L'Amuravela 2014

Written by
Cesáreo Marqués Valle

Recited by
Cesáreo Marqués Valle

En el nombri de Jesús
y la Virgin Soberana
vou ichar l’Amuravela
comu San Pedru asperaba.

Aquí golvemus a tar,
dispuás de lu que pasamus…
nun nus dan más las pinurias
nin lu poucu que ganamus,
pos lu emportanti sos Tú
Apostul ya Patrón Santu,
¡guay ya’l día de San Pedru!
-esu ya el t’onomásticu-
ya comu facemus siampri
tenemus que cilibrallu,
asina que aquí nus tianis
anque sea co lu puastu,
que si el añu nun foi bonu
nun habera d’emportanus,
hemus bellar ya blincar
pa dai alligría ‘l cuarpu.
Filicitu guay tamián
anque ya mañana el santu,
al que pridicou cuntigu,
rifiarumi a San Pablu,
Apostul de lus Xintilis
aquí tamián venerau,
ya mitiu comu toy
desde qu’imprimei, en gastus,
a San Pablín tamián hemus
desde aquí filicitallu,
pos cerranus lus festejus
ya ricordamus lus muartus.

Comu ves, hay novedadis,
ya nun toy solu n’el barcu,
teu nuavu apuntador
ucupandu ’l sitiu Juacu,
que desdi ’l cialu ha siguir
ichandunus una manu,
amás in ista ucasión
ha facellu con rifuarzu,
pos tianis tamián cuntigu
al mi antecesor n’el puastu,
tou falandu de Totó
que nus dexou ‘l pasau añu,
ricitou L’Amuravela
con maistría ya intusiasmu,
ya isquirbiula tamián
hasta que garrei yo el cargu,
asina que vou pidibus
porqui lu mirez el casu,
comu siampri el lu güiu
miantras tuvu ricitando,
¡que risuani la Ribera
danduli un fuarti aplausu!

Dispuás de lus homenaxis
ya lus saludus variaus,
vei siandu hora Patrón
que cumianci co’l rilatu,
falanduti de la mar
pos ya el sostentu nuastru.
¡Vaya iviarnu!, San Pidrín,
el últimu que pasamus,
que de magar lus ñacius
dicían que nunca viarun,
las vagas de mar vinían
casi a diariu a vesitanus,
ya si una fola era grandi
la de detrás superando,
a la vista tan, miou Santu,
lus destrozus que fixárun,
¿si quías? puadis asomati
a la entrada ’l puartu nuavu,
dondi esu que llaman playa
ya que nus val pa bañanus,
mediu mualli nus llevou
dexandunus al devalu,
lu pior agora vei ser
cuandu imprimin a arregallu,
porqui nun ya solu esu
que ya tian un pirsupuastu,
asperemus que nun tenga
sobricostis apegaus,
(pa esu ya abasta El Musel),
tamián ta el camín del Faru,
las barandiallas turcidas,
del mualli L’Oesti unus arcus,
sin cuntar las nundacionis
que fixarun por el puablu,
sin embargu ‘l mualli l’Esti
ahí sigui aguantandu,
lu que tá bian fechu, vesi
risisti a todus lus tiampus.

De la pesca, pouca cousa
diferenti al pasau añu,
siguimus co la caballa
comu siampri aliaus,
yá por culpa de lus cupus
que tan bian lus ripartiarun…
nun piansis que ya mintira
priguntai sino a lus vascus,
que lis toca del pastel
llevar siampri el mayor cachu,
pa nusoutrus las miasguinas
solamenti nus deixarun,
asina que nun t’ixtrañi
fuaramus manifestanus
delantri del Parlamentu
ya po las cais d’Uviadu,
peru… nun sirviu de nada
comu tabamus quedamus,
nun pudimus ir más días
nin garrar más kilogramus,
ya inriba más vigilaus
que lus que vendin “caballu”.

Asina que la mirluza
foi la que golveu salvanus,
que pa esu la del pinchu
ya famosa por el puablu,
pa ’l que la compri pur hi
que li miri bian el rabu,
nun vaya ser que li den
en ver de la liabri… el gatu.
Ramunín el de la Bella
con el pulpu, nun d’abastu,
yo encargueilu fai seis mesis
ya unda nun vi ni un raxu,
¡paez la siguridá social
con tanta cola asperandu!
Co l’angula ya’l porcebi
algu tamian completamus,
que todu, Patrón, ya poucu
al tar lus precius tan baxus.

Lu pior son lus que dicin
que el pescau risulta caru,
esu ya que nun pensarun
en lus nofragius ya muartus,
que esti añu, Santu Hermosu,
¡vaya racha que llevamus!
nu emporta nun sean d’aquí
peru son del nuastru ramu,
asina que has de mirar
pa ichanus siampri una manu,
¡si ves que un patrón si duarmi,
dai vocis pa espavorallu!
ya sinon quita las piadras
pa que nun choquin lus barcus.

Vou falati d’outras cousas
que tamián nus sucidiarun,
pos teu que poneti al día
de lu que pasou po’l puablu,
anque d’algunus fandangus
val más nun tar enterau.
Imprimarei por diciti….
ya que tas mirandu al palcu
que si buscas al Alcaldi
que taba el añu pasau,
nin t’isfuarcis San Pidrín
nun vas ser quian a topallu,
ahora manda una muyar
buanu…. ta ostentandu el cargu,
ya se qu’estu nun lu intiandis…
nu hay tilivisión n’el cialu
ya esu del mandu a distancia
siguru ti suana raru,
amás nun ya Alcaldesa
pos riturciarunlu tantu,
que tenemus gisturia
en de ver de Yuntamiantu,
ya pa m’idea pa ellus
muy bian lu tan gistionandu,
el primer acuardu foi
el colocasi lus sualdus,
siguru que pa outras cousas
dirannus nun tianin cuartus.

Peru nin con estu, ¿guais?
ta’l puablu pacificau,
unda siguin las dinuncias
en unu ya outru juzgau,
el que aqui daba la paz
juzgandu a vivus ya muartus,
prisintou la dimisión
ya hay que buscar candidatu,
asperemus que al que pongan
sepa faellu con aciartu,
prucuri ser imparcial
ya icuanimi al mesmu tiampu.

Menus mal qu’en Navidá
hubu alligría po’l puablu,
lus rapacis ya rapazas
lus vellancicus cantarun,
co las gueitas, con curdionis
ya estrumentus variaus,
hasta fuaus artificialis
pa dispidisi botarun,
güi dicir que a Bernabé
foi al que más li gustarun,
llevantousi de la cama
ya todu pa contemplallus.

Al Belen que taba diantru
de la Ilesia colocau,
nun li faltaba detalli,
vesi que bian si destou
Manuel Alfredu, isti añu,
había tronus ya rillustris,
iba ‘l agua en muvimiantu
ya tan prontu era de día
comu taba anuchiciandu,
asina que al Neñu Dios
nu habia quian adurmilallu.

En tres carrozas muy guapas
ya abondu acumpañamiantu,
el dia cincu d’eneru
lus Reis llegarun al puablu,
bian pensei que nun pudían
ripartinus lus rigalus,
pos punxarunsi a falar
co lus niñinus pixuatus,
que nun quedou ni unu solu
sin ser nomau po lus Magus,
si Melchor falaba muchu,
Gaspar iba superandu,
cuandu i tocou a Baltasar,
el probi ya taba blancu.
Anqui a dicir la verdá
abondu bian si portarun,
has de priguntai a Jaimi
po lus patus que i truxarun,
outrus que tinia anantis
ya que i disapariciarun,
dili a Manolu Escobar
que ta cuntigu n’el cialu,
miri ver si lus atopa
de la que busca el sou carru,
que imprimi po la Rundialla
si antis nun lus cumiarun.

Tamián tuviarun muy guapas
las habaneras isti añu,
comu agora son menus días
quedanus con gana el cuarpu,
pos son tan bonus lus corus
ya fainlu tan bian cantandu
que de lus bancus la Ilesia
llevantasi da trabayu,
asina que mira ver
si puadin atotar cuartus,
pa que podan allargar
comu siampri a cuatru sábadus.

Lus de la Iscuala de Música,
paemi que con aciartu
con lus corus del Conceju
un cunciartu urganizarun
el pasau siati de juniu,
¡menus mal que si fai algu
trabayandu todus xuntus!
si pa outras cousas fixáramus
asina d’esta manera,
tindríamus desdi fai tiampu
el premiu a puablu exemplar
que da el Principi en Uviadu,
a esti pasu, nin Leonor
nus lu vei a cabar dandu.

El antroyu un añu más
con desfracis cilibramus,
n’el sou día lus niñinus
ya lus mayoris de sábadu,
anque había premius abondus
poucu trabayó el jurau,
pos nun si animou la xanti
o taba poucu anonceau,
asina que pa outra vez
que urganicin con más tiampu
si quiarin tener negociu
algunus baris del puablu.

Mira comu en las Comadris
lus ristoranis llenarun,
esi juavis San Pidrín
nu habia una muyar en puablu,
fuarunsi todas de cena
o al menus esu dixarun,
yo bian pudia diciti
las cousas que mi cuntarun
peru temu que dispuás
nun podas entrar en Cialu,
ya yo al baxami del boti
nun ponga lus pías en sualu,
asina… que ti lu cuntin
Maria Esther, Churi ya Charu,
o Lupe la de Moledo
que tamián taba ‘n el aju,
talmenti paricía que alguin
pa isi las taba llamandu,
porqui “boy, boy, ya boy”
to’l día taban diciandu.

Aparti d’estu tamián
hubu más cousas en marzu,
a Don José el día nuavi
un homenaxi i fixamus
pos facía cincuanta añus
que de cura lu ordenarun,
hubu misas ya banquetis
ya tamián tuvu rigalus,
piansu que bian miricius
que abondu si ta destandu,
atiandi un ciantu parroquias,
ya trabaya en sin descansu,
asperu que l’Arzubispu
muy aficionau a cambius
nun li dea nengún destinu
ya nus lu dexi n’el puablu.

Semana Santa caeu
n’el mes d’abril isti añu,
imprimandu comu siampri
con el Dumingu de Ramus,
anque ‘l tiampu taba friu
ya inclusu tuvu lluviandu,
todas menus las Venias,
las prusicionis saliarun,
la que fai tiampu nun sal
el día Miárculis Santu
ya Patrón, la de las Lárimas,
las malas lenguas dixarun,
qu’era qu’iba poca xanti
al Llorón acompañandu,
peru pa m’idea ¿guais?
lu que lu ta mutivandu
ya que nun queremus veti
andar po la cai llorandu
ya menus reconocer
que Tú negasti al Maestru,
¡Pa que veas la divución
que ti tianin lus pixuatus!
que por nun veti tan tristi
prifiarin dexati diantru.
El Calvariu comu siampri
en la nuachi ‘l Xuavis Santu,
con sermón del Padri Mingu
fiximus el Desenclavu
ya cabamus esi viarnis
saliandu co’l Santu Intiarru.
Las Venias comu ti dixi
hubu que facellas diantru,
pos de sicultri un diluviu
dexóusi caer el sábadu.
Tamián esi mesmu día,
en el mualli cilibramus
la Fiasta del Pescador,
peru allí nu nus mollamus
pos punxarun una carpa
pa tar agustu bellandu.

Gustariami diciti
que ya vamus mijorandu
peru miou probi, impusibili,
pior que tábamus, tamus,
discubrinsi cada día
de currucionis, más casus,
ya robandu en sin parar
no a una, sino a dos manus,
nun sei quian vei parar estu
nin comu sulucionallu,
porqui bian sabin tapansi
pa que priscriba co’l tiampu,
comu fan ellus las leis
ya si apañan pa arreglallu.

Yo nun digu que la Infanta
hubiera mitiu manu,
peru de ahí, ¿a nu enterasi
de lu que taba faciandu?
esu que esta ya la lista…
¡ya bian lu ta dimostrandu!
si fuara un probi, siguru
que ya la taba pagandu,
además estus son todus
prisuntus ya imputaus,
unda nun vi a nengunu
en dos mesis condenau,
¿nun ves Barcenas? ahí sigui…
anque esti te empapelau,
nun vei a salir el juiciu
hasta tar todu tapau.
Co lus eris andalucis
vei a pasar outru tantu,
pos tan mitius po’l mediu
puliticus d’altu rangu,
si falu de preferentis,
al qu’ enventou el cotarru
sacarunlu de la carcil,
esu que ta dimostrau
estafou a mucha xanti,
sí mi plizcan nun lu siantu…
¡ahora tan juzgandu al juez
qu’ invistigaba esi casu!.

Dicin que a riu rivualtu
el pescador sal ganandu,
ya debi de ser por esu
que Artur Mas ta reclamandu,
el que Cataluña poda
cumbirtisi en un estau,
yo piansu qu’esti poblema
vei quedar sulucionau,
en cuantu lis dean más perras
ya gualvin a tar callaus.
Habiamus de pidir
pa Cuideiru outru tantu,
ellus falan catalán
ya nusoutrus el pixuatu,
si dicin tianin fronteras,
aqui hubu siampri filatu,
si ellus bellan la Sardana,
nusoutrus el Pirlindangu
ya si aquellu foi un condau
aqui hay marquesis a ciantus,
dexami nun dar ideas….
pos sinón igual l’armamus.

Tinía tamián que cuntati
que nus siguin ricortandu,
peru non lus sualdus solu
qu’esus ya tan po lus sualus,
tratasi de lus derechus
que tantu costo lograllus,
del estau de bienestar
ya poucu nus vei quedandu,
las prestacionis socialis
paez van disapariciandu,
ya tamián hay menus xanti
que poda cobrar el paru,
asina que nus t’ixtrañi
lu que fixara Xuan Carlus,
ponei sualdu a la muyar
ya a la nuara ’l mesmu tiampu,
por sí viniaran mal dadas
ya quedaran sin trabayu,
dispuás, dispidiusi él
de la Corona, adicandu,
güi que lus elefantis,
unda lu tan festejandu,
ya comu ‘l que nun quiar la cousa
pasouli pa’l fiu el muartu,
asina que a Don Filipi
nun sei si filicitallu,
pos co la que ta caendu
vei tener poucu descansu.

Hasta ’l aerupuartu ¿guais?
li quiarin cortar un cachu
de la pista atirrizaji,
igual lis paez ya llargu
o risulta una desculpa
pa ir lus avionis quitandu,
si po lu menus co’l AVI
fuaran avanzandu algu…
peru hasta en estu Patrón,
con fallus nus alcontramus,
pos entra agua en lus tunilis
ya tianin que reparallus,
istu quiar dicir, qu’entos,
golvemus tiner ritrasus.

Lus mesmus que tian tamián
la risidencia de viayus,
pos al paicer el proyeutu
ya taba algu antiguau,
lu que tian en realida
que ta muy mal ubicau,
yo ya lu dixi en su día
peru nun fixarun casu,
lu mesmu que con la playa
tamián pasou outru tantu,
asina qu’ agora… aguantanus
pos inriba nun hay cuartus.

Anque tou pensandu yo
que una manera sacallus,
ya plantandu unas indianas
inriba de lus teaus,
pos hailus Patrón Binditu
que dati nouxu mirallus,
pal tourismu nun ya bona
la imagin que tamus dandu,
pos hay casas que nun sei
comu si tan aguantandu,
ya comu nun faigan algu
cai hasta ‘l anfiteatru.

Lus dos parquis infantilis
güi van rimucicallus,
pos lus culumpius paez
que ya tan un poucu viayus,
ya dicin van ampliar
pa que tengan outrus xuaus,
el balón-pía piquiñín
ya tamián el balón-paxu
que ir al pulidepurtivu
costa algu de trabayu,
anque agora pa las cuastas
tian Quicu un enventu nuavu,
ya bian bonu debi ser
porqui i lu suvencionarun….
llamasi la “burricleta”,
yo bian pensei ver a un burru
en bici pedaleandu,
peru non, dispuás ya supi
que era pa lus humanus,
ya que lleva un muturín
pa dar pedal sin isfuarzu,
igual lus monicipalis
la van a cabar usandu,
pos nun fai falta carné
pa guiar esus aparatus.

Outra vez hubu cumicius
el vinticincu de Mayu,
ya lus que ganaban siampri
in ista ucasión pirdiarun,
cuandu saliarun na tele
Cañeti ya Valencianu
¡mi Dios del alma!, San Pedru,
dabati nouxu mirallus,
pos talmenti en isi sitiu
paicia lis saliara un granu.
Pa outra vez, qu’ispabilin,
¡ya que dexin d’engañanus!
pos con el votu, podemus
faer qu’outrus garrin el mandu.

De fugol… mijor nun falar
a lu menus isti añu,
el Sporting nun subiu,
aú taba, quedo el Uviadu,
ya la silición nun foi
ni a lus otavus ni a cuartus,
nu hay mal que por bian nun venga,
asina aforramus cuartus.

Vou falati de las fiastas
que anuachi diarun cumianzu,
co la baxada del boti
ya las floris que ti diarun,
el pregón de Xosé Ambas
danza prima, chupinazu,
un bon vermú musical,
ya ‘l cunciartu de Milenta
Tres, que son cuatru.
La Cumisión, San Pidrín,
esmulasi trabayandu,
pos pa facer el pograma
tuviarun muy poucu tiampu,
en el mes de eneru foi
cuandu si ficiarun cargu,
ya bian sabis d’outras vecis
que ta todu abondu caru,
asina que guay nu asperis
ista nuachi po lus fuaus,
yo bian lu siantu, Patrón,
¡hubu que ricortar algu!
amás en ista ucasión
nun ya culpa del Gubiarnu,
peru por si alguin si queixa,
ya sabi…. ¡que nus dea cuartus!

Las orquestas, de primera
comu siampri aqui lu fuarun,
la Virsión Uriginal
ya Duminó, acompañandu
Assia ya Sonora Real,
¡asturianas son las cuatru!
Satelitis, Ismael
ya Royal, primus hermanus.
Vianin las gueitas d’Aller
ya tamián tan las del puablu,
las charangas cunucias:
el Barullu ya ‘l Compangu,
gualvi la Banda de Pravia
comu lu facía antañu,
la Tou misa foi cantada
po’l Coru Mixtu pixuatu,
ya’l Parroquial vei cantar
la de San Pablín en puartu,
siguida de prusición
marinera, co lus barcus,
pa faer la ofrenda floral
ya ricordar a lus muartus,
autuan lus Rabanitus
con una obra tiatru,
que comu siampri han faenus
tiranus de risa al sualu,
pa entretener lus niñinus
todus lus días hay xuaus,
asina que ya sabeis
preparadibus lus gualus,
ya ‘l que quera bautizasi
que suba a la Fonti ‘l Cantu,
llega allí de forasteru
ya baxa siandu pixuatu,
haberá tamián disfili
folclóricu por el puablu,
sin ulvidar a Felpeyu
con el viulín de Lisardu
ya comeremus el bollu
que riparti El Pirlindangu,
comu ves, Santu Patrón,
nu hay tiampu p’aburrimiantu.

Asina que si mi das
la venia, vou tirminandu,
que paemi falei muchu
ya teu que ir descansandu,
qu’agora hay sisión vermu
ya’l día unda ya llargu.
¡Tú claru! nun tianis priasa
¡comu tas ahí sentau!
Has protegenus Patrón
que paemi qu’esti añu
o nun avicasti muchu
o anduvisti dispistau,
tamián pudiría ser
que ti omentou el trabayu,
pos siguru ti llegarun
hasta las puartas del Cialu,
entre outrus Adolfu Suárez
ya dandu desde aquí un saltu
tamián foi Yagu Lamela,
amás de tous lus pixuatus
que tenemus prifirencia,
vou priguntati, pur ciartu,
a Gonzalín el del Rosal
dexaríasi el pasu francu,
pos a güir l’Amuravela
nun faltou un solu añu,
ya nun ti falu de Santana
porqui ahi si qu’era el amu,
subir, subia muy bian
pa baxar…iba rodandu,
tampoucu teneras queixa
del pescau que ti tan dandu,
porqui Mari la de Metru
piansu ti lu te iscuyandu.

¡Ayudanus Santu Hermosu
que tan solu en ti isficiamus!
llibranus de lus nofragius,
de las maris ya lus viantus,
ya fai que abundi la pesca
o nus toqui el “cuponazu”
que siampri toca a lus mesmus
anque tengan menus barcus,
piansu que si entra el pescau
ya lus baris dan más cuartus,
pa’l añu que vian siguru
golvemus facer lus fuaus.

Agora vou co lus vivas
pa que ti marchis bellandu,
ya si ti goustou el sermón
gualvis el proximu añu.
Nun ti numinu pa’l Tibu
pa que nun ti den un bañu,
pos comu lu fas con vinu
risultasnus algu caru.
¡Viva San Pedru Gloriosu
Apostul ya Patrón nuasu!
ya comu son compañerus
¡Viva San Pablu de Tarsu!
un viva pa San Pablín
que ucupa el tercer puastu.
Pa San Juaquín ya Santa Ana
¡outru viva lis mandamus!
ya juntu con ellus ¡viva
San Antoniu el paduanu!
¡Viva laVírgin del Carmen!
ya ¡Viva la del Rosariu!
¡Viva la de Covadonga
que tamián la cilibramus!
pa cabar prontu, ¡que vivan
todus lus Santus del Cialu!
¡Viva el cura, el sacristán
ya’l Arzubispu d’Uviadu!
¡Vivan lus dos nuavus Santus,
Xuan Vintitrés ya Xuan Pablu!
¡Vivan las otoridadis
que sepan bian gobernanus!
¡ya que vayan a la cárcil
todus lus que metin manu!
¡Vivan lus que tais aquí
que ya ‘l puablu soberanu!
¡ya viva la nuastra copla,
que ripitimus cada añu
p’ acabar l’amuravela,
ya tamián cuandu danzamus!

¡MIENTRAS CUDILLERO VIVA
Y DURI LA FUENTI’L CANTU,
VA SAN PEDRU A LA RIBERA
CON TODUS LUS DEMÁS SANTUS!

¡Amura vela! ¡Isa vela!
¡Fuego a babor! ¡Fuego a estribor!
¡¡¡Viva Pedro!!!