L'Amuravela 2019

Written by
Cesáreo Marqués Valle

Recited by
Cesáreo Marqués Valle

En el nombri de Jesús
ya la Virgin Soberana,
vou ichar L’Amuravela,
comu San Pedru asperaba.

¡Bonus lus tengas, Patrón!
¡bonus tamián en el Cialu!
¡Comu bonus lus tenemos
en Cuideiru lus pixuatus!
guai golvemus tar de fiasta
pa cilibrar el Tou Santu,
ya runius na Ribera
comu mandarun lus viayus,
qu’en llegando isti día
icharamusti ‘l rilatu,
pa cuntati Santu Hermosu
lu que venu acunticiandu
ya ‘l mesmu tiampu tamián
comu nus pilla de pasu,
filicitar comu siampri
al compañeru San Pablu,
que con San Pablin faceis
el tridu santu del puablu.

Quiaru distacar agora
un gran acunticimiantu,
pos cuatruciantus cincuanta
fai isti mesmu, de añus,
en que la Catedralina
que lus pixuatus fixáramus,
pagada del nuasu bolsu
¡ya en honor a Ti, miou Santu!
la diclararan pirroquia
dispuás de tar pleitiandu.

Tamián hubu cuncidencia
sigún siampri nus cuntarun,
que tal día comu guai,
por ser Tú el Patrón nuasu,
lus pixuatus que añus antis,
n’el barcu Ispiritu Santu
partiaran a la Flurida
pa tar alli piliandu,
al llau de Pedru Minéndiz,
-pur ciartu, quiniantus añus
fai agora que naceu-
ya que las vocis de mandu
ya saludu al buqui insinia,
muchu bian las diprindiarun,
al sacati en prusición
a Ti ti las didicarun,
d’esta manera paez
l’Amuravela enventamus,
¡Asina que pua dicisi
que tamus d’aniversariu!

Dispuás d’estu, Almiranti
ya pa nun perder más tiampu,
vou facer cortu el introitu
pos lus acunticimiantus,
fuarun tantus, San Pidrín,
qu’el sirmón igual ya llargu,
asina que has tar atentu,
nun miris pa ‘l outru llau,
nin ti vayas po las ramas
(pa esu tan lus municacus,
lus alcaldis, concejalis,
menistrus ya deputaus)
Tú siampri nus atindisti,
¡nunca fusti dispistau!
Cuandu l’ asuntu iba mal
ahí lu aguantasti sentau
ya cuandu marchaba bian,
tabas hasta rilajau,
tou dandumi cuanta agora
¡nunca ti vi llevantau!
peru guai garrati bian
pos igual salis curriandu.

¿Qué tan faciandu ahí inriba,
lus que frabican el tiampu?
Ya nun si sabi si tamus
en iviarnu u nel vranu,
igual cai un chaparrón
que ti cala hasta lus guasus
ya un friu que hasta el abrigu
ta cuntigu tiritandu,
que fai un día de sol
ya calor hasta afoganus.
Tamián dicin ya dibiu
al llamau cambiu climáticu,
pruduciu po lus fumus
que lus humanus botamus,
po lu que la capa ozonu
andamus aburacandu,
si estu ya asina, Patrón,
paemi que muy bian nun tamus,
¿qué facin lus mandamasis,
isus que gubiarnan tantu?
¡que fan cumbris ya runionis
sin parar de gastar cuartus!
¡que nus digan de una vez
comu piansan arreglayu!
pos si desfacer la Tiarra
ya lu que vianin pensandu,
que nus faigan ispuniquis
pa ir vivir co lus marcianus.

A nusoutrus que nus mandin
pa un llugar que haiga pescau
que si somus lus primeirus
igual salimus ganandu,
pos ripartimus lus cupus
sin cántabrus ya sin vascus,
¡comu muchu han tar lus chinus!
pos güi que ya llegarun
a la cara de la lluna
que desde qui nu agüeyamus.
¡Vaya virguanza, San Pedru,
lu que nus sigui pasando!
outra vez tuviamus que ir
manifestanus a Uviadu,
peru faciándulu asina
nunca van facenus casu,
en vez de botar caballa
delantri lus deputaus,
ripartímuslas en bolsas,
en manu ya con cuidau,
¡siguru lus carbayonis
bian contentus si punxarun!
pos isa nuachi de baldri
todus cenarun pescau.
El nuasu Patrón Mayor
ya lus outrus asturianus,
pa miter prisión, dicían,
la dimisión prisintarun,
peru pa m’idea ¿guais?
debeu facer poucu dañu,
pos a la media menuta
gulviarun garrar el cargu,
outra vez co la promesa
qu’el cupu iban rivisallu,
¡ya lus deixarun tranquilus,
asina, hasta diantru un añu!
Ya más tranquilus tuvía
lus que nus tan gobernandu,
que ichandu la culpa a outrus
siguin garraus al asiantu.

Menus mal que de caballa
non solu nus sostentamus,
que hay outrus peixis na mar
que dan pa ir malviviandu,
mirluza, pulpu, porcebi
y’algu d’angula n’iviarnu.
Peru pa poder vendellu
tenemus que ir a outrus puartus,
pos nun vianin compradoris
aquí a la Rula ‘l puablu.
Fai ya tiampu que ti dixi
qu’istu si iba cabandu,
anque pa cambear d’uficiu
paemi tamus a tiampu
¿nun sabis quián foi el últimu
que venu a vesitanus?
¡un jabalí! que pasiosi
pol mualli del Puartu Nuavu,
¿compraremus iscupetas
en ver de redis ya anzalus?
ya pa nun facenus dañu
cuandu temus desparandu,
que nus prestin lus chalecus
antibalas que comprarun,
pa que lus municipalis
si protexan de lus malus,
¡nin qu’estu fuara, San Pedru,
el oeste amiricanu!
o que fuaramus tan ricus
que nus sobraran lus cuartus.

Llegau el mes de sitiambri,
lus buzus del GEAS, sacarun
de la cuava a la Santina,
comu fan todus lus añus,
ya dispuás de bian llimpiada,
en prusición la llevarun
pa dicili una misa
ya que la veneri el puablu,
al acabar lus uficius,
outra vez, ya buceandu,
gulviarun a devolvella
de nuavu al fondu del puartu,
pa que xuntu a Ti protexa
a lus mariñeirus nuasus.

Esi mesmu dia, tamián,
fiasta de lus asturianus,
la Princesa Liunor
acercousi a vesitanus,
foi primeiru a Covadonga
ya dispuás subiu a lus Lagus,
¡paicía una pastora!
¿aú tiniría el rebañu?
Todu era pa cilibrar,
que fai mil trisciantus d’añus,
Asturias era ya un reinu
que fundara Don Pelayu,
dispuás d’ichar a lus morus
que nus taban invadiandu,
a outrus con menus hestoria
hemus de tar aguantandu
que son raza superior
ya que lis tamus robandu,
el que quera separasi
¿nun sei a que ta asperandu?
las frunteras tan abiartas
ya amás, tiáninlas rayandu,
¡qu’ imitin a Pusdemont!
peru solu co lu puastu.

Ya lus inguilis tamián
que ya nus tan mareandu,
con tantu beixi ya voimi
ya unda nun si muviarun,
siampri fixarun lu mesmu
en lus sitius au tuviarun,
llegan, arramplan con todu
ya quiarin isi cobrandu.

En diciambri, comu siampri
la navidá cilibramus,
lus neñus de vacacionis
nusoutrus con más trabayu,
pos entre comer, beber
ya comprar algún rigalu,
nu aparamus ni un menutu
de sacar del bolsu cuartus,
nin de meter a barullu
kilus pa diantru del cuarpu.
Cuandu si caban, Patrón,
vian el arripintimiantu
¡hay que baxar el tucin!
co las diatas, lus ginasius,
carreras hasta la verdi
ya outrus ixircicius varius
que la upiración bikini
hay que facella pa’l vranu.
Co la alligría de siampri
lus Reis Magus llegarun
y’anqui había algu de friu
ena Plaza, el rifugallu
atentu a lus descursus
co lus guayus comu platus,
asperaban lus nomaran
pa risponder con aplausus.
De lus tres Reis, Baltasar
era el que traía el mandu,
intindiasi bian con Filipi
que lus taba asperandu,
pos el Alcaldi, al paicer
atopabasi algu malu,
con poblemas ena piel
que si l’iba uscuriciadu.
(ya d’ aquella, San Pidrín,
nun lu taba viandu claru).

Ven pa ca, Santu Patrón,
taremus inlluquiciandu,
o el cloru qu’ ichan al agua
¿tara faciandunus dañu?
vou cuntati un par de cousas
¡si nun las digu riviantu!
La primeira en Manzaneda
un puablu al llau de Lluancu,
tuviarun que suspender
facer la rifa del xatu,
que de magar de lus tiampus
la vinían cilibrandu,
pos unus animalistas
dinunciarun por maltratu,
cunsistiandu isti na más
que llevallu pasiandu.
Cuandu aquí rifeis mariscu
habéis andar con cuidiau,
nun sea que lus centollus
atopinsi maltrataus,
en Suiza por si escasu
ya fai tiampu que pruhibiarun
meter las llangostas vivas
cocer co’l agua firviandu.
Ya la sigunda paemi
que más gorda nu entra en prau,
¿imaginas las aldeas
en sin pitas ya en sin gallus?
pos hailus que si, miou probi,
vou yo a isplicati ‘l casu:
Vianin a facer tourismu,
amás, del rural llamau
ya quiarin que haiga silenciu,
nun quiarin ser molestaus,
pa m’idea que tomarun
el camín intivocau,
en l’aldea hay tratoris,
páxarus, perrus ya gatus,
amás de vivir prisonas
que a diariu tan trabayandu,
ya si a algunus lis molesta
al amanecer el gallu,
(a Ti bian que ti destou
las tres vecis qu’icho el cantu)
¡que vayan pa un monasteriu
ya tean el día rezandu!

Isti añu en frebeiru
hubu un finóminu istrañu,
socedeu aquí en Cuideiru
¡a mi dexóumi asorau!
(ya pol costi del arreglu
casi mi dexa arruinau),
dicin, foi un muturitu
d’esus que vianin del Cialu,
que impató al miou teau
faciandui un bon buracu,
hasta en el Cuartu Mileniu
el pograma de la Cuatru,
saliarun unas afotus
ya bian falarun del casu,
el que nun quixu falar,
foi el siguru, miou Santu,
dixarunmi Esther ya Alesis
que si quiaru riclamallu
pripari yo un bon iscritu
ya i l’ unvíi a lus marcianus.

¡Pa m’idea La Ribera
ta habitada por el diañu!
pos antis de pasar istu
que ti cuntei del teau,
tuviamus a todu’l puablu
mediu rivulucionau,
na casa de Carulina,
las vicinas anotarun
que nu abría las pirsianas
ya’l día iba avanzandu,
avisarun a lus guardias
por si li pasara algu,
picarun fuarti a la puarta,
dispuás tirárunla abaxu,
acordonarun la zona,
¡minudu displiagui armarun!
hasta hubu un cevil que dixu
al ver un bolsu colgau,
que tinia que tar en casa
mitia por algún llau,
¿nun sabi que las muyaris
tianin bolsus por un ciantu?
la quistión foi que dispuás
de siguir invistigandu,
ya cuandu pur fin cabarun
de dar por cierrau el casu,
risultou que Carulina
nun sufriu nengún sicuastru
nin li diara mal algunu,
taba co’l cuarpu serranu,
llevantousi, garró un taxi
ya foi pasiasi a Uviadu.

Dipuás la Simana Santa
trouxu algu variabli ‘l tiampu,
asina que algún uficiu
hubu que facellu diantru,
sin ir mas llonxi, el Calvariu,
¡nu aparou de tar lluviandu!
llogrousi bian ya lluciu
ista vez el Santu Intiarru
ya de xanti, comu borra,
iba un xintiu disiartu,
al cabasi el Santu Dios
que muchu bian lu cantarun,
introu la Urna pa la Ilesia
co’l besapía imprimandu.
Sábadu Santu Las Venias,
muy bian fechas, sin un fallu,
dispuás la chocolatada
pa calecenus el cuarpu
ya ‘l que tuviara con ganas
ir bellar al Puartu Nuavu,
que la Fiasta ‘l Pescador
allí nus taba asperandu,
isi día hubu más xanti,
el anterior….. frescasarun,
pos risulta, que la Orquesta
Panorama, taba en Grau
¡aquí, vaya panorama,
dixárun lus que asistiarun!

Tamián hay que risaltar
outrus acunticimiantus,
que fuarun bian emportantis
ya que dan rialci al puablu,
primeiru a Rosa Menéndez,
con todu miricimiantu
l’Amuravela de Ouru
en juliu li otorgarun,
ya dispuás Fia Pridileuta
nomóula el Yuntamiantu.
El cirtamin llitirariu
de Cuideiru axuntau
co’l pescador ya la mar
en utubri cilibrarun,
dánduli lletura a iscritus
de neñus ya d’avezaus.
N’el mes de marzu a Juan Luis
un homenaxi i fixárun,
por ser Crunista Uficial
desde fai cincuanta añus,
lus Amigus de Cuideiru
muchu bian l’ urganizarun,
tuviarun bona cumida
ya descursus nun faltarun.

Cilibrou el Coru Mistu
las habaneras en mayu,
comu siampri, bonus corus
que a todus intusiasmarun
con cantaris de la mar
que llevamus muy adiantru,
iban d’Avilés, Xixón,
de La Curuña ya’l nuasu,
foi la deciochu idición
que ya lu llevan faciandu,
n’el pograma, bian isquibriu
iba en numberus romanus,
digu estu, Santu Hermosu,
pos n’el nuasu Yuntamiantu,
alguin ponxu cuatru equis
pa dicir que ya llevamus
desdi que hay Custitución
con isti curenta añus,
a midida qu’istu avanci
ya sigamus cilibrandu,
tianin que omentar papel
o cambear al iscribanu.

Al outru fuarun las urnas
las que en mayu lu cambearun,
tenemos un nuavu Alcaldi
que ahí lu tianis prisidiandu,
Carlos Valle tian por nomi,
amás, mozu ya pixuatu,
asperu lu faiga bian
ya gualva surdir el puablu,
cuntareitilu, San Pedru,
si Dios quiar, pa diantru ‘n añu,
miantras, comu pidi siampri
cuandu algunu garró el mandu,
po’l nuastru bian, Santu Hermosu,
ichali todas las manus,
pos tal comu tan las cousas
bian que vei nisicitallu.

Comu ves hubu iliciones
de toda la clas ya rangu
ya como siampri pasou
todus dicin que ganarun,
anque baxaran en votus
ya inclusivi en iscañus,
la quistión ya gobernar
anqui patin con el diañu,
outrus po lu que si viu
nin uniandusi pudiarun
ya lu qu’iba ser un cambiu
risultou ser un frescasu,
asina que pa m’idea
lu mijor en istus casus
ya cortasi la coleta
ya nun siguir toreandu.

De lu que pasou po’l mundu
vou ver si ti cuntu algu,
que anda un poucu rigulviu
po’l xostrón amiricanu,
cada vez que abri la boca
siampri nus dexa temblandu,
outru que mijor callaba,
era Maduru, miou Santu,
da pena ver comu tan
de mal, lus venezolanus,
ya lus probis imigrantis,
que lus tianin al devalu
po ‘l Miditirrániu en barcus,
sin deixáis entrar en puartu,
dispuás, vamus de paisis
llibris ya mudirnizaus,
lu que tamus, cada vez,
¡ya más deshumanizaus!
¿Güi que n’el Everest
hay más cola que n’el paru?
ya que por garrar un sitiu
trupiazan ya cain abaxu,
¡tamus pirdiandu el oremus!
¿nun ti paez, Patrón Santu?
¿nu is valía más vinir
pa Santana isti añu?
matabamus a la vez
d’un solu tiru dos páxarus,
por un llau surdía la fiasta
ya ellus nun si faían dañu.

De prisonas fallicias
qu’isti añu nus deixaun,
hubu abondas, San Pidrín,
ya bian sintías, pur ciartu,
anqui yo siampri ti pidu
que las atendas n’el Cialu,
hailas qu’en lu que mi toca
apurastiti en llevallus,
yo entendu qu’el tou barcu
tea pricisandu un ripasu,
pos fai agua po la popa
sigún vianin comentandu,
asina, que comu sos
llistu, amás de Santu,
fichasti a un bon carpinteru
¡tianis a Silvinu al llau!
Ya ven p’aca, ¿vas faer
lu mesmu qu’el Vaticanu?
yo güi que d’atlitismu
un iquipu tan faciandu,
con curas, monxas ya guardias
de lus suizus llamaus,
pos sinón, has d’isplicami,
comu pudisti llevanus
siandu amás tocayu tuyu,
a Pidrín con treci añus,
a nun ser que de fugol
faigais iquipu n’el Cialu.
Xuntau co lu de David.
en sin lárimas quedamus,
¡nun podemus soportar
tantu dolor en el puablu!
¡sabemus que hay que morrer,
peru que sea de viayus!

El Marinín de Cuideiru
ganou el campiunatu
ya en primeira rixonal
xugará ‘l próximu añu,
asina que desdi aquí
la noraguana lis damus,
por facer lu que ficiarun
con humildá, con trabayu,
ya co lus golis de Manu
que foi el pichichi nuasu,
ñatu de Doña Filisa
ya de Indaleciu el Guayu,
¡cuandu si fain bian las cousas
atopansi risultaus!
Lus del Madrí sin embargu
isti añu nofragarun,
lu mesmu que lis pasou
al Sportin ya’l Uviadu,
el Barcelona atascou,
foi… quiaru peru nun puadu,
xustu al cuntrariu, ¿güisti?
que fain Messi ya Ronaldu,
pos bian que puadin pagar
ya garranlus difraudandu,
lu pior ya que nus roban
ya siguimus aplaudiandu.

Las fiastas que desdi anuachi,
San Pedru, diarun cumianzu,
tianin variación abonda
comu puadis comproballu,
tuvisti ofrenda floral,
pregón desde’l Yuntamiantu
ya dispuás sisión vermú
co´l mariachi mijicanu,
pa imprimar, nun tuvu mal,
aspera, sigu cuntandu,
co’l restu de las orquestas
siguru hemus tar bellandu,
pos abondu bonas son
comu siampri aqui lu fuarun,
lus cunciartus de Fran Juesas
tamián himus d’iscuchallus,
las fanfarrias han faer
qu’abondu nus ribirtamus,
ya tamián lus Happy Children
fairanlu co’l rifugallu.
Lus uficius riligiosus
n’el Tú honor ya’l de San Pablu,
vei a ser el Coru Mistu
el encargau de cantallus,
el día de San Pablín
fairemus misa n’el puartu,
ricordandu comu siampri
a lus mariñeirus muartus.
Avanti Cuideiru, vei
subir a la Fonti’l Cantu
ya Sergiu pa ichar el agua
al que quera ser pixuatu,
¡ya guai, nun ti acuantis ceu
que tianis que ver lus fuaus!
Comu ves, la Cumisión,
trabayou en sin descansu,
pa faceti unas fiastas
sonadas ya de ristallu.
Ista vez nun pudu ser,
siguru que nu is diou tiampu,
peru pa’l añu que vian
comu atotin bonus cuartus,
han traer a Rosalia
pa Cuideiru a cantanus,
comu el sou pa era d’aqui
¿igual nus lu fai baratu?

Agora vou dispidimi
ya deixati hasta outru añu,
non sin antis suplicati
pruteición pa lus pixuatus,
prencipalmenti, Patrón,
a lus mariñeirus nuasus,
pa que salgan a la mar,
pesquin a diastru y siniastru,
ganin perras comu borra
ya gualvan sanus a puartu.
Nusoutrus, con la salú
igual ya nus conformamus,
¡has mirar ver a Bernardu
que siampri si ta queixandu!
con doloris pa durmir
ya cuandu vei dispirtandu,
outrus tamus ena gloria
ya que duri abondu tiampu.

Vou imprimar co lus vivas
pos el sirmón ya foi llargu
ya igual si queixa la xanti
por tar de pía asperandu.
¡Vivan San Pedru, San Pablu
ya San Pablín al costau!
¡Viva la nuastra Santana
qu’ en Montarés ta asperandu!
¡Vivan lus Santus que guai
ti tan aquí acompañandu!
vou ver si puadu nomallus
sin que mi falti ‘l risuallu:
Tan la Virgin del Socorru
con San Diunisiu apegau,
Santa Rita, San Franciscu
ya San Antoniu el paduanu,
San Juan, Santa Teresita,
¡ya la patrona del puablu!
que la Virgin del Rosariu
vian el titulu ostentandu,
¡Viva San Pascual Bailón
que ta d’ istrena isti añu!
que prutexa las verbenas
pa que nun haiga altercaus
¡Viva el vinu que ti da
Modestu todus lus añus!
que solu con el golor
ya mi tou emborrachandu
¡Viva la curpuración
que entrou nuava al Yuntamiantu!
ya que nus gubiarnin bian
pa que tea contentu’l puablu.
¡Que viva ‘l Patrón Mayor
que nus vian riprisintandu!
¡Viva ‘l cura la pirroquia
que por nos anda rezandu!
¡Vivan todus lus que tais
l’Amuravela iscuchandu!
Pa lus nuasus que tan llonxi
¡tamián un viva lis damus!
Ya pa cabar el sirmón,
comu vinimus faciandu
pa cumplir la tradición
desdi tirrimotus tiampus,
vamus todus a dicir
la copla de lus pixuatus:

¡MIENTRAS CUDILLERO VIVA!
Y DURI LA FUENTI’L CANTU
VA SAN PEDRU A LA RIBERA
¡CON TODUS LUS DEMÁS SANTUS!

¡Amura vela! ¡Isa vela!
¡Fuego a babor! ¡Fuego a estribor!
¡¡¡Viva Pedro!!!