L'Amuravela 2016

Written by
Cesáreo Marqués Valle

Recited by
Cesáreo Marqués Valle

En el nombri de Jesús
y la Virgin Soberana,
vou ichar L’Amuravela
comu San Pedru asperaba.

¡Filiz día Santu Apostul!
en Cuideiru ti disiamus
que lu cilebris a gustu
ya en bon acumpañamiantu,
que nusoutrus comu siampri
na Ribera ti asperamus,
pa dati las novedadis
ya los socesos del añu.
Peru antis vou tamian
dai el saludu a San Pablu
ya pidili que ti ayudi
prutigiandu a lus pixuatus,
pos con la que ta caendu
bian vamus nisicitallu,
¡piansu que hasta San Pablín
ha de vinir de rifuarzu!
Mira que nun falu en broma,
pos bian pensei qu’ isti añu
tinía qu’ imprimar asina
el cumianzu del rilatu:
En el nombri de Jesús
ya la Virgin de L’Almudena,
vou ichar L’Amuravela
comu San Genarin asperaba.
Yo asperu que nun mi apliquin
la ley mordaza isti añu,
pos la llibertá, dependi
de quian nus tea gobernandu
ya po lus visus, Patrón,
aquí hay muchu ordenu y mandu.

Comu veu que tais atentus
lus prisentis ya lus Santus,
voy imprimar a cuntar
lu que venu acunticiandu,
la mar ha ser lu primeiru
por ser el sostentu nuastru,
anque entre cupus ya vedas
bian nus andan afogandu,
la caballa, comu siampri,
acabamus la costera
sin apenas dar cumianzu,
¿porque, si a outrus lis sobra,
comu pasa co lus vascus,
nun nus puadin dar a nos
lu que ellus nun pescarun?
Aprovechandu que iba
a vinir Rajoy al puablu,
d’istus asuntus ya outrus,
falar con el lu pensamus,
peru debeu garrar miadu
ya cambeou l’itinerariu
¡foisi pa Cangas d’Unis
pa rifugiasi en Pelayu!
lu pior, qu’el nuasu Alcaldi
marchousi pa acompañalu,
dexandu a lus mariñeirus
abandonaus en el puartu.

Sin embargu Estefania
abondu si ta destandu,
pa defender en Uropa
lu qu’ aquí nus tan negandu,
comu ella ya pixuata,
¡sabi de que ta falandu!,
si estus ficiaran lu mesmu
¡cantabanus outru gallu!
La verdá, pa estus asuntus
paez que disapariciarun,
pos nin tan, nin si lis aspera
(istu dixulu algún gualu)
¡ya más guapu faer ferias,
concentracionis y’alcuantrus!
ta muy bian lu del tourismu,
peru antis ya el pan nuastru.

Fuamus asina ya todu,
saliandu airosus del añu,
que si un pulpu, un calamar,
algún porcebi garramus,
vamus tamián a l’angula
pa compensar el iviarnu,
ya dispuás co la mirluza
acabamus completandu,
sobrimanera Patrón,
cuando los precius son altus,
pos cuandu nun pasa esu,
valnus más quedar folgandu.

Vei pensando, Santu Hermosu,
que vas facer pa ayudanus,
que Cuideiru nun yá, ya,
nin la metá qu’ era antañu,
¿aú tan aquellas costeras
qu’eran la alligria’l puablu?
hasta en las fiastas Patrón
istu vian ripircutiando,
pos ya nun hay Cumisión
ya todu, por falta cuartus,
el Cunsistoriu nun tian,
lus baris nun quiarin dalu,
las casas tan a dos velas
ya lus botis van iscasus,
asina que lis tocou
facellas al Yuntamiantu,
ya ti cuntarei mas tardi…
¡lu bian que l’urganizarun!
Ixpiriancia hay abonda,
pos ni un menutu apararun
faciandu atividadis
d’esus eventus llamaus,
hasta tal puntu, San Pedru,
nus tianin tan saturaus
que pa m’idea, ¡Yuntaeventu,
diviria ser nomau!.

Comu al paicer el pescau
nun ixisti n’esti puablu,
tamián tuviamus gastronumas
xornadas de tiarra adiantru,
de fabada, poti, gochu,
setas,cachopus ya callus,
pa cumplitar na más falta
que urganici el Yuntamiantu,
las xornadas del cuciu
madrileñu o maragatu.
Anqui comu al paicer,
pa comer diarun de pasu
bichus de todas las clas,
puadin facellas un añu
de pulgas, de saltamontis,
de pioyus o de llagartu,
siguru iba novedá
ya vinia xanti al puablu.

Aprovechandu que tamus
de ristoranis falandu,
quiaru faer un incisu
¡paezmi xustu nomallu!
pos ganou El Remu un premiu
con todu miricimiantu,
diaruni el trisquel de plata,
esu ya el sigundu puastu,
de la Guia del Chigrín,
au tuviarun cuncursandu,
damuslis la noraguana
ya que sigan trabayandu,
que asina sona Cuideiru
po lu que tan cucinandu.

Comu Tú Santu Patrón
baxas una vez al añu,
haberá que poneti al día
por si quías tomar un vasu,
¡siguru que nun conocis
lus chigris nuavus del puablu!
na Plaza ta La Peñona,
qu’era au iba ‘l Pravianu,
más abaxu ta La Opera
ahí cucina el tou tocayu,
ya au taba la rula viaya
tamián puadis comer algu.
N’outrus asuntus de baris,
casi mijor nin entramus
ya el que si meteu en lius
puniandu o quitandu ispacius,
que lu risualva Patrón,
pa esu tan gobernadu,
anqui mi da que pensar
la forma en que lu ficiarun,
estus lodus, San Pidrín,
de algunus polvus saliarun
¡a la Plaza la Marina
han poneli un nombri nuavu!
la de “Plaza la Misina”,
pos todu tan ucupandu.

El camín que subi al Faru
pur fin algu repararun,
primeiru las varandiallas
que las maris riturciarun
ya dispuás con una redi
que por el monti punxarun,
anqui pa m’idea el poblema
pa pasiar nun ta risualtu,
pos sigui habiandu piligru
pal que suba caminandu,
hay un buracu Patrón,
que ca poucu ta esflechandu,
asperemus que nun garri
a naidi pur-i pasandu
ya si hay una desgracia
nengunu quera pagallu.
Una cousa ya salir
en la afotu nagurandu
ya outra, si pasa algu,
salir si, peru curriandu.

De las banderas azulis
que l’outru añu pirdiaramus,
ricuperamus algunas,
¡agora poderemus bañanus!
que con estu de las playas
bian nus tan mudirnizandu,
tenemos una pa perrus,
¡yo pidu outra pa gatus!
ya pur si un casual un dia
si ti ulvida el traxibañu
puadis ir pa la de Oleiru
ya en bulinas tar nadandu,
la concha Maria Candialis
que ta xustu al llau del puartu,
paez talmenti el Caribi
co las palmeras ya bancus
¡si botan dos palas d’arena
fan una playa pa ‘l puablu!

Llegandu el mes de nuviambri,
lus del Coru cilibrarun
el certamin de habaneras
igual que todus lus añus,
lus corus iban de cerca
que ya cortu el pirsupuastu,
asina aforran en gastus,
al menus de aloxamiantu,
esu si, una bona cena
dispuás de dar el cunciartu,
ya unus bailis pal que quera
miniar un poucu el cuarpu,
peru poucu, qu’ista vez
priduminaban lus viayus,
cantar, cantaban muy bian,
fallabais el muvimiantu.

Pa cilibrar Navidá
un gran árbul colocarun
ya pidiarun que las bolas
llevaramus pa adornallu,
esu si, en color azul,
¡la cundición sine qua nun!
que las montañas tan llonxi
ya las banderas al viantu.
Las llucis nun eran del Topu
pos lus del pulpu pagarun,
peru pa m’idea paemi
que pouca caxa fixarun,
algu iscasas si que iban
ya ispaciadas, un bon cachu,
anque la intención foi bona
tenemos que ir mijorandu
ya de pasu que aprovechin
pa dexar de ser un tangu,
¡ta Cuideiru a media luz
todus lus días del añu!
Si nun ya por aviría
ya porqui tan aforrandu,
la quistión vei ser el día
que alguin s’isgori n’el puablu,
o salga la marimanta
mitiandunus miadu en cuarpu,
po la nuachi… ya si sabi,
todus lus gatus son pardus.

Un nacimiantu vivianti
isti añu urganizarun,
con toda clas d’ animalis
que de l’aldea baxarun,
¿güi que fuara la burra
la que is costou mas trabayu,
ubligalla a que entrara
pa diantru del Yuntamiantu?
¿pensaría iba pa un plenu?
menus mal que l’ ixplicarun
que era pa tar n’el pesebri
(pior ti lu tou puniandu)
dandui calor al niñin
pa que nun berrara tantu,
ichamus de falta al güey
anque istu nu ha d’istrañanus,
pos n’el portal de “Belén”
nun lu quiarin asomandu,
¿nun ves que una mución
prisintou n’el Yuntamiantu
pa que las curridas de torus
si pruhiban en el puablu?
¡con la tradición taurina
que tenemos lus pixuatus!
¡salimus de guatamala
ya en guatapior entramus!.

La Cabalgata llogrousi
a pesar de tar lluviandu,
peru lus Reis ista vez
un poucu nus dispistarun,
pos desdi siampri na Ilesia
aquí ricibius fuarun,
peru al llegar a la Plaza
subiarun pal Yuntamiantu,
allí diantru a lus niñinus,
unas pallabras dixarun
ya más tardi de sicultri,
a algunus que iban nomandu
de la manu de lus Magus
lus rigalus ricibiarun,
istas cousas dibirían
de cuidallas pa outru añu,
que unus marcharun contentus
ya outrus fuarunsi llorandu.

Pa llorar ya, San Pidrín,
todu lu que ta pasandu,
tuviamus más de seis mesis
en sin formar un gubiarnu,
pos dipuás de que en diciambri
las ilicionis tuviaramus,
nun hubu manera, ¿güais?
que naidi garrara el mandu,
isti era el panorama
que tiniamus a diariu:
Rajoy comu’l avestruz
viandu comu pasa el tiampu,
Pedru ya Pablu a la griasca
en sin ponesi d’acuardu,
ya Albertu entre dos aguas
d’acá p’allá navegandu.
Asina que outra vez más
a las urnas nus llamarun,
comu foi isti dumingu
ya istu unda vei pa llargu,
de la risulta final
falareiti pa outru añu.
¡Virguanza is tinía que dar
por metenus en más gastus!

Lus catalanis tamián
a las urnas acudiarun,
peru comu tianin fama
de ser un poucu tacañus,
en el últimu menutu
cunsiguiarun un alcuardu,
anqui el risultau final……
a San Jorgi i lu incumiandu.

A ti vou incomendati
que con Jaimi faigas algu,
que al probi lus animalis
a desgustus han matallu,
ista vez, al paicer
la culpa tuvula un gallu,
¡bian gallasperu, pur ciartu,
de color negru ya blancu!
de la ñata de Adelita
ya dumiciliu n’El Trasgu,
Jaimi viulu n’una afotu
ya dixu que en Villamar
unu asina arrobarun,
Adelita, que pensou
que la taba acusandu,
si lu garra en el momentu
dexalu cacareandu,
qu’espeñalu ya impusibili
ya piardisi abondu tiampu.
Dispuás de que entre lus dos
arreglaran el intuartu,
quedou Jaimi cunvinciu
quian era el ama del gallu,
que pa esu lleva a urgullu
el ser la fia de “Guavu”.

La Simana Santa venu
a final del mes de marzu,
asina que nus garrou
un pocu cambeanti el tiampu,
el Calvariu, n’el horariu
el día de Xuavis Santu
tamián sufriu un cambiu,
paezmi que con aciartu,
pos acudiu más xanti
al faellu más tempranu,
dispuás de la Hora Santa
foi cuandu fuamus saliandu,
Laurianu co’l altavoz
ya Pidrín al miou costau
¡asperemus que si animi
ya mi vaya relevandu!
comu el que nun quiar la cousa
llevu ya treinta y seis añus,
Viarnis Santu el sermón
ya dispuás el Desenclavu,
el Santu Intiarru po’l agua
hubu que facellu diantru,
ya las Venias comu siampri
na nuachi ‘l Sábadu Santu,
fixarunlas lus chavalis
dexandunus buquiabiartus.

Quixara filicitar
po lu que si tan destandu,
urganizandu lus autus
ya prusicionis del puablu,
amás de porqui isti añu
lus vinticincu cumpliarun,
a la Cofradia San Pedru
ya Nazarenu axuntaus,
animallus a que sigan
po lu menus outrus tantus
¡A ver si lis dan el premiu
esi de ouru nomau!
Istus si que lu mirecin,
non outrus galardonaus.

Tamián a Doña Maruja
la noraguana li damus,
po la cai-parqui qu’en Pitu
col su nomi i didicarun,
ya pildili a quian proceda
que faigan mantinimiantu,
pa que las yerbas, nun tapin
la placa que li punxarun.

Lu que nun puadi tapasi
ya la currución, miou Santu,
cada día un casu nuavu
apaez de tar robandu
ya cobrandu cumisionis
amás de privaricandu,
por llibrasi nun si llibra
ni el partiu del gubiarnu,
que tinían caja B
sigún si ta demostrandu,
esu ya que ilegalmenti
si vinia financiandu.
a Urdangarin ya a la Infanta
n’el banquillu lus sentarun,
pa m’idea que nun dibían
tener muy llimpias las manus,
nin tampoucu al paicer
lus que a ellus dinunciarun.
Al que foi molt honorabili
durante abondus añus,
¿nun sabis?, Jordi Pujol
yá al que mi tou rifiriandu,
discubriarunni millones
que nun sabin d’au saliarun,
el diz que foi d’una herencia
que en Suiza li dexarun
ya que en sin saber porque
foi poucu a poucu omentandu,
¡que suarti tianin algunus!
¡ya que cara al mesmu tiampu!
¡hay que ver pa cuantu da
el famosu tres pur ciantu!

Ta dimostrau que la hestoria
siampri si vei ripitiandu,
alcuardasti Tú del día
cuandu priguntou Pilatus,
si lliberaba a Jesús
o Barrabas iba sualtu,
bian sabis lu que pasou
¡que al lladrón lu lliberarun!
pos dus mil añus dispuás
lu mesmu tamus faciandu,
iligimus a lladronis
pa que nus tean gobernandu.

El mundo, Patrón Binditu,
tá comu siampri, rivualtu,
nun apara de haber guerras
ya d’omentar rifugiaus,
que lus tianin a lus probis
en lus campus acinaus,
¡lus animalis n’as cuadras,
tan munchu mijor trataus!
ya prisumimus d’Uropa,
de mundo civilizau,
de pogresu, de riqueza,
¡na más somus un mercau!
que compramus ya vendemus,
peru deshumanizaus,
las mercancías van llibris
de unu pa outru llau,
sin embargu las prisonas
tianin el pasu cierrau.
Lus islamistas fanaticus,
unus atentaus fixarun
en Bruselas ya en Paris,
que abondus muartus dexarun,
por outrus llugaris, ¿guais?
tamián lus vianin faciandu,
peru al garranus tan llonxi
paez que nun nus dualin tantu,
pos ni un menutu silenciu,
en su memoria guardamus,
nin pidiarun lus partius
fuaramus manifestanus.

¿Alcuardasti cuandu dician
qu’iban baxar lus impuastus?
pos agora ya nus dicin,
que si ti vi, nun mi alcuardu,
ya que nun puadin baxasi
po lu que tamus dibiandu,
que toda la culpa tianin
lus que antis taban mandandu.
Yo nun digu sea verdá
que hubu abondu dispilfarru,
peru lu que quiar Cuideiru
que pa esu tamus pagando,
ya calidá en lus servicius
que presta el Yuntamiantu:
que de las fonti ya’l grifu
beber el agua podamos,
que si arreglin comu podan
pa en puartu nuavu bañanus,
que nun nus falti la lluz
ni en l’iviarnu ni n’el vranu,
que si ucupin de la pesca
por ser el sostentu nuastru,
que recoan la basura
ya si vea llimpiu el puablu,
ya que andin con cuidiau
si algún día queman algu,
Tú has mirar en Villamar
la que cabarun liandu,
por facer una foguera
que nin pirmisu pidiarun
ya si cuadra a ti han multati
por una culilla en sualu.
Anqui a dicir la verdá
en una cousa acertarun,
ponesi todus d’acuardu
pa aprobar el pirsupuastu.

Vou cuntati un mareaxi
que a mi tamián mi cuntarun
güilu por nun ser sordu,
asperu que sea ciartu,
Manulin el del Paloma,
iba un poucu apurau
ya pidiu prestau un cochi
pa a casa llegar más lluau,
peru al paicer co las priasas
ya’l miadu a facer isfuarzus,
nun tirou de la palanca
que pon el frenu de manu,
ya miantras el descargaba
danduli el alibiu al cuarpu,
el cochi garrou carrera
ya foisi ribera abaxu,
aquel día que autuaba
Panorama en puartu nuavu,
foi el cochi sumarinu
l’atración en todu’l puablu.

Pur ciartu, falandu de cochis,
llevarianti con cuidiau
baxandu na prusición
por la Cai cuasta pa baxu,
nun fuara ser que co’l radar
una multa ti punxarun,
que a nusoutrus, Santu Apostul
ya nus tianin abrasaus,
¡haylus que hasta cuatru vecis
n’el mesmu día caerun!,
Tú co la multa igual llibras,
pos ta cuntigu ahí Santiagu
que puadi faeti el ricursu
ya dexatilu risualtu,
ya si a Ivan nun li da el norti
comu son lus dos del ramu,
puadi admititila a trámiti
ya asina aforras lus cuartus.

Falareiti de diportis
antis que acabi el rilatu,
pos hubu acunticimiantus
emportais isti añu,
el Valdreu de fugol-sala,
ganou el campiunatu
nun pirdiarun ni un partiu
ya el ascensu cunsiguiarun.
El Sportin de Xixón
la permanencia llograun,
peru hasta última hora
nus ficiarun tar sufriandu,
lus del Uviadu tamián
un añu mas aguatarun,
peru en sigunda, Patrón,
pos al final disinflarun,
el Marinu al pali pali
ahí lu tianis, vei llibrandu.
Quixara filicitar,
pos muy bian lu tan faciandu,
a David co la piragua
ya a Beatriz curriandu,
Claudia la ñata Lalin
ta en ginasia destacandu.
Pa’l que lu quiara güir
¡mirician ser primiaus!
¡llevan po’l mundu a Cuideiru
ya prisumin de pixuatus!

Vou a deixati, Patrón,
¡vemunus diantru d’un añu!
asperu tener salú
pa golver subir al barcu,
peru antis vou piditi
por el bian de lus pixuatus,
que nus llibris de las maris
ya que nu asoplin lus viantus,
que las costeras sean bonas
pa que asina entrin lus cuartus,
ya que haiga una Cumisión
pa que urganici lus autus
ya tengas unus festejus
outra vez por todu lu altu,
ya non ista prubitu
que tenemos isti añu,
¡nunca pensei Santu Hermosu,
que ibamus caer tan baxu!
anque nunca lus uficius
riligiosus han faltavus,
nin prusicionis tampoucu
con todus lus demás Santus,
nin el día de San Pablin
el vistinus de pixuatus,
nin bautizar forasterus
co’l agua la Fonti’l Cantu,
¡que prucurin nun tragalla
nun vayan ponesi malus!

Agora vou co lus vivas
antis que falli el risuallu,
¡Viva primeiru San Pedru,
por ser el Patrón del puablu!
en el segundu llugar
¡damus un viva a San Pablu!
ya outru pa San Pablín
pos ucupa el tercer puastu.
De San Juaquín ya Santana,
nunca hemus de ulvidamus,
asina que comu siampri
¡desdi aquí un viva lis damus!
¡Viva tamián San José
ya San Antoniu el Paduanu!
¡Viva el Santu Padri en Roma,
ya’l Arzubispu en Uviadu!
pa’l Cura ya’l Sacristan
¡que vivan milenta añus!
¡Vivan las otoridadis
que sepan bian gobernanus!
Si lu fan con manu izquiarda,
non a basi decretazu,
¡Ya que vivan en la cárcil,
lus que nus tan arrobandu!
¡Vivan todus lus prisentis!
¡Vivan lus que nus deixarun!
que tan gozosus cuntigu
ya desfrutandu del Cialu
¡Ya viva la nuastra copla
que ya ’l urgullu pixuatu!

¡MIENTRAS CUDILLERO VIVA
Y DURI LA FUENTI’L CANTU,
VA SAN PEDRU A LA RIBERA
CON TODUS LUS DEMÁS SANTUS!

¡Amura vela! ¡Isa vela!
¡Fuego a babor! ¡Fuego a estribor!
¡¡¡Viva Pedro!!!