L'Amuravela 2012

Written by
Cesáreo Marqués Valle

Recited by
Cesáreo Marqués Valle

En el nombri de Jesús
y la Virgin Soberana,
vou ichar l’Amuravela
comu San Pedru asperaba.

¡Que bian ti veu Patrón,
nun pasan por Ti lus añus!
tianis las mesmas arrugas
desde magar de lus tiampus,
ya las llavis, tan pa vellas
nin furruñu lis saliarun,
has dicimi el conservanti
que ichais lus Santus n’el Cialu,
a nun ser que sea el vinu
co’l que siampri ti llavarun,
siandu así, siati culinus
vou tomar miantras ti falu,
asina vamus lus dos
dispuás del sermón bellandu.
Si San Pablu quiar vinir,
que suba tamián al carru,
ya facemus una konga
desdi aquí hasta ‘l Puartu Nuavu.
Tian que reinar l’alligría
que tristis, tamus to’l añu,
co la pesca, co la crisis,
las catombis ya’l gubiarnu,
ya ti iré puniandu al día
a lu llargu del rilatu,
peru guay, aquí nus tianis
comu siampri a lus pixuatus,
cilibrandu la tou fiasta
comu Patrón d’esti puablu.

La verdá San Pedru Hermosu
dígulu comu lu siantu,
bian pensei qu’iba tar solu
aquí subiu n’el barcu,
que nun mi acumpañariais
nin Tú, nin lus demás Santus,
pos sigún tengu intindiu
andavais todus buscandu
el balon que de penalti
vus unviou Sergiu Ramus.
Pa que lu atoparais prontu
taba Mouriñu rezandu,
amás … puastu de rudías
xustu na metá del campu.

Co la pesca puadis ver
que poucus cambius tuviamus
pos garremus poucu o muchu
lus precius siampri tan baxus,
Nun si diou mal la mirluza
peru ni el sellu n’el rabu
sirviu pa que del euru
nun subiara en muchus casus,
istu ya un virgunciu
costati un café mas caru
qu’el prudutu de unus homis
que tan na mar trabayandu.
Dibiría omentasi
el cupu que nus tan dandu
ya baxar en cantida
lu que si vian importandu,
tantu rigular Patrón
nun nus ta binificiandu,
pos mas qu’el mercau cumun
paez el de comin cuatru.

En’a costera de xarda
n’ hubu poblema isti añu
omentó la cantidá
que si pirmiti por barcu,
ya’l preciu, pa defendesi
¡nun piansis hubu melagrus!
En outras artis menoris
el pulpu tuvu fallandu,
anque istu nun ti ixtrañi,
¡hay por tiarra tantu raxu
mitiandu p’al bolsu cuartus
que por virguanza na mar
de siguru s’iscundiarun!
Quian nun s’iscuandi paez
pa defender el pan nuastru
ya Salvador, San Pidrín
ya por esu lu iligiarun
pa siguir cuatru añus más
na Cofradía gobernandu.

Tuviamus algu más suarti
n’ ista ucasión con el tiampu,
na más qu’en mes de diciambri
unus días aparamus,
hubu algu de temporal
peru nun nus feixu dañu.
L’iviarnu friu ya secu
la premavera lluviandu,
el otoñu camuflau
ya del vranu… nun mi alcuardu
¡dibí pasalu tan bian
ahí na zona de bañus!
que de tantu rivirtimi,
foisimi el santu pa’l cialu
¡hasta castillus d’arena
paemi tuvi faciandu!.

N’el mes d’agostu en Santana,
un premiu lis entregarun
a Cáritas de Cuideiru
con todu miricimiantu,
foi el “Peña Roballera”,
tinianlu bian ganau
que abondu si tan destandu
po lus más nisicitaus,
asina que desde aquí
la noraguana lis damus
ya muchu ánimu tamián
pa que sigan trabayandu.

En nuviambri hubu ilicionis
ya recambiu n’el gubiarnu,
rifiarumi al nacional
del d’aquí dispuás ti falu,
lus popularis agora
son lus que tianin el mandu,
miantras durou la campaña
¡mi alma lu que prumitiarun!
dispuás pasou comu siampri,
al cocer, fuarun menguandu,
imprimandu lus ricortis
al facer lus pirsupuastus,
pos hay que aforrar agora
lu que gastamus antañu,
ulvidousimi diciti
que Rajoy ta prisidiandu,
¡Marianu “manustijeras”
lu van a cabar llamandu!
Lus niñinus nas iscualas
van tar más amontonaus,
asina dansi calor
ya aforramus en iviarnu,
tamian quiarin que paguemus
cuandu nus pongamus malus,
esu dixu la Menistra
que de apillidu tian Matu,
siandu la de Sanidá
¿mijor nus taba curandu?
lus sualdus son de dos tipus:
rebajau o congelau
esu tiniandu unu suarti
pos ya normal tar parau,
cada vez somus mas probis
ya tenemus menus cuartus,
pa lus únicus que hay perras
San Pidrín, ya pa lus bancus,
qu’el sistema financieru
dicin que hay que saneallu,
¿a ver si fuimus nusoutrus
lus que lu pusimus malu?
ya entendu porque el Menistru
nus diz que hay que inyetalu.

En Cuideiru n’esi mes
las habaneras tuviamus,
comu siampri, bonus corus
la múxica nus truxarun,
al vinir desde tan llonxi
hubulus que si pirdiarun
ya en vez d’ir pa Casa Lupa
a La Fenosa llegarun,
tuvu que ir Ernistin
co’l GPS a buscallus.
Pa ponei brochi al certamin,
viniarun desde Luancu
el Coru León de Oru
que daba gustu iscuchallus.

Comu todu lu que pasa
nu iba a ser del todu malu,
hubu dos bonas nuticias
que asperabamus fai tiampu
una el anunciu de ETA
de nun faer mas atentaus,
peru na más que con esu
nun ta el poblema arreglau,
fai falta que si disualvan
ya que quedin desarmaus,
pidan perdón a las victimas
ya’l que tea condenau
que pagui po lu que feixu,
dispuás, será perdonau.

La outra, foi que si casou
la duquesa con mas garbu,
la Cayetana de Alba
que yá de abolengu ranciu,
a esta conocisla bian
¡debeis ser del mesmu añu!
tinias que vella bellar
descalzada en sin zapatus
ya el homi guayu avizor
pa que n’ hubiara trupiazu,
val mas tar mal de consorti
que viudu antis de tiampu.

La Navidá a dos velas
bian pensei que la pasabamus,
pos hasta última hora
el allumau nun punxarun,
a las rebaxas d’eneru
dibiarun tar asperandu
o comu eran restus sualtus
igual de baldri saliarun.
Lus Reis na cabalgata
trian la estrella n’el rabu,
asina que pa guiasi
o vinian con paratu
o sabian el camin
de vinir lus outrus añus,
a la puarta la Ilesia
naidi lus taba asperandu,
la Vírxin ya San José
dibian tar de balneariu,
pa qu’el Niñin con el friu
nun lis garrara catarru;
asina ya todu ¿guais?
dexarunnus lus rigalus,
qu’ el ritornallus pa Urianti
siguru is salia caru.
Comu lis saliu el premiu
del cuncursu nacimiantus,
dondi la nuastra parroquia
quedou en el primer puastu
ya pa recoer el diploma
que lis diarun por ganallu,
tuviarun qu’ apuquinar
n’a cena au lus invitarun.

Isti añu lus jubilaus
en sin cumida quedarun,
non la de l’asociación,
sinon la del Yuntamiantu,
que la crisis nun pirmiti
gastar de baldri lus cuartus,
esu si, en autu intimu
lus diplomas ripartiarun,
pa cuandu cambin las cousas
golveran a cumbidallus,
calculu yo que será
más o menus en dos añus.

Solamenti lus niñinus
el antroyu cilibrarun,
ya pa quitar algu el friu
un bon chocolati is diarun,
lus mayoris ista vez
paez que nun si animarun,
comu nu habia cuncursu
nin premius por falta cuartus,
el ponesi lus desfracis
dibia costais trabayu.

Llegou la Simana Santa
peru nu ayudou el tiampu,
pos ni un día si llibrou
que nun hubiara chubascu
ya’l friu, siampri prisenti
talmenti paicia iviarnu,
con esas trazas, Patrón,
las prusicionis fallarun,
salvamus na más las Venias
ya la del Dumingu Ramus.
N’esus dias en’a Ilesia
un misteriu discubriarun,
que sentau ya en sin peana
tenemus un santu nuavu,
el padri Antoniu Mingu
un flairi carmilitanu,
taba el homi en oración
con un llibru entre las manus,
que unus touristas al vellu
tan natural ya tan guapu,
picois la curiosidá
ya quixarun ir tocayu,
peru al ver que si muvia…
unda debin tar curriandu.
Pa outra vez que ponga un petu
siguru ricoi cuartus,
que bona falta nus fain
pa lu arreglus del templu.

La Fiasta del Pescador
el día Sábadu Santu,
cilibrousi comu siampri
n’una carpa en Puartu Nuavu,
las muciquinas del puablu
paez que tomarun miadu,
nenguna si prisintou
pa tar n’as fiastas reinandu,
asina puadi dicisi
qu’el titulu d’esti añu
por falta de candidatas
tuvu que quedar disiartu.

Nus últimus días d’abril
ya en lus primeirus de mayu
cilibrarun en el Pitu
a San José el Artesanu,
peru liárunla bian
co lus pogramas de manu,
que en ver de poner de fondu
una fotu d’esti puablu
algunu s’intivocou
ya una de Llastris punxárun,
¿en que taría Valdés,
cuandu lu encargou, pensandu?
nun ves que el doctor Mateu
fai tiampu que lu quitarun.

Vou cuntati un mareaxi
que a mi tamián mi cuntarun,
ya foi que a Alfredu el de Riana
a poucas lu llevan presu,
el culpabili de todu
güi que fuara ‘l Pravianu,
pos foi cuntadu-i a Isulinu
que Alfredu ya la muyar
de vacacionis si fuarun
co’l premiu una bonolotu
que ellus xugan de fai tiampu
ya que lu ramplara todu
en sin ripartir lus cuartus,
Isulinu foi pa Alfredu
que i negou todu’l engañu
ya ’l nun quedar cunvinciu
acabou por dinunciallu,
paez que n’esta ucasión
aclarousi el intuartu,
pos risultou d’una broma
que a Isulinu li gastarun.

De outras dinuncias más serias
lus juicius ya van saliandu,
quian tián razón ya quian non
el tiampu lu ira diciandu,
lu que nun tian gualta atrás,
el dañu que ya ficiarun.

Dispuás vianin lus lamentus
comu lus del Rey Xuan Carlus
cuandu rompeu la cadril
en el Africa cazandu,
nun si sabi si elefantis
o algún animal con cuarnus,
al salir del huspital
pidiu desculpa al puablu,
con una cara buenin…
¿comu nun vas perdonallu?
amás minudu calvariu
que tian el probi paisanu,
nu i saliu un xenru bonu
a desgustus han matallu,
de unu ¿qué vou cuntati?
ya Urdangarín imputau,
güi que li espetó el xuez
que lu taba interrogandu
¿no-os vasta lo que ganais
tiniandu un trabayu honrau?
Pa rimatar la faena
tuvu un acidenti el ñatu,
Froilan casi piardi un pía
por tar xugandu con fuau
¡esu si foi disparasi
ya non la prima de riasgu!

Falandu d’estu Patrón
a ver si tú sabis algu,
¿quian será esa muyar
que tantu la tan nombrandu?
la prima Riasgu pa riba
la prima Riasgu pa baxu,
paez que vivi en Cuideiru
ya tian la casa n’el Cantu
ya al subir o cuandu baxa
siampri la tan anonceandu,
nus paisis au subiu
dibiu de sicuestrallus,
pos güi que outrus paisis
tuviarun que riscatallus,
lu nuastru debeu ser destintu
solu hay que financianus.

Istu ya un disbarajusti
todu lu que ta pasandu,
pos nun mandan lus gubiarnus,
dicin, mandan lus mercaus,
pa m’ idea mandarun siampri
peru ahora más descarau,
asina que nun t’ ixtrañi
haiga tantu indinau,
que faigan hualgas a diariu
o si ten manifestandu,
pos siampri somus lus mesmus
lus que pagamus el patu.

Ista vez la Cofradia
de lus pescadoris nuastrus,
risultou la destinguida
co’l diploma que cada añu
lus alunus de lus Selgas
entregan n’el sou alcuantru,
feixu la prisintación
que nus mucionou pur ciartu,
Luis García, el de “la Chata”,
Comandanti ya pixuatu.
N’el trascursu la sisión
tamián hubu outrus primiaus,
en isquirbir, unus neñus
ya outrus por faer ritratus,
lus más viayus comu siampri
el so homenaxi tuviarun,
autuó el Coru Mixtu,
las gueitas tamián tocarun
ya dispuás “Lus Rabanitus”
pa tirminar con tiatru,
la cumida foi muy bona
húbulus que ripitiarun,
del arroz con lleichi unda
lus deus tou rillambiandu.

Co’l mes de marzu cumpliu
a las urnas nus llamarun,
qu’el disgubiarnu de Cascus
apenas durou un añu,
al nun atopar acuardus
pa facer lus pirsupuastus,
de risultas del cumiciu
Quicu saliu deputau,
ahora ya parlamentariu
nun vei a parar callau,
comu tuvu que marchar
pa coer tayualu en Uviadu,
desde primerus de juniu
tenemus Alcaldi nuavu,
Gabriel López, San Pidrín
yá el que nus tá gobernandu,
¡ahora si puadin dicir
que hay un Alcaldi pixuatu!
Tú comu fixisti siampri
has prucurar ayudalu,
ista vez si ya pusibili
failu hasta co las dos manus,
que pa llevar el timón
ya la navi hasta bon puartu,
amás de tripulación
nun tá de más un melagru.

Que po lu que vi isti añu,
paez que lus vendis carus,
pos en fugol, Santu Hermosu,
nun dimus una en el clavu,
el Sportin descendeu
nun subiu el Real Uviadu,
el Madrí ya’l Barcelona
en’a Champiun frescasarun,
menus mal qu’ el Cudillero
aguantou comu un jabatu,
hasta sin entrenador
lus partidus foi ganandu.
Lus qu’ ahora podeis facer
un bon iquipu n’el cialu,
sois vusoutrus, que teneis
en el banquillu a Preciadu.
Outra cousa voy piditi
pos de deportis falamus,
yá que el pulidepurtivu
podan prontu amueblallu
pa xugar a balón pía
ya tamián a balón paxu,
o puadin dexalu asina
ya xugamus al cascayu,
comu las rayas tan fechas
hemus tener poucu gastu.

Nun sabis lu que costou
ir atotandu lus cuartus
pa honrati con estas fiastas
ya cilibrar el tou santu,
cuatru días sin parada
hemus tener lus pixuatus,
que ya imprimamus anuachi
cuandu ti dimus el ramu,
las orquestas sin descansu
han de tenenus bellandu,
Passarela de Navarra,
de Salamanca Volkanu
ya Cuarta Calli d’Asturias
¡estus son paisanus nuastrus!
las fanfarrias, El Barullu
y’ acumpañandu, El Compangu.
Las gueitas ya’l Coru Mixtu
comu siampri lus del puablu,
el Guiñol ya Rabanitus
faeran obras de tiatru,
lu mesmu que van facer
el Maestru ya’l Pravianu.
El día de San Pablín,
el de las viayas ya viayus,
amás de haber lus bautizus
ya la misa po lus muartus,
pa cierranus lus festejus
Tamara vian a cantanus,
¡peru esta ya la bona
qu’ esu nus garantizarun!.
Haberá misas a diariu,
prusicionis ya lus fuaus
de pirutenia Reiriz
¡esus que ti gustan tantu!
pos vei sonandu la múxica
miantras si van disparandu,
ahora hay sisión vermú
así que vou tirminandu.

Si anotasti qu’ el sirmón
durou menus isti añu,
a mi nu m’ ichis la culpa,
pos foi cosa del gubiarnu,
que con esu de la crisis
con todu si tan mitiandu
¡hasta quirían racionami
el vinu que vou tomandu!
menus mal que yo esti asuntu
teulu firmau en contratu,
comu fan lus diritivus
qu’ichan a piqui lus bancus,
ellos vansi muy filicis
con el bolsu llenu cuartus
ya yo voumi muy contentu
cuandu mi baxu del barcu,
amás de bona concencia
pos a naidi i faigu dañu.

Nun quixara que ti fuaras
sin piditi pa esti puablu,
que nus deas pruteición
ya la ayuda desdi’l Cialu,
que lus nuastrus mariñeirus
rigresin sanus al puartu,
fai que remontin lus precius
que po’l pescau tan pagandu
ya’l que nus quera engañar
faili en bolsu un bon buracu
pa que asina al caminar,
vaya pirdiandu lus cuartus.
A lus pixuatus que morrin
tenlus, San Pedru, al tou llau
nusoutrus pa dispidillus
un tanatoriu istrinamus,
ya comu ahora nun viaxan
desde el de Pravia hasta el puablu,
siguru ti tán llegandu
abondu más discansaus.

Yo vou discansar tamián,
que de tantu tar falandu,
el gargualu quedou secu
ya teu que ir remollalu,
peru antis San Pidrín
lus vivas nun han faltanus.

¡Viva San Pedru Gloriosu!
ya viva tamián San Pablu
de San Pablín, nun mi ulvidu
pos outru viva li damus
¡que vivan todus lus Santus
que nus tan acompañandu!
Pa lus que nun tan aquí
¡outru viva lis mandamus!
has invitallus Patrón
que si acerquin algún añu,
vou soltar un viva más
pa lus que llaman beatus.
que si noti que de vivas
unda na crisis nu entramus.
¡Viva ‘l Siñor Arzubispu
que vei vinir vesitanus!
en’a misa de mañana
acercumi a saludallu.
¡Un viva pa D. José!
el Cura Parracu nuastru,
¡Un viva de bianvinida
damus pa’l Alcaldi nuavu!
ya outru de dispidida
pa Quicu, tamián li damus.
¡Viva ‘l nuavu Prisidenti
que gubiarna ‘l Principau!
que sea de dura Patrón,
nun nus lu mandis cascau.
¡Ya viva la Consejera
que manda en el nuastru ramu!
Pa ’l restu d’ otoridadis
¡un viva con intusiasmu!
a ver si lis sirvi d’algu
ya nus llevantan el ánimu.
¡Vivan todus los que guay
hasta Cuideiru viniarun!
Ya nusoutrus San Pidrín
¡que vivamus muchus añus!
pa poder xuntus cantati
la copla de lus pixuatus:

¡MIENTRAS CUDILLERO VIVA
Y DURI LA FUENTI’L CANTU,
VA SAN PEDRU A LA RIBERA
CON TODUS LUS DEMÁS SANTUS!

¡Amura vela! ¡Isa vela!
¡Fuego a babor! ¡Fuego a estribor!
¡¡¡Viva Pedro!!!