L'Amuravela 2022

Written by
Cesáreo Marqués Valle

Recited by
Cesáreo Marqués Valle

En el nombri de Jesús
y la Virgin Soberana,
vou ichar L’Amuravela
comu San Pedru asperaba.

Fialis comu pasóu siampri
desdi magar de lus tiampus,
aquí tamus outra vez
pa filicitati ‘l santu,
ya festejati tamián
por ser Tú el Patrón nuasu,
amás dispuás de dos añus
ha ser por todu lu altu,
tenemus ganas, San Pedru,
notarásnuslu nel cuarpu
que ribui d’ alligría
con ganas de muvimiantu,
hemus cantar ya bellar
hasta quedanus sin fualgu.

Todu ya poucu ¡Almiranti!
lu que pa honrati faigamus,
pos siampri tuvisti ahí
pa lu bonu ya lu malu,
cuando la cousa va bian
con rezus ti lu pagamus,
peru cuando pinta mal
de Ti… bian nus alcordamus,
ya llegau el día de guay
nel sermón ti lu soltamus,
anque al final comu siampri
has de marchati bellandu,
pos ya tantu San Pidrín
lu que ti quiar isti puablu,
qu’ anqui n’algu nun lu atendas
¡todu ti lu pirdonamus!.
Al Apóstul lus Xintilis
vou tamián filicitallu,
pos nun cunvián que s’infadi
que vei co la espada en manu,
anque ya sabi de sobra
qu’ aquí ya mañana l’ amu,
guay tocai ser el postreru
ya San Pablín, siampri el rabu.

Tú agora, has tar atentu,
vou imprimar el rilatu
falánduti comu siampri
de la mar, que ya lu nuasu,
peru antis, apaga el móvil
nun ti tean ispiandu,
que sigún teu intindiu
el “Pegasus” vola altu
ya nunca vas a saber
quian lu vian utilizando,
si desde diantru ya Judas
o desdi afuara ya ‘l diañu,
anqui hay una sulución
comu la que aquí fixarun,
que metas a lus dos bandus
en lus secretus del Cialu.

La costera de bunitu
saliu cara el pasau añu,
pos nun hay mayor disgracia
qu’ haiga un compañeru muartu,
sei qu’ entre Tú ya San Roqui
teneis a Fidel n’el cialu,
peru esu nun nus abasta
¡pos foi tantu el discunsualu!
comu el que tamián tuviarun
lus nuastrus primus hermanus,
col nofragiu en Terranova
que sufriu el Villa Pitanxu,
omentandu más la pena
al nun atopar lus cuarpus,
nun sei lu que pensarás…
¿foísiti un poucu la manu?.

La caballa llegóu tardi
ya tamián iscasiandu,
menus mal que con el preciu
algu paez compensamus,
el pulpu nun si diou mal
ya ‘l porcebi mijorandu.
Po lu demás, comu siampri,
vamus na más que tirandu,
pos lus cupus cada vez
más nus lus vianin baxandu,
l’últimu el de la mirluza,
peru lu pior del casu,
yá, que si queremus más,
a bon preciu hay que pagallu,
lu que había que faceli
al que nun l’usi ¡quitailu!
peru ya sabis, Patrón,
lus derechus pa lus vascus,
¡you nun sei comu si arreglan
que siampri salin ganandu!

Falánduti de ganau,
nun sei si aquí vian a cuantu,
a esi menistru que i diarun
cunsumu, por dali algu,
¿nun pudía en ver de carni
falar tamián del pescau?
pos cuando abri la boca
subi el preciu nel mercau,
mutivus tianlus abondus,
pos nun ta igual de tratau
el que garramus nusoutrus,
frescu, llimpiu, d’aquí al llau,
qu’ el que tran lus arrastrerus
que llega todu mazau.

Pudirías dicinus Tú
en que ti tamus fallandu,
pos sin llevantar cabeza
más de dos añus llevamus,
primeiru co la pandemia
del covid isi del diañu,
con variantis, con vacunas
y’ hasta con cunfinamiantu,
dispuás venu el volcán
que na Palma feixu istragus,
istrozandu co la lava
todu lu qu’iba garrandu.
Aquí hubu un tirrimotu
peru feixu poucu dañu,
al paicer taba el picentru
d’ Uviñana mar adiantru.
Hubu folas de calor
cuando tábamus n’iviarnu,
enundacionis por agua
en plenu vranu tuviamus.
Ya cuando nus paicía
que todu iba calmandu,
vei Putín invadi Ucrania
¡ya outra vez nus la liarun!
pos amás de lu pior
que son lus milis de muartus,
yá qu’ esi xostrón nu apara
de tar siampri amenazandu,
con que nus tira la atómbica
pa que salgamus volandu.
Dispuás pa rimatar bian
ya intranus ripiru en cuarpu,
venu la viruala ‘l monu
qu’ anda pur i cuntagiandu,
peru lu que más priucupa
-al menus así pensamus-
ya qu’ el Doctor Simón dixu
lu mesmu que dixu antañu,
que nun íbamus tener,
namás que dos o tres casus,
desde esi momentu mesmu
nun deixa d’ ir omentandu
ya comu siampri pasóu
rifiriándusi a lu malu,
golvemus ser lus primeirus
outra vez del campiunatu.

Lus precius nun tianin techu
nun aparan d’ ir subiandu,
lu que antis valía cincu
por diaz lu multiplicarun,
el pan, la lleichi, la lluz,
que un paréntisis fixarun,
pa inriba llamanus tontus
po lu que tamus pagandu,
istu ya el mundo al revés
¡lus lladronis ensultandu!
comu a lu llargu la hestoria
siampri saliarun ganandu,
llibrarun a Barrabás
ya ‘l Maestru condenarun.
Vou a cierrar el paréntisis
que ya mi tou calentandu
ya nun quiaru que mi llevin
presu al baxami del barcu.

Cuntareiti algunas cousas
que tamián acunticiarun,
a finalis de nuviambri
malas nuticias tuviamus,
pos dexóunus Don José,
el que fuara Cura Párracu,
bian poucu aguantóu el probi
viviandu llonxi del puablu,
pa faei la capilla ardianti
punxárunli un catafalcu,
que nin el Papa de Roma
lu vei a tener más guapu;
al funeral que i fiximus
iba un xintíu disiartu,
ya más de milenta curas
lu taban acompañandu,
prisidíulu l’ Arzubispu,
que falóu abondu claru
na humilía que nus ichóu,
diciandu que lus cristianus
por muy bonus que seamus
siampri cometemus fallus.
El Coru Mixtu cantóu,
comu siampri mucionandu
ya dispuás falóu Xuan Luis
con un descursu tan guapu,
que lus prisentis allí
dímusli un fuarti aplausu;
discansa agora pa siampri
nel ciminteriu del puablu
ya na Tú compaña ha tar
mirandu po lus pixuatus.
Al restu de fallicius
qu’esti añu nus deixarun,
nun fai falta que ti pida
que lus atendas nel Cialu,
pos de sobra bian sabemus
qu’ al Tou llau tianin asiantu.
Comu siguru lu tián
quián fuara Arzubispu nuastru,
Don Gabinu Díaz Merchán
que morreu fai poucu tiampu.
Ya tamián puadis ponei
clavi a la puarta del Cialu,
que ti la llevóu Balbín,
bon pravianu ya pixuatu.

Pechóu la piscadiría
de Selica el pasau añu,
pos jubilóusi Jesús
que miricía el discansu,
agora vei ser Raisa
la que siga trabayandu,
con una tianda que tián
prudutus en asturianu,
el nomi tamián lu yá
pos punxárunli Raigañus.
Ya xustu enfrenti pur fín
la obra l’Iscurial cabarun,
¡tará contentu Manolu!
pos costouli abondus cuartus,
asperemus qu’ abran prontu
pa que haiga trabayu en puablu.

San Pedru, si ves pur i
a muyaris caminandu
de una manera algu rara
con bastonis ena manu,
nun ti asustis, yá que tan
un esporti praticandu,
“marcha nórdica” lu llaman,
dicin tunifica ‘l cuarpu
ya outrus binificius varius
que mi tuviarun cuntandu,
yo ya is dixi qu’ en Cuideiru
fíxusi ya desdi antañu,
siampri si foi a Santana
con la muleta ya andandu,
en sin falta munitoris
nin d’enventus sacacuartus.

De Filiciana, hasta Méjicu,
dicin que llegóu el gatu
ya de allí, al nuastru Crunista,
una midalla li diarun
pa riconocei ¿güisti?
lu que si anda destandu,
ya más agora que tián
cumpitencia a destayu,
pos saliu-i istrauficial
outru crunista isquirbiandu,
¿nun sei quian lu iligiría?
pos diz que yá democráticu
¡la verdá, nu hay quian lu intianda,
pos failu en idioma nuavu!
ya feixu un dicionariu
diciandu que ya pixuatu.
You comu tinía dudas
púnximi a comproballu:
insiñeilu a Mijail
por si li sonaba d’ algu,
ya dispuás de dai cian gualtas,
díxumi nu era rumanu,
pa m’idea qu’ a la Nasa
habiría que unviallu
a ver si sona la flauta
ya lu intiandin lus marcianus.
¡Ya mijor la enfermedá
qu’ el remediu pa curallu!
Siampri güi que la inorancia
era atrivida, Miou Santu,
lu que nunca you pensei
¡que pudiara selu tantu!.

Outrus en cambiu, Patrón,
qu’ isquirbiarun isti añu,
dati gustu de leellus
pos fainlu muy bian ya claru,
ahí tianis a Mariani
con unus cuantus pixuatus,
que nus feixu de riir
con hestorias d’ outrus tiampus,
Manuel García Estadella
fai versus en castellanu,
a Cuideiru, a San Martín,
a lus vaqueirus ya xaldus,
tamián Alfredu Garay
mirez aquí ser nomau,
isquirbi a la baxamar
muchu bian en asturianu.
Ya si quiás güir cantar
igual que a un ánxil del Cialu,
iscucha a Maria Heres
muy bona mezzusopranu,
comu ves, en el conceyu,
de Cudillero, pur ciartu,
hay artistas de rinombri
que han llegar a lu más altu,
aquí abaxu en Cuideiru,
aú falamus el pixuatu,
tenemus l’Amuravela
ya tamián el Yuntamiantu,
igual debi ser por esu
qu’ algún si tea cunfundiandu
ya lus de la tupunimia
unda nun lu tengan claru.

La Navidá, comu siampri,
igual que todus lus añus,
abonda illuminación
ya col árbul prisidiandu,
comu nu hay mesas nus baris
puadin ponellu bian amplu,
outra cousa ya siría
si si cilibrara en vranu,
al nu haber terrén bastanti
habiría que colgallu.
El Ñacimiantu na Ilesia
ta cada añu más guapu,
lleva las llucis cambiantis
ya’l agua en muvimiantu.
El que quiría golver
a comer turrón, Miou Santu,
¡el Eméritu! que tá
en el Golfu de distiarru,
¿nun sabi que n’estas fechas
lus que vianin son lus Magus?
ya él comu muchu llegóu
a ser un rey campechanu.
El día cincu d’eneru
lus del Urianti llegarun,
la cabalgata muy guapa,
con muchu acumpañamiantu,
la Princesa Abdalá
co la capa azul al viantu,
lus personaxis de Disney
ya tamián había caballus,
las carrozas culuridas
comu nunca las tuviamus
ya lus tres Reis “urgullosus”…
de golver de nuavu al puablu.

Dispuás la Simana Santa
con fervor la cilibramus,
amás in ista ucasión
acompañounus el tiampu,
asina las prusicionis
pudiarun salir po’l puablu,
Xuan Luis ichóu el Calvariu
co ‘l megáfanu fallandu,
tuvu el probi que facer
ista vez dobli d’ isfuarzu,
el Viarnis al Santu Intiarru
iba un xintíu disiartu
ya las Venias comu siampri,
fuarun fechas sin un fallu,
al cabar chocolatada
ya fiasta nel Puartu Nuavu.

Vou cuntati un mareaxi,
que a mi tamián mi cuntarun:
foi Ángel el del Patrón
vacunasi al Parqui Astur,
ya ‘l salir, nun atopaba
el furgón n’aparcamiantu,
¡pensóu que si lu arrobaran
comu li pasóu l’outru añu!
dioi gualtas a la cabeza,
alcordosi de lus Santus,
ya cuando dispuás de todu
cunsiguíu isi calmandu,
diousi cuanta que saliara
por el llau intivocau,
ya na más dar media gualta
allí lu viu aparcau.
Güi que abrazousi a él
comu un enamorau
ya que li dicía cousas,
todu en voz alta falandu;
hubu xanti, que a la cola
unda taban asperandu,
pa ponesi la outra dosis
de la vacuna nel brazu
¡ya saliarun de la fila
ispaboradas curriandu!
¡pensandu que lu que vían
iba efeutu sicundariu!.

Dicin qu’ al UrdangarÍn
una afotu li arrobarun
(d’istu intiandi él abondu,
por algu lu condenarun)
cuando iba de paseu
con outra muyar del brazu,
la propia d’ él, Tú ya sabis,
a Cristina mi rifiaru,
dixu nun sabÍa nada
cuando si lu priguntarun,
qu’ eran cousas del sou homi,
lu mesmu que co lus cuartus,
agora haberá disvurciu
ya un desgustu pa Xuan Carlus,
qu’ el siampri quixu a Sufía
ya nun l’ anduvu engañandu.

La nuastra Catedralina
muy guapa mus la deixarun,
rimucicada por fuara
la fachada ya ‘l teau,
agora fai falta metei
la manu a la parti diantru,
peru pa esu teneremus
que golver atotar cuartus,
igual que cuandu si fixu
fai ya tirrimotus tiampus,
qu’ hasta ‘l últimu centavu
punxáranlu lus pixuatus,
por isu yá que sos Tú
el Patronu d’isti puablu;
asina que has de mirar
si nus ayudan con algu,
puniandu la manu d’ obra
pa pintar, el Yuntamiantu,
¡peru por Dios Ti lu pidu
que nun mandin a Xuan Pablu!
pos igual t’ icha un misa
en ver de tar trabayandu,
miantras lus que tan con él
piardin el tiempo grabandu,
¡dispuás priguntará algunu
aú van parar lus impuastus!

Po la parti de detrás,
lu qu’ el Contornu llamamus,
¡tá guapu, non, lu siguianti!
muchu llimpiu ya pintau,
con floris en las macetas
ya todu bian arranchau,
Ismael foi el artista
que bian si anduvu destandu
ya del sou bolsu pagóu
hasta ‘l pinúltimu gastu.

Cualquiara si puán agora
a bellar ya tar cantadu,
diciandu na Danza Prima:
“San Pedru comu era calvu
picárunlu lus musquitus”,
por si si llevanta algún
comu feixu Will Smith
ya nus solta un bon sopapu,
asina que ya lu sabis,
si ti pica, has de rascallu,
ya ‘l sombreru de San Xuan
que ti lu dea pa outru añu.
Falanduti de famusus
tamus algu desgustaus,
pos morreu “Georgi Dann”
en sin risolver l’ intuartu
¿sabis lu que tián el negru?
mira ver, has priguntailu
ya has de dicili outra cousa
¡sin barbacoa quedamus!
¡hasta en istu lus churizus
gualvin a salir ganandu!

Ticu Midina, tamián
nus dexóu el pasau añu,
comu pixuatu adutivu
ya con gran miricimiantu,
un sintiu homenaxi
en el Centru Asturianu
de Madrí, con prisonas
emportantis li fixarun,
Amigus de Cudillero
muchu bian lu urganizarun,
que pur ciartu he de diciti
que andan d’aniversariu,
pos desdi que si fundarun
cumplin ya lus trenta añus,
vianin ricuyandu premius
po lu que si tan destandu,
lus que siampri intregan ellus
pur fin si diarun isti añu,
L’Amuravela de Oru
feíxulu por duplicau,
axuntandu todu en unu
las de lus añus pasaus.
Tamián lus del Coru Mixtu,
lus curenta, isti cumpliarun
ya ‘l pasau cincu de juniu
un bon cunciartu nus diarun.
A unus ya outrus, Patrón,
¡filicidadis lis damus!

Ya sabis qu’ aquí, San Pedru,
todu ti lu rilatamus,
pa emendar lu que tá mal
ya lu bonu, p’ alaballu,
asina que teu diciti:
tá muy bian el allumau,
dati gustu po la nuachi
tar pasiandu pol puablu
ya subir las escaleras
sin tener nengún trupiazu,
lu mesmu que la basura
que muy bian la tan pañandu,
ya ‘l agua paez qu’ agora
nun sal tan gocha pol cañu,
la Guardia Cevil golveu
pal sou acuartelamiantu,
pos comu sabis, del Pitu
osentáransi fai tiampu.
Ya pur fin tan arreglandu
el camín que subi al Faru,
¿güi que van a mangar
un hotel de ringu rangu?
poderán durmir en él
solu lus que tengan cuartus,
ya pagarán la sirena
pa que garrin bian el suañu,
¡siguru lis dexarán
pa que nun caminin tantu,
de lus que hay en risidentis
tamián un aparcamiantu!
a nusoutrus ¡que más dá!
ya tamus acustumbraus
a facellu na isplanada,
pos siampri tan ucupaus,
lus forasterus, ¿nun sabis?
andan algu dispistaus
ya nun sabin o nun quiarin
ver que tan siñalizaus,
güi que nel Yuntamiantu
la sulución atoparun
¡van facer la vista gorda
igual que todus lus añus!.

Lus xubilaus outra vez
paez que si urganizarun,
tianin diritiva nuava
desdi ‘l pasau mes de mayu,
¡bona falta lis fairá
que lis ichis una manu!
ya qu’ imprimin a facer
iscursionis a destayu,
peru lu más emportanti
¡abrir el bar, Patrón Santu!
que sinón nun teneremus
aú poder tomar un vasu,
pos en iviarnu lus baris
pechan pa garrar descansu
ya pol vranu co ‘l tourismo
quedan fartus de trabayu
ya sin fuarza p’atendenus
cuando nusoutrus llegamus.

Vou cuntati un par de cousas
que lus papelis truxarun,
rifiríu a ispirumentus
que facemus lus humanus,
en llaboratorius d’esus
que paez manexa ‘l diañu:
dos condoras sin condor
tuviarun puniandu guavus
ya en outru llau al paecer,
más de lu mesmu fixarun:
¡quedóu preñada una rata,
en sin que tuviara ‘l ratu!
¿Dasti cuanta San Pidrín?
lus homis nada pintamus,
el mundu yá de las femas,
siampri tuviarun el mandu,
el que piansi lu contrariu
bian que si ta intivocandu
ya ‘l que quiara ir de valianti
¡que llevanti aquí la manu!
ya que mi cunti mañana
si dormeu n’ el mesmu cuartu.

El que paez que llibróu
foi pa m’idea ‘l Padri Santu,
que si meteu co las suagras,
dicianduis qu’ el sou pecau
era dar la parpayuala
a las nuaras criticandu,
¡bian pensei que un cirriburri
iban a cabar armandu!
siguru qu’ había poucas
isi día en Vaticanu,
sinón la guardia suiza
iba tener bon trabayu.

Vamus falar de fugol
pa que asina teas al tantu,
¡el Marinu frescasóu!
ya descendeu un pildañu,
cambearun d’entrenadoris
varias vecis en el añu,
unus risultarun mal,
outrus paez nun “pintarun”,
el últimu foi Abrahan,
pa mi que s’ intivocarun
¡tinía que vinir Noé
pa llibrasi del nofragiu!
comu feixu el Sporting
con el “Pitu” Abelardu.
El Uviadu nun llegóu,
por más que tuvu anadandu
afogousi ena urilla
ya cabóu allí “palmandu”,
agora toca asperar
lu que faigan pa outru añu.
¡A ver si subin lus tres
ya podemus cilibrallu!
Comu feixu el Real Madrí
en el pasau mes de mayu,
ganóu la Copa d’Europa
con todu miricimiantu.
Tamián a Rafa Nadal
queremus filicitallu
ya qu’arregli prontu el pía
pa poder siguir xugandu.

Las fiastas, ya las tas viandu
pos anuachi principiarun,
col ripiqui de campanas
ya carrozas disfilandu,
hasta venu Marisina
a pasiasi pol puablu,
diouti l’ Alcaldi el bastón
pa que ti ucupis del mandu,
¡que ti deixi la cartera
pa que nun la tea pirdiandu!
pos co la múxica qu’ hay
siguru que ha tar bellandu.
Comu ves la Cumisión
bian si anduvu esmuliandu,
pa faceti unus festejus
que van dexati asorau.
Iban tocar las orquestas
ena Ribera isti añu,
peru hubo marejada
ya pa la Plaza gulviarun
¡asina yo duarmu bian,
Tú nun garraras el suañu!.
Diminsión ya Prencipal
desde Galicia viniarun,
el restu, todas d’aquí,
son bonus lus asturianus:
Tekila, que vei tocar
en el día del Tou Santu,
Pasitu Show ya Beatriz
mañana que yá San Pablu
ya pa’l día San Pablín
outras dos que son de rangu:
Cayenna ya Caramelu
(pal que quera rellambiallu)
Haberá fuaus d’artificiu
ya po las tardis cunciartus,
las misas nu han de faltar
nin lus bautizus pixuatus.

Asina que vou cabar,
que ya mi tou animandu
pa ir a la sisión vermú
ya igual mi quedu sin fualgu.
Danus la Tú bindición
protéxinus, Patrón Santu,
que nun haiga más disgracias
nin más mariñeirus muartus,
que salgamus ya golvamus
sanus ya salvus al puartu,
fai que nus entrin lus peixis
pa tener asina cuartus
ya poder pagar Patrón,
qu’ agora todu son gastus,
el vinu, la lluz, el floi,
todu nus lu tan subiandu,
si nun aparan, paezmi,
que vei llegar hasta ‘l Cialu,
asina que you que Tú
ya mi iba priparandu.

Vou dati agora lus vivas
ya deixati hasta outru añu,
que quereras discansar
pos foi el sirmón bian llargu:
¡Viva San Pedru, San Pablu!
ya San Pablín al costau.
¡Viva la Virgin del Carmin!
ya viva tamián San Xuan
¡Que viva la Madalena!
ya Arteu, que ta pegau,
San Cristóbal, San Martín
ya la Virgin de la O,
¡Viva la de lus Doloris!
¡Viva Santana en lu altu!
ya que viva San Juaquín
¡pa San Roqui, un viva i damus!
ya pa La China tamián.
¡Que vivan todus lus Santus!
ispicial, lus qu’ aquí tan,
pa que si marchin bellandu
cuntigu al ir pa la Ilesia,
cuando el sermón te cabau.
¡Vivan las otoridadis!
siampri que sepian mandanus,
nel Principau, en Madrí
ya tamián nel Yuntamiantu,
ya cuando lu faigan mal
co lus votus lus quitamus.
¡Un viva pa’l Sacristán
que si nus casa isti añu!
¡Vivan lus que tan aquí!
¡lus que de llonxi viniarun!
¡ya un viva pa lus osentis
que siampri lus ricordamus!

Agora vou a pidibus,
pos ya mi quedei sin fualgu,
que mi ayudéis a dicir
la copla de lus pixuatus,
pa dispidir a San Pedru
ya golver diantru d’un añu:

¡MIENTRAS CUDILLERO VIVA
Y DURI LA FUENTI’L CANTU,
VA SAN PEDRU A LA RIBERA
CON TODUS LUS DEMÁS SANTUS!

¡Amura vela! ¡Isa vela!
¡Fuego a babor! ¡Fuego a estribor!
¡¡¡Viva Pedro!!!