L'Amuravela 2020

Written by
Cesáreo Marqués Valle

Recited by
Cesáreo Marqués Valle

En el nombri de Jesús
y la Virgin Soberana,
vou ichar L’Amuravela
comu San Pedru asperaba.

Anqui el coronavirus
viniara a encetanus,
o la tómbica botaran
lus chinus o amiricanus,
nun haberá quian impida,
-solu disapariciandu-
que cilibremus Patrón,
la Tou fiasta lus pixuatus,
pos aquí sos el que mandas
desdi magar de lus tiampus
ya comu facemus siampri,
engalanamus el barcu,
baxámusti a la Ribera
ya ichámusti ‘l rilatu,
pa falati de la mar,
de la tiarra, de lus viantus,
ya lus socesus que hubu
a lu llargu d’isti añu,
¡que nun foi poucu Almiranti
comu Tú mesmu has d’ir viandu!

A San Pablu, igualmenti
un saludu li mandamus
ya tamián filicidadis
por ser mañana ‘l sou santu,
lu mesmu que a San Pablín
que vamus a cilibrallu,
con misa po lus defuntus
ya vistíus de pixuatus,
¡que tenga cuidau el Cura
con lu que i baxi del cialu!
pos l’outru añu na misa
¡casi li sacan un guayu!

Vou filicitar tamián
a lus dos tocayus vuastrus,
que anque nunca lus nombrei
vou a facellu isti añu,
falu de lus Picapiadra
¡nun sei en quian tais pensandu!
de lus outrus ya haberá
pa falar llargu ya anchu.

Peru pa imprimar, la mar,
que pa esu ya lu nuasu,
de lu que vivíu ‘l puablu
a lu llargu de lus añus,
anque faiga ya bastantis
qu’ el peix vian iscasiandu
ya lus mariñeirus vaigan
tamián disapariciandu,
peru miantras haiga unu
que nus tea riprisintandu,
anqui vaya al calamar
o garrandu cuatro panchus,
hemus tar aquí San Pedru,
¡pos d’ellus ya isti rilatu!

Comu cambearun las cousas
en Cuideiru con el tiampu,
anantis todu eran peixis
desdi la Rula p’ abaxu,
¡agora todu son mesas
ya touristas desfrutandu!
en cuantis que llega ‘l vranu
nu hay sitiu pa lus pixuatus,
ya si quías tomar un vinu
has tar col vasu na manu,
lu que ya bonu pal alma
puadi risintillu el cuarpu,
lu emportanti San Pidrín
que haiga muvimiantu en puablu
ya si nu hay pescau na mar,
al menus que lu haiga ‘n platu.

Rispitivi a las costeras
en poucu o nada cambearun,
el cupu de la caballa
cunsiguimus omentallu,
-non todu lu que quiríamus,
que mandan muchu lus vascus-
la cousa apuntaba bian
¡foi un curenta pur ciantu!
peru el preciu San Pidrín,
golveu caer po lus sualus,
a menus de la metá
que ‘l outru añu pagarun,
isu foi trabayar más
pa ganar lus mesmus cuartus.

La mirluza comu siampri…
cuandu toca la garramus,
rifiárumi a la del pinchu,
l’ outra véndinla tol añu
y’anque non en calidá
gánannus por el tamañu,
ya por el preciu tamián
pos véndisi más baratu,
anque nin tantu, Patrón,
nin comu Tú sea tan calvu,
pos húbulu que acabóu
co la venta suspindiandu,
¡a mediu euru i quirían
pagar por el kilugramu!
isu nun ya ispicular,
¡isu ya querer robanus!
lu mesmu que fan a diariu
co lus que vivin del campu,
nun m’ istraña que la yerba
tea po la mar buceandu,
güí llegóu a Galicia
nun sumarinu viaxandu.

El porcebi foi vedau
bastanti antis de tiampu,
lus uricius nin golellus
asina nun nus pinchamus,
el calamar aguantóu
mal que bian diantru del añu
ya ‘l pulpu, que a última hora
paez foi ispabilandu,
risumiándulu, Almiranti,
nun ya pa tar festexandu.

El nuasu Patrón Mayor
foi riligíu nel cargu,
peru na Federación
ya nun lu apoyarun tantu,
quedóu a tan solu un votu,
dícisi: ¡tuvu raspiandu!
casi mijor Santu Hermosu,
asina quedai más tiampu,
que po la mar en Cuideiru
siampri si tuvu destandu
ya tiáninlu en gran istima
lus mariñeirus pixuatus.

Con el tiampu, la verdá,
tampoucu foi pa queixanus,
hubu alguna qu’ outra mar
que nun feixu nengún dañu,
peru por outrus llugaris
entróu el Gloria arranandu,
playas, praus, parquis ya casas,
todu cabóu istrozandu,
n’estu de lus huracanis,
yo ya vengu oservandu
que lus de nomi de fema
son lus que fan más istragus,
nun sei si lu fan adredi
o pa dicir ¡aquí tamus!
Peru si siampri supimus
desde magar de lus tiampus,
que las muyaris, San Pedru,
¡son las que tianin el mandu!

Ya por si algunu tuvía
nun lu tinía bian claru,
isti añu pur aú quiara
ya lu dixarun bian altu,
que quiarin golver a casa
borrachas ya caminandu,
facellu si quiarin solas
o con acumpañamiantu,
pos tianin igual derechu
que tenemus lus paisanus,
¡tianin toda la razón!
¡pos ya tá bian de maltratu!
descriminación, manadas,
ya tantus asisinatus.

De lus festejus que hubu
a lu llargu d’ esti añu,
vou a dati cuanta agora
col calandariu na manu,
co la Tú venia Almiranti,
imprimarei por el vranu,
en Santana, pouca xanti,
istu ya vei de fai tiampu
ya era bonu, Santu Hermosu,
golver a lu qu’ era antañu,
asina que aquí lu dexu,
pal que i toqui urganizallu,
¡si perdemus tradicionis¡
¿qué nus queda Patrón Santu?

Nun m’istraña que Candás
gulviara de nuavu al cuantu,
co la novela José
qu’isquirbiara Don Armandu,
esu que nun manuscritu
paez que lu dexóu claru
ya dimustrau nel papel
que Rodillero ya nuasu,
siampri lu dixu ‘l cantar
que ya nus vian desdi antañu:
de Candás, el Cristu na más
ya si un poucu apuramus,
ni el Cristu is queda tampoucu,
que en Cristus, tamián ganamus,
pos atopau ena mar
por mariñeirus pixuatus,
tenemus el de Piñera,
el de la Bonanza al llau,
ya diantru ’l Humilladeru
hay outru crucificau.
Sabis bian que nun mi gusta
meter guerra, Patrón Santu,
peru si quias marañualas
que ti las den de Luancu.

Vou distacar una fiasta
qu’ isti añu el Yuntamiantu
urganizóu na Rundialla,
risultóu ser un alcuantru
de vaqueirus ya vaqueiras
qu’ iban de puablus cercanus,
ta bian alcordasi d’ellus
que siampri lus ulvidamus,
hasta cuandu iban a misa
alguin lis cierraba el pasu,
unda hay en alguna ilesia
la marca puasta nel sualu.
Anqui lis lloveu a chuzus,
abondu bian lu pasarun
pos cumida ya bibida
güi que nun lis faltarun,
a la vaqueira d’ honor
la noraguana li damus,
asperu que nus golvamus
a ver de nuavu isti añu.

La Navidá foi allegri,
con vellancicus sonandu,
llucis ya adornus variaus
desde la Cai hasta baxu,
había una bola na Plaza
ya nel Sabli taba ‘l árbul,
la illuminación, Patrón,
risultóu ser de ristrallu,
güi que ‘l alcaldi Vigu
de risultas ta temblandu,
hasta hubu naguración
col nuasu Coru cantandu,
nel descursu ‘l nuasu Alcaldi
tan solu i atope un fallu,
que nun falara ‘n inglés
pa internacionalizanus,
nin tampoucu en pixuatu
pa rivindicar lu nuasu,
el chocolati dispuás
de Villamar lu baxarun,
ya colocaus ena fila
todus lu fuamus garrandu,
pos amás de tar bian bonu,
bian nus iba caliciandu,
Milina siampri si desta,
hasta cuandu fai franxualus.

Outra novedá muy nuava
que ricuperar gulviamus,
la carrera San Silvestri
con mucha xanti curriandu,
muy bona urganización,
bonus lus premius que diarun,
asperu sea de dura
ya gualva ‘l próximu añu,
comu gulvía ‘l Almendru
por Navidá desdi antañu,
ya asperábamuslu en casa
co lus brazus bian abiartus,
ista vez nun foi asina,
¡rumpiárunnus el encantu!
pos llegóu Urdangarín
con un pirmisu que i diarun.

En eneru comu siampri
viniarun lus Reis Magus ,
fixárunlu po la mar
nel mualli ‘l Esti atracarun,
tuviarun desdi bian ceu
pasiándusi pol puablu,
ricibiulus el Alcaldi
llevoulus al Yuntamiantu,
ya fuarun hasta la Cai
pa vesitar a lus viayus,
po la tardi Cabalgata
¡muchu luju ya boatu!
lus Reis en tres carrozas
ya lus pajis caminandu,
pasturinus con oveas
outrus montaus a caballu,
ya moñecus de la teli
saludandu al rifugallu,
al final pa dispidisi
lus del Urianti falarun,
pa dicili a lus niñinus
que is llevaban lus rigalus
cuandu tuviaran en casa
ena cama ya durmiandu,
ya pa Juan Pablu una moza,
-fai tiampu la ta pidiandu-
ya anqui dixarun que sí
nu ispicificarun añu.

El carnaval ista vez
vénunus por duplicau,
el primeiru foi nel vranu
l’outru nel día indicau,
en ambus casus había
desfracis elaboraus,
pos lus premius iban bonus,
amás bian rimuniraus
pal qu’ iba solu, en parea
ya tamián pa agrupaus,
hasta baxarun carrozas
desdi la Cai disfilandu,
en una iban lus del circu
con el domador al mandu
ya en outra, Lina Morgan
¿paiciami un paisanu?
co la Troza alredeor
cantandu ya hasta bellandu,
la quistión, pasallu bian
ya esu a fé que lu pasamus.

Pa outrus asuntus más serius
hubu d’ aú sacar el tiampu,
l’ Amuravela de Ouru
por triplicau entregarun,
vou nomati a lus primiaus
pa que teas, Patrón, al tantu:
al Salvamentu Mineru,
que abondu si tan destandu
en sin bombu nin platillu,
a minerus sucurriandu
cuandu tianin acidentis
ena mina trabayandu,
a Bernardette Paringaux
qu’ isquirbiu sobre ‘l pixuatu,
francesa ya deslletrada,
difiandi que protexámus
llinguas que comu la nuasa
vamus col tiampu pirdiandu
ya a la sidra del Gaiteru
que tian fama hasta nel cialu,
¡guay si quias con una copa
pol santu tou brindamus!
Tamián por doña Maruja
que con gran miricimiantu,
Amigus de Cudillero
la sou insinia intrigarun.

Vou agora aprovechar
porqui lu mirez el casu,
golver a filicitar
comu fixi ‘l outru añu,
ista vez, po la medalla
d’ Asturias que li otorgarun,
falu de Rosa Minéndiz,
comu siga asi a esti pasu,
hasta ‘l Princesa d’ Asturias
si lu van a cabar dandu.
Cousa que nun cunsiguíu
dispuás de trabayar tantu,
una asturiana de pro
que vivíu invistigandu,
ya que tantus binificius
lus sos istudius truxarun,
ya de Margarita Salas
a quian mi tou rifiriandu,
que nus dexóu pa disgracia
en Nuviambri del pasau.

Nesi mesmu mes tamián
ilicionis ripitiamus,
por nun facer lus deberis
de las qu’ hubiara nel vranu,
pos Pedru Sánchiz dicía
que Pablu i quitaba ‘l suañu,
po lu que era impusibili
facer con él un gubiarnu,
peru sin saber porquei,
nin dondi, tampoucu cuandu,
debeu soltai la coleta
ya co la milena al viantu,
siguru lu engatusóu
ya fuarun lus dos al guartu,
tantu que hasta a la muyar
un menisteriu li diarun,
llamarunlu d’ igualdá
ya bian que lu igualarun,
pos nus cargus emportantis
nun hay un solu paisanu
¡pa m’idea el prisidenti
toma durmidina a ciantus!
pos nin co las cacerolas
cunsiguiarun despertallu
ya esu que lus Borja-Mari,
Pocholus ya Cayetanus,
pa facesi de güir
bon cirriburri amontarun.

El mesmu que tamián arman
sigún a mi mi dixarun
las que xugan al parchís
nel bar de lus xubilaus,
ya comu ‘l que nun quiar la cousa
acaban siampri riñandu,
Eco, Floren, Lola, Mari
ya Finita, tenei cuidiau,
que comu sigais asina
igual vus caban ichandu,
pos güinsi las vocis que dais
desdi la verdi del puartu,
dati cuanta San Pidrín,
tan mitías tan nel xuau,
que cuandu si van pa casa
hasta venti van cuntandu,
pa qu’ estu nu acabi mal
pol caris que ta tomandu,
paemi que lu mijor
pa poder sulucionallu,
era que lis iscundiaran
las fichas, cubus ya dadus.

¿Ya las qu’ iban pa Roquetas
ya quedarun en Uviadu?
¿Qué mi dicis, San Pidrín?
¡vaya desgustu llevarun!
ellas que s’ iban pal sol
pa tar dispuás prisumiandu
de morenu caribeñu,
co las ganas si quedarun,
por culpa del bichu isi
el viaxi lis cancelarun;
nu hay mal que por bian nun venga
lanzárunsi al istrillatu,
pos delantri de la teli
col micrófanu na manu,
disingulvíansi bian
con desparpaxu pixuatu,
tantu, que a Rosi la Guapa
Mari, Toñi ya outras cuatro,
güí que de Teli Cincu
ya las andaban llamandu,
pa ir a “Superviviantis”
ya tar allí viraniandu.

Vou faceti una prigunta
por si d’ ellu sabis algu:
¿istu del coronavirus
foi un castigu del Cialu?
pos yá lu más paicíu
a outras plagas que sufriamus,
tamián pasaba, ¿güisti?
cuandu abrían un sarcófagu
nas pirámidis aú taba
el faraón enterrau,
aquí comu cuncidíu
que a Francu disenterrarun
ya unus mesis dispuás
imprimamus a encetanus,
yo la verdá ya tinía
mitíu el ripiru ‘n cuarpu,
peru al ver que foi en China
aú imprimó el primer casu,
viusi bian a las claras
quedandu asi dimostrau,
que nu era quistión de momias,
pos a Mau nin lu tocarun.

Por un mutivu o por outru
bian que lu tamus pagandu,
pos de magar de lus tiampus
cousa igual nunca la viamus,
en todu ‘l mundu tenemus
ciantus de milis de muartus
ya lu pior, San Pidrín,
la mayuría son viayus,
tal paez que de la tiarra
quiarin ¿guais? istirminanus,
ya cuntagiaus, a millones,
asina foi que ‘l gubiarnu
pa intentar parar la cousa
en casa nus cunfinarun,
ya desdi mediaus de marzu
quedóu el país en paru,
na más quian tinía perru
pudía ir a paseallu,
ya asina aprovechaba
pa ir hasta ‘l puartu nuavu,
¡nin ti imaginas, miou Santu,
la de canis que hay en puablu!
ya de siguru tamián
pos ya impusíbili acaballus,
¡rollus de papel higiénicu!
que lus compraban a ciantus,
comu el virus entra en boca,
pa m’idea bian pensarun
que la manera sacallu
era po la pata abaxu.
Pa nun aburrisi en casa
outrus deporti fixárun,
güi que Manu el del Paloma
na estática pasó el tiampu
ya la su muyar “en cinta”,
que hay qu’ ir dandu pasu a pasu,
pos paemi qu’ en sitiambri
acaba ‘l entrenamiantu.

Dipuás ya más poucu a poucu
nus fuarun discunfinandu,
peru pa entender comu iba
había que ser deslletrau,
pos al facellu por fasis
nin ellus si aclararun,
la ceru, era la unu,
ya la tres iba la cuatru,
peru comu nun cuadraba
la ceru cincu enventarun,
si ti digu la verdá,
¡nun sei en que fasi tamus!
¡pos nunca en la vida vi
dar tantus palus de ciagu!
homi, si hasta compramus tes
ya manzanilla nus diarun,
istu nun foi solu aquí,
mira a lus amiricanus
que pol lloucu el prisidenti
hasta lijía bibiarun.

Asperu qu’ atopin ceu
la vacuna pa curanus
ya tamián la Tou ayuda
que bian la nisicitamus,
pos mélicus ya infirmeras
lus probis nun dan abastu,
muchus pirdiarun la vida
por tar la nuastra salvandu,
todus lus días a diariu
ya con gran miricimiantu,
asomaus a las ventanas
bonus aplausus lis dábamus,
aquí tamián lus mirecin
pos bian que nus animarun,
María José la de Vindo
ya Sergiu el Franxón cantandu.

En isti tiampu, Patrón,
de todu venu pasando,
pos garrounus de sicultri
ya d’ istrena nel gubiarnu,
que pur ciartu de menistrus,
un maráman ¿guais? punxárun,
¿habiría que faceis sitiu
a lus que mitiarun nuavus?
cuandu haiga que ricurtar
nas pinsionis ya lus sualdus,
asperu sean lus primeirus
que si lus vayan baxandu,
de momento que trabayin
pa sacanus d’ esti intuartu,
ya la upusición tamián
dibía facer outru tantu,
que tiampu haberá dispuás
pa que si tirin lus trastus,
engolvesi nas banderas
o bellar el Pirlindangu.

Patrón, lu que son las cousas,
nunca vamus a igualanus,
unus siampri tan inriba
ya outrus vamus tar abaxu,
hasta in istu de lus virus
tamián nus deferenciamus,
nusoutrus coronavirus,
sin embargu al Rey Xuan Carlus
llamasi Corina-virus
el mal que li detetarun,
¡ya bian cargau de millonis!
miantras que nel nuastru casu
amás de pasallu mal,
muchus bian probis quedarun.
Con estas cousas al fiu
flacu favor ta faciandu,
pos aunque sea el eméritu
bian que vei dismiriciandu.

Pol puablu comu veras
abondu tan trabayandu,
a lus que is toca facellu
desdi diantru ‘l Yuntamiantu,
vesi más urganizau
ya más llimpiu al mesmu tiampu,
peru unda li quedan cousas
que siguru han dir faciandu,
bian mirez que arreglin ceu
el camín que subi al Faru
ya tamían las varandiallas
que tan por el puartu viallu,
el mirador la Garita
dami nouxu hasta nombrallu,
pos nel estau en que tá,
casi mijor derrumballu.
Ya nun ti quiaru falar
nin culpar al Yuntamiantu,
de la ruta nuava qu’ hay
nus caleonis del puablu,
yá la de la caca ‘l perru
ya tamián la de lus gatus,
esu que lus barrenderus
bian que si tan esmuliandu,
¡lu que había que moler
era más bian a lus amus!
pa que doblaran el llombu
ya recoer lu del sualu.

El lavaderu, Patrón,
¡vaya guapu lu dexárun!
era el facebú que había
en el Cuideiru d’antañu,
na más que ti dispistaras
ya ti punían pingandu.
A la so vera tamián,
fixarun un parqui nuavu,
con macetonis bian grandis
ya unus bancus pa sentanus,
¿lus culurinus, someansi
a lus qu’ había ‘n Uviadu?
¡Canteli nun tará ixtrañu
al baxar pur í pa baxu!
pos cada vez que lus vea
siguru han traei ricuardus.

Vou a faceti un risumin
d’outras cousas que pasarun,
lus ínguilis al final
pur fin el beixi ficiarun,
tanta gloria llevin, ¿guais?
como la paz que deixarun,
ya atoparunsi dispuás
co la horma del zapatu
pos el sou principi Inriqui,
dixuis a ellus ¡ta lluau!
ya foi co la su muyar
vivir a un país lejanu.

Nista ucasión el Marinu
tuvu mas baxu que altu
ya ‘l sospendesi la lliga
quedóu en el mesmu puastu,
asperu si recomponga
de cara al próximu añu,
pa que nus dea alligrías
que bian las nisicitamus,
pos aparti del fugol
tristis tamián si punxárun
pos dos bonus xugadoris
d’aquel Marinu d’antañu,
pirdiamuslus n’ unus mesis
ya amás iban hermanus,
Robertu ya Avilinu,
abondu lus ricordamus,
pos mitiarun bonus golis
por inriba ya por baxu,
asina que has preparati
que sos porteru nel Cialu.

Pal restu de lus pixuatus,
qu’ esti añu nus deixarun,
tamián ti quiaru pidir
que ti tean acompañandu,
ya que gocin de la Gloria
que na tiarra is prumitiarun.
Si guais dicir ¡chatín!
nun ti asustis, Patrón Santu,
pos ya Arturu Fernándiz
qu’ anda pur í pasiandu.
Ya si ti apetez un día
comer algu de pescau,
nun vaigas al Tibiriadis
que tianis a Metru al llau,
siguru que ti lu lleva
abiartu ya escamau.

Comu puadis anotar
tan lus festejus muy rarus
y’ anqui haiga Amuravela
las verbenas suspindiarun
mantiáninsi comu siampri
misas por Ti ya San Pablu
ya ‘l día de San Pablín
po lus mariñeirus muartus,
la cumisión trabayóu
ya ismuliusi en sin descansu,
asina garrarun, ¿guais?
ispiriancia pa outru añu,
a las outras cumisionis
pasóulis el mesmu casu,
po lu tantu nun podremus
ir de fiastas po lus puablus.
Al nun cilibrar virbenas,
orquestas nun cuntratarun,
pena siantu de nun ver
a Paula Marqués cantandu.
A las únicas que vi
contentas ya festexandu,
foi a las que lis tocóu
l’ aparatu que rifarun,
en San Xuan la Cumisión
p’ asina atotar lus cuartus,
llámanlu el Satisfayer
ya dicin da gustu al cuarpu.

Agora vou a deixati,
dispidimi hasta outru añu
ya piditi nus protexas
a pixuatus y’asturianus,
que a lus nuasus mariñeirus
nunca lis falti el pescau,
que nu haiga más cuarentenas
nin d’ alarma más estaus,
que cabi ‘l coronavirus
pa nun tener cuntagiaus
ya a la xanti vou pidili,
que hasta nun tar vacunaus
pongamus la mascarilla
pa ir del unu al outru llau.

Vou imprimar co lus vivas
pa baxar ceu del barcu,
ya ir a tomar un vasu
que teu secu el gargualu.
¡Viva San Pedru Gloriosu
que ya ‘l Patrón d’esti puablu!
¡Outru viva pa San Pablu!
¡Pa San Pablín, sin ser santu!
ya pa xuntalus a todus
¡Vivan lus Santus del Cialu!
¡Que vivan lus sanitarius
que nus tuviarun curandu!
¡Lus de lus supermercaus
que bian nus alimentarun!
¡Vivan lus de lus camionis!
¡ya viva la xanti ‘l campu!
¡ya lus nuastrus pescadoris
por ir a la mar a diariu!
¡Viva la tilivisión
que nus tuvu intritiniandu!
¡Vivan lus de la llimpieza
qu’ el puablu desencetarun!
Al ejercitu tamián
¡desdi aquí un viva li damus!
ceviles ya pulicías
¡que tamián nus ayudarun!
¡Que viva toda la xanti
por el bon cumpurtamiantu!
ya ‘l que nun si portóu bian
que tenga rimurdimiantu.
Pa tirminar el sermón
ya deixállu hasta outru añu,
vou gritar altu la copla
anque quedi sin risuallu.

¡MIENTRAS CUDILLERO VIVA
Y DURI LA FUENTI’L CANTU,
VA SAN PEDRU A LA RIBERA
CON TODUS LUS DEMÁS SANTUS!

¡Amura vela! ¡Isa vela!
¡Fuego a babor! ¡Fuego a estribor!
¡¡¡Viva Pedro!!!