L'Amuravela 2011

Written by
Cesáreo Marqués Valle

Recited by
Cesáreo Marqués Valle

En el nombri de Jesús
y la Virgin Soberana,
vou ichar l’Amuravela
comu San Pedru asperaba.

Ya tamus a vintinuavi
de junio, pasou un añu
ya comu socedi siampri
desde magar de lus tiampus,
aquí tamus outra vez
pa filicitati ‘l santu,
cuntati lus sucidius,
las pinurias que pasamus
ya tamian las alligrias
que alguna al menus tuviamus.
Porqui miantras en Cuideiru
te un mariñeiru viviandu,
hemus faceti ‘l sermón
heredau de nuastrus viayus,
sin emportar quian gubiarni
ni quian te tiniandu el mandu,
L’Amuravela ya tuya
ya de todus lus pixuatus.

Pa lus que ti vianin siampri
hasta aquí acompañandu,
vou aprovechar tamián
pa unviais un fuarti abrazu
ya de manera ispicial
facerelu con San Pablu,
que i ritrasamus un día
la cilibración del santu,
pos guay, sos Tú San Pidrín
el que prisidi lus autus,
que pa esu sos el Patrón
que nus gubiarna n’el puablu.
(lus outrus son intirinus
cambian cada cuatro añus,
menus el alcaldi ¿guais?
que paez quiar quitati’l puastu.

Vou faceti una prigunta
¿tú entendis bian el pixuatu?
o teneras que poneti
n’as oreas un paratu,
que si llama pinganillu
comu fan lus del Senau;
¡por nada ‘l mundo quixara
nun m’iscuchis el rilatu!
nin mi saquis la desculpa
de que toy falandu raru
pa faceti’ l remolón
ya nu ichanus una manu.
Has de mirar por nusoutrus
que tan solu en Ti isficiamus,
asina, qu’ atendi bian
que vou iscumincipiandu,
pa falati de la mar
ya d’outrus asuntus nuastrus,
pos traigu’l buchi ripletu
ya teu ganas de soltallu.

En’a pesca hubu de todu,
bonu, rigular ya malu,
la mirluza en abondancia
peru con el preciu baxu,
a ver si co la tiqueta
que i puanin agora en rabu
cunsiguimus que cutici
comu lu facía antañu,
que pur ciartu, ricordounus
Jujú aquellus bonus tiampus,
garrandu una que pesou
más de diaz kilus y cuartu,
Salvador con isti asuntu,
tuvu en Madrí cunvinciandu
a Rosa la d’Aguilar
que ya menistra del ramu,
pa que atenda nuastras queixas
que bian lu nisicitamus.

Pos co la xarda, outra vez
el cupu nus aplicarun,
salimus a protestar
pa defender el pan nuastru
ya en ver de omentallu
comu fixaran l’outru añu,
abriarumnus outra veda:
ista vez la del “pez palu”,
pescamuslu todu en Pitu
por quemar cuatru neumáticus,
¡si era pa calecenus
ya non pa cortar el traficu!

Pa m’idea lus mandamasis
muy bian nun lu tan faciandu,
pos siampri somus lus mesmus
lus que pagamus el patu,
peru claru, comu ya
n’ Europa aú tan ligislandu,
siguru nun deferencian
esus eurudiputaus,
entre la pesca d’arrastri
que todu lu ta isquilmandu
ya la nuastra artesanal
que la mar tamus cuidandu.
Bastanti tianin lus probis,
en discutir el asiantu
que lis toca n’el avión
cuandu tan pur i viaxandu.

L’angula algu sirviunus
pa sacar alantri l’añu,
anqu’ en cantidá ya en preciu
anduviarun más bian baxus,
pa qu’ estu nun asoceda
dibían tar vixilandu,
a lus que tan sin licencia
por el riu “pasiandu”.

En nuviambri, venu “Becky”
ista vez a vesitanus,
con folas de hasta ochu metrus
ya tamian con fuartis viantus,
aú más dañu feixu, foi
n’el bar de lus xubilaus,
que lu dexou sin ventanas
nin puartas pa tar pesllau.
Ya en esu que llaman playa
llevantou parti del sualu,
n’outras arrastrou l’arena,
ventaja que lis llevamus
que ellus pa reponella
han gastar abondus cuartus
ya a nusoutrus vei bastanus
con dos tablas ya tres clavus.
Pur ciartu, falandu d’estu,
tan las muyaris pidiandu
pa entrar ya salir del agua
sin atascus nin trupiazus,
poner outras iscaleras
o colocar un semáfaru
que la que hay parezlis poucu
pa ‘l traficu qu’ hay en vranu.

Nagurárunsi tamián
n’el pasau mes de marzu,
pa guardar lus apareus
unus almacenis nuavus,
tan pegaus a lus qu’había
en’ a explanada del puartu
ya pa ponellus en marcha,
acercousi desde Uviadu
el qu’iba de Consejeru
del Mediu “Rural” llamau,
menus mal que nun ya enteru,
sinón taba ‘l liu armau,
pos sigún el dicionariu
del idioma castellanu
en’a sigunda aceción
pudiría dasi ’l casu
que por ser otoridá
li fixaran desacatu.

Tuviamus cilibraciones
por inriba ya por baxu,
la primeira co’l mundial
que cunsiguimus ganallu
ya comu a la silición
iban la Roja llamandu,
al nuavu campu fugol
tamián asina i punxarun,
asperemus que ‘l iquipu
sepa bian aprovechallu
ya en tercera división
si mantenga abondus añus.

El que si feixu famosu
acertandu lus risultaus,
en sin fallar en dengunu
foi el pulpu Paul llamau.
Hasta Sergiu anonceaba
n’un cartelón emprentau
vindiandu la lutiría,
qu’ iba tocar isti añu
porqui si punxara inriba,
nun pudimus comproballu
pos antis de sorteasi
el pulpu estirou el raxu.

La Fiasta de la Santina
vei en birlina subiandu,
p’acompañar a la Virgin
vian más xanti cada añu,
primeiru a la prusición
ya dispuás, pa tar cumiandu
las sardinas que de baldri
en sin parar van asandu.

Hubu farturas a esgalla
que d’ esu nunca ha faltanus,
la Cumisión de Festejus
ya la Peña Fuenti’l Cantu
n’el mes d’utubri en Ca Lupa
una bona urganizarun,
más de trisciantas prisonas
pa la ucasión si axuntarun.
En nuviambri las muyaris
de la mar, outra fixarun,
pa falar de las sous cousas
ya pa leer lus rilatus
del cuncursu que urganizan,
con esti, fai ya dos añus,
po’l qu’isquirbiu Mariani
la noraguana li damus.
Ya dispuás pa nun ser menus
lus jubilaus cilibrarun,
non una, sinon dos fiastas,
¡ya lu que tian tar folgaus!
primeiru lus de la mar
ya la sigunda, axuntaus
co lus de todu’l conceju.
Taba yo, Patrón, pensandu
que pa marchar d’iscursión
taban mijor iscuyandu
esus mesis del iviarnu,
qu’en Benidorm, tianin siampri
el calor asigurau,
unas vecis el del sol
ya outras vecis el humanu.

El Coru Mixtu golveu
traer la musica ‘l puablu
co’l certamin d’habaneras
que urganiza con aciartu.
Amás de la destinción
que na clausura entregarun,
a Cholo, muy miriciu
un homenaxi i fixarun,
¡de tantu que lu aplaudiarun
casi cai la ilesia abaxu!
Po lu demás, comu siampri
doci corus más el nuastru,
lus sábadus de nuviambri
a todus nus deleitarun.

El añu nuavu imprimou
co la ley antitabacu,
pos desdi’l gubiarnu, quiarin
que teamus todus más sanus,
el que quera ahora fumar
un pitu o un bon habanu,
tian que facellu na cai
omentandu asina el gastu,
por un llau la cajitilla
ya po’l outru pa’l catarru.

Nusoutrus pa dar exemplu
deporti tamus faciandu
ya’l día de San Silvestri
saliamus todus curriandu,
desde lus más piquiñinus
hasta lus más avezaus,
golveu ganar el mesmu
que ganóu l’ añu pasau,
pa m’idea el tinirariu
vamus tener que cambeallu
si non vei pensar algunu
que i lu tamus rigalandu.

Por tiarra firmi ista vez
lus Reis Magus viniarun,
que pa faer ixpirimentus
bastois el añu pasau,
asina que comu siampri
en’ as carrozas llegarun,
fixarun l’adoración,
a lus niñinus falarun
ya fuarunsi po las casas
a ripartir lus rigalus,
güi dicir que Baltasar
co lus discus nun dio a vastu
ya algún que outru DVD
tamián caeu n’el ripartu.

Anque todus lus que muarrin
pa tar cuntigu n’el cialu,
comu pixuatus mirecin
que is tengamus un ricuardu
ya piditi que al Tou llau
pasin el restu del tiampu,
quixara nombrati a dos
d’ entre lus que nus deixarun,
ya tamián iban lus dos
Josi Manuelis llamaus:
unu el cura de la Foz
Fiu Pridileutu ‘l puablu,
y’ anqui taba entre minerus
prisumía de pixuatu,
siampri que pudía, ¿guais?
iscapaba a vesitanus,
en’a misa San Pablín
de menus hemus ichalu.
El outru que nus dexóu
fuara alcaldi fai ya tiampu,
¡de la que nun si cobraba
por tar ostentandu’l cargu!
honrau ya trabayador
mirou po la mar ya’l campu,
con más voluntá que medius
p’alantri nus foi sacandu.
En ver de guardar silenciu
vamus dais un fuarti aplausu,
pa que lu podan güir
ya vean que lus ricordamus.

L’Antroyu n’esta ucasión
venu con algu ritrasu,
cilibrándusi en Cuideiru
el dia doci de marzu,
ya tampoucu acompañou
pa facer la fiasta, el tiampu,
po la tardi lus niñinus
co lus desfracis saliarun
ya dispuás de rivirtisi
un bon chocolati is diarun.
Po la nuachis lus mayoris
n’el cuncursu cumpitiarun
de individualis, en grupus
ya tamián apareaus,
comu iban bonus lus premius,
anque tuviara lluviandu,
bian pudia moyasi unu
por afuara ya por diantru.

L’Istitutu Social
de la Marina llamau,
nagurou estalacionis
tamián en el mes de marzu,
tan, au taba ‘l Ateneu,
guapas ya amplas quedarun,
lu que mi paez a mi
que nun vei a quedar tantu
ya lu que quiarin poner
ne’l ispaciu que llibrarun,
pos nun ya el mijor llugar
pa meter ahí a lus viayus,
nu i da el sol en todu’l día
nun hay pur u pasiallus
nin siquiara aparcamiantu
pa`l que venga vesitallus,
l’únicu que pa ‘l que quera
ricordar antigus tiampus,
pa baxar hasta Cuideiru
ya tar po’l puablu d’asuatu,
en ver de una furgoneta
que lus montin en un barcu
ya po’l riu La Mimosa
puadin baxar navegandu.

Lus Jubilaus de la Mar,
fuarun ¿güisti? lus premiaus
po lus antigus alunus
de lus Selgas, isti añu,
con el diploma de honor,
¡foi con gran miricimiantu!
pos urganizandu autus
abondu si tan destandu.
La fiasta risultou bian
con lletura de trabayus,
co la intrega de diplomas
que lis dan a lus más viayus,
con una bona cumida
ya pa cabar con tiatru.

Dispuás en Semana Santa
nun acompañou el tiampu,
ya esu que si cilibrou
co’l mes d’abril avanzau,
hubu algunas prusicionis
que po’l agua nun saliarun,
comu pasou co’l Calvariu
que hubu que facellu diantru,
de esti autu, San Pidrín,
quiria yo falati algu,
dibiriamus mirar
pa facellu más tempranu,
al cabar la Hora Santa
pudiamus cilibrallu,
que las custumis, tamián
con el tiampu van cambeandu,
mal podemus ricoer
si primeiru nun sembramus.

Pa muastra abasta un botón,
¿alcuardasti cuandu antañu
la Fiasta del Pescador
en nuviambri cilibrábamus
ya tábamus en’ a Plaza
muartus de friu temblandu?
pos ya ves cuandu si fai
agora, en Sábadu Santu,
na más acabar las Venias
co’l Siñor risucitau,
la Cumisión urganiza
n’una carpa en mualli nuavu
una fiasta que fai fumu,
vian xanti de todus llaus
si lluavi tan avillugu
ya ‘l horariu ya adecuau.
Iligiarun esi día
a las que guay tan reinandu,
Marta, Sira ya Laura
la noraguana vus damus,
que a la mocedá pixuata
tais muy bian riprisintandu.

Nun ves tamián San José
que de magar de lus añus,
de la puarta de la ilesia
nunca salia pa’l puablu
pos pur fin en prusición
saliu el día ’l sou santu,
el probi, pa mi paicer
iba comu algu asustau,
sin embargu el rapacin
de alligría daba saltus.

Si ti cuntu Santu Hermosu
lu que de pa cá en un añu
venu pasandu po’l mundu
puadu dexati asorau:
por todu’l norti de Africa
nu apararun lus rivualus,
gualgas, manifestacionis
ya tamián abondus muartus,
pos algunus mandamasis
nun quiarin dexar el cargu,
miantras ellus vivin bian
de fami si morri ‘l puablu.
¡diguti yo que Mahoma
nun tuvu un día de descansu!
menus mal foi entre ellus
si non tocábanus algu.

Porqui a poucu que ti pongas
dánnuslas por todus llaus,
¿Visti que lus alemanis
son comu lus aldianus?
primeiru tiran la piadra
ya iscuandin dispuás la manu,
¡culpar al nuasu pipinu
de que lus taba matandu!
¡que mirin las sos salchichas
por si tianin bichus diantru!

Un tirramotu en Japón
feixu abondus istragus,
dispuás formousi un sunami
que todu cabó arrasandu,
llevándusi por delantri
casas, prisonas, poblaus
ya una central nuclear
que tuvu cuntaminandu.
Tamián hubu outru en Lorca
ya anqui pruduju algún dañu,
la fola nun lus garrou
porque son de tiarra adiantru.

Peru garrounus aquí
al ir la “Marea” subiandu,
ya sinon que i lu priguntin
a esus del Principau
que compraban suministrus
co lus precius elevaus,
de mesas, pizarras, sillas
ya materialis variaus,
¡siguramenti debeu
tar por esu mutivau!
comu era papiliría
lu que lis taban vindiandu,
por nun facer bian las cousas
cabarun empapelaus.

Cilibrárunsi ilicionis
n’ el fluriu mes de mayu,
ya paez po la risulta,
que un cambiu si ta pidiandu,
pos perdeu por mayuría
el partiu del gubiarnu,
n’Asturias pa nun ser menus
tamián tuviamus un vualcu,
o más bian un rivultiju
¡minuda la liou Cascus!
venu p’aquí de Madrí,
fundou un partidu nuavu,
desfeixu a lus del PP
ya foi quian cabou ganandu.
En Cuideiru ganou Kiku,
vei siguir tiniandu’l mandu,
peru non el de la tele,
sinon el del Yuntamiantu,
asina que vou piditi
que li ichis una manu,
pos bona falta i fairá
pa sacar alantri al puablu.

Lu que fai tiampu San Pedru
que mi vengu priguntandu,
¿porqué a las ilicionis
cumicius las tan llamandu?
nun será primonitoriu
po lus que caban rucandu,
nun ya d’extrañar que tea
la mocedá protestandu,
pos entre la currucion,
la crisis que hay ya’l paru,
nun ven futuru a la vista
nin munchu menus trabayu,
ya si el gubiarnu nun tian
sulución a cortu plazu,
sin acritu vou dicillu:
Zapateru a tus zapatus.

Lu mesmu que hay que dicili
a esi osu llamau Furacu,
que outra vez ya ya van dos
golveu ser un frescasu,
siguru que a cuanta d’estu
esa pilícula rodarun,
pos gullarun a las osas
que si taban priguntandu:
“¿pa que sirvi un osu? Paca,
pa nada Tola, ya un trastu”
asina que pa Rivilla
ya i lu puadin ir unviandu,
que al perder las ilicionis
tián qu’entretenesi en algu.

En fugol siguimos bian,
el Cudillero aguantandu,
el Uviadu sin movesi
ya’l Sporting risistiandu,
el Madri ganou la copa
peru botoula po’l sualu,
el Barcelona la liga
con todu miricimiantu
ya dispuás ganou la champion
con autoridá ya xuau
ya porquei, porquei, porquei,
ta Mouriñu priguntandu,
lu mesmu priguntui yo
¿porqué ichastis a Valdanu?.

Vou ir cabandu San Pedru,
que la orquesta ta asperandu
co lus músicus na Plaza,
pa imprimar un bon cunciartu
ya you quiaru ir güillus
miantras toy tomandu ’n vasu.
Nun sei si ti disti cuanta
que fui más lentu isti añu,
foi que la vilucidá
ristringiula el gubiarnu
ya nun mi quisi apurar
pa nun vemi asi multau,
siguru que hay radaris
por Cuideiru colocaus,
Tú has mirar que nun ti llegui
una papeleta ‘l cialu,
pos igual n’a prusición
na baxada si lanzarun
ya con estas cousas, guais,
tianis qu’andar con cuidiau,
si nun pagas, hay dinuncia,
dispuás llévanti al xuzgau,
más tardi tas n’us pidióricus
ya ya tianis liu armau,
anque a estas cousas, n’el puablu
ya tamus acustumbraus.

La Cumisión, Santu Hermosu,
traballou en sin descansu,
pa urganizati unas fiastas
comu siampri, de restallu,
peru pa m’idea ¿guais?
siguin cumitiandu ‘n fallu,
pos nunca vian a Cuideiru
ningún artista afamau,
las orquestas son bian bonas,
peru faltais esu …. ganchu,
pudía facesi outra cousa
gastandu lus mesmus cuartus.
El pograma ya variau
ya tamián abondu amplu,
con múxica en sin parar
desdi bastanti tempranu
co las Gaitas, las Fanfarrias
ya co las bandas tocandu,
dispuás, vianin las orquestas
que nus fairan tar bellandu
hasta cuasi amanecer,
¡nun vei risistir el cuarpu!
Menus mal que pa las almas
en misa haberá descansu,
poderemus refrescar
co’l agua la Fonti ‘l Cantu,
cuandu faigan lus bautizus
de lus festerus pixuatus
ya guay por todu lu altu
iremus a ver lus fuaus,
Tú tianislus al revés
tianis que mirar p’abaxu.
Gulviarun lus de l’Armada
outra vez a vesitanus,
con dos goletas, que tan
amarradas en el puartu
ya en todas las prusicionis
van a sacar a lus santus
¡asina que nun ti queixis
por falta acumpañamiantu!

Nun nus deixis, San Pidrín,
sin Ti tamus al devalu,
danus la Tú pruteición,
pos Tú sos el nuastru amparu
pa protexenus del mal
ya hasta la Gloria llevanus,
has facer que las costeras
omentin todus lus añus
ya sácanus de la crisis
que bian lu nisicitamus,
amás, tianis que ser tú,
fainus falta un bon melagru,
pos pa m’ idea nun son
quian a ellu lus humanus.

Agora vou co lus vivas
qu’estu al final vei llegandu,
ya si ti gustou, al iti,
prucura faellu bellandu.
¡Viva San Pedru binditu
que ya’l patrón d’ esti puablu!
¡Viva’l sigundu d’abordu,
el bon apostul San Pablu!
Ya’l terceru, San Pablin,
¡que ya ‘l grumeti del barcu!
¡Vivan lus Santus ya Santas
que tan guay acompañandu!
¡Ya vivan tamián el restu,
que tan n’el cialu aceñandu!
¡Vivan las otoridadis,
que tan subias al palcu!
¡Ya vivan las de la ilesia,
que tan todus aquí embaxu!
¡Vivan las tilivisionis
que nus tan ritrasmitiandu!
lus arradius, lus pidióricus,
interné ya lus teléfanus,
¡Vivan lus que tan cunmigu
aquí subius al barcu!
¡Vivan lus que n’esta plaza
tan el sirmón iscuchandu!
¡Ya vivan lus que tan llonxi
que tamián lus ricordamus!
¡Agora ayudaimi todus,
que nu nus falti risuallu
pa gritar xuntus la copla
que más uni a lus pixuatus!

¡MIENTRAS CUDILLERO VIVA
Y DURI LA FUENTI’L CANTU,
VA SAN PEDRU A LA RIBERA
CON TODUS LUS DEMÁS SANTUS!

¡Amura vela! ¡Isa vela!
¡Fuego a babor! ¡Fuego a estribor!
¡¡¡Viva Pedro!!!