tiampu,
sobri todu en eneru
con muchu friu ya viantu,
hubu folas, San PidrĂ­n,
de venti metrus de altu
peru in ista ucasiĂłn
pasarun llonxi del puablu,
asina que nun tuviamus
que lamentar dengĂșn dañu.
La premavera, tampoucu
venu comu la quixĂĄramus,
pos tan prontu taba bonu
comu si punía d’ iviarnu,
asĂ­ tuviamus arrastras
sin apear el catarru,
ya cuando ya paicĂ­a
qu’ ibamus amijorandu,
llegounus la gripi’l gochu
que de Méjicu truxarun.
En el “gatu Filiciana”
primeramenti pensamus,
pos igual taba de gualta
ya pudĂ­a cuntagianus,
peru dixarun que non,
qu’era gatu non marranu,
ya qu’el piligru aĂș taba
era entre lus humanus.
Con todas estas lus rusus
quixarun boicoteanus,
primeiru con el xamĂłn
que nun quirĂ­an importallu,
mĂĄs tardi co lus touristas
pruhibiĂĄndulis vesitanus,
ya dispuás n’Uruvisión,
que pinĂșltimus quedamus.
Lu primeiru arreglousi
lu de Soraya non tantu.

En Sitiambri La Santina
aflotóu de nuavu’n puartu,
ya lus buzus, comu siampri
en prusiciĂłn la llevarun
pa rezai la Santa Misa,
entre cĂĄnticus ya aplausus.
Tuvu isti añu con nusoutrus
el siñor Venanciu Blancu
que desdi la Argintina,
acercousi a saludanus,
amĂĄs pasoulu muy bian
ya llevĂłu bonus rigalus,
entre Laura ya Verena
abondu bian lu atindiarun.
DispuĂĄs hubu sardinada
igual que todus lus añus,
que pa esu la CumisiĂłn
nunca iscatimĂłu en gastus.
Ya comu diz el reflĂĄn,
qu’el que la vei pirsiguiandu
si nun deixa d’insistir
acĂĄbala cunsiguiandu,
aquĂ­ nusoutrus San Pedru
bian podemus celebrallu
pos pur fin el Día d’Asturias
vei festejasi n’el puablu.
Ahora hay que trabayar
co lus que l’urganizarun,
pa deixar el pabellĂłn
de lus pixuatus bian altu.

En nuviambri, una vez mĂĄs
lus del coru cilibrarun
el certamin d’haberas,
igual que todus lus añus,
con esti, ya llevan ochu,
ya siampri van mijurandu,
que pa urganizallu bian,
abondu si tĂĄn destandu,
urfionis, de lu mijor,
las vocis paicĂ­an del cialu,
¿Qué ti vou cuntar a Ti,
si lus tuvisti debaxu?

Las muyaris de la mar
el sou dĂ­a festejarun,
nun lis diĂłu mĂĄs que lluviara,
ficiara friu o viantu,
pa falar ya rivirtisi,
lu de menus, yĂĄ el tiampu,
cantóu el coru Uviñana,
bona cumida, tiatru,
ya un homenaji, a Angelinus
la Recachada i fixarun,
dispuĂĄs bellandu entre ellas
la xornada rimatarun,
po lu que TĂș puadis ver
..
nun lis fain falta paisanus.

Comu las d’aquĂ­ son poucas
ya nisicitan rifuarzu,
de lus conceyus vicinus
mĂĄs de dusciantas viniarun
pa cilibrar Anfitrionas,
ya tar entre ellas falandu
de lus poblemas que tianin
ya comu lus risulviarun,
llĂĄmasi a esu, cunferencias,
peru nun son de teléfanu,
asina nun teneremus
que priucupanus po’l gastu.
Fixarun una vesita
ya un ricurriu po’l puablu
marchĂĄndusi muy contentas
de lu bian que las tratamus.

DispuĂĄs feixusi la fiasta
pa todus lus xubilaus,
mĂĄs de milenta, San Pedru,
en Casa Lupa riuniarun,
tamiĂĄn tuviarun cumida,
hubu descursus, rigalus,
ya p’acabar con un baili
que ya bonu pa lus guasus.
El nuastru Alcaldi pidĂ­ui
a un mandamĂĄs del Gubiarnu,
qu’aĂș taba la Casa’l Mar
s’imprimin cĂ©u lus trabayus,
pa que hayga una risidencia
de viayus, aquí n’el puablu,
anqui mijor la punĂ­an
en outru llugar mĂĄs llanu,
que pa subir ya baxar
vei a costanus trabayu.

A primeirus de diciambri
“Gaspar” venu a vesitanus,
peru nun era un Rei Magu
que llegaba adelantau,
tratábasi d’un dilfín
qu’iba algu dispistau,
pensamus vinía d’un circu
pos paicia amaestrau,
ÂĄtinĂ­as que vellu xugar
co lus remus d’un chalanu!
peru sigĂșn nus dixarun
mĂĄs tardi lus deslletraus,
anda faciandu tourismu,
pos ya lu tianin fichau.

Ensiguidina dispuĂĄs
las Navidadis llegarun,
tianin poucas diferiencias
co las de lus outrus añus,
rifiarumi mayormenti
a lus asuntus profanus:
farturas a todas horas,
turronis durus ya blandus,
dulcis, tartas ya champanis,
ÂĄcualquiar dĂ­a reventamus!
co la fami qu`hay po’l mundu
Âżnun pudĂ­amus cunciencianus?
En’a Ilesia comu siampri
hubu la Misa del Gallu,
y’anque había pouca xanti
abondu bian lu pasamus,
pos cantamus todus xuntus
lus vellancicus pixuatus,
Chelvi ya Manuel Alfredu
muchu bian lus entonarun.
El dĂ­a cincu de eneru
con gran luju ya boatu
amontaus en tres carrozas
lus Reis Magus llegarun,
trian rigalus a esgalla,
la crisis nin la anotarun,
bian si ve que d’aĂș vinĂ­an
andan asobraus de cuartus.
Lus niñinus comu siampri,
quedaban embelesaus
ya lus brazus de lus padris,
tamiĂĄn quedarun cansaus.

Antigus Alunus Selgas
n’el mes d’abril s’alcontrarun
ya con esti son catorci
las vecis que lu fixarun,
entregarun lus diplomas
del cuncursu litirariu,
a una parea de Luarca
que munchu bian isquirbiarun,
yo quixara dais la gracias
po’l d’honor que mi otorgarun,
tuviamus bona cumida,
gueitas ya’l coru autuarun,
ya cabamus comu siampri
co la musica bellandu.

Na Semana Santa, Âżguais?
paez que tamus de saldu
pos piardinsi prusicionis
que de magar cilibramus,
isti añu tocouti a Ti
el dĂ­a MiĂĄrculis Santu,
sirĂ­a pa nun veti llorar
ya n’el Templu ti deixarun,
o igual foi pa qu’ista vez
nun negaras al Maestru.
ÂĄTinĂ­a que danus virguanza!
ÂżaĂș tamus lus pixuatus?
primeiru foi el Incuantru
mĂĄs tardi el Desenclavu,
(non el que si fai na Ilesia
al de afuara mi rifiaru)
agora fuarun las LĂĄrimas
Âżpararemus PatrĂłn Santu?
o vamus siguir pirdiandu
la herencia de nuestrus viayus.
A ver lu que unda nus duran
El Calvariu, el Santu Intiarru
ya las Venias pa cabar
el dĂ­a SĂĄbadu Santu.

ÂĄTamus pirdĂ­us, miou probi!
ÂĄnun mandamus nin de viayus!
pos nus xubilaus de la mar,
tiĂĄn una muyar el mandu.
Graci Pumariega Pola
ya la que vei gobernallus.
Socedéu a Oscar Valle
que nus dexĂłu’l pasau añu.
Que si prepari l’alcaldi
que ha golvellu lloucu’l tarru,
cuandu nisiciti perras
pa iscursionis ya outrus autus,
¥fura por una paré!
yo ya lu toy advirtiandu,
amĂĄs ya de bona tinta
que conozcu bian el pañu.

Con el plan de Zapateru
que asina lu llamarun,
van facer en Villamar
un campu de fugol nuavu,
con vistuarius a tou tren
ya bancada pa sentanus,
dicin que tiĂĄn una yerba
que nun fai falta segallu,
asina tarĂĄn las vacas
con diata adelgazamiantu.
AĂș valia poucu la lleichi
con estu ya tirminarun.
Pa poder llevallu a efeutu
nun si punían d’acuardu
lus que tan na upusiciĂłn
co lus que tianin el mandu;
a mi paezmi, PatrĂłn,
ya si m’intivoucu, inmiandu,
que una cousa que ya bona
pa’l Conceyu ya pa’l puablu,
debin de tar todus xuntus,
a la hora de aproballu,
ÂĄpa xugar a la pilota!
ÂĄnon si ya pa un pilutazu!

Ven pa cĂĄ, Santu PatrĂłn,
que ti pareceu Furacu,
bian pensei que outra vez mĂĄs
gulvia ser un frescasu,
pos las osas nun paicĂ­an
que quirĂ­an acetallu,
peru a fuarza d’insistencia
Tola picĂłu el anzualu,
ya pa m’idea la carnada
paez que i cabĂłu gustandu.
Amås él era bian llimpiu
siampri si taba bañandu.
Por Paca haberá qu’asperar
po lu menus outru añu,
qu’ahora tianin qu’hinbiernar
que quiar dicir, tar durmiandu.

Ya falandu d’asperar,
ÂżaĂș ta la playa, miou Santu?
Âżnun dicĂ­an la tinĂ­amus
pa desfrutalla isti vranu?
perdĂłn, vou ritificar
ÂżaĂș tĂĄ la zona de bañus?
bian pensei que co la crisis
nu imprimaban lus trabayus,
o que la mar la llevaba
sin nusoutrus enteranus.
Prucura la faigan ceu
antis que cabin lus cuartus,
cada vez que falan d’ella
vei baxandu el pirsupuastu,
lus millonis del prencipiu
en ciantus si cunvirtiarun
asina que la rocea
yo teula mitĂ­a en cuarpu.

Lu que vei cabar a tiampu
la obra ‘l camín del faru,
¡a tiampu d’inaguralla
con dos mesis de ritrasu!
peru mereceu la pena
pos quedĂłu abondu guapu;
asperemus que la mar
nun gualva faer mĂĄs istragus,
ya podamus pasiar
sin piligru muchus añus.

Pa nun perder la custumi
mĂĄs ilicionis tuviamus,
las primeiras en Galicia
y’al tiampu n’el Pais Vascu,
tantu en un llau comu en outru
hubu cambiu de gubiarnu.
GĂŒi que n’esta ucasiĂłn,
lus que pirdiarun, llevarun
un par de bonus rigalus,
unu, un cochi blindau
ya outru un plan debaxuÂŽl brazu.
Dispuás en’as Urupeas
golveu pasar outru tantu,
asina que la turtĂ­a
dióu gualta pa ‘l outru bandu.

TamiĂĄn feixu Zapateru
outru cambiu de gubiarnu,
pa llevar la ecunumĂ­a
ponxu a una muyar al mandu,
son las que sabin, San Pedru,
d’aforrar ya gastar cuartus,
ya comu tamus en crisis
hay que dai a lus dos palus.
ÂżMi alma nun la nutastis
pur hí inriba n’el Cialu?
porqui aquĂ­ tamus miuo probi
que nun atopamus sualu.
Tan cierrandu las empresas
ya quedandu xanti al paru,
asina, que al nu haber perras
nun pruducimus el gastu,
sin el gastu nu hay cunsumu
ya sin cunsumu, aparamus
el sistema prudutivu
ya yĂĄ tou aĂș imprimamus.
Si nun ti enterasti bian
yá que tás comu’l gubiarnu,
a la diriva, PatrĂłn,
peru sin alcontrar puartu.
La upusiciĂłn anda igual,
solu que en sintiu contrariu,
ya miantras tantu nusoutrus
siguimus pagandu el patu,
qu’ellus tan intritinius
a lus ispias xugandu,
pagĂĄndusi cumisionis,
o cidiandusi contratus,
Pur ciartu, ÂĄnin si ti ucurra
cambear ahora de capiallu!
nun vaya ser que ti acusin
de que foi algĂșn rigalu,
porque fixisti de baldri
algĂșn que outru milagru,
mira lu que li pasĂłu
al mandamĂĄs valencianu,
por nu alcontrar la fatura
de tres trajis que i fixarun.

En’us Istadus Unius
tianin un mandamĂĄs nuavu,
ya y’al primeru na hestoria
que nun ya de color blancu,
peru allĂ­ el color contrariu
dicisi afru-amiricanu,
pa m’idea que lus negrus
solu son lus africanus.
De nomi llĂĄmasi Obama
muy acertau pa estus tiampus,
cuandu nus vaya mijor
golvemus a bautizallu.
Paez un homi cabal
ya co lus pías n’el sualu
non comu’l que taba anantis
que lus tinĂ­a colgando
o inriba d’una mesa
co’l JosĂ© Mari falandu.

Vou cuntati una nuticia
que lus papelis truxarun,
que d’España, ya n’ Asturias
aĂș mĂĄs xanti tĂĄ murriandu,
entĂłs haberĂĄ que icir,
peru con gran sintimiantu:
ÂĄParaisu natural,
d’aquí direutu p’al cialu!

Ya pricisamenti ahĂ­ tĂĄn
lus pixuatus que si fuarun,
pa que TĂș lus ricibiaras
co lus brazus bian abiartus,
vou a nomati a dos d’ellus
que ti tarĂĄn ayudandu,
a unu ya lu cunucĂ­as
pos tinĂ­aslu agrimiau,
Don Ángel Cuervu, el cura
d’Urbanín aquí llamau.
que feixu una gran llabor
trabayandu en sin descansu
por culitivus de probis,
gitanus ya marxinaus
ya pur Ăș quiara que tuvu
siampri foi muy apriciau.
Dexounus tamiĂĄn Masvindu,
ahora ya tianis risualtu
lus poblemas que de trĂĄficu
pudiarais tener n’el cialu,
ÂĄsi nun lu fixisti ya
has de dai ceu’n xiblatu!

Cuntareiti de currida
lu qu’en mundu ta pasandu,
en Frebeiru en Italia
un bon sustu si llevarun,
tuviarun un tirramotu
que dexĂłu abondus muartus,
ya tianin un Birlusconi
que mijor taba callandu,
pos cuandu abri la boca,
tiĂĄn un iscandalu nuavu.
En Somalia hay piratas
que tan atacandu barcus,
ÂĄmenus mal que estus tan llonxi,
si non tocĂĄbanus algu!
ya ahora que lus intigristas
paicĂ­an taban calmaus,
lus curianus del norti
una tĂłmbica botarun,
ÂĄmijor cumian arroz
en ver de xugar con fuau!
que tamus l’humanidá
co’l ripiru diantru’l cuarpu.
AquĂ­ hubu gualga de juacis,
peru sigĂșn nus dixarun,
que tuviĂĄramus tranquilus
que nun la facĂ­an por cuartus,
qu’era por falta de medius
nun sirĂ­a PatrĂłn Santu.
que quirían un enteru
.
ya siguru lu alcontrarun
pos falarun co’l menistru
ya nunca mĂĄs si queixarun.

Vou falati de fugol
imprimandu po’l Uviadu,
que cunsiguiu subir
de catiguría isti añu,
ya ‘l Sporting de Xixón
que si sigui mantiniandu
anqui hasta Ășltima hora
lus dos tuviarun temblandu;
tiplicousi ‘l Barcelona
ya’l Madrí foi un frescasu,
sin embargu el Cudillero
siampri taba empatandu,
si en ver de facelu a golis
lu fixara con anzualus,
el palangri Santu Hermosu
allegabavus al cialu.

ÂĄVaya fiastas, San PidrĂ­n,
ti priparamus isti añu!
nada menus que seis dĂ­as,
¡nun sei si aguantará ‘l cuarpu!
Las orquestas son bian bonas,
algunas tan ripitiandu,
lu mesmu que las fanfarrias
ya’l que urganiza lus fuaus.
Una novedĂĄ muy nuava
vei a dexati asorĂĄu:
¡tres goletas de l’Armada
que nus tan acompañandu!
guay visti a lus mariñeirus
n’a prusición disfilandu
ya’l día de San Pablín
n’el uficiu po lus muartus
pa faer la ofrenda floral
van a salir lus tres barcus.
Pa dai rillustri a las fiastas
iligiarunsi en marzu
a Marta, Sandra ya Silvia
de damas, acompañandu
a Ireni Iglesias, que vei
a ser la que te reinandu.

Danus la TĂłu pruteiciĂłn
que tan solu en Ti isficiamus,
pa que faigas que Cuideiru
vaiga cada dĂ­a surdiandu.
Prucura que haiga mirluza
ya que lus precius sean altus,
que lus peixis de la mar
si ripruduzcan a ciantus,
pa que asina las ganancias
omentin como asperamus.
Que lus nuastrus mariñeirus
regresin sanus a puartu,
pa golver venus aquĂ­
outra vez diantru d’ un añu.

Agora vou acabar
que teu secu ‘l gargualu,
ya TĂș tenerĂĄs que ir
a poner ordin n’el cialu,
que igual si ti colĂłu alguin
miantras tabas aquĂ­ abaxu.
Si atopas a unu bellandu,
siguru ya Michael Jacksum.

ÂĄVivan San Pedru, San Pablu
ya San Pablín que ya’l rabu!
¡Viva Santiagu ‘l Mayor
ya que viva ‘l sou hermanu!
ÂĄViva San JuaquĂ­n, Santa Ana
ya outru viva pa ‘l Paduanu!
que casi a las muciquinas
ya nun haiga cilibatus.
ÂĄVivan todus lus que tan
guay de vesita n’el puablu!
Un viva muy ispicial
pa lus que tianin asiantu,
ÂĄYa vivan milenta vecis
lus que hasta aquĂ­ lus truxarun!
ÂĄVivan las otoridadis
que son las que tianin mandu!
¡Ya viva ‘l apuntador
que fai muy bian so trabayu!
ÂĄQue vivan lus dos xigantis
ya que armin un tal istruandu,
que piansis tas en’ as fiastas
de lus morus ya cristianus!
ÂĄVivan todus lus pixuatus
que s’alcontran llonxi ‘l puablu!
ÂĄYa viva la nuastra copla
que cada añu cantamus,
en lus bailis, en las danzas
ya pa cabar el rilatu!

ÂĄMIENTRAS CUDILLERO VIVA
Y DURI LA FUENTI’L CANTU,
VA SAN PEDRU A LA RIBERA
CON TODUS LUS DEMÁS SANTUS!

ÂĄAmura vela! ÂĄIsa vela!
ÂĄFuego a babor! ÂĄFuego a estribor!
ÂĄÂĄÂĄViva Pedro!!!