L'Amuravela 2018

Written by
Cesáreo Marqués Valle

Recited by
Cesáreo Marqués Valle

En el nombri de Jesús
ya la Virgin Soberana,
vou ichar L’Amuravela,
comu San Pedru asperaba.

Bonus lus tengas Patrón
aquí nus tianis de nuavu,
sin apenas danus cuanta
foisinus pasandu ‘l añu
ya comu’l que nun quiar la cousa
outra vez de fiasta tamus:
las pixuatas, lus pixuatus,
aldianas, aldianus,
las caizas, lus caizus
de la Telaya, el Telayu
las de Poza, lus de Pozu
asturianas, asturianus
forasteras, forasterus…
comu todu hay que nombrallu
masculín ya fimininu,
anqui sea istrupiandu
de la llingua el dicionariu,
ichasi, Patrón, más tiampu
saludandu al respetabili,
que esplayanduti diciandu
lu que ya más emportanti,
asina que vou deixallu,
pos sinón paemi a mi
que nun imprimu’l rilatu.

Lu primeiru, Almirati,
filicitavus el Santu,
a Ti comu Patrón nuasu
iligíu por el puablu,
¡mira lus añus que fai
que ya eramus democráticus!
a San Pablu, porqui siampri
ti tuvu acompañandu,
y’anqui aquí lu cilibremus
con un día de ritrasu,
nun tian menus emportancia
nin ta faltu de boatu,
tian misa sacramental
ya prusición co lus Santus,
pa San Pablín, siampri hay algu
¡que pa esu lu enventamus!
sirvi pa cierrar las fiastas
ya danus pasu al descansu.
Agora que ya tais todus
co’l día filicitau
vou imprimar a cuntati
los socesus que tuviamus,
desdi’l San Pedru pasau
hasta esti n’el que tamus,
pon la orea bian atenta
que vas quedar asorau.

Comu siampri, vei ser la mar
lu que primeiru tratamus,
pos anqui agora iscasea,
foi de magar de lus tiampus
amás del santu ya seña,
sostentu del nuastru puablu,
danduli el nomi a Cuideiru
ya tamián a lus pixuatus,
pos el que tian el Conceyu
ya Cudillero, miou Santu,
que nun vengan lus del monti
a ichar a lus cortesanus,
con cambear solu lus nomis
nun si ya más asturianu.

Asina que pa siguir,
comu ti iba diciandu
lus poucus que de la pesca
hemus de siguir viviandu,
más dificil cada día
todu nus lu tan puniandu,
entre vedas, normativas,
cupus ya outrus fandangus,
impidinus que pa casa
podamus llevar más cuartus.
La caballa, sigui igual
¡mira que lu piliamus!
nun hay manera nin modu
que nus omentin el plazu,
nin nus dexin garrar más
de lu que ya istipularun
esus derechus hestóricus
que nus tan pirjudicandu,
aquí paez que la hestoria
ya de quianis la isquirbiarun
qu’el que riparti con arti,
dicin que caba llevandu
pa él siampri la mijor parti,
miantras outrus mindigamus,
que po lu menus nus dean
lu que lis vian asobrandu.
El ripartu San Pidrín,
dibirían actualizallu
a las cercustancias nuavas
non a lus tiampus pasaus,
a ver si pa outras cousas
hay que tar mudirnizaus
ya en lus asuntus de pesca
manda más lu antiguau.

Güí que pa la sardina,
andan tamián istudiandu
que nun si puada garrar
ni una sola en todu ‘l añu,
pos dicin que a esti pasu
caba disapariciandu,
si hubiaran tomau mididas
cuandu unda taban a tiampu…
peru era mijor poner
lus guayus pa outru llau
ya pirmitir que lus grandis
arramblaran co’l pescau.
El uriciu, nin golellu
nus deixarun en to’l añu,
istu fainlu por nusoutrus
¡asina nun nus pinchamus!
ni al garrallus, ni al cocellus,
nin pa comellus n’el platu.

Lu pior Santu Patrón
ya que lus pirjudicaus,
siampri somus lus piqueñus,
lus grandis tianin más barcus
ya pa saltasi lus cupus
fan qu’estus vayan rotandu,
tandu asina sin parada
trabayandu todu’l añu,
nusoutus po lu contrariu
al cabar tamus en paru,
peru non el biolóxicu,
qu’ esi nun lu rigularun.

Ricibimus la vesita
de la Consejera ‘l ramu,
mundu rural ya ricursus
lus naturalis llamaus,
vamus, que prencipalmenti
d’estu si vian ucupandu:
la pulilla en las indianas,
las fabas ya lus manzanus,
el llobu, lus jabalís,
lus osus ya hasta lus páxarus,
y’ anqui nus apoya en todu
en poucu puadi ayudanus,
pos las normas pa la pesca
Uropa las vei ditandu,
esu si, pa que aforremus
na Cofradía nus gastus,
dixunus que unus panelis
solaris vei colocanus,
pa m’idea en Hidrulética
tan co’l ripiru nel cuarpu,
¡hasta güi que a unus chinus
i la quirian ir vindiandu!

El tiampu nun si portou
comu dibía isti añu,
viantus, folas, temporalis
de toda la clas tuviamus,
pasamus de nun sacar
lus paraguas en iviarnu,
quedandu en sin una gota
de agua en lus pantanus,
a dispuás llovenus tantu
que cuasi nus afogamus.
En frebeiru las nevadas
aislarun al Principau,
¡sin siquiara proclamalla,
la independencia tuviamus!
en Cuideiru caeu un tronu
que dexóu sin lluz al puablu,
¡pensamus qu’ el fín del mundu
si nus taba apruximandu!

Dati cuanta qu’hasta el Coru
que siampri faía en iviarnu
el certamin d’habaneras,
cambearunlu isti añu
¡venu tan bonu nuviambri
que lu pasarun pa mayu!

A las borrascas agora
comu a prisonas nomarun,
ya paez garrarun más fuarza
que la que tinían antañu,
desque imprimarun con Ana
de siguidas las tuviamus,
hasta que nus venu Hugu
ya rompeu el mualli viayu,
feixu un buracu tan grandi
que de magar de lus tiampus,
nunca viaramus tal cousa
en la vida lus pixuatus.
Amás in ista ucasión
bian ceu lu ripararun,
la verdá, tuviamus suarti
que lu feixu el Prencipau,
pos sinón paemi a mi
que tábamus asperandu,
ya quedou abondu bian
de aparenti ya perguapu.

Pa que veas comu la pesca
vei sin frenus cuasta abaxu,
yá qu’el Faru de Cuideiru
nun lu van poner más altu,
van cunvirtillu en hotel
pa’l que venga vesitanus,
isti vei ser piquiñín
ya lujosu al mesmu tiampu,
asperemus nu haiga bluma
cuandu is toqui tar durmiandu,
comu is soni la sirena
piansu nu han pegar el guayu.
Siguramenti que agora
el camín han riparallu,
pos ya’l tourismo el que marca
el rumbu que toma el puablu,
dicíu d’outra manera:
¡que nus tamus trasformandu!

Quiaru aquí filicitar
a lus istablicimiantus,
que por facellu muy bian,
un distintivu lis diarun
en calidá a lus distinus,
pos desdi fai treci añus
lu que ofrecin al tourista
siampri lu van mijurandu.

Agora que ya imprimei
vou siguir filicitandu,
quixara facellu aquí
po’l altu cargu que i diarun
a una cudillerensi
de Corollus, Patrón Santu,
llámasi Rosa Menéndiz
ya fai poucu la nomarun
prisidenta del CSIC,
istu vei de deslletraus
que a invistigar la cencia
tan el tiampu didicandu.

Tamián a María Heres,
cantanti mezzosopranu,
una neña d’Uviñana,
qu’en Alicanti cantandu
el primer premiu ganou
con todu miricimiantu.
A las dos ¡amás muyaris!
¡la noraguana lis damus!
igual que a lus Rabanitus,
pos diaz añus ya cuampliarun,
mutivu po’l qu’esti mes
un homenaxi is ficiarun.

La Navidá sigui igual
que si fai todus lus añus,
illuminación de crisis
ya la música sonandu,
el Nacimiantu n’a Ilesia
ta comu siampri, muy guapu,
l’árbul del mediu la plaza
en dorau nus lu adornarun,
agora hay bolas de sobra
pa que vayan cumbinandu,
aforran pidinus más
que abondu tamus pagandu.

Sin ir más llonxi, enganchasi
a la redi ‘l saneamiantu
pa meteti ‘l agua en casa,
somus el puablu más caru,
¡ya puadi salir con fuarza
que bian nus la tan mitiandu!

La Cabalgata de Reis
pa vesitanus lus Magus,
foi abondu bian vistosa,
luju ya acumpañamiantu
de pastoris, anxilinus
ya lus gaiteirus tocandu,
lus niñinus comu siampri
ricibiarun lus rigalus,
siguiandu la última moda,
en diantru del Yuntamiantu.

Vou cuntati un mareaxi
que a mi tamián mi cuntarun
foi a la puarta la Ilesia
ya ucurriuli a Laurianu,
unu que nun vou nomar,
dexou el autu aparcau
que por alguna aviría
l’aceiti taba pirdiandu,
asina qu’al arrancar
quedou n’el sualu un bon charcu,
que al pisallu Laurianín
caeu todu a lu llargu
ya cuantu más intentaba
ponesi en pía, miou Santu,
más vecis si esgoriaba,
hasta que hubu que ayudalu
sinón unda taba alli
caendu ya llevantandu.

Anqui ‘l golpi, San Pidrín,
nusoutrus bian lu llevamus
al enteranus qu’al probi,
nus lu llevaban pa Uviadu,
deseámusli si atopi
ya qu’allí lu queran tantu
comu siampri lu quisimus
en Cuideiru lus pixuatus,
¡puadi golver cuandu quiara
que lu tamus asperandu!

Co lus cochis, San Pidrín,
hay qu’andar con bon cuidiau
ya sobri todu, saber
aú lu dexas aparcau,
a Josechu el de Ugarti
por ir algu dispistau
ya nu alcordasi qu’él mesmu
de sitiu lu había cambeau,
dinunciolu a lus cevilis
qu’hasta ‘l autu lu llevarun,
ya dispuás de pirmitili
que si colocara diantru,
diarunni el altu al momentu
ya allí mesmu lu multarun,
dexándulu sin carné,
sin lus puntus ya sin cuartus.

En Cataluña en Utubri
tuviamus un bon fandangu,
fixarun un referendun,
ilegal ya amañau,
pa separasi de España
ya faesi ripublicanus,
asina que al nun cumplir
lu que las leis ditarun,
fuarun parar a la carcil
lus que estu urganizarun,
ya outrus, lus más valiantis,
pa’l istranxeru iscaparun,
el primeiru Pusdemont
que unda lu tan riclamandu,
¡ellus diarun la de cal
“llarena” ponxu’l Gubiarnu!
Fixarun lluau ilicionus
ya poucu sulucionarun,
pos iligiarun a Torra
¡que abondu nus ta atorrandu!,
con vesitas a la cárcil
ya con lazus amariallus,
que nu hay presus pulíticus
unda nun lis quedóu claru,
nin hay ixiliaus tampoucu
comu vianin ripitiandu,
siguin co ‘l que España is roba,
en ver de mirar p’adiantru,
¡que mirin pa lus Pujol
ya pa lus del tres pur ciantu!

Con todu istu Patrón,
lus balconis si llenarun
co la bandera d’España,
en las ciudadis ya puablus
¡entrounus el ardor patriu!
ya a lus chinus bian de cuartus,
que antis na más las vindían
de cuatru en cuatru añus,
cuandu el mondial de fugol
o si ganabamus algu.
Las azulis de las playas
cuncidiarunlas de nuavu
ya lus xubilaus n’el bar
unas nuavas colocarun,
amás, tan bian urgullosus
¡del sou bolsu las pagarun!

Aquí fuamus más que naidi,
ya ’l decinuavi de mayu,
con un día soleau
na isplanada el Puartu Nuavu,
una xura de bandera
pa lus cevilis fixamus,
más de dusciantas prisonas
de toda Asturias viniarun,
el autu foi muy vistosu
co lus soldaus disfilandu,
ya las ofrendas floralis
que a muchus imuciunarun,
¡faltou na más Marta Sanchiz
pa tar el hinu cantandu!
siguru qu’el pirsupuastu
nun dibía dar pa tantu.

Al revés que a Pablu Iglesias
que paez li vei sobrandu,
al menus isu aparenta
po ‘l chalé que si comprarun,
¡vian ser todu lu contrariu
a lu que ta pridicandu!
si fuara outru, era casta
¿lu d’él comu lu llamamus?
igual nun nus damus cuanta
ya failu por el bian nuastru,
vei dar cubiju ya asilu
a lus que tan desahuciandu,
Ana Colau ya s’ incarga
de que i lus vayan mandandu
ya pa faer acampadas
el sou prau vei a prestanus,
pos en la Puarta del Sol
anda un poucu duru el sualu,
a la asistenta Ichiniqui
güí taba contratandu,
p’ asina legalizalla
ya poda tar cutizandu,
comu ves Santu Patrón
¡nun sei porque protestamus!
que compri outru Monederu
ya Errejón al mesmu tiampu.

Todu istu de las banderas
ta muy guapu, Patrón Santu,
ya defender la unidá
¡nun queremus separanus!
Tamián hay que defender
la llingua en la que falamus,
siampri que nun sea iscluyanti,
nin teamus ubligandu
el tener que aprendella
a todus lus asturianus.

Al llegar Semana Santa,
co’l tiampu tamián rivualtu,
fiximus las prusicionis
qu’ isti nus foi pirmitiandu,
el Calvariu por exemplu
hubu que acaballu diantru,
pos a la cuarta istación
caeunus un bon chubascu,
in istu Santu Patrón
notarías algu nuavu,
pos nun iba el de siampri
el que lu vinía ichandu,
foi Xuan Luís el del “Paloma”
quian lu feixu, con aciartu,
siguru que Miguilín
ti acompañou n’ el cialu,
ya entre lus dos cunsiguistis
que nun tuviara ni un fallu,
¡nun sabis cuantu mi presta
que lus mozus d’esti puablu,
co las nuasas tradicionis
si vayan cumprumitiandu
ya a lus que vamus pa viayus
nus vaigan sostituyandu!
Dispuás el viarnis Intiarru
ya anantis el Desenclavu,
pa tirminar comu siampri
co las Venias en el sábadu,
chocolatada tamián
ya fiasta en el Puartu Nuavu.

Isti añu de fallicíus
miou probi, abondus tuviamus,
vou solu nomati algunus
que mi vianin al ricuardu,
Inaciu ‘l kioscu en nuviambri
dexounus gran sintimiantu,
ya nun vei vendenus, más
chuchirías ni helaus,
comu Tú sos un llambión
en estu salis ganandu,
a Carmilina, tamián
la tianis ahí al tou llau,
iba “Camín de Cantaris”
ya garró ‘l camín del Cialu,
vei atorollati bian
falanduti en pixuatu,
y’anqui nun iba d’aquí
peru bian que la apriciabamus,
la Simona, San Pidrín,
que ti belló en sin descansu.
Lus que nun puadu nombrati
por falta papel ya tiampu,
vou piditi comu siampri
que is dexis el pasu francu,
bian sabis que nunca hemus
de fallati lus pixuatus.

Quixára Santu Patrón
faeti desdi aquí un ruagu,
que nus pongan un pidiatra
porqui ya muy nesezariu,
que a lus neñus del conceyu
hay que atendellus a diariu,
pa nun tener que viaxar
cuandu si nus pongan malus,
Marivi la concejala
abondu si ta destandu,
hasta pidiu a lus vicinus
fuaramus manifestanus,
anqui a dicir la verdá,
paemi poucu ruidu armamus,
pa estas cousas San Pidrín,
tian que risponder el puablu,
sin emportai a la xanti
quian nus tea gobernandu.

¿Nun ves a lus xubilaus
comu lis ficiarun casu?
pos salian a la cai
todus lus días del añu,
con pancartas ya tarteras
en sin aparar gritandu
que is subiaran las pinsionis,
hasta que lu cunsiguiarun,
lu pior ya que lus vascus
outra vez si aprovecharun,
al firmar lus pirsupuastus
arramplarun con más cuartus,
asperu que a lus de ETA
nun queran binificiallus,
riduciandulis las penas
o pritindiandu acercallus.

Nusoutrus, Tú ya lu ves,
qu’apenas nada pintamus,
asina nus lluz el pelu
y’amás vamus comu vamus,
pos a Asturias, San Pidrín,
nengunu li fai nin casu,
la obra del AVI, paez
que ya pa que pasi el Talgu,
lus avionis, comu siampri
con Madrí poucus ya carus,
l’autupista, co’l peaji
d’España menus baratu,
ya si cain cuatru falopus
amás ciarrannus el pasu.

La currución sigui igual
en estu poucu avanzamus,
miantras nun salgan lus xuicius
que si vianin cilibrandu,
peru p’acabar con ella,
al menus esu dixárun,
una mución de cinsura
contra ‘l gubiarnu fixarun,
asina que quián nus manda
yá agora el tou tocayu,
vou diciti la verdá
al menus lu que yo piansu,
nun mi fiaría muchu
d’algunus que la votarun,
¡l’anunciu Fernandu Alonsu
que nus prumuciona ‘l puablu
ya’l master de la Cifuantis,
paemi que son menus falsus!
asperu lu faiga bian
ya gubiarni con aciartu,
que rebaxi las tinsionis
ya nu haiga más sobresaltus.

En Cuideiru comu ves
muy poucus cambius tuviamus,
ya lus que hubu, comu ‘l chanquili,
¡p’atrás fuamus avanzandu!
entre unus que nun sabin,
-solu dan palus de ciagu-
pos nin la metá cumpliarun
de lu que nus prumitiarun
ya outrus que na upusición
muy pouca llabor fixárun,
tá todu manga por hombru
ya patas arriba el puablu,
pa’l que quera entendellu
nun faira falta isplicallu,
nin vou golver ripitir
lu que ya dixi outrus añus.
Adilita al paicer, foi
la única que feixu algu,
¡que la Funtiquina gualva
a ichar agua por el cañu!

Las fiastas como ya sabis
anuachi diarun cumianzu,
co’l disfili de la lancha
desdi aú ti tou pridicandu,
dispuás la ofrenda floral
co la que ti agasajarun,
pregón de Suáriz Pirtiarra
fiu pridileutu’l puablu,
que falou comu fai siampri
co’l corazón en la manu,
antis del Cantu a Cuideiru
soltamus un gran trayazu,
pa que todu’l mundu sepa
que ti tamus cilibrandu.
Las orquestas son bian bonas
comu siampri aquí lu fuarun,
anuachi foi Cuarta Cai
ya Cantoris Mixicanus,
guai vei a ser Atlántida
ya Bim Bam quian vei tocanus,
Saudade de Pontevedra
tenemusla pa San Pablu
ya pa San Pablín ripitin
dos de las qu’antis nombramus.
Fanfarrias traemus tres
El Folechu, El Compangu
(que sea con poucu churizu
que hay abondu pur i sualtu)
ya la tercera en discordia
que tian por nomi L’Istruandu,
guai dinuachi n’el Tú honor
d’artificiu han ser lus fuaus,
pa lus neñus haberá
atuacionis ya xuaus,
nas misas vei a cantar
el Coru Mixtu del puablu,
ya’l día de San Pablín
el Pirruquial ha cantanus,
ena misa que si fai
po lus mariñeirus muartus,
siguida de prusicion
co lus barcus mar adiantru,
esi día hemus tar todus
con el traxi de pixuatus
ya bautizar forasterus
co’l agua la Fonti’l Cantu,
dispuás recoer el bollu
ya bellar lus bailis nuasus.

Asperu que nun ti queixis,
que abondu nus esmulamos
pa faceti estus festejus
iscaseandu lus cuartus,
has de mirar por nusoutrus
nun nus deixis, Patrón Santu,
pos si Tú nun nus atendis
entranus el desamparu,
fai que haiga peixis na mar
ya que nus deixin garrallus,
pa poder vendellus bian
ya ganemus bonus cuartus,
fai que salgamus en paz
ya que golvamus a puartu,
ivitanus las galernas
que nun haiga sobresaltus,
ya ti ricompensaremus
comu faemus lus pixuatus.

Agora vou tirminar
que ya ti taras cansandu,
pos lus añus pa lus dos
de baldri nun van pasandu,
ya anque Tú has ser eternu
comu porteru del Cialu,
pa sustituimi a mi
vei ser hora de ir buscandu,
peru entre tantu ya non
lus vivas ti vou ir dandu.

¡Viva San Pedru Gloriosu
de lus cialus el Primau!
¡Que viva tamián San Pablu,
pos siampri tuvu al sou llau!
¡Ya que viva San Pablín
anqui nun tea consagrau!
¡Viva Santanina Hermosa!
que foi tistiga isti añu,
de una boda ya un bautizu
que si feixu al mesmu tiampu,
¡casousi ‘l apuntador
que mi ta ichandu una manu!
pa él, pa Nuria ya Deva,
¡un viva tamián lis damus!
¡Vivan lus Santus que tan
aquí delantri del barcu!
¡vivan tamián igualmenti
lus que na Ilesia quedarun!
¡Ya viva La Covadonga
que guai t’aquí prisidiandu,
pos cian añus cupli isti
desde que la coronarun!
¡Viva el Santu Padri en Roma!
¡Viva aquí el párracu nuasu!
Por si lus que tan nun siguin
de nuavu el próximu añu,
pos la última palabra
ha tenella siampri el puablu,
¡un viva dare tamián
pa lus del Ayuntamiantu!
¡Pa’l Comandanti Marina
un viva por ser del ramu!
ya’l unisonu las gracias
por vinir a vesitanus.
¡Vivan lus que tan aquí!
¡vivan lus que nun viniarun!
¡Ya un viva tamian lis damus
a lus nuasus mixicanus!
que muy miricidamenti
un premiu güí que is diarun.
¡Pa la Cumisión de Fiastas
vou dar un viva bian altu!
Ya pa cabar el sermón
cumpliandu con el mandatu,
vamus ricitar la copla
entre todus los pixuatus:

¡MIENTRAS CUDILLERO VIVA
Y DURI LA FUENTI’L CANTU
VA SAN PEDRU A LA RIBERA
CON TODUS LUS DEMÁS SANTUS!

¡Amura vela! ¡Isa vela!
¡Fuego a babor! ¡Fuego a estribor!
¡¡¡Viva Pedro!!!